InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1221 (dilluns 30/11/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Val més tard que mai.
 
2) Josep Daniel Climent recull l'obra periodística d'Enric Valor en una publicació
 
3) Maria Soledat González Felip dimitix com a membre de l'AVL
 
4) Un estat busca llengua
 
5) Teresa Tort - Afitar-se
 
6) Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
 
7) Andana Editorial guanya un dels premis al millor llibre valencià
 
8) Ferran Suay - Supremacisme toponímic
 
9) Viquipèdia vol assolir el mig milió d'articles pels 15 anys
 
 
11)  Gemma Brunat - Recordant Joan Solà
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
Pau Vidal
 
 
Val més tard que mai

 

Exemple d'Ús: «S'arrepenteix moltíssim del que ha fet.»

Ús correcte: «Es penedeix moltíssim del que ha fet.»

Explicació: Trucs mnemotècnics per vèncer un barbarisme que sembla etern: penedir-se és una qüestió de pena (com penal, penalitats o despenalització); el penediment no pot ser

de repent (que és barbarisme, com arrepentir-se); només el penedit pot arribar a repenedit (i no pas rerrepentit).

 
 
2)
 
Publicat en EL PUNT AVUI divendres 27 de novembre del 2015
 
Josep Daniel Climent recull l'obra periodística d'Enric Valor en una publicació
 
 
El llibre es presentarà el dilluns 30 de novembre a la Seu Universitària Ciutat d'Alacant, amb la presència del rector de la UA, l'alcalde d'Alacant i el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
 

La Seu Universitària Ciutat d'Alacant serà l'escenari de la presentació del llibre “L'obra periodística d'Enric Valor (1933-2000)” de Josep Daniel Climent, el pròxim dilluns 30 de novembre a les 19 hores.

L'acte comptarà amb l'assistència del rector de la UA, Manuel Palomar, l'alcalde d'Alacant, Gabriel Echávarri, i el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer.

La publicació, editada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és fruit de la recopilació, l'anàlisi i l'estudi d'articles de premsa i notes lingüístiques publicades per Enric Valor al llarg de quasi setanta anys en diverses plataformes periodístiques.

Segons l'autor, ha sigut un treball minuciós, ja que els materials es trobaven molt dispersos i l'accés era complicat. El llibre arreplega 500 d'aquestes col·laboracions periodístiques i ara es presenten íntegres en format electrònic perquè puguen ser consultades, acompanyades d'un detallat estudi.

Malgrat tots els aspectes revisats de l'obra d'Enric Valor, encara quedava un que no havia sigut prou analitzat fins ara: la producció periodística, per la qual cosa la publicació cobreix aquest buit en l'anàlisi d'aquest vessant creatiu de l'autor.

Enric Valor, com asseguren els responsables de la publicació, continua exercint una notable influència sobre amplis sectors de la societat valenciana i, més encara, després de la commemoració durant l'any 2011 del centenari del naixement, que va tenir nombrosos actes d'anàlisis, estudi i divulgació de la seua obra i la seua figura.

 
3)
 
 

Comunicat de premsa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

 

Maria Soledat González Felip dimitix com a membre de l'AVL

 

Maria Soledat González Felip ha presentat hui de manera oficial la seua renúncia al càrrec de membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La senyora González Felip, que ha al·legat motius personals, ha format part de la institució normativa, per designació de les Corts Valencianes, des del 15 de juny del 2001. Del 2003 al 2006 va ser membre de la Junta de Govern i va substituir Alfred Ayza en la Secretaria de la institució després de la seua mort. En l'actualitat, l'acadèmica dimissionària formava part de la Secció de Foment.

València, 27 de novembre del 2015

 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 11 de novembre del 2015
 
Un estat busca llengua

Experts en dret i legislació lingüística exploren el nivell de protecció que hauria de tenir el català en el marc d'una hipotètica constitució catalana

L'actual situació sociolingüística, amb predomini de ciutadans castellanoparlants, no hauria de ser ignorada

Una llengua oficial o dues amb el mateix rang, drets i obligacions; aquesta és la qüestió

“És més fàcil resoldre el tema de la independència que la qüestió de la llengua en un hipotètica Catalunya independent.” L'autora d'aquesta frase és una jurista amb anys d'experiència, implicada en la defensa dels drets lingüístics, i la va pronunciar la setmana passada poc abans d'assistir com a oient en una taula rodona sobre la llengua catalana en l'estat propi. El debat va posar de manifest la complexitat d'aquest repte i, a la vegada, com de transcendental podria arribar a ser per al futur del català disposar d'un marc normatiu propi, amb rang de constitució, que protegeixi la llengua.

Els ponents de la mesa van estar d'acord en una qüestió prèvia de vital importància quan es parla de la qüestió lingüística a Catalunya: El 55% dels catalans té el castellà com a llengua inicial de conversa i només el 31% té català. Aquesta realitat sociolingüística, que també ha de tenir present el fet que el 95% dels ciutadans del país comprèn el català, hauria de condicionar qualsevol decisió política que es prengués amb relació a l'estatus que es vulgui donar a les llengües que es parlen al país. Si per un costat sembla evident que en una futura república de Catalunya el català hauria de jugar un paper predominant i gaudir d'una protecció oficial en tant que es tracta d'una llengua que ha estat llargament atacada, també sembla evident que no es pot deixar d'ignorar el grau de penetració social assolit pel castellà a Catalunya.

Existeix un acord tàcit en el fet que un text normatiu de màxim nivell sobre l'organització política i social del país ha de fer referència a la llengua catalana i també a la castellana. El problema, i també el gran dubte que impedeix que els experts es posin d'acord, és si les dues llengües hi han d'aparèixer en igualtat de condicions o si una ha de gaudir d'un estatus superior al de l'altre. Una sola llengua oficial o dues de cooficials? Aquesta és la qüestió.

“La declaració d'oficialitat per a una llengua comporta unes implicacions jurídiques de caràcter pràctic”, va advertir la professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Eva Pons, que és la persona que més s'ha capbussat en el coneixement del tractament jurídic que la comunitat internacional dóna a les llengües. “Declarar l'oficialitat d'una llengua és una decisió política i implica que aquella parla passa a ser assumida per l'estat”, va subratllar Pons. Aquesta afirmació suposa tant com dir que el reconeixement d'oficialitat del castellà donaria un estatus a aquesta llengua i uns drets i una protecció als seus parlants que actuaria de fre al ple desplegament del català. A Irlanda, per exemple, l'irlandès és cooficial però el seu
us és molt minoritari.

Eva Pons ha estudiat les constitucions de 194 estats reconeguts sobirans i en 154 hi apareixen clàusules que vinculen una o més llengües amb l'estructura de l'Estat. En 118 casos es fa servir la terminologia de llengua oficial o llengües oficials de l'estat, en quatre casos es parla de llengua o llengües nacionals i en 32 textos es fan servir fórmules indirectes. En un total de 40 constitucions no hi apareix cap referència que vinculi la llengua amb l'estat. Pel que fa als 118 estats on es fa servir el terme oficial, en 76 casos es fa referència a una sola llengua, en 36 constitucions es parla de dues llengües –és el cas de Finlàndia, Irlanda, Malta i Xipre, entre d'altres–, en sis constitucions més es proclama l'oficialitat de tres llengües i en quatre constitucions es reconeixen quatre o més llengües oficials.

Només el català

Qui es va manifestar obertament per una opció clara va ser Joan Ramon Solé, actual responsable de legislació lingüística de la Direcció General de Política Lingüística. Advertint que parlava a títol personal, Solé va declarar-se partidari de concedir l'oficialitat només al català. “Reconèixer el castellà com a llengua oficial a Catalunya seria dotar-la d'una fortalesa que seria perjudicial per al català”, va afirmar Solé.

Per aquest expert, la declaració del català com a llengua oficial “és indispensable per redreçar la situació actual i fer-la homologable internacionalment”. Solé va resumir la seva posició demanant una legislació en matèria lingüística que sigui “el màxim de favorable per al català i el mínim de limitadora per al castellà”.

Sobre la necessitat de no oblidar la comunitat castellanoparlant també en va parlar Jordi Nievea, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona. Nieva va parlar de la “injustícia històrica” de la qual ha estat víctima la llengua catalana i va advertir que una declaració de llengua oficial en una futura constitució comportaria “un benefici radical”. Tot i això, Nieva va considerar “rellevant” que no hi hagi discriminació lingüística dels castellanoparlants, però va reconèixer que el debat de la cooficilitat “és radicalitzat i de difícil acord”.

Sobre la manera com el castellà hauria de ser tractat en la constitució catalana, Eva Pons va ser clara i concisa: “Això depèn de com es reguli el català”. Amb l'evident dificultat de trobar una proposta de consens que es fonamenti en algun dels models que ja existents, Jordi Nieva va llençar un repte: “I perquè no creem un model propi?”

 
5)
 
http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/?p=268656
 
 
Teresa Tort
 
 
6)
Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
 
7)
 
Publicat en el diari EL PUNT AVUI divendres 13 de novembre del 2015
 
Andana Editorial guanya un dels premis al millor llibre valencià

Andana Editorial va rebre l'any 2013 el premi al llibre infantil millor editat pel títol “La vida contada a un nen del veïnat”, una antologia de Vicent Andrés Estellés per a joves lectors. La convocatòria següent, l'any 2014, Andana es va tornar a emportar un nou guardó, en aquesta ocasió el premi al llibre juvenil millor editat al títol “El meu nom no és Irina”, de Xavier Aliaga. I aquest any, l'editorial tornarà a recollir, el pròxim 20 de novembre, un nou guardó de reconeixement a la tasca editorial per a l'àlbum “La balena”.

Es tracta d'un àlbum il·lustrat escrit i dibuixat per Benji Davies que ens narra l'aventura d'un nen solitari, una balena encallada a la platja i una amistat que canviarà per sempre les seues vides.

Aquest mateix àlbum de Benji Davies, també ha resultat finalista fa unes setmanes del premis del Gremi de llibreters de Madrid.

Andana Editorial és una editorial valenciana dedicada a l'edició de llibres infantils i juvenils. Creada l'any 2009, en aquests anys s'ha consolidat com una de les editorials que ha sabut trobar el reconeixement dels lectors amb la creació d'un catàleg de llibres que aposta per la qualitat i per un treball de difusió de les seues obres.

Aquesta jove editorial ha estat capaç de treure al mercat més de 80 llibres infantils i juvenils. Per una banda cal destacar el seu treball en la potenciació dels àlbums il·lustrats en la nostra llengua. Dins d'aquest gènere ha fet una aposta per traduir al valencià alguns dels millors llibres d'autors internacionals d'àlbums il·lustrats com Oliver Jeffers, Ian Falconer, William Joyce o Benji Davies.

Però al mateix temps també ha treballat amb autors i il·lustradors del nostre territori com Paula Bonet, Amaia Crespo, Dani Miquel o Francesc Gisbert, que han creat àlbums il·lustrats que han rebut premis i reconeixement del lectors.

 
8)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dijous 12 de novembre del 2015
http://opinions.laveupv.com/ferran-suay/blog/6150/supremacisme-toponimic
 
Supremacisme toponímic
 
Ferran Suay
 
"Els pobles castellans tenen només un nom: el seu; els valencians en tenen dos: el seu, i la versió castellana". Sovint he fet servir aquest eslògan per a il·lustrar un fet tan habitual al País Valencià, que per a molts ha arribat a ser banal, i fins i tot a passar desapercebut.

Si anem per la carretera, ens podem trobar una indicació a Sieteaguas o a Segorbe, que diuen exactament axò: el nom del poble o ciutat. En canvi, si es tracta d'unes altres localitats, ens trobarem amb Sagunt/Sagunto, amb Castelló/Castellón o amb l'impagable Alcoi/Alcoy. Si ja és dubtós que poden afegir una 'o' o una 'n' finals, resulta estrambòtic pensar quin interés hi pot haver a escriure Alcoi amb dos tipus de 'i' finals (com es pronunciaria en castellà 'Alcoi'? Sonaria distint de l''Alcoy' que pronuncien en llegir el segon nom del poble?).

És evident que l'objectiu d'aquestes dobles denominacions no té res a vore amb facilitar la comprensió o la pronúncia. Més encara, no hi ha dubte que introdueix un factor de confusionisme. Alcalà de Xivert, per posar un cas, apareix escrit de quatre maneres distintes en l'espai d'uns pocs quilòmetres de carretera. Segur que això no despista més d'un turista? Quan lligen Alacant/Alicante, segur que saben que es tracta del mateix lloc?

No és això el que es pretén: ni despistar turistes, ni facilitar la pronúncia. Clar que no. L'autèntica intenció està més en la línia de mantenir vius els privilegis que atorga el dret de conquesta. I encara més, deixar clar el missatge que és absolutament innecessari ni tan sols familiaritzar-se amb la llengua del país: tot, absolutament tot, incloent-hi els noms dels pobles, estarà disponible en l'altra llengua; l'única que és realment important.

És per això que la recuperació dels topònims i la dignificació de les retolacions és un dels reptes que té pendents la nova política lingüística. Si Fuenteumbría és exclusivament això, Fuenteumbría, Benicàssim no ha de ser Benicàssim/Benicásim, i Castelló de la Plana no ha de ser, a més, Castellón de la Plana (curiós, per cert, que no hagen aplicat la traducció fidedigna 'Castillito del Llano').

I tot això no té res a vore amb l'utilització d'exònims, que el diccionari defineix com a "Topònim usat en una llengua determinada per a referir-se a un lloc situat fora de la seua àrea lingüística i que difereix de la denominació que aquest rep a l'àrea geogràfica on és situat". No veig cap inconvenient que la premsa d'Àvila o de Madrid use els topònims castellans. M'és indiferent si escriuen 'Valencia', 'Lérida' o 'Elche'. És la premsa d'ací la que m'interessa. Siga quina siga la llengua en què escriu. Ha d'apostar la premsa valenciana pel manteniment de la supremacia absoluta del castellà? Ho ha de fer, fins i tot, quan els ajuntaments respectius han optat oficialment pel topònim valencià com a denominació única (com han fet, per exemple, els consistoris d'Almassora o de Vila-real)?

En un intercanvi recent de piulades (dir-ne ‘discussió' seria inexacte), el director d'un mitjà digital d'abast provincial (mantindré la confidencialitat del nom; no m'interessen els arguments ad hominem) m'acusava de ser supremacista per haver criticat el seu ús sistemàtic de la forma castellanitzada dels topònims valencians. Segons ell, propugnar l'ús periodístic de les formes úniques en valencià és una mostra de la meua xenofòbia. Entre les perles de l'esmentat intercanvi, n'hi ha una que és digna d'esment. A la meua pregunta de si escriuria 'Vinaroz' per Vinaròs, em responia que "en un context castellà, sí". Un context castellà! Es veu que les comarques (ell en diria 'la província') que constitueixen l'audiència del seu diari són 'un context castellà'. Ben cert que sí que n'hi ha, de pobles dels anomenats 'històricament castellanoparlants'. I això converteix tota la 'província' en un context castellà? No és això una declaració clara en favor de la supremacia del castellà?

Hi ha múltiples maneres de presentar la subordinació, per part de qui l'accepta de bon grat. Hem viscut i vivim en un territori en què una llengua és clarament dominant i afavorida, i no és difícil d'entendre l'opció de molts individus de sumar-se al bàndol guanyador, adoptar la llengua dominant i procurar guanyar-se la vida tan bé com puguen. No seré jo qui ho critique. És una opció legal i fins i tot legítima. Ara bé, d'entre les formes de disfressar aquesta subsmissió, una de les més repulsives és la d'equiparar víctimes i botxins. Aplicar als intents de recuperació d'una normalitat lingüística, que els valencians ens mereixem tant com qualsevol altre pobre, els qualificatius que serveixen per a denunciar l'exterminacionisme lingüístic practicat sense embuts durant els darrers tres segles, és senzillament fastigós.

No em molesta particularment que m'insulte a mi. No ofén qui vol sinó qui pot, i ni el conec personalment ni m'interessa l'opinió que tinga de mi. Em repugna, en canvi, la deshonestedat intel·lectual que implica l'exercici d'aplicar el mateix qualificatiu, supremacista, d'una banda a aquells que han maldat (i malden) per exterminar una llengua, sense estalviar cap mena de violència, des dels càstigs més evidents fins a les coaccions més subtils, i de l'altra a tota aquella gent que, com molts dels lectors d'aquest article, ha estat esforçant-se, i sovint comprometent la seua seguretat i sacrificant el seu benestar, per retornar la dignitat a una llengua que, sense ser millor que qualsevol altra, és la nostra, i té tant de dret a existir com la que l'esmentat periodista reivindica per a mantenir les denominacions imposades (manu militari, no ho oblidem) als nostres pobles.
 
 
9)
 
Publicat en el diari EL PUNT AVUI diumenge 15 de novembre del 2015
 
Viquipèdia vol assolir el mig milió d'articles pels 15 anys

Hi ha 482.000 textos en català i el quinzè aniversari serà al mes de març

L'edició en català de la Viquipèdia vol arribar al mig milió d'articles coincidint amb el quinzè aniversari de la creació de l'edició catalana d'aquesta enciclopèdia lliure a internet. Així ho va manifestar ahir el president d'Amical Wikimedia, Arnau Duran, durant la trobada anual que se celebra aquest cap de setmana a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.

Un centenar de persones participen en la vuitena trobada de la Viquipèdia en català i Duran admet que “un dels objectius seria assolir els 500.000 articles abans d'acabar l'any, però veiem que serà molt complicat i un objectiu seria arribar-hi abans del març, quan farà quinze anys que es va crear la versió catalana”. Avui per avui la Viquipèdia en català té 482.000 articles i, per aquest motiu, es fa una crida als editors a continuar penjant textos per assolir la fita del mig milió d'articles.

Duran subratlla la important presència del català en el marc de la Wikipedia tenint en compte que “un idioma com l'espanyol té 1,2 milions d'articles malgrat ser molts més parlants i en anglès hi ha 5 milions d'articles”. La vitalitat de l'edició catalana ha situat la versió en la dissetena llengua més parlada a aquest projecte d'accés lliure al coneixement. El president d'Amical Wikimedia indica que ara per ara la comunitat catalana disposa d'uns 1.300 editors de textos en català, dels quals 400 pugen articles en llengua catalana de manera molt regular.

 
10)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumenge 15 de novembre del 2015
http://www.nuvol.com/entrevistes/sofia-acebo-i-pau-vidal-el-que-mes-patina-del-catala-es-el-llenguatge-col%c2%b7loquial/

Sofía Acebo i Pau Vidal: “El que més patina del català és el llenguatge col·loquial”

Griselda Oliver i Alabau
 
 
11)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL divendres 20 de novembre del 2015
http://www.nuvol.com/noticies/recordant-joan-sola/

Recordant Joan Solà

Gemma Brunat
 
 
12)
 
Publicat en noudiari.es divendres 20 de novembre del 2015
http://www.noudiari.es/2015/11/paraules-nostres-muntar-un-pollastre-cronica-dun-desproposit-linguistic-per-joan-albert-ribas/
 
Paraules nostres: Muntar un pollastre (!?). Crònica d'un despropòsit lingüístic
 
Joan-Albert Ribas
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací