D'una novel·la
«Els nois jugaven al tennis i
les noies a la
petanca.»
Ús correcte: «Els nois jugaven a tennis
i les noies a
petanca.»
Explicació: Jocs i esports, sempre amb preposició i sense article: jugar a futbol, a bàsquet, a dòmino, a parxís, a l'acuit, a fet i amagar, a arrencar cebes, a cavall fort. Excepcions, uns quants
jocs de cartes: jugar a la brisca, al set i mig, a la canastra, a la
botifarra.
Carta
oberta a l'alcalde de València
Canvi de noms de carrers
Respectat senyor alcalde de la ciutat de València,
A primeries de juliol d'enguany vaig llegir una notícia de premsa en la
qual vosté informava que l'Ajuntament de València canviaria més de cent noms de
carrers de la nostra ciutat. Estic segur que vostés tenen perfectament estudiat
quins noms cal eliminar dels nostres carrers. I supose que, lògicament, tindran
un conjunt de noms preparats per a substituir els eliminats. De tota manera em
permet l'atreviment de suggerir-li els noms d'unes quantes persones que
considere que són mereixedores de tindre un carrer o una plaça en el Cap i Casal
dels valencians. Em referisc als escriptors valencians que en els anys 40, 50 i 60 del segle XX, en una
època plena de problemes, dificultats i entrebancs, varen lluitar amb ungles i
dents, a foc i a flama, per la supervivància, la normalització i la dignitat de
la nostra llengua, sense perdre mai la il·lusió ni l'esperança. Parle d'autors
com ara Josep Mascarell i Gosp, Jordi Valor i Serra, Enric Valor i Vives, Joan
Valls Jordà, Maria Ibars i Ibars, Antoni Igual Úbeda, Francesc Puig-Espert,
Francesc Almela i Vives, Bernat Bono i Barber, Leopold Piles i Ros, Enric Soler
i Godes, Eduard Soleriestruch, Vicent Sorribes i Gramatge, Carmelina
Sánchez-Cutillas i molts altres. Gràcies a aquests autors i a les seues obres
que foren escrites i publicades en aquells anys difícils de la postguerra
espanyola, sense mitjans de cap classe i amb tot en contra, es va mantindre viva
la flama de la literatura en la nostra llengua en terres valencianes. Alguns
escriptors d'aquella època ja tenen carrers o places a la Ciutat de València,
com ara, Carles Salvador i Gimeno, Beatriu Civera, Maria Beneyto Cuñat,
Nicolau-Primitiu Gómez Serrano, Martí Domínguez Barberà o Emili Beüt i
Belenguer, però encara n'hi ha bona cosa que no han tingut l'homenatge que es
mereixen. Dedicar-los un espai públic, com ara un carrer, una plaça o un jardí, a
aquestes persones és de justícia. Cal recordar i homenatjar aquells valencians
que varen fer tant per la nostra llengua. Li pregue, senyor alcalde, que ho
tinga en compte.
Li
envia una salutació molt cordial,
Durant la presentació al Teatre Rialto de la desena campanya del Voluntariat pel Valencià, Escola Valenciana ha rebut suport institucional per part de dirigents polítics com és el cas del president de la Generalitat, Ximo Puig, i l'alcalde de València, Joan Ribó, que s'han oferit a participar en el programa com a voluntaris per formar parella lingüística amb la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, i el director artístic del Palau de les Arts, Davide Livermore, respectivament. L'acte ha comptat amb la participació del president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i el president de l'AVL, Ramon Ferrer.
El Palau de la Generalitat, el Palau de la Batlia i el Palau de les Arts són a partir de hui punts de foment del valencià i creació de nous parlants de la llengua gràcies al compromís dels dirigents polítics que els regenten d'introduir el Voluntariat pel Valencià, el programa d'Escola Valenciana que ha complit deu anys i que, per primera vegada, ha sigut presentat en un espai oficial, la Sala Berlanga del Teatre Rialto de València, amb el suport de les administracions públiques.
S'estima la llengua
El president d'Escola Valenciana s'ha mostrat satisfet amb la col·laboració dels dos voluntaris, Ximo Puig i Joan Ribó, i els dos aprenents, Carmen Amoraga i Davide Livermore, quatre representants polítics que “ens han obert les portes de les institucions a les quals representen i això resulta molt significatiu: el nou govern valencià s'estima la llengua i farà tots els possibles perquè el valencià recupere el lloc que li correspon i la llengua puga anar guanyant àmbits d'ús”, en paraules de Vicent Moreno.
Per la seua banda, la coordinadora del projecte, Dariana Groza, romanesa d'origen i que ha aprés el valencià a través del Voluntariat pel Valencià, ha comentat que “l'èxit del programa es deu al compromís dels voluntaris que ajuden els aprenents a guanyar fluïdesa a l'hora de parlar a una altra persona, ajuden a guanyar seguretat i a comunicar-se amb els valencians i les valencianes en la seua llengua pròpia”.
En aquest sentit, Moreno ha remarcat que “els valencians hem de deixar de ser valencianoparlants actius, hem d'oferir el valencià com si d'un regal es tractara, sí, hem de regalar el valencià en qualsevol moment perquè sols així estarà present en la nostra vida quotidiana i en tots els àmbits, de forma natural, i convidarem més gent a parlar la nostra llengua”.
La presentació d'aquesta nova edició del Voluntariat pel Valencià ha comptat amb la intervenció del president de l'AVL. Aquesta institució ha donat suport al programa des que va nàixer en 2005. Els voluntaris i aprenents que vulguen sumar-se al programa del Voluntariat pel Valencià poden telefonar al 96 340 70 60 o bé adreçar-se al correu info@voluntariatpelvalencia.org.
A més, Escola Valenciana obri la inscripció a les administracions locals perquè puguen incorporar aquest projecte a les activitats que posen a l'abast de la ciutadania i comence a funcionar a tots els nivells administratius.
Un dècada d'èxits
Segons les dades oferides per Escola Valencana, més de 20.000 persones han participant en el programa en 10 anys entre voluntaris i aprenents. Els voluntaris i voluntàries són les persones valencianoparlants que participen en el programa per xarrar en valencià amb els aprenents que ho desitgen. Els voluntaris són estables. Quan acaben les sessions amb un aprenent repeteixen l'experiència amb un altre. La bossa de voluntaris és fixa i va ampliant-se.
Dels voluntaris hi ha un major percentatge de dones. El 99% tenen nacionalitat espanyola. Els aprenents i aprenentes que han passat pel programa en aquests deu anys són de 29 nacionalitats diferents. Un 30% després de fer el Voluntariat pel Valencià i trobar-se segurs quan parlen en valencià es converteixen en voluntaris i ajuden altres persones a llançar-se a parlar en valencià.
Què és el Voluntariat?
El Voluntariat pel Valencià és un servei gratuït creat per l'entitat cívica Escola Valenciana l'any 2005 que posa en contacte persones valencianoparlants amb gent que vol llançar-se a parlar en valencià i així crear parelles lingüístiques que queden per xarrar en valencià davant d'un café, fent una passejada o compartint aficions.
Qualsevol persona pot fer-se voluntari o voluntària del programa, sense cap coneixement exhaustiu previ de la llengua; tan sols cal que la parle i que es comprometa a dedicar un mínim de 10 hores (una per setmana) a conversar en valencià amb una persona que estiga aprenent a parlar en valencià.
Pel que fa als aprenents, no és necessari que tinguen cap requisit especial, només les ganes d'aprendre a parlar la nostra llengua en contextos reals i quotidians. No hi ha cap examen final ni cap prova per l'estil, ja que el Voluntariat pel Valencià és una experiència d'enriquiment personal. Tampoc no s'ha de pagar cap quota, ni assistir a classe, la finalitat és, simplement, crear situacions de parla per millorar l'expressió oral.
El Diccionari de sinònims d'Albert Jané, obra de referència de la lexicografia catalana, ja es pot consultar en línia. La tercera edició, publicada únicament en línia per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), parteix del text en paper de la segona edició, publicada per l'Editorial Barcanova el 1995, i s'ha ampliat i enriquit amb moltes possibilitats de consulta.
La nova edició del diccionari de sinònims conté 27.542 articles (un miler més que no pas la segona), ofereix moltes opcions de cerca (a tota la consulta general, a l'entrada i per funció sintàctica) i permet de complementar la informació amb enllaços a obres lexicogràfiques del IEC.
Cada article consta d'una entrada (el lema, que és la forma que la identifica i encapçala) i d'una llista o més de sinònims, disposades per accepcions (els diferents sentits o significats de l'entrada). Aquesta edició afegeix més informacions, com la categoria lèxica i gramatical.