InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1226 (dimarts 08/12/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Recursos informàtics.
 
2) David Paloma - La revolució dels somriures
 
3) Magí Camps - Trepitjadors de raïm
 
 
5) Teresa Tort - Aixorejar
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
Recursos informàtics

 

Exemple d'Ús: «Si no ho pots descarregar de la web, fes un pantallasso i avall.»

Ús correcte: «…fes una captura i avall.»

Explicació: Se sobreentén que es tracta d'una captura de pantalla. Els augmentatius castellans en –azo sempre han fet de mal traduir: va ser una pífia solemne traduir el famós decret

conegut com el medicamentazo per cop de medicament, seguint el model de puñetazo - cop de puny. Medecinada hauria estat molt més congenial, i potser en aquest cas també

funcionaria: pantallada.

 
2)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 27 de setembre del 2015
 
 

La revolució dels somriures

 

David Paloma

En el món de les oracions simples, n'hi ha que se centren en la manera d'expressar un fet i n'hi ha que expressen simplement el fet. Els verbs utilitzats són clau per a aquestes classificacions: el verb ser, per exemple, és dels clàssics. Se'n diu copulatiu perquè posa en relació el subjecte amb el predicat. Les eleccions d'avui són plebiscitàries, per exemple. Aquesta oració és atributiva, diguin el que diguin els unionistes. Jo sóc independentista és també una oració atributiva (i afirmativa). Però tornem a l'infinitiu ser.
En el llenguatge corrent es diu i s'escriu ser pertot arreu; a les Balears i en algunes terres gironines, tanmateix, la forma és esser. En registres elevats podem escriure ésser, amb accent. El gerundi és sent o essent (sense accent) en els registres cultes. I el participi de ser és sigut a Catalunya, segut a València i set a Eivissa i també en algunes comarques interiors del Principat. En canvi, a les Balears es diu estat. Totes són formes estàndard. Doncs bé, el verb ser com a auxiliar el trobem en la veu passiva (la independència serà avalada per vots i per escons) i històricament també l'hem trobat amb verbs de moviment (sóc anat a la Meridiana) i amb un nombre reduït de verbs transitius (sóc vist el candidat que prefereixo).
La gràcia d'un verb copulatiu com ser és que també pot funcionar com a verb no copulatiu, amb un significat semblant a 'existir'. Fixem-nos en la cua de les frases següents: Catalunya serà cristiana... o no serà (Josep Torras i Bages); C. serà impura... o no serà (Lluís Cabrera), C. serà logística... o no serà (Ramon Tremosa), C. serà quilla... o no serà (Valero Sanmartí). O canviant-hi el subjecte: Espanya serà federal... o no serà (Pere Navarro).
Però el verb ser té més gràcies, sobretot quan es conjuga. Dic la més coneguda: la primera persona del present d'indicatiu és (avui fora d'ús), sóc o som (a les Balears es diu jo som). Per això els som-riures d'avui podrien fer un gran pas, au, que ja toca, i convertir-se en som-lliures.
L'apunt
Els catalans fem avui un altre pas en la revolució democràtica més feliç d'Europa. Fins ara conjugàvem el verb ser només en passat. Ara el podem conjugar per decidir què volem ser.

 
3)
 
Article publicat en el diari LA VANGUARDIA dilluns 23 de novembre del 2015
 
Trepitjadors de raïm
 
Magí Camps
 
Sergi Pàmies em demana que li aclareixi –i que de passada ho faci públic– per què els seguidors de la CUP es fan dir cupaires i no cupistes o cupers. Com que no li tinc un no, faig un intent­ d'expli­cació.
El primer que cal veure és quina mena de paraula és cupaire. L'anàlisi revela que és un substantiu format a partir d'un nom propi (CUP) més un sufix ( -aire). És a dir, segons la Gramàtica del català contemporani, és un nom derivat d'un nom. En aquest apartat, la morfologia és clara i ens diu que hi ha quatre sufixos ( -er, -aire, -à, -ista) que serveixen per fer noms amb el sentit d'ofici. Així, de fusta tenim fuster, de drap tenim drapaire, de cirurgia tenim cirurgià, i de moda tenim modista.
Això vol dir que tant cuper com cupaire serien vàlids com a noms d'ofici. Atès que tenim el nom cup, “recipient generalment d'obra sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi” (DIEC), un cuper o cupaire seria el que es dedica a trepitjar el raïm en un cup.
La llista de sufixos, però, continua, i l'últim ( -ista) serveix per als seguidors o partidaris d'una doctrina o opció. L'exemple és budista, derivat de Buda. En el món polític i social trobem exemples paral·lels, com socialista, ecologista, falangista i, fins i tot, mileurista, que no és seguidor de cap doctrina, sinó que s'hi ha trobat.
Així doncs, sembla que el sufix que li escauria a un de la CUP seria -ista, per tant: cupista. Ara bé, és obligat fer servir -ista sempre que parlem d'un membre d'un partit polític? Doncs no, perquè tenim altres casos, com liberals, democristians, convergents o republicans, que passen dels istes. Tot i que també és cert que no trobem seguidors de cap opció que facin servir el sufix -aire.
Al principi de l'Aliança Popular, els seus membres eren els populars, com avui, però els diaris ho escrivien en cursiva. El mot tenia uns altres significats i fer-lo servir llavors amb sentit polític es feia estrany i semblava que podia confondre el lector: un polític popular tant podia ser un polític amb carisma, com un polític d'AP. Avui el context deixa clar el sentit en cada cas i la cursiva preventiva fa més de trenta anys que va desaparèixer.
Què passarà amb Ciutadans? Com en direm, dels seus membres: ciutadans?, un polític ciutadà? O derivarem cap a ciutadanistes, com ja s'està fent amb podemistes (amb la variant podemita)? El temps ho dirà.
El que és clar és que els cupaires no es mouran ni un pèl de la seva opció, com han deixat ben palès en altres matèries. Si la morfologia no els accepta, a les assem­blees hi instal·laran un cup per follar el ­raïm i fer honor al seu nom. I llestos.
 
 
4)
 
Article publicat en el Levante-EMV dimarts 24 de novembre del 2015
http://www.levante-emv.com/opinion/2015/11/24/valencia-i-punt-retorn/1345433.html
 
Valencià i punt de no retorn
 
Jesús Puig
 
En dels moments més delicats en navegació aèria és aquell en què l´avió avança per la pista cada vegada a major velocitat fins que arriba un moment, conegut com a punt de no retorn, en què el pilot està obligat a enlairar l´avió davant la impossibilitat de frenar sense patir un accident. Doncs bé, legislar i executar accions de govern per fer irreversible l´ús i ensenyament del valencià, és el punt on cal arribar. Alguns ingenus pensàvem que hi havíem arribat en 1983 amb la llei d´Ús i Ensenyament del Valencià; però la manca de voluntat política, l´autoodi i el desinterès social han impedit que la normalització lingüística alcance el punt d´irreversibilitat.

L´aposta del Consell perquè el valencià siga la llengua d´ús habitual, tant en les comunicacions internes de les conselleries com en les externes amb institucions d´àmbit lingüístic propi, repararà la desconnexió emocional que els governs del PP havien propiciat entre valencià i administracions públiques. Però això és fàcil i no requereix posar els motors al màxim. Les turbulències vindran si la normalització del valencià agafa altura i avança a velocitat de creuer. El Consell té clar l´aeroport de destí; però, quan sobrevinguen les dificultats, també tindrà clar que no ha de tornar a l´aeroport de sortida? Que es corde ben fort el cinturó, doncs, i emule Hernán Cortés en la conquesta de Mèxic: que creme les naus „derogue la normativa poruga„ i dispose i regule perquè el valencià alcance el punt de no retorn que faça impossible la marxa enrere.
Diran que per avançar en la normalització del valencià cal el suport ciutadà; però en paraules de Branchadell, «suport popular i acció política s´alimenten mútuament». I no pose exemples perquè abunden. Així que la normalització lingüística no hauria de ser cap repte insalvable per a un Consell amb la marca Compromís; puix, si és ben cert que el poder valencià no es pot defensar només amb la llengua, no és menys cert que eixe mateix poder no es pot defensar igual sense la llengua.

 

5)
 
http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/?p=268684
 
 
Teresa Tort
 
 
6)
 
Publicat en La Comarca.net dimecres 25 de novembre del 2015
 
Artur Quintana premiat
 
Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües minoritàries de l'Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre de l'Academia de l'Aragonés, membre honorari del Consello d'a Fabla Aragonesa, president d'Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.

Va arribar des de Barcelona a les nostres terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l'estat del català a la Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista, editor, conferenciant, activisme cultural... Com a reconeixement a tota esta extraordinària tasca intel•lectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el Premi d'Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi "Lo Grifonet" és un guardó que atorga l'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre i que li serà lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una persona d'una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel•lectual, social i humana. Enhorabona Artur!

 
7)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 25 de novembre del 2015
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/917999-en-defensa-de-lescriptora-nuria-cadenes.html
 
En defensa de l'escriptora Núria Cadenes
 
Josep Antich Brocal
 

No acostume a participar de les picabaralles polítiques que molt sovint es prodiguen a la premsa i al Facebook, però en aquest cas, la indignació m'obliga a no callar. Tot va començar divendres passat, al lliurament dels Porrots d'Honor que l'Ajuntament de Silla atorga cada any a diverses persones i entitats que han destacat en el món de la cultura, l'esport i el compromís social.

Vaig assistir com a nominat per l'activitat cultural, i després de la meua intervenció corresponia la del premiat en la modalitat ”lletres valencianes”, l'antropòleg Francesc Mira, qui va vindre acompanyat de l'escriptora Núria Cadenes, encarregada de presentar l'escriptor. A la majoria del públic ens va captivar la seua facilitat comunicativa i la particular manera d'expressar-se. Ho va fer com ho fan els erudits, mostrant, mentre lloava el guardonat, un ampli coneixement de la literatura clàssica, aportant també cites d'escriptors valencians. La seua dissertació, tal vegada va superar la del propi Francesc Mira, com manifestaren els forts aplaudiments que va rebre la presentadora.

L'acte va finalitzar amb total normalitat. Després de les fotos ens van obsequiar amb la tradicional picadeta de cortesia, durant la qual vaig poder felicitar la Núria, comprovant que encara resulta més interessant en les distàncies curtes. Tot va quedar en una agradable vesprada, satisfet pel meu guardó, però sobretot, pel fet d'haver compartit espai amb una escriptora de prestigi, una dona avantguardista que mostra orgullosa la seua ideologia, tan respectable com qualsevol altra opció política.

És periodista, conferenciant, articulista i traductora. La seua obra literària és ben reconeguda, i en ella demostra una gran admiració pel País Valencià. Ací resideix i ací treballa en l'editorial Tres i Quatre, on ha publicat monografies com: L'Ovidi, sobre el cantant alcoià Ovidi Montllor. Vine al sud !, Guia lúdica del País Valencià, recomanant als catalans que viatgen i s'interessen pel nostre territori i la nostra cultura autòctona. És autora de les novel·les “El cel de les oques”, “El banquer”, i “AZ”, amb la qual va rebre el Premi de Narrativa Ciutat d'Elx (2008), i el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa (2010). També cal destacar les Cartes de la presó i Memòries de la presó, on recull les reflexions i la correspondència que mantingué durant el seu empresonament de 1988 a 1992, fins que el Tribunal Suprem la va absoldre de pertinença a banda armada.

Sí, sí... per si algú no ho sabia, Núria va complir 4 anys tancada en diverses presons acusada de pertànyer a Terra Lliure i planejar un atemptat, cosa que va negar infructuosament i no van poder demostrar. Mai li van trobar armes ni explosius, però en aquella època post-dictatorial havia que escarmentar qualsevol formació política que no acceptara les renúncies de “la Transició”, i fou condemnada amb tres companys més a 6 anys de presó. Encara recordem el ressò popular de la campanya que es va originar en favor seu, demanant l'alliberament amb pintades per tot arreu i convertint-la en la primera dona empresonada de la causa independentista.

Tot açò ho expose per la sorpresa que m'ha causat el titular de Las Provincias del passat dia 22: “Una condenada por terrorismo participa en los premios culturales de Silla”. I pregunte: no havia altra manera d'encapçalar la noticia dels premis? No havia res a dir dels guardonats? Sembla que no, ja que resulta més rentable el sensacionalisme, mantenint la línia editorial que ha caracteritzat aquest diari adulador de les dretes i portaveu de l'anticatalanisme més visceral, instigat per Maria Consuelo Reyna allà pels anys 70.

La intenció és doble: es clava l'agulla a una intel·lectual pel pecat mortal de ser catalana independentista (allò de terrorista va quedar aclarit que no, pel TS en 1992), i per altra part es llença una pedrada a l'actual govern municipal d'esquerres, fent-lo responsable d'haver convidat una perillosa “terrorista”.

Davant l'allau d'atacs que el titular ha motivat en les xarxes socials, considere que caldria ser més respectuosos amb la trajectòria personal i professional d'aquesta dona, doncs si hagueren estat veritat les acusacions que li van imputar fa 27 anys, ja va complir sobradament amb la justícia redimint una pena molt més exagerada que la que compliran, si els condemnen, tota la colla de lladres, estafadors, especuladors i corruptes, alguns d'ells presumint de ser molt espanyols i molt valencians.

Aquests sí que han desprestigiat la nostra terra. Ells han arruïnat el país. Ells són els autèntics terroristes. O no?

 
8)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dimecres 25 de novembre del 2015
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací