catalana
Recipient de vidre
de forma cònica o troncocònica, que té a un costat un broc llarg, de forma
cònica, amb la base prop del fons
i que en el vèrtex té un foradet del qual brolla un rajolí de líquid quan es
decanta de manera adequada el recipient, i a l'altre costat un broc gros, de
forma troncocònica invertida, que aprofita per a omplir-lo de líquid i per a la
necessària entrada d'aire.
|
Caram, el xicot este s'empina la catalana i no para. ¡Quina
barbaritat! |
En la narració Viatge de Nadal d'Enric Valor podem
llegir:
|
Feia fred... Allà a l'hostal –ja s'ho imaginava–, hi hauria una
rica foguera, xiquets que cantarien alegres cançons amb molta o poca
traça, gent vermella de les flames, catalana de vi negre en mà, que
parlarien animadament: tot plegat, rebombori dolç i casolà que li llevaria
el cansament de l'ànima i el
cos. |
En la
novel·
|
Amèlia, després de servir taula, se'n baixà a donar de sopar a
l'home i als fills. Llorenç se'n davallà amb ella per acompanyar-los-hi,
però gastant de la seua pròpia berena. Allò era el costum. És clar,
tanmateix, que bevia de la catalana dels camperols, cosa que no es negava
mai ni als desconeguts. |
I en la mateixa
novel·la, una mica més avant, podem llegir:
|
En acabant, es va asseure i li tragueren la catalana perquè es
reforçàs amb el vi de la
terra. |
En la rondalla L'albarder de Cocentaina d'Enric Valor
trobem:
|
[...] d'altres treien vi dels tonells i n'omplien botelles,
petricons i catalanes. |
I en la mateixa
novel·la, una mica més avant, podem llegir:
|
Aquells esbojarrats s'amorraven a botelles i catalanes, i el
deliciós líquid els regallava pels queixos i pels
costellams. |
En el
DCVB, en l'entrada catalana, diu: «Porró; recipient de
vidre amb coll i berquelló llarg que serveix per a beure a gallet (val.); cast.
porrón.»
caure
el món damunt
Restar (algú)
fortament abatut, desanimat, decebut, desenganyat, desil·lusionat,
desmoralitzat, contrariat, pel fet de comprovar que la realitat no correspon a
allò que ell creia, pensava o esperava.
|
Quan va saber que son pare tenia càncer i li quedaven dos mesos de
vida, li va caure el món
damunt. |
Aquesta expressió la conec del parlar d'Alcoi.
Coques per a navegar i per a altres
coses
Pronunciada amb o tancada, coca pot tenir diverses significacions, i totes ben conegudes. Comencem pel pastís del que se'n poden fer tantes varietats (amb la variant cóc). Hi ha una semblança molt grossa entre coca i el nom que donen a pastissos semblants en llengües acostades a la nostra, com l'occità còca (i també coco), el romanès coca( (pronunciat quasi igual que en català), i el sard cocca, però encara és més curiós que en les llengües germàniques tenguin per als pastissos semblants noms que ens fan recordar el nostre, com és l'anglès cake, l'alemany Kuche, el suec i islandès kaka, i el danès kage, però molt possiblement no hi tenen res a veure, puix que podrien provenir de formes paral·leles del llenguatge infantil (recordem que un ou, a diversos pobles de Mallorca, per als infants petits és un còco).
El nom de l'herba americana que tant dóna que xerrar per la droga que se n'extreu, la cocaïna, no té la mateixa procedència lingüística que cap dels dos que acabam de veure, puix que es tracta d'un nom procedent del quítxua, llengua indígena del Perú.
Un altre
mot semblant als que he comentat, i que aparentment ha passat del castellà (o, potser, del
portuguès) a moltes altres llengües europees és coco, referit
al fruit
tropical. Coromines opina que els primers navegants, espanyols o portuguesos, que veieren per
primera vegada un d'aqueixos fruits, en forma de bolla peluda i amb tres
forats que semblen una boca i dos ulls els feu recordar el fantasma infantil al qual
en un i altre país deien coco, i a l'arbre que el feia li posaren cocotero, que
hem adaptat al català amb la forma
cocoter.
Socialment, una paraula que expressi més edat o més antigor en termes relatius és a dir, respecte a algú o alguna cosa no té connotacions pejoratives, perquè la nostra societat no menysprea i margina qui té més anys que un altre sinó qui és vell, un adjectiu (gens relatiu) que connota decadència.
Potser per aquest motiu, encara que l'equivalent de vell en anglès sigui old, aquest adjectiu provoca tan poc rebuig com gran o mayor. The old man penso en la famosa narració de Hemingway no és exactament el vell, tot i que el vell n'és en aquest cas la millor traducció.
Ara bé, quan el titular anglès diu “Cancer survivor becomes the oldest woman to finish the marathon”, ja no és tan evident que puguis titular malalts com estem de correcció política “Una supervivent de càncer es converteix en la dona més vella que acaba una marató”, i és llavors quan voldries dir “la dona més gran” per estalviar-te els eufemístics o massa formals “de més edat”, “més anciana” o “més longeva”.
Però ho pots dir? Cada dia menys, perquè cada dia més, en català i per efecte d'un calc servil, dir-li a algú “Ets (molt) gran” és una lloança, dita amb ironia i en un clima d'humor poca-solta. La clara distinció entre el gran prenominal (subjectiu i valoratiu) d'una gran persona i el gran postnominal (objectiu i analític) d'una persona gran s'està esvaint.
Si a això hi afegim que també per pressió del castellà ja no diem que algú és gros sinó gran quan ens referim al seu volum corporal, convindreu amb mi que amb l'ús de gran tenim un problema ben gros.
És decebedor, però, veure com la prevalença de l'esforç físic com a mètode per “trencar els teus propis límits” ha eradicat qualsevol possibilitat d'identificar aquest mateix objectiu amb l'esforç intel·lectual. Plantejar-se un repte en el qual intervingui la ment com a via per “superar-se un mateix” sembla ben poc engrescador, una futilitat impermeable a la trempera que, en canvi, sí que et garanteix la conquesta d'aquella meta inabastable que t'ha clivellat a cruiximents. D'un temps ençà, l'abundor de propostes per “estar bé amb un mateix” bandeja sempre la connexió neuronal en favor del xut d'adrenalina.
El desprestigi de l'esforç intel·lectual queda palès en el maremàgnum de soroll visual que ens envolta. No sé si dir-ne soroll visual, de l'abundància d'imatges, pròpies i alienes, que il·lustren la nostra vida diària. La pràctica del selfie (divertida, simpàtica, sensacional) s'associa sempre a activitats vistoses, arriscades, com ara participar en una festa multitudinària, nedar entre taurons o abocar-se al cràter d'un volcà actiu. I en canvi, ningú es fa un selfie llegint un llibre, ni consultant un diccionari, ni remenant en una biblioteca. ¿Fer-te una foto mentre passes la pàgina d'un llibre? ¿Posar morrets a la secció de novel·la amb un comentari de l'estil “Buscant llibres de Jesús Moncada”? Sisplau, no fem riure. Tampoc ningú es fa un selfie quan està trist. L'avorriment i el tedi no són coses de compartir.
La cultura de la superació personal s'associa doncs a l'establiment de fetes físiques, evidentment cadascú amb el repte que li és més adequat. Et pots plantejar nedar 1.000 metres d'una tirada, pujar el Turó de l'Home o córrer la cursa dels bombers, perquè en qualsevol cas t'estaràs superant a tu mateix i, per tant, seràs una persona millor. Però és trist que l'afany perpetu pel corpore sano estigui obviant sistemàticament la mens sana. Els antics grecs no negligien l'educació retòrica dels seus més fornits atletes, al contrari, aquests havien de ser tan destres en llançament de disc com en les glosses als déus; ara, en canvi, no hi ha ningú que plantegi reptes que comportin esforços intel·lectuals i ningú pontifica sobre la possibilitat que aquests reptes redundin com els altres en el benefici en un mateix. Un triatló de Pla, Segarra i Carner. Un ironman de Joyce, Proust i Kafka.
Es poden trencar els límits de moltes maneres físicament innòcues, com ara llegint un llibre a la setmana, proposant-se d'escriure un parell o tres de contes amb presentació, nus i desenllaç, o provant de deixar de fer faltes d'ortografia quan escrius el comentari que acompanya el selfie més impactant del món. Però és evident que l'imperi de la imatge i del medi televisiu condicionen el missatge que estem llançant: treure uns paios suant i perdent pes és comunicativament un material deliciós, i en cap cas ho és algú amb un llibre de Joan Margarit a les mans, o amb la gramàtica de Fabra provant d'entendre la dièresi. L'emoció externa, visible, commou i genera simpatia; la interna, en la majoria dels casos, genera indiferència.
I no obstant això no podem oblidar que, enmig de la carretada d'imatges que ens plouen cada dia al damunt, continuem sent éssers eminentment lingüístics. I que el domini de l'eina amb què s'expressa la capacitat del llenguatge és a dir la llengua, cadascú la seva incideix directament en les nostres possibilitats d'eixamplar la comprensió del que ens envolta. Ens podem proposar de llegir més, escriure més, aprendre mots que no sabíem, anar al diccionari quan dubtem, provar d'expressar-nos millor, escriure sense errors, millorar les nostres competències, i entendre aquestes accions, per què no, com mesures de millorament personal com ho són els reptes físics. I sense posar-nos a suar.
Entre totes les coses que som, també som llenguatge, som paraules enllaçades que ens ajuden, fins i tot, a parlar amb nosaltres mateixos mentre correm.
Cadena o presó perpètua.
Qualificar. Qualificació. El va qualificar de (no "com
a").
Canviar, baratar, bescanviar, permutar. Donar (una cosa) per rebre'n una
altra. L'euro s'ha canviat a 1,30 dòlars. Bescanviar un objecte per un altre;
bescanviar euros per dòlars. En canvi de. Barata ès una preposició (a canvi de).
Donar una cosa barata una altra. Obtindre guanys barata cap perjudici.
S'ha disgustat barata res. El forner es queda la llenya barata arrancar-li
els arbres.
Cancel·lar. Cancel·lació. Deixar sense efecte. Abandonar
l'execució.
Camí ramader, assagador.
"Canjear". Canviar,
bescanviar. "Canje": bescanvi
(d'instruments diplomàtics, de presoners).
Capacitat d'obrar, d'actuar.
Cabdal, principal. L'aprenentatge de la lectoescriptura (competència de
saber llegir i escriure) és un factor cabdal en els primers anys d'escolaritat.
Les figures cabdals de la nostra literatura.
Cabal, capital, béns, riqueses. Cabal no és adjectiu: un home just, com
cal. Cabal hereditari. Cabalós, osa.
"Cauce". Via. Llit,
caixer (d'un riu, d'una séquia).
Capítols matrimonials: negoci jurídic que permet als cònjuges pactar el règim econòmic
matrimonial. També hi ha l'assemblea monàstica deliberativa, el capítol
cardenalici. Capitulació és l'acta
en què consten les condicions d'una rendiciò.
Cartell. Prohibit d'afixar cartells.
Campus. m. inv. Espai obert. En les universitats, hi inclou els
edificis.
Canceller, a. Actual cap de govern d'Alemanya i Àustria. Etimològicament:
uixer, porter d'oficina.
Cànon, regla, norma, llei de l'Església. Cànon de sanejament, cànon de
vessaments.
Capatàs, assa. Cap d'una colla de treballadors, cap de colla,
d'equip.
Casella. Caseller (d'un tauler d'escacs, d'un paper quadriculat, d'una cabina
electoral).
Cap de família o cap de (la) casa.
Càrcer, centre penitenciari, presó, presidi. Carcerari, ària
(adj.)
"Carecer". No tindre, mancar, faltar. Un pintor faltat de talent. Unes cançons faltades de qualitat.
Carència de béns, afectiva; malaltia per carència; període de carència (en
economia). Es queixa de falta de temps. La sang freda és la mancança de
nerviositat.
"Carear". Acarar, encarar,
confrontar. Acarar dos testimonis. "Careo": acarament, confrontació,
encarament.
Càrrec i descàrrec (en comptabilitat). Retirar els càrrecs. Acusat de diversos
càrrecs. Presentar càrrecs (contra algú). Funció de què algú té la
responsabilitat.
"Carga". Càrrega,
gravamen. Un solar lliure de càrregues. La càrrega de la prova.
"Carrera". Correguda (acte de córrer), cursa. Carrera universitària.
Carta o permís de treball. Carta de residència. Carta de poblament o de població ("carta
puebla").
Casar. 1) Unir en matrimoni. 2) Combinar: aquests dos colors no casen. 3)
Cassar, anul·lar. Recórrer en
cassació. El TS ha cassat la sentència. Un tribunal superior anul·lar la
sentència dictada per un tribunal ordinari.
"Casco antic" (el DNV l'admet). Nucli antic, nucli històric, ciutat
vella.
Catàleg o inventari de llocs de treball.
Cadastre: documentació relativa a la identificació de les propietats
immobles. Registre de finques fet per l'Estat. Cadastral (adj.). Encadastrar.
Causa o procés penal.
"Causa de pedir": raó
petitòria.
"Causa de tacha": causa
d'invalidació, d'anul·lació.
"Causa bastante": causa
suficient.
Causar estat: una resolució, esdevindre definitiva, de manera que no pot ser
objecte de recurs.
"Causahabiente". Drethavent,
causahavent: persona que té un dret que pot exercir judicialment a la mort
d'una altra.
Càrtel: pacte entre empreses per evitar o disminuir la competência. El
càrtel petrolier.
Caució, garantia, fiança. Caucionar, avalar. Mesures cautelars
(preventives). Suspensió cautelar. Procediment cautelar.
Zelador, a: encarregat de zelar o vigilar.
Celebrar. Implica diverses persones i un ritual, actes commemoratius,
festius, solemnes, un succés, un àpat, un funeral, el sant, l'aniversari,
l'arribada (d'algú), la millora d'un malalt, la missa, les eleccions. Commemorar
la purificació de la Mare de Déu. La columna de Trajà commemora les seues
victòries militars. Però una sessió municipal (o d'un òrgan administratiu) no se
celebra, sinó que té lloc, es du a terme, es fa (com un dinar). I un comtracte
se subscriu.
"Cercanías". Rodalia
(en sing.). Tren de rodalia. Els voltants, els encontorns.
"Certidumbre". Certesa,
certitud.
Certificació només és l'acte de certificar, la competència. El document és el certificat (d'obra, p.e.). Una còpia
certificada. Certificar, adverar.
Cessar. El mateix funcionari, el que fa és dimitir, ningú el cessa. Cessar
és intransitiu, deixar un càrrec ho fa un mateix. Cal usar- lo en sentit absolut
o acompanyant un complement introduït per en, de o com a seguit del càrrec.
Cessa en la gerència. Cessa com a gerent. Cessa d'alcalde. Per al sentit de fer
plegar, cal dir destituir, rellevar, revocar, remoure o fer cessar, separar. La
presidenta va fer cessar el gerent. L'alcalde ha disposat / demanat el
cessament, ha destituït, despatxat el tresorer.
Cessament, destitució, separació, comiat, rellevament,
dimissió.
Cessió. Cedir. Cedent, cessionari, ària.
Circular: disposició administrativa de règim interior.
Circumscriure. Circumscripció. Paraules amb el prefix circum: circumcidar, circumcisió,
circumdant, circumferència, circumflex, circumloqui, circumspecció,
circumspecte, circumstància, circumval.lació,
circumvolució.
Circumstància agreujant, atenuant, eximent de la responsabilitat criminal.
Citació a compareixència. Citació bibliogràfica. Cita (amb una persona), citar-se. Citar
a execució ("de remate"). Citació a dia cert, a dia adiat, a dia sabut.
"Citación con apercibimiento": intimació a compareixença. Citació a termini.
Citatori, òria.
Coartada: prova d'absència del lloc d'un delicte en el moment, d'haver
sigut comés. Coartar: restringir la llibertat.
Cobrament, cobrança. Cobrament a destinació a càrrec del
destinatari.
Codi civil, canònic, penal, de la circulació, processal, de comerç,
postal, genètic.
Còdex: tauleta per a escriure, llibre antic escrit a mà ("códice"). Codicil: clàusula addicional d'un
testament.
Coercir: obligar en contra de la voluntat. El van coercir a renunciar.
Coerció. Coercitiu, iva.
"Cohecho". Suborn (de
funcionari); delicte a canvi de regals, oferiments o promeses, i de qui
induïx el funcionari a fer-ho.
Cohereu, eva o cohereua.
Col·lació. Portar a col·lació una cosa, adduir-la, traure-la a relluir, a
rotlle. Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari. Acció de
comparar dues o més reproduccions d'un text.
Col·lateral: parent que no ho ès per línia directa.
Col·legatari, ària: legatari conjuntament amb altres.
Col·lecció. Col·leccionar. Col·lecta.
Col·legi. Col·legiat,ada.
Col·lectiu. Se n'abusa en lloc de grups, associacions, sector social,
col·lectivitat. El "col·lectiu" dels immigrants: els
immigrants.
Col·ligació. Col·ligar: entrar en una lliga, aliança.
"Colindante". Contigu,
adjacent, limítrof, confrontant.
Col·lisió. El DNV admet col·lisionar: col·lidir, xocar,
topar.
Col·litigant: litigant que pledeja juntament amb altre o
altres.
Col·locació. Col·locar.
Col·lusió: intel·ligència secreta fraudulenta entre dues o més persones en
perjudici d'algú. Col·ludir, conspirar.
Comarcalització. Comarcal. Comarca.
"Cometido". Comesa,
finalitat, missió, encàrrec.
Cometre: incórrer en, perpetrar un crim. Incórrer en una falta, en un
dèficit comptable. Cometre perjuri.
Començament, inici. Començar, iniciar.
"El castellà s'encomana" ... i tant!
Roser Latorre i Gaia
És el que va respondre la velleta que feia de conserge al centre que la Unió Catalanista tenia al carrer de la Canuda; abans, és clar, de la guerra del trenta-sis. Sembla que en una ocasió s'hi va presentar la policia per tal de fer un escorcoll al local; com que la conserge anava responent en català a totes les preguntes que li feien, la van amonestar dient-li: "Usted tendría que aprender el castellano." I ella va respondre: "Mirin, el castellà no cal aprendre'l, perquè s'encomana..."
Una vegada més, detallarem uns quants d'aquests mots i d'aquestes expressions que proliferen en els mitjans de comunicació, en les tertúlies radiofòniques o televisives, etc., per aquella tendència encomanadissa.
Vet aquí, doncs, que hem sentit, més d'un cop, parlar de «honestitat», de «coiuntura», de «gelos» i de «sutileses», en comptes de honestedat, conjuntura, gelosia i subtileses. En certa ocasió, referint-se una locutora a Felip V i considerant que era un individu més aviat escanyolit i de poca estatura, es va expressar així: «Perquè, quan va tenir el poder a les mans, aquell “nano”...» Un mot que, independentment de ser una forma popular, en certa manera castellanitzada, i derivada de la genuïna nan, pot tenir un to afectuós i, per tant, no gaire adequat si parlem d'un dictador. Potser la locutora hauria estat més encertada dient, per exemple, «aquell milhomes».
Sembla que al País Valencià van posar de cap per avall un retrat d'aquell rei. Si s'hagués tractat d'una estàtua, segurament que no l'haurien posada de cap per avall, perquè això els hauria donat molta feina; més aviat l'haurien feta caure, l'haurien tirada a terra, però no l'haurien pas tombada (traduint el castellà tumbar), perquè podria semblar que l'havien girada cap a un altre costat. És clar que podem dir: «Una ventada ha tombat alguns arbres», significant que els ha inclinat fins a ajeure'ls, però ja veiem que es tracta d'una altra accepció del verb tombar.
Hem sentit dir, encara, parlant d'un historiador o d'un cronista molt documentat, que «hi entenia un niu». Una altra expressió desfigurada que vol substituir la popular saber-ne un niu (de coses). De fet, n'hi hauria hagut prou dient que el cronista hi entenia molt, o d'allò més, o una cosa de no dir, etc.
Si som amatents sense un excés de zel (no pas de “cel", com hem sentit
pronunciar aquell mot darrerament), anirem corregint el llenguatge de mica en
mica, o a poc a poc, un pas rere l'altre. I recordem que convé sempre parar compte en els mots i les
expressions que emprem, com dirien en terres lleidatanes.