Exemple d'Ús: «S'arrepenteix moltíssim del
que ha fet.»
Ús correcte: «Es penedeix moltíssim del
que ha fet.»
Explicació: Trucs mnemotècnics per vèncer un barbarisme que sembla etern: penedir-se és una qüestió de pena (com penal, penalitats o despenalització); el penediment no pot ser
de repent (que és barbarisme,
com arrepentir-se); només el penedit pot arribar a repenedit (i no pas rerrepentit).
La Seu Universitària Ciutat d'Alacant serà l'escenari de la presentació del llibre “L'obra periodística d'Enric Valor (1933-2000)” de Josep Daniel Climent, el pròxim dilluns 30 de novembre a les 19 hores.
L'acte comptarà amb l'assistència del rector de la UA, Manuel Palomar, l'alcalde d'Alacant, Gabriel Echávarri, i el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer.
La publicació, editada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és fruit de la recopilació, l'anàlisi i l'estudi d'articles de premsa i notes lingüístiques publicades per Enric Valor al llarg de quasi setanta anys en diverses plataformes periodístiques.
Segons l'autor, ha sigut un treball minuciós, ja que els materials es trobaven molt dispersos i l'accés era complicat. El llibre arreplega 500 d'aquestes col·laboracions periodístiques i ara es presenten íntegres en format electrònic perquè puguen ser consultades, acompanyades d'un detallat estudi.
Malgrat tots els aspectes revisats de l'obra d'Enric Valor, encara quedava un que no havia sigut prou analitzat fins ara: la producció periodística, per la qual cosa la publicació cobreix aquest buit en l'anàlisi d'aquest vessant creatiu de l'autor.
Enric Valor, com asseguren els responsables de la publicació, continua exercint una notable influència sobre amplis sectors de la societat valenciana i, més encara, després de la commemoració durant l'any 2011 del centenari del naixement, que va tenir nombrosos actes d'anàlisis, estudi i divulgació de la seua obra i la seua figura.
Comunicat de premsa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Maria Soledat González Felip dimitix com a membre de
l'AVL
Maria Soledat González Felip ha presentat hui de manera oficial la seua renúncia al càrrec de membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La senyora González Felip, que ha al·legat motius personals, ha format part de la institució normativa, per designació de les Corts Valencianes, des del 15 de juny del 2001. Del 2003 al 2006 va ser membre de la Junta de Govern i va substituir Alfred Ayza en la Secretaria de la institució després de la seua mort. En l'actualitat, l'acadèmica dimissionària formava part de la Secció de Foment.
València, 27 de novembre del 2015
Els ponents de la mesa van estar d'acord en una qüestió prèvia de vital importància quan es parla de la qüestió lingüística a Catalunya: El 55% dels catalans té el castellà com a llengua inicial de conversa i només el 31% té català. Aquesta realitat sociolingüística, que també ha de tenir present el fet que el 95% dels ciutadans del país comprèn el català, hauria de condicionar qualsevol decisió política que es prengués amb relació a l'estatus que es vulgui donar a les llengües que es parlen al país. Si per un costat sembla evident que en una futura república de Catalunya el català hauria de jugar un paper predominant i gaudir d'una protecció oficial en tant que es tracta d'una llengua que ha estat llargament atacada, també sembla evident que no es pot deixar d'ignorar el grau de penetració social assolit pel castellà a Catalunya.
Existeix un acord tàcit en el fet que un text normatiu de màxim nivell sobre l'organització política i social del país ha de fer referència a la llengua catalana i també a la castellana. El problema, i també el gran dubte que impedeix que els experts es posin d'acord, és si les dues llengües hi han d'aparèixer en igualtat de condicions o si una ha de gaudir d'un estatus superior al de l'altre. Una sola llengua oficial o dues de cooficials? Aquesta és la qüestió.
“La declaració d'oficialitat per a una llengua comporta unes
implicacions jurídiques de caràcter pràctic”, va advertir la professora de dret
constitucional de la Universitat de Barcelona, Eva Pons, que és la persona que
més s'ha capbussat en el coneixement del tractament jurídic que la comunitat
internacional dóna a les llengües. “Declarar l'oficialitat d'una llengua és una
decisió política i implica que aquella parla passa a ser assumida per l'estat”,
va subratllar Pons. Aquesta afirmació suposa tant com dir que el reconeixement
d'oficialitat del castellà donaria un estatus a aquesta llengua i uns drets i
una protecció als seus parlants que actuaria de fre al ple desplegament del
català. A Irlanda, per exemple, l'irlandès és cooficial però el seu
us és
molt minoritari.
Eva Pons ha estudiat les constitucions de 194 estats reconeguts sobirans i en 154 hi apareixen clàusules que vinculen una o més llengües amb l'estructura de l'Estat. En 118 casos es fa servir la terminologia de llengua oficial o llengües oficials de l'estat, en quatre casos es parla de llengua o llengües nacionals i en 32 textos es fan servir fórmules indirectes. En un total de 40 constitucions no hi apareix cap referència que vinculi la llengua amb l'estat. Pel que fa als 118 estats on es fa servir el terme oficial, en 76 casos es fa referència a una sola llengua, en 36 constitucions es parla de dues llengües –és el cas de Finlàndia, Irlanda, Malta i Xipre, entre d'altres–, en sis constitucions més es proclama l'oficialitat de tres llengües i en quatre constitucions es reconeixen quatre o més llengües oficials.
Només el català
Qui es va manifestar obertament per una opció clara va ser Joan Ramon Solé, actual responsable de legislació lingüística de la Direcció General de Política Lingüística. Advertint que parlava a títol personal, Solé va declarar-se partidari de concedir l'oficialitat només al català. “Reconèixer el castellà com a llengua oficial a Catalunya seria dotar-la d'una fortalesa que seria perjudicial per al català”, va afirmar Solé.
Per aquest expert, la declaració del català com a llengua oficial “és indispensable per redreçar la situació actual i fer-la homologable internacionalment”. Solé va resumir la seva posició demanant una legislació en matèria lingüística que sigui “el màxim de favorable per al català i el mínim de limitadora per al castellà”.
Sobre la necessitat de no oblidar la comunitat castellanoparlant també en va parlar Jordi Nievea, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona. Nieva va parlar de la “injustícia històrica” de la qual ha estat víctima la llengua catalana i va advertir que una declaració de llengua oficial en una futura constitució comportaria “un benefici radical”. Tot i això, Nieva va considerar “rellevant” que no hi hagi discriminació lingüística dels castellanoparlants, però va reconèixer que el debat de la cooficilitat “és radicalitzat i de difícil acord”.
Sobre la manera com el castellà hauria de ser tractat en la constitució catalana, Eva Pons va ser clara i concisa: “Això depèn de com es reguli el català”. Amb l'evident dificultat de trobar una proposta de consens que es fonamenti en algun dels models que ja existents, Jordi Nieva va llençar un repte: “I perquè no creem un model propi?”
Andana Editorial va rebre l'any 2013 el premi al llibre infantil millor editat pel títol “La vida contada a un nen del veïnat”, una antologia de Vicent Andrés Estellés per a joves lectors. La convocatòria següent, l'any 2014, Andana es va tornar a emportar un nou guardó, en aquesta ocasió el premi al llibre juvenil millor editat al títol “El meu nom no és Irina”, de Xavier Aliaga. I aquest any, l'editorial tornarà a recollir, el pròxim 20 de novembre, un nou guardó de reconeixement a la tasca editorial per a l'àlbum “La balena”.
Es tracta d'un àlbum il·lustrat escrit i dibuixat per Benji Davies que ens narra l'aventura d'un nen solitari, una balena encallada a la platja i una amistat que canviarà per sempre les seues vides.
Aquest mateix àlbum de Benji Davies, també ha resultat finalista fa unes setmanes del premis del Gremi de llibreters de Madrid.
Andana Editorial és una editorial valenciana dedicada a l'edició de llibres infantils i juvenils. Creada l'any 2009, en aquests anys s'ha consolidat com una de les editorials que ha sabut trobar el reconeixement dels lectors amb la creació d'un catàleg de llibres que aposta per la qualitat i per un treball de difusió de les seues obres.
Aquesta jove editorial ha estat capaç de treure al mercat més de 80 llibres infantils i juvenils. Per una banda cal destacar el seu treball en la potenciació dels àlbums il·lustrats en la nostra llengua. Dins d'aquest gènere ha fet una aposta per traduir al valencià alguns dels millors llibres d'autors internacionals d'àlbums il·lustrats com Oliver Jeffers, Ian Falconer, William Joyce o Benji Davies.
Però al mateix temps també ha treballat amb autors i il·lustradors del nostre territori com Paula Bonet, Amaia Crespo, Dani Miquel o Francesc Gisbert, que han creat àlbums il·lustrats que han rebut premis i reconeixement del lectors.
L'edició en català de la Viquipèdia vol arribar al mig milió d'articles coincidint amb el quinzè aniversari de la creació de l'edició catalana d'aquesta enciclopèdia lliure a internet. Així ho va manifestar ahir el president d'Amical Wikimedia, Arnau Duran, durant la trobada anual que se celebra aquest cap de setmana a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.
Un centenar de persones participen en la vuitena trobada de la Viquipèdia en català i Duran admet que “un dels objectius seria assolir els 500.000 articles abans d'acabar l'any, però veiem que serà molt complicat i un objectiu seria arribar-hi abans del març, quan farà quinze anys que es va crear la versió catalana”. Avui per avui la Viquipèdia en català té 482.000 articles i, per aquest motiu, es fa una crida als editors a continuar penjant textos per assolir la fita del mig milió d'articles.
Duran subratlla la important presència del català en el marc de la Wikipedia tenint en compte que “un idioma com l'espanyol té 1,2 milions d'articles malgrat ser molts més parlants i en anglès hi ha 5 milions d'articles”. La vitalitat de l'edició catalana ha situat la versió en la dissetena llengua més parlada a aquest projecte d'accés lliure al coneixement. El president d'Amical Wikimedia indica que ara per ara la comunitat catalana disposa d'uns 1.300 editors de textos en català, dels quals 400 pugen articles en llengua catalana de manera molt regular.