L’edat de la vergonya
Exemple d’Ús: «Que hi entri tota sola? No, em fa corte.»
Ús correcte: «…No, que em moro/em
pigoto/m’empegueesc.»
Explicació: Un bon exercici per fer pràctiques d’emancipació. Dar corte es va crear a partir del fet de quedarse cortado (sense paraules) per culpa de la vergonya; en català no ens quedem
tallats de vergonya sinó davant la impossibilitat de rebatre l’argument de l’interlocutor. Per això «Em fa tall» seria un calc. Cal, doncs, canviar de paradigma: «No, que em moro» (de vergonya);
«No, que em pigoto» (de tornar-se vermell com un) pigot; «No, que m’empegueesc» (d’empegueir-se, terme balear que vol dir ‘avergonyir-se’).
Un sud exempt de valencianitat? No, gràcies!
Les paraules del procés
El procés cap a la independència de Catalunya ha donat i donarà moltes hores de conversa, és a dir, un munt de paraules. Mots com ara eleccions, decidir, referèndum i unitat estan a l’ordre del dia i ens acompanyen a la sobretaula dels diumenges, mentre fem el tallat al bar o sopem amb els amics. Això, al lingüista i traductor Pau Vidal, no li ha passat per alt i ha decidit agrupar-les totes en un llibre titulat Manual del procés (Angle Editorial, 2015), guardonat amb el Premi d’Assaig Breu Josep Irla. En aquest llibre, Vidal ens descobreix l’origen de paraules tan imprescindibles per al procés com ara sobirania, decidir i declaració, i els mots que es deriven de la seva arrel. Per exemple, ens explica que procés és un derivat de cedir i per què l’expressió full de ruta, tot i que és una metàfora d’origen mariner, té una gran popularitat i ha esdevingut una expressió ben quotidiana.
Un dels mots que té un gran pes en el procés és identitat. En aquest cas la paraula té un origen ben clar: prové de ídem (‘igual, la mateixa cosa’) i entitat, un mot derivat d’ésser i que significa ‘qualitat d’ens’, ‘essència’. Una paraula que també ha triomfat molt en aquests anys tan decisius és caverna, lligada originàriament a l’adjectiu mediàtica, per referir-se als mitjans de Madrid que llancen constantment missatges contra Catalunya. Abans del procés, aquest mot s’utilitzava poc, ja que els parlants preferien usar cova per fer referència a la cavitat que es forma de manera natural en una roca, en una muntanya o sota terra. Ara bé per denominar aquests periodistes que gaudeixen criticant els catalans, els parlants han preferit usar caverna, el lloc on s’amaguen els cavernícoles, és a dir, els energúmens.
Després de les eleccions, una de les paraules que s’ha fet servir més ha estat negociació, que deriva de negoci. L’origen d’aquest mot és curiós ja que està format per nec (‘ni’) i ottium (‘lleure, desocupació’), és a dir, negació de l’oci, per tant una negociació és un assumpte seriós, que no té res a veure amb l’oci i el lleure.
Amb el seu to irònic tan característic, el lingüista Pau Vidal també recull la paraula margallada, usada pel conseller d’Economia, Mas-Colell, per qualificar un informe sobre el procés que va enviar a les ambaixades el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo. Si el mot maragallada va triomfar tant per designar les sortides de to de l’antic alcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat, l’autor aposta ara per aquest mot per designar les ocurrències del ministre García-Margallo.
Per tancar el manual, que està ordenat alfabèticament com un diccionari, l’autor parla dels mots urna, que no ha variat la seva forma respecte al llatí, quan volia dir ‘galleda, poal’, i votar, que té un origen religiós, ja que votar és allò que feien, i segles més tard encara fan, els membres del clergat a Déu quan prometien els vots de castedat, de silenci, d’obediència, etc. “No deixa de ser curiós, doncs, que la imatge simbòlica més representativa de la democràcia sigui extreta del llenguatge religiós”, conclou Vidal.
En dieu treure quan voleu treure alguna cosa d’un lloc, però també en dieu treure quan voleu dir prendre. Hi enteneu de vi i per tant feu cates perquè tastar, fer tastos us resulta refistolat. I cateu de la barrica, esclar, perquè tastar de la bóta no és el mateix. I ja que hi som, la varietat que us agrada és el tempranillo, no pas l’ ull de llebre. Res us cau, tot se us cau, i se us cau d’un balcó i no pas daltabaix del balcó. Mai rieu, sempre us rieu. Vosaltres mulleu pa, perquè hi ha coses que són per mullar-hi pa, o per mullar pa, no pas per sucar-hi pa. I algun cop que us voleu fer molt els genuïns he sentit que dieu: “Hi ha per llogar cadires”. Us veig cada dia quan engego la tele, vull dir: quan la poso.
Jornada Fòrum Vives sobre la intercomprensió lingüística en l’educació superior