Durant els mesos d'estiu no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.
Oportunament se us avisarà de quan es reprenenen els enviaments.
Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.
Bon estiu a tothom.
Exemple d'Ús: «Això és un catxondeig.»
Ús correcte: «Això és una presa de pèl / burla / befa /
ensarronada.»
Explicació: I, per tant, catxondejar-se (d'algú) fóra fotre-se'n, cardar-se'n o prendre-li el pèl (o el número). Ara, quan al·ludeix a una situació divertida («Van estar fent catxondeig tota
la nit», aleshores ho canviem per conya,
broma.
Escric aquest article submergida en diverses eufòries: l'esclat al País Valencià i a les Illes d'una recuperació que des de Madrid creien impossible (“los levantinos son de los nuestros”), el triplet del Barça i la decadència imparable, arreu de l'Estat espanyol, del Partit Popular, que ha protagonitzat episodis vergonyosos i ha combatut contra la nostra llengua com no es veia des del franquisme.
També és una notícia esplèndida l'aparició d'un nou diccionari: El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig, que és una ampliació del seu anterior diccionari Valencià en perill d'extinció. La feina que ha fet el lingüista alcoià és digna d'aquella nissaga que avui semblava perduda de lingüistes que es deixen el fetge, mot a mot, en obres que transcendiran el temps.
Que consti que crec en l'evolució de les llengües, que els neologismes i fins i tot els préstecs formen part de la necessària renovació de qualsevol llengua activa. Però és que en el nostre cas, els mots (“heu viscut per salvar-nos els mots”, que deia Espriu) havien estat prohibits, usurpats, ridiculitzats. Recordo que, essent molt joveneta, vaig començar la carrera, a València, procedent d'Alcoi, i vaig anar a parar a una residència d'estudiants. Crec que era l'única que parlava (amb la meva veuarra!) en valencià. Un dia una companya em va dir, Isabel, no facis això, no veus que sembles de poble? Autèntic.
Obro a l'atzar el nutritiu diccionari de Reig i ensopego amb la paraula bolantí, i jo que em dic, caram, fer volantines no s'escriu amb v? i vet aquí que, rere explicar què és, amb el rigor acostumat, Reig aporta tres raons per defensar la b enfront de la v. I a més, com sol fer, ho il·lustra amb fragments d'autors valencians.
Us el recomano també com a això: com a eina d'aprenentage. S'hi descobreixen les bases, les arrels, de la llengua comuna. És d'aquells llibres que has de tenir sempre a l'abast de la mà. De debò: mel de catem.
Sugranyós
Fa quinze dies em vaig referir als cardelussos i cardelusses, un
insult local de baixa intensitat que a Peralada equival a titllar algú de babau,
tòtil o curt de gambals. Com que Cardelús és un cognom, l'origen d'aquest ús
peraladenc segurament ens remetria a algun vilatà que es deia Cardelús i era poc
espavilat. El fenomen no és nou. Alguns cognoms fan fortuna i es lexicalitzen.
Els més estudiats són els epònims, que parteixen d'un personatge famós (el pilot
Emerson Fittipaldi, per exemple) i acaben designant tots els conductors que van
de pressa (ser un fittipaldi). Però també hi ha epònims originats en
desconeguts, com el tal Cardelús. Al seu interessantíssim diccionari El valencià de sempre (Bromera),
No hi ha revolló, que
és la forma viva, més que rovelló.
No hi ha constructe:
entitat mental creada per a explicar certs fenòmens o
processos.
No hi ha stakhanovisme:
mètode d'intensificació del treball aplicat a l'URSS.
No hi ha arkhé:
principi de tot, segons els filòsofs presocràtics.
Accepta l'adjectiu major (i implícitament menor) per a comparar: mon pare és tan
major com el teu.
Accepta mitxelí com a
sacsó, molla: plec de carn de les persones grasses.
En l'entrada mirar, no hi ha la loc. mirar els bous des de la
barrera.
No hi ha mise en scène
(escenificació).
En còlic hi ha el miserere, però no el nom popular: còlic tancat.
Amb bon criteri accepta misericorde, com a forma secundària de
misericordiós.
No hi ha mistaire: qui
es dedicava a la revenda ambulant de mistos.
Accepta míting, però no mitinguer -a.
Accepta la loc. a mitjan de, però no a mitjans de.
Accepta moobing (assetjament psicològic),
però no mòbing que és la forma
adaptada.
No accepta moleta com a
clau de pas que talla el subministrament de l'aigua des del
carrer.
En molí no hi ha de molí
canviaràs però de lladre no t'escaparàs.
No hi ha monoargumental
ni monodosi.
Hi ha morta la cuca, mort el verí, però no mort el gos s'acabà la ràbia.
Hi ha bocafí (que té bon paladar), però no llavifí.
No hi ha mortis causa
(successió).
No hi ha mosca vironera o
collonera.
Hi ha bergansí, però no el sinònim anell de
dentició.
No hi ha motar (dir un
mot) en frases negatives: s'estaven quiets en un racó sense
motar.
No hi ha la "movida",
que és un xenisme que no s'hauria de traduir.
No hi ha muíxing o mushing (tir
de trineu de gossos), ni muíxer
(conductor de trineus).
No hi ha multilocalització,
multinutrient, multiorgànic,
multireincident i multireincidència.
No hi ha el refrany per
Nadal un pas de pardal.
Hi ha nard, però no el sinònim vara de Jessé.
No hi ha la loc. de
nassos (molt ben fet)). Hi trobem estar fins a la coroneta, el caramull, el
coll, els collons, però no fins als
nassos. També hi trobem tindre nas
(ser perspicaç), però no tindre
nassos equivalent a tindre barra (desvergonyiment).
En nat -nada, hi ha tres exemples de nat i cap de nada, p.ex. Enric Valor se'ns revelà amb una disposició
nada per a l'observació del lèxic.
Hi ha natura, però no la distinció clàssica entre natura naturans ( que crea) i natura naturata (la
creada).
No hi ha navajo o navaho:
pertanyent a una tribu pellroja.
No hi ha nicab: mocador
amb què algunes dones musulmanes del golf de Pèrsia es cobrixen els cabells, el
coll i la cara, excepte els ulls.
No hi ha nidoparasitisme o parentisme de
cria: fer criar la descendència pròpia en altre niu, com fa el
cucut.
No hi ha el superlatiu de noble: nobilíssim -a.
No hi ha nocicepció:
sentit de la percepció del dolor.
No hi ha noli me
tangere: 1) text de la Vulgata (no em toques). 2) balsàmia salvatge. 3)
malaltia cutànea ulcerosa.
No recull el concepte de nombres amigables: parelles de nombres
en què cadascun equival a la suma dels divisors de l'altre (p. e. 220 i
284).
En nomenar (accepció
2), sorprenentment, remet a anomenar: li agrada molt que el
nomenen.
No hi ha nosce te
ipsum.
Accepta l'adj. noticiós
(noticiable).
Accepta novatada (quintada, broma
pesada).
En novembre, podria dir-se: pel novembre qui no ha sembrat que no
sembre.
No hi ha novopan.
Accepta casc antic
(nucli antic, nucli històric, ciutat vella).
Hi inclou numerus
clausus, però no l'antònim numerus
apertus.
En l'entrada número no
hi inclou l'accepció de membre d'un cos organitzat (p.e. un
número de la guàrdia civil).
No hi ha per a o per b
(per una cosa o per l'altra).
No hi ha O tempora, o mores (Ciceró, o temps,
o costums)
No hi ha pa d'àngel
(hòstia, neula).
No hi ha obstinació
terapèutica (distanàsia) en una
malaltia irreversible.
Accepta octaveta i octavilla, amb
el significat de full volant o de mà.
No hi ha nintendo (la
consola)
SINONÍMIA (per ordre decreixent de preferència):
Hiat / hiatus; iperita / yperita; maular / miolar; miracle / milacre; encenedor / mistera; modernitat / modernor; moldre / molinar; monjo / monge; punyet (joc) / morra; mostreig / mostratge; mudèjar / tagarí; mulat-ata / mulato-a; emmurallar / murallar, murar; murta / murtra; remugar, murmurar / marmolar; mussol, furóncol / floronco, ordèol; marcir / mustiar, mustigar; nadar / nedar; natiu -iva (l'admet també com a nom) / nadiu -iva; llaga, ferida / nafra; naixement / naiximent, naixença; nariu (forats del nas que s'usa en pl.) / badiu; aguilenc / aquilí (referit al nas); naturalesa / natura; nàufreg -a / nàufrag -a; niuada / niada; niuar / niar; niu / niera; nicaragüenc -a / nicaragüeny -a; neciesa / niciesa; pupil·la / nina o nineta de l'ull, animeta; polo / niqui; nitrogen/ azot; anivellar / nivellar; nòdul / node, nodus; mare de llet / nodrissa, ama, dida; anouer / nouera, nouer, noguera, noguer; nombre / número (en matemàtiques); miosotis / nomoblides (en botànica); danyar / noure; paixarell / passarell; nu -a / nuet -a; nuc / nus; nugar / nuar; bescoll / clotell, clatell; ennuvolar-se / nuvolar-se; bony / nyanyo; ombria / obaga; obrillaunes / obrellaunes; llevataps / tirabuixó; foscor / foscúria, fosca; obsessionar / obsedir; obsessiu / obsessionant; tocòleg, tocòloga / obstetre -a; matar / occir.
El portal UBTERM acaba
d'incorporar el Diccionari de
fiscalitat, elaborat pel Grup d'Innovació Docent en Economia dels
Impostos (GIDEI) amb la col·laboració dels Serveis Lingüístics, que s'han
encarregat de la aplicació de la metodologia terminològica (compleció i revisió
de termes) i l'edició en línia.
Aquest diccionari recull 244
conceptes sobre fiscalitat que formen part de la docència d'aquesta matèria i
pretén ser una eina de suport i acompanyament per a alumnes i estudiosos
d'aquest camp.
Els termes estan entrats en
català, castellà i anglès i les definicions es poden consultar en català o en
castellà, segons la visualització seleccionada.