Comentaris al Diccionari normatiu valencià
(LV)
Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
T)
1. Comentaris diversos
● En el DNV falta tal és Ale com
Pardale que ha de remetre a tal és Ali com
Camali.
● En el DNV falta l’expressió tancar a
pedra i a bac que significa 'tancar fort, ben
assegurat, qualsevol lloc susceptible de ser tancat, de manera que siga
pràcticament impossible poder obrir-lo o que estiga prohibit fer-ho. Tancar
hermèticament un lloc determinat'.
● En el DNV falta l’expressió tancar
l’ull que significa 'fer un gest que consistix
en tancar un ull mentres amb l’altre, que
es manté ben obert, es mira una altra persona a la qual se li vol
transmetre un missatge de complicitat'.
● El DNV inclou la paraula tap la
primera accepció de la qual és:
m. Peça de suro o d'un altre material, que, introduïda o adaptada a la
boca d'un recipient o d'un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut
amb l'exterior.
Però, en canvi, no inclou el diminutiu tapó
que és el mot que emprem quasi tots els valencians per al concepte
definit.
Curiosament, el DNV inclou la paraula
taponada que definix de la manera següent:
f. Colp pegat amb un tap.
En bona lògica hauria de dir 'colp
pegat amb un tapó'. Un
colp pegat amb un tap sembla que hauria de ser un colp de tap o,
com a molt i forçant una mica la imaginació, una tapada, però no una
taponada.
● En l’entrada tara del DNV falta una
accepció que remeta a tapa 6.
● En el DNV falta la paraula tardet que
significa 'període de temps després
de la posta del Sol durant el qual encara hi ha claror en el firmament però ja
comença a fer-se fosc, és a dir, ja comença a fer-se de nit'.
● En el DNV falta la paraula tarrascot
que significa 'persona malcarada, lletja, d’aspecte desagradable, que resulta
repulsiva, repugnant '.
● En l’entrada tassall del DNV
diu:
m. Tros de carn.
És una definició molt pobra.
La paraula tassall té els significats
següents:
1) Carn assecada.
2) Tallada de carn en general.
3) Tallada de carn assecada.
4) Guisat que es fa amb carn assecada i que
actualment es fa també amb carn tendra.
5) Cosa feta a trossos.
● En el DNV falta ¡tatí que neva!
expressió que s’usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de
manifest que no estem disposats a fer allò que ens
proposen.
● En el DNV falta terrosset de gel que
ha de remetre a glaçó.
● En l’entrada tes del DNV falta
l’accepció 'referit a una cosa de
menjar, que costa de mastegar perquè no està prou cuita'.
● En el DNV falta tindre bon braó que
ha de remetre a tindre bon braç.
● En el DNV falta l’expressió tindre cara
de manyà que significa 'tindre una cara que
reflectix hostilitat'.
● En el DNV falta l’expressió tindre el cap
acotompelat que significa 'tindre poca agilitat mental'.
● En el DNV falta l’expressió tindre el cap
emboiregat que significa 'no tindre claredat mental, no poder pensar amb claredat'.
● En el DNV falta l’expressió tindre el melic tallat (amb
algú) que significa 'confiar plenament en una persona, no trobar-li cap defecte, estar
d’acord amb tot allò que fa, no veure-li res de mal'.
● En el DNV falta l’expressió tindre el pap salat que es
diu, en to humorístic, dels que tenen costum de menjar aliments molt salats, que
els agrada molt el salat.
● En el DNV falten les expressions
tindre la barra de i tindre la santa barra de que signifiquen
'tindre la gosadia i la poca vergonya de fer o dir coses que, el respecte
cap a les altres persones, la bona educació, la prudència, la decència,
l’honestedat, el pudor i el sentit comú, ens diuen que no s’han de fer o no
s’han de dir'.
● En el DNV falta l’expressió tindre l’orí dolç
que significa 'ser diabètic'.
● En el DNV falta l’expressió tindre mans de plata
que significa 'ser molt hàbil per a una faena o activitat determinada'.
● En el DNV falta el modisme comparatiu de
superioritat tindre més anys que un corb
que significa 'ser molt vell'.
● En el DNV falta l’expressió tindre quall
que significa 'tindre ànim, valor,
coratge, energia moral, fermesa, capacitat d’autodomini. Ser capaç de suportar
amb impertorbabilitat situacions difícils'.
● En el DNV falten les expressions tindre un ou
i estar ouat que signifiquen 'estar molt enfadat, molt
enutjat, molt irritat'.
● En el DNV falta l’expressió tindre una aigüeta. Diem que una persona té
una aigüeta en el cervell o en el cap o simplement que té una aigüeta quan és
una persona amb una certa discapacitat intel·lectual, encara que
lleugera.
● En
el DNV falta l’expressió tindre una eixida de fogueret que
significa 'dir una cosa totalment
fora de lloc que sorprén i desconcerta a qui la sent'.
● En
el DNV falta l’expressió tindre una mort com un caputxí que
significa 'tindre una mort plàcida
i tranquil·la'.
● En
el DNV falta l’expressió tindre unes coses que anant es menegen que significa
'tindre idees
estranyes, desgavellades, estrafolàries, sense trellat, extravagants,
excèntriques, estrambòtiques, que no tenen cap ni centener'.
● En
el DNV falta l’expressió tindre xerecs
que
significa 'tindre un enfrontament
més o menys seriós, barallar-se, discutir'.
● En
el DNV falta l’expressió tirar de faixa
que
significa 'traure diners de la
butxaca per a pagar alguna cosa'.
● En el DNV falta l’expressió tirar la roba al
mar que té els significats següents:
1)
Capficar-se en un assumpte determinat i despreocupar-se per complet de totes les
altres coses.
2) En
un assumpte determinat que no ens és favorable, que no ens interessa, que no ens
fa el pes, prendre la determinació de desfer-se’n, de desentendre-se’n,
d’abandonar-lo, de prescindir-ne.
● En
el DNV falta tirar-se amb el significat: 'ser afavorit amb un premi en un joc
d’atzar'.
● En el DNV falta l’expressió
tirar-se al mall que significa 'posar-se de valent a la faena o a l’estudi. Posar
atenció, esforç, dedicació i entusiasme en allò que s’està fent'.
● En el DNV falta l’expressió
tirar-se befes que significa 'vanar-se'.
● En el DNV falta l’expressió
tirar-se del llit que significa 'alçar-se del llit
ràpidament'.
● En el DNV falta la paraula tissa que
significa 'barreta metàl·lica llarga
i prima, sobretot la que sosté alguna cosa'.
● En el DNV falta la paraula titoràpia
que significa, en llenguatge col·loquial, 'constipat fort o
grip'.
Les paraules equivalents, capuana i xamorrera, tampoc apareixen en
el DNV.
● En l’entrada toc del DNV falta una
accepció que remeta a picaport.
● En el DNV falta ¡toca, toca!
expressió que usem per a
expressar la idea que refusem allò que en acaben de dir, que ho desaprovem, que
no ho acceptem, que no ens ho creiem, que no ens sembla adequat. I també per a
rebutjar alguna cosa que ens proposen i que no ens sembla
bé.
● En el DNV falta ¡toca-la!
fórmula que s’usa per a incitar l’interlocutor a estrényer-se les mans
en senyal d’amistat, de felicitació o de donar per tancat un
tracte.
● En el DNV falta l’expressió
tocar de peus en terra que significa 'ser conscient de la
realitat de les coses'.
● En el DNV falta l’expressió
tocar el violó que significa 'perdre el temps miserablement, sense fer res de
profit'.
● En el DNV falta l’expressió
tocar l’arpa
que significa 'apoderar-se, amb ànim de lucre i sense violència, d’allò que no és
d’u'.
● En el DNV falta l’expressió
tocar les batzoles que significa 'importunar'.
● En l’entrada tonell del DNV falta una
accepció que remeta a catxerulo.
● En l’entrada tonyina del DNV falta
una accepció amb el significat 'dona
exageradament grossa'.
● En el DNV falta la paraula topaló que
significa 'colp que es dóna en
topar'.
També falten les variants formals topoló i
tupaló.
● En el DNV falta l’expressió
tornar a les xicotetes que significa 'tornar molt tard per la nit'.
● En el DNV falta l’expressió
tornar paus
que significa 'reconciliar-se'.
● En l’entrada torrat del DNV
trobem:
2. adj. [col·loq.] Adormit. Tan
bon punt es va deixar caure en el llit, es quedà torrat.
3. adj. [col·loq.] Embriac 1.
4. adj. [col·loq.] Trastornat,
boig.
Falten les accepcions següents:
a) Efecte d’haver sotmés una substància orgànica a
l’acció d’una calor intensa fins a separar-ne els ingredients volàtils,
canviar-ne el color i la textura i obtindre canvis organolèptics
apreciables.
b) En sentit figurat: molt colrat per l’aire i el
sol.
En la rondalla El castell d’Entorn i no Entorn
d’Enric Valor podem llegir:
«L’alcaid era un homenet torrat pel vent i pel
sol, duia un flamant uniforme, i va rebre la fadrina assegut darrere d’una negra
taula en una freda habitació de pedra.»
c) En sentit figurat: molt enfadat, molt
enrabiat.
En la rondalla La mestra i el manyà d’Enric Valor podem
llegir:
«La filla de la mestra també
s’havia fet molt fadrina, és clar, puix els anys no passen debades per a ningú,
i no estava malament: era atleta, ben conformada i tenia uns ulls grans i
expressius... però allò que expressaven era precisament el que més mal li
parava, perquè era envejoseta, com sabem, i continuava augmentant el seu
malentés orgull i... el seu geni més torrat que una
piula.»
● En l’entrada torró del DNV falta
l’accepció 'importunació, insistència en una qüestió determinada que resulta molesta i
pesada a qui l’escolta'.
● En l’entrada tossut del DNV falta
l’accepció 'ninot de matèria lleugera
o buit per dins que porta un pes en la base gràcies al qual, sempre que el
desvien de la posició vertical, torna a posar-se dret'.
● En el DNV falta l’expressió
tot al pes dels diners que significa 'pagant-ho tot amb
els diners propis, sense cap mena d’ajuda'.
● En el DNV falta l’expressió
tot en un missot que significa 'tot
alhora'.
● En l’entrada trapasser del DNV
trobem:
1. adj. Que fa (un xiquet) maleses pròpies de la
seua edat.
Falten les accepcions següents:
a) Que
fa coses que no hauria de fer, que toca coses que no hauria de tocar, que
intervé en coses que no hauria d’intervindre.
b) Que
fa les coses malament perquè té poca traça.
● En el DNV falta l’expressió
traure favetes de l’olla que significa 'iniciar-se en algun quefer o activitat i començar
a aconseguir alguns èxits'. Equival a l’expressió
castellana hacer pinitos. No he trobat en el DNV cap expressió
valenciana equivalent a hacer pinitos.
● En el DNV falta l’expressió
traure l’aclarida que significa 'aconseguir entendre
alguna cosa que era fosca, confusa, que estava amagada, que no es podia
comprendre. Resoldre un problema, descobrir un secret, desvelar un
misteri'.
● En el DNV falta l’expressió
traure suc a una calavera que ha de remetre a traure suc a les
pedres.
● En el DNV falta l’expressió
treballar per al dimoni que significa 'fer un treball inútil o que no ens reporta cap
benefici'.
● En l’entrada tremolor del DNV
trobem:
m. (o f.) Acció de tremolar.
¿Per quin motiu “m. (o f.)” i no
“m. o f.” o, millor encara, “f. o m.”? La immensa
majoria de valencians usem el vocable tremolor en femení. ¿Per què la
forma majoritàriament usada pels valencians apareix en segon lloc i entre
parèntesi en el DNV?
● En l’entrada triat del DNV
falta
l’accepció que, referida a un ésser humà, significa 'pàl·lid, ullerós,
demacrat, amb aspecte de no tindre massa bona salut'.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella podem llegir: «Mon pare va morir de sobte. Va tornar de la faena i li va dir a ma mare que anava a gitar-se que es trobava triat i fatigat. I quan ma mare va anar a despertar-lo perquè baixara a sopar, mon pare ja era mort.»
● En l’entrada trinxet del DNV falta
una accepció que remeta a trinxo.
● En el DNV falta trinxet, trinxet, ja s’ha
curat el xiquet, fórmula màgica per a sanar que es diu als xiquets que han rebut un
colp no gaire gran o s’han fet una ferideta de poca importància, a fi
d’aconhortar-los, donar-los seguretat i tranquil·litat i aconseguir que deixen
de plorar.
● En el DNV falta l’expressió
trobar l’enfilador que significa 'trobar la manera de resoldre un problema, un
assumpte, una qüestió que es presenta de manera complicada'.
● En el DNV falta l’expressió
trobar-s’ho tallat i cosit . Es diu que algú es
troba tallat i cosit qualsevol assumpte, treball, negoci, etc., quan es capaç de
resoldre amb facilitat les dificultats que es puguen presentar, sense gaire
esforç.
● En el DNV falta ¡tu,
compta!, expressió que adrecem al
nostre interlocutor abans de relatar-li alguna cosa que ens pareix sorprenent,
escandalosa, reprovable, etc. amb la intenció que es fixe bé en allò que anem a
dir-li.
● En el DNV falta ¿tu què
trobes?, pregunta que adrecem al
nostre interlocutor després de dir-li alguna cosa que considerem reprovable o
amb la qual no estem d’acord, amb la intenció que ens responga donant suport al
nostre punt de vista.
● En el DNV trobem tufer i
tufera, però no tufero.
● En l’entrada turbant del DNV
falta
turbant de formaget, casquet que
porten els festers d’algunes filades mores en la
festa de Moros i Cristians d’Alcoi.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
capuana
tapó
tardet
tarrascot
tissa
titoràpia
topaló
topoló
tufero
tupaló
xamorrera
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
estar ouat
tal és Ale com Pardale
tancar a pedra i a bac
tancar l’ull
¡tatí que neva!
terrosset de gel
tindre bon braó (apareix “tindre bon
braç”)
tindre cara de manyà
tindre el cap acotompelat
tindre el cap emboiregat
tindre el melic tallat (amb
algú)
tindre el pap salat
tindre l’orí dolç
tindre la barra de
tindre la santa barra de
tindre mans de plata
tindre més anys que un corb
tindre quall
tindre un ou
tindre una aigüeta
tindre una
eixida de fogueret
tindre una mort
com un caputxí
tindre unes
coses que anant es menegen
tindre xerecs
tirar de
faixa
tirar la roba al mar
tirar-se
tirar-se al mall
tirar-se befes
tirar-se del llit
¡toca, toca!
¡toca-la!
tocar de peus en terra
tocar el violó
tocar l’arpa
tocar les batzoles
tornar a les xicotetes
tornar paus
tot al pes dels diners
tot en un missot
traure favetes de l’olla
traure l’aclarida
traure suc a una calavera
treballar per al dimoni
trinxet, trinxet, ja s’ha curat el
xiquet
trobar l’enfilador
trobar-s’ho tallat i cosit
¿tu què trobes?
¡tu, compta!
turbant de formaget
4. Bibliografia
Cucarella, Toni; Quina
lenta agonia la dels ametlers perduts. (Edicions 3 i 4, València, 2003)
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
Valor i Vives, Enric; El castell d’Entorn i no Entorn dins Rondalles valencianes (4t volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1991)
Valor i Vives, Enric; La mestra i el manyà
dins Rondalles valencianes
(4t volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 6 de juny del 2015
. . . . .