InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 1220 (dijous 26/11/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest
butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. L’edat de la vergonya.
3) III JORNADA SOBRE ELS PARLARS VALENCIANS DE BASE
CASTELLANO-ARAGONESA I DE BASE
CASTELLANO-MURCIANA.
4) II CONGRÉS-CONVEGNO D’ONOMASTICA DE LA
MEDITERRÀNIA
5) Núria Puyuelo - Les paraules del
procés
8) Jornada Fòrum Vives sobre la intercomprensió lingüística en l’educació
superior
9) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es cura
Pau Vidal
L’edat de la vergonya
Exemple d’Ús: «Que hi entri tota sola? No, em fa corte.»
Ús correcte: «…No, que em moro/em
pigoto/m’empegueesc.»
Explicació: Un bon exercici per fer pràctiques d’emancipació. Dar corte es va crear a partir del fet
de quedarse cortado (sense paraules)
per culpa de la vergonya; en català no ens quedem
tallats de vergonya sinó davant la impossibilitat de rebatre l’argument
de l’interlocutor. Per això «Em fa tall» seria un calc. Cal, doncs, canviar de
paradigma: «No, que em moro» (de vergonya);
«No, que em pigoto» (de tornar-se vermell com un) pigot; «No, que m’empegueesc»
(d’empegueir-se, terme balear
que vol dir ‘avergonyir-se’).
Publicat en LA VEU DEL PAÍS
VALENCIÀ dissabte 14 de novembre
del
2015
Un sud exempt de valencianitat? No,
gràcies!
Era esperable. I així ha estat. La imposició del valencià, com eterna
cançó de l’enfadós que sempre retorna, ha estat una vegada més la consigna que
el govern local d’Oriola va fer circular durant la celebració del passat 9
d’Octubre. Quan la dreta no governa la Generalitat Valenciana, els missatges
etnicistes i antivalencians, que estaven latents, tornen a revifar.
Ara,
més de cinc mesos després de la celebració de les eleccions autonòmiques i
locals al País Valencià, des d’El Tempir considerem que s’ha d’aprofitar el
moment polític que vivim per començar a fer caure la frontera històrica i mental
que va de Biar a Busot. Per fer-ho realitat cal establir les bases d’un model
d’identitat valenciana al sud que siga alternatiu a l’opció identitària de
l’espanyolisme en aquestes terres: oferir noves glòries com a
alacantins.
En altres paraules, des d’El Tempir treballem per un model
d’identitat que s’ha de construir dia a dia, obert a totes les persones que s’hi
vulguen integrar -independentment de la procedència geogràfica i la llengua que
parle-, perquè ser valencià és l’estació de destinació, i no d’origen. A més, no
és excloent ni ens fa ser superiors a altres models identitaris, tampoc
inferiors, però respecta les peculiaritats lingüístiques i culturals dels altres
des de la comprensió i el respecte. També s’enriqueix amb les aportacions
d’aquestes persones. I en aquest model no s’admet la creació de ciutadans de
segona, sobretot de comarques castellanoparlants, quan se’ls nega o dificulta la
possibilitat de fer del valencià la seua segona llengua de comunicació i
socialització.
Per avançar en aquest model d’identitat civil valenciana
al migjorn des d’El Tempir demanem públicament posar fi a l’exempció del
valencià als centres educatius de les comarques castellanoparlants. No n’hi ha
prou amb el voluntarisme d’aquestes darreres dècades per a reduir-la. Cal ja
l’actuació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i
Esports.
De fet, ja no podem perdre més el temps després de la trampa que
ha suposat que la Llei d’ús i ensenyament del valencià classificara els nostres
territoris en valencianoparlants i castellanoparlants, i que ha reforçat sense
voler els discursos lingüístics de la dreta al Baix Segura amb l’anuència
passiva de l’esquerra. La desaparició de l’exempció és un pas bàsic en
l’objectiu final d’integrar lingüísticament el sud a fi d’universalitzar el
coneixement del valencià sobretot en l’àmbit escolar. I això s’ha de realitzar
amb pedagogia, astúcia i valentia. Sí, amb valentia!
La integració
lingüística i l’extensió de la consciència civil de ser valencians són
necessàries per apaivagar els missatges etnicistes i antivalencians. Eixe nou
discurs que cal generar, i que nosaltres estem treballant cada dia, no pot
tardar a crear-lo la Generalitat Valenciana. Des d’El Tempir assenyalem vies que
permeten sustentar aquest discurs:
1. Necessitem un sistema audiovisual
propi que complemente la via educativa. Cal que torne TV3 i s’engegue
immediatament RTVV perquè hem d’interconnectar els nostres espais
comunicativament, culturalment, políticament però sobretot
referencialment.
2. Cal crear complicitats afectives entre tots
nosaltres, entre la gent del migjorn. I entre el migjorn i la resta del país.
Siguem conscients que els problemes de la gent del Baix Segura també són els
problemes de la gent del Vinalopó. Per exemple, Elx i Torrevella són dues de les
ciutats grans amb més famílies pobres de tot l’estat. Cal que treballem tots
junts per solucionar aquest i altres problemes. Hem d’exigir que els consellers
visiten el sud, que vagen ja al Baix Segura i s’acosten a aquesta realitat. Aquí
la política gestual del nou Govern no ha arribat encara. En la mesura que la
Generalitat Valenciana resolga en un paquet global els problemes de faena,
salut, educació, defensa del medi ambient i sostenibilitat es crearà
valencianitat, i al sud es veurà positiu i necessari formar part del projecte de
país. També hi ajudarà que el migjorn, i sobretot el Baix Segura, abrace la
llengua. O això o València serà una ciutat tan llunyana d'aquesta comarca com
Hèlsinki. El contrari és veure València tan a prop d'ells com físicament ho és
Múrcia.
3. La proposta civil valencianista per al sud, com també per al
conjunt del País Valencià, ha de ser radicalment i rotundament democràtica
davant l’immobilisme estatal, que no vol posar fi a una més que qüestionada
divisió de poders, que es nega a la construcció d’un estat plurilingüístic i
plurinacional i, sobretot, que no lluita ferotgement contra la
corrupció.
4. La política gestual a què es veu condemnada la Generalitat
Valenciana davant la manca d’un finançament just tampoc pot durar molt de temps.
Cal conscienciar i mobilitzar el sud ja que no es materialitzarà el paquet
global a què al·ludíem més amunt sense un finançament just. I aquí la
Generalitat ha d’anar molt més enllà de la simple escenificació teatral en el
parlament espanyol.
5. Si volem que el valencià siga la llengua de
cohesió social del nostre país i patrimoni de tots els valencians, cal que les
ciutats del sud, Elx i Alacant, siguen exemplars lingüísticament. Si aquestes
ciutats no ho són, difícilment s’integraran en aquesta dinàmica els pobles del
Vinalopó i, sobretot, els del Segura. El projecte de la nostra entitat és un
projecte additiu lingüísticament, i no substitutiu.
Amb tot, des d’El
Tempir hem detectat símptomes en el terreny cultural i lingüístic que mostren
que no s’està anant pel camí que correspon, o almenys no s’està fent de manera
decidida i valenta, a les grans ciutats del sud. No podem estar estancats ni
tolerar que es vulguen practicar polítiques lingüístiques timorates, pròpies del
primer lustre dels noranta, en aquests moments més avall de la línia Biar-Busot.
Que les molles lingüístiques que ens puguen oferir ara no servisquen de
coartada per pensar que és millor que el que hem tingut des de l’any 1995. No
desvirtuem el nostre objectiu per un possibilisme a vegades poregós, a vegades
inútil i moltes altres vegades poc pragmàtic.
O capgirem la realitat en
què vivim o no podrem crear una societat inclusiva, equitativa i cohesionada: el
país continuarà coixejant greument pel sud. En aquest gran tauler d'escacs
valencià, el sud no acceptarà, o no acceptarem, cap paper de l’auca que ens
condemne a la subsidiarietat ni a la resignació, ni a ser moneda de canvi de
res. Arromanguem-nos! I tinguem clar que per a guanyar el país, cal guanyar
València. Per a guanyar València, cal guanyar el país. Però també, com a
realitat incontestable, el sud, conformat per quatre de les sis ciutats
valencianes més poblades, també està per a ser guanyat com el Cap i Casal.
3)
III JORNADA SOBRE ELS PARLARS VALENCIANS
DE BASE CASTELLANO-ARAGONESA I DE BASE
CASTELLANO-MURCIANA.
Villar del Arzobispo (La Serrania)
Saló d’Actes Ajuntament
2 de novembre del 2016 (València-Facultat de
Filologia),
4 i 5 de novembre de 2016
Organitza:
Ajuntament de Villar del Arzobispo, Departaments de Filologia
Catalana i Filologia Espanyola de la Universitat de València i Departamento de
Lengua Española y Lingüística de la Universidad de Zaragoza.
Patrocina:
AVL
Diputació de València
Conselleria de Cultura de la Generalitat
Valenciana
Comité científic:
Antonio Briz, Lluís Gimeno, Jordi Colomina, Brauli Montoya,
Francisco Gimeno, José Maria Enguita, Josep Lluís Doménech, Antoni Garcia
Osuna.
Coordinadors:
César Salvo i Emili Casanova.
Temes específics:
-Sociolingüística i contacte de llengües
-Lexicografia
-Onomàstica
-Literatura antiga i moderna
Les tres conferències previstes les impartiran Maria Luisa
Arnal (El Vocabulario diferencial castellano-aragonés), José Ramón Gómez Molina
(Actituds lingüístiques) i Emilio Nieto (Paralelismos entre la toponimia de
Castilla-La Mancha y la Serranía).
Ponents prevists:
Castañer, Rosa Mª
Gargallo, José Enrique
Martí, Joaquim
Moya, Josep Antoni
Morant, Ricard
Porta, Antoni
Vicente, Santiago
Taula Redona: El xurro de La Serrania
Presentació del llibre: El habla de Segorbe a través de la
documentación del siglo XIII, de Rosa Gómez Casany-Maria Josep
Carbonell.
COMUNICACIONS: S’obri un període de presentació de
comunicacions lliures fins el 10 de maig del 2016. El comité científic acceptarà
o no la comunicació de 12 pàgines com a màxim, abans del 15 de juny del 2016.
Heu d’enviar un títol i un resum d’una pàgina a César Salvo (salvocesar@hotmail.com) i Emili Casanova (emili.casanova@uv.es). El llibre resultant de les actes de la Jornada serà editat per
Denes-Diputació de València.
INSCRIPCIÓ: Es farà a partir del 10 de setembre del 2016,
després de la segona circular. La inscripció costarà 30 euros i es tindrà dret
al dinar, a les Actes i als materials del Congrés i al certificat
oficial.
4)
II CONGRÉS-CONVEGNO D’ONOMASTICA DE LA
MEDITERRÀNIA
VALÈNCIA, 8-10 DE SETEMBRE DE 2016
FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
SALÓ DE GRAUS
HO ORGANITZA:
DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE
VALENCIA.
DOTTORATO IN LINGUE E LETTERATURE STRANIERE, LINGUISTICA E
ONOMASTICA, UNIVERSITÀ DI TORINO
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
SOCIETAT D’ONOMÀSTICA
PATROCINA:
GENERALITAT VALENCIANA: CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I
CIÈNCIA
-El Congrés tindrà dos conferències (inaugural i de cloenda) i
4 ponències.
-S’obri un període de presentació de comunicacions lliures
fins el 10 de febrer del 2016. El comité científic acceptarà o no la seua
comunicación –de 12 pàgines com a màxim- abans del 10 d’abril. Heu d’enviar un
títol i un resum d’una página a Emili Casanova (emili.casanova@uv.es). L’editorial Denes farà una publicació de les actes del Convegno, com
ja féu amb el primer Convegno en el llibre Onomàstica Mediterrània. Onomàstica
d’origen zoonímic i dels intercanvis entre pobles. Actes del Convegno di
Onomastica de la Scuola di Dottorato di Torino (València, abril 2012) València:
Denes.
-INSCRIPCIÓ: Es farà a partir del 10 de maig del 2016, després
de les instruccions de la segona circular. La inscripció costarà 50 euros i
tindrà dret a les Actes del Congrés, a dos dinars, als cafés de treball, als
materials del Congrés i als certificats oficials.
TEMES:
-ANTROPONIMIA DEGLI ESPOSTI IN AREA ROMANZA/ANTROPONÍMIA DELS
EXPÒSITS EN LA ROMÀNIA
-TOPONOMASTICA ED ETIMOLOGIA/TOPONÍMIA I
ETIMOLOGIA
-RECORREGUT DIACRÒNIC DE L’ ONOMÀSTICA VALENCIANA
COMITÉ CIENTÍFIC:
ALDA ROSSEBASTIANO
ANA CANO
JOAN TORT
MARIA DOLORES GORDON
PIERRE-HENRY BILLY
RAMON FERRER
5)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI diumenge 18 d'octubre del
2015
Núria Puyuelo
El procés cap a la independència de Catalunya
ha donat i donarà moltes hores de conversa, és a dir, un munt de paraules. Mots
com ara eleccions, decidir, referèndum i unitat
estan a l’ordre del dia i ens acompanyen a la sobretaula dels diumenges, mentre
fem el tallat al bar o sopem amb els amics. Això, al lingüista i traductor Pau
Vidal, no li ha passat per alt i ha decidit agrupar-les totes en un llibre
titulat Manual del procés (Angle Editorial, 2015), guardonat amb el Premi
d’Assaig Breu Josep Irla. En aquest llibre, Vidal ens descobreix l’origen de
paraules tan imprescindibles per al procés com ara sobirania,
decidir i declaració, i els mots que es deriven de la seva arrel.
Per exemple, ens explica que procés és un derivat de cedir i per
què l’expressió full de ruta, tot i que és una metàfora d’origen mariner,
té una gran popularitat i ha esdevingut una expressió ben quotidiana.
Un dels mots que té un gran pes en el procés és
identitat. En aquest cas la paraula té un origen ben clar: prové de
ídem (‘igual, la mateixa cosa’) i entitat, un mot derivat
d’ésser i que significa ‘qualitat d’ens’, ‘essència’. Una paraula que
també ha triomfat molt en aquests anys tan decisius és caverna, lligada
originàriament a l’adjectiu mediàtica, per referir-se als mitjans de
Madrid que llancen constantment missatges contra Catalunya. Abans del procés,
aquest mot s’utilitzava poc, ja que els parlants preferien usar cova per
fer referència a la cavitat que es forma de manera natural en una roca, en una
muntanya o sota terra. Ara bé per denominar aquests periodistes que gaudeixen
criticant els catalans, els parlants han preferit usar caverna, el lloc
on s’amaguen els cavernícoles, és a dir, els energúmens.
Després de les eleccions, una de les paraules que s’ha fet
servir més ha estat negociació, que deriva de negoci. L’origen
d’aquest mot és curiós ja que està format per nec (‘ni’) i ottium
(‘lleure, desocupació’), és a dir, negació de l’oci, per tant una negociació és
un assumpte seriós, que no té res a veure amb l’oci i el lleure.
Amb el seu to irònic tan característic, el lingüista Pau Vidal
també recull la paraula margallada, usada pel conseller d’Economia,
Mas-Colell, per qualificar un informe sobre el procés que va enviar a les
ambaixades el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo. Si el mot
maragallada va triomfar tant per designar les sortides de to de l’antic
alcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat, l’autor aposta ara per
aquest mot per designar les ocurrències del ministre García-Margallo.
Per tancar el manual, que està ordenat alfabèticament com un
diccionari, l’autor parla dels mots urna, que no ha variat la seva forma
respecte al llatí, quan volia dir ‘galleda, poal’, i votar, que té un
origen religiós, ja que votar és allò que feien, i segles més tard encara fan,
els membres del clergat a Déu quan prometien els vots de castedat, de silenci,
d’obediència, etc. “No deixa de ser curiós, doncs, que la imatge simbòlica més
representativa de la democràcia sigui extreta del llenguatge religiós”, conclou
Vidal.
Gabriel
Bibiloni
Publicat en el diari ARA
dimarts 14 d'octubre del
2014
Empar
Moliner
En
dieu pinça però en realitat voleu dir agulla d’estendre. I quan fa
una estona que heu estès la roba, comproveu si està seca, no pas si està
eixuta. En dieu os però en realitat voleu dir pinyol. Els
plans se us torcen, mai se us esguerren. En dieu sempre
obrir perquè ja no enceteu ni melons, ni converses ni llibres, ni
tampoc destapeu ampolles. Sempre, sempre el vostre color és el
taronja, ja no és ni serà mai el carbassa. Si us feu mal a l’ull
us heu fet un morat, no pas un blau. Quan parleu d’una parella
parleu d’els dos perquè ja no sabeu dir tots dos, ni,
esclar, totsdosets, com deia ma mare. No sabeu fregir un ou o sí que
sabeu fregir un ou, o feu un ou fregit, però és clar que mai de la vida
fareu un ou ferrat. Sempre teniu càries, i esclar que la càries té
dret a viure, però que no té dret a viure també la dent corcada? El
queixal corcat? Si teniu la grip us l’han contagiat, ho accepto,
però no accepto que mai, mai, mai us l’ encomanin. Per vosaltres al bosc
s’hi declara un incendi, mai, mai, mai s’hi cala foc. Vosaltres
poseu la taula. No la pareu. I de vegades aneu
despentinats, no admetreu mai que aneu escabellats.
En dieu treure quan voleu treure alguna cosa
d’un lloc, però també en dieu treure quan voleu dir prendre. Hi
enteneu de vi i per tant feu cates perquè tastar, fer
tastos us resulta refistolat. I cateu de la barrica, esclar, perquè
tastar de la bóta no és el mateix. I ja que hi som, la varietat que us
agrada és el tempranillo, no pas l’ ull de llebre. Res us
cau, tot se us cau, i se us cau d’un balcó i no pas
daltabaix del balcó. Mai rieu, sempre us rieu. Vosaltres
mulleu pa, perquè hi ha coses que són per mullar-hi pa, o per
mullar pa, no pas per sucar-hi pa. I algun cop que us voleu fer
molt els genuïns he sentit que dieu: “Hi ha per llogar cadires”. Us veig cada
dia quan engego la tele, vull dir: quan la poso.
8)
Jornada Fòrum Vives sobre la
intercomprensió lingüística en l’educació superior
La intercomprensió lingüística és una gran oportunitat a
l’abast de tot el sistema universitari que permet, amb molt poc esforç i
inversió de recursos, que tota la comunitat universitària (estudiants, PDI i
PAS) accedeixi molt fàcilment a la comprensió d’altres llengües d’una mateixa
família lingüística. Evitem traduccions costoses i contribuïm a la
internacionalització de la Universitat. Però, l’hem aplicada, desenvolupada i
utilitzada abastament? L’estem explotant suficientment per a la immersió
lingüística en català —llengua majoritària de la nostra docència— dels
estudiants de mobilitat internacional?
Dia: 1 de desembre de 2015
Horari: de 9 h a 17.30 h
Lloc: Aula Magna de l'Edifici Històric
Organitza: Universitat de Barcelona
Programa
i formulari d'inscripció
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - de Maria
Santíssima
2) Eugeni S. Reig - deixar per conills verds
3) Antoni Llull Martí - D’huracans i altres ventades
ferestes
4) Joan Tudela - Eugeni S. Reig, l’amic de les paraules (VIII)
5) Albert Pla Nualart - ‘Fa un any’,
‘un any enrere’ i ‘fa un any enrere’
6) Rudolf Ortega - La llengua és el
missatge
7) Pere Ortís - Increïble preferència
als manlleus
8) Salvador Pardo - El DNV
(XXVIII)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací