Acció col·lectiva?
Exemple d'Ús: «M'importa un rave el que pensin els
demés.»
Ús correcte: «Tant me fa / Tant me fot / Tant se me'n dóna el que
pensin els altres.»
Explicació: O canviant l'ordre: «El que pensin els altres me la bufa / me
la
sua.»
Testarral
A Taradell trobo per primera vegada la paraula testarral. La fan servir per descriure un foc molt viu, amb força flama. Testarral prové etimològicament de testa, és a dir de cap, i la seva entrada al DIEC es limita a remetre al mot brasquer: “braser que deixa una foguerada”. Però l'ús que en fan els taradellencs fa pensar més aviat en un foc alt i gros, amb uns bons buscalls espetegant. Una foguera, però domèstica i controlada, més modesta que les clàssiques fogueres de sant Joan. En aquestes sis últimes temporades he buscat paraules per dues-centes cinquanta poblacions del Principat. Sovint he topat amb termes en desús relacionats amb el foc. I no només d'estris com els clemàstecs o els manxalls, sinó denominacions diverses del mateix foc. A Sant Joan de les Abadesses em van parlar del paternal (com si fos propi del pare) per referir-se a la fusta que crema a la llar de foc. El mot fa pensar en el rupestre pedrenyal, el tros de sílex que treu espurnes en colpejar-lo, també conegut com la pedra foguera. A Guardiola de Berguedà també em van parlar del paternal, amb el mateix sentit que al Ripollès. A Porrera, per Sant Joan cremen la Gala. La denominació prové de festa, i no és pas l'únic lloc que denomina així la foguera de solstici. Però els porrerencs tenen un relat que ho relaciona amb els gals. Resulta que els francesos van cremar el poble a finals del segle XVIII i des de llavors les fogueres grans s'anomenen gales. Aquest relat s'entortolliga amb el que vaig trobar a Ponts, extensiu a tot el mig Segre. Allà de la foguera de Sant Joan en diuen Garagala. D'aquí a un mes les fogueres, les gales i les garagales faran un bon testarral.
No
arreplega leggings (pantaló ajustat
femení).
Hi ha donar a mamar (allettar un nadó),
però també em sona donar mamar (sense la
preposició).
No
arreplega fer mamballetes, com a
sinònim de fer ballmanetes (locució infantilf: aplaudir).
Accepta, amb bon criteri, mandanga (pl. excuses,
romanços).
Hi
hauria de remarcar-se que mandonguilla (o
mondonguilla) són formes secundàries de la genuïna pilota.
No
arreplega mandilona: ball popular de
les comarques meridionals valencianes.
Arrreplega icnèumon,
només com a insecte, però també és la mangosta, que com diu Corominas és
capaç de heure-se-les amb una terrible cobra i eixir-ne
vencedor.
En
l'entrada maniquí no es fa referència al model anatòmic per a l'ensenyament
mèdic: fantoma.
Accepta
mante (afèresi del castellà
"amante"), com a interpel·lació per a demanar l'atenció.
No hi
ha encarador -a (castellà:
"mamporrero"), que, en sentit propi, és la persona que dirigix el membre del
cavall en la còpula amb l'egua. El TERMCAT proposa apuntador -a.
Arreplega entendre-hi amb el significat de ser homosexual, peró no,
eixir de l'armari: revelar, una
persona del col·lectiu gai, la seua orientació sexual.
No hi
ha lambda, símbol del col·lectiu
homosexual.
No
arreplega orgull gai: conjunt
d'actes reivindicatius de gais i lesbianes.
No hi
inclou queer: qui rebutja d'identificar-se
amb una inclinació sexual específica.
No hi
ha afilamines, equivalent de
maquineta de traure punta.
No hi
trobe el nom valencià per a designar el "mapache": os rentador, gos
viverri, menjacrancs.
No
arreplega mare subrogada (de lloguer), ni les expressions la mare que va!, ser la mare dels ous (no del corder), i
mare coratge (la que tira avant la
família).
En la
definició de mare és preferible, i més precís, dir dona o femella que ha engendrat un o més fills, que no que ha
tingut.
No hi
ha top-manta.
En els
estats de la mar, no hi són mar plana, mar
desfeta i mar enorme.
Accepta
manyo -a, com a aragonés
-esa.
En marca, podria fer-se referència a
la de fricció (que indica el traç
del pas de la roda que ha patinat).
No hi
ha marisol: varietat de taronja dels
anys setanta, creada a Betxí per un llaurador que tenia una filla amb eixe
nom.
No hi
ha marquià -ana: l'estil poètic
marquià.
No
arreplega marron glacé (castanya confitada amb
sucre glacé).
En
l'entrada massa, trobe a faltar la massa
de la fallida (dret mercantil), i la deportació en
massa.
Si hi
ha apriorisme, apriorista i apriorístic, ¿per què no aposteriorisme, aposteriorista i
aposteriorístic?
Arreplega masclisme, però fóra millor sexisme, tal com en la discriminació
racial no diem blanquisme sinó racisme.
En mascota, en l'accepció 3, es diu
que equival a animal de companyia, però una persona pot tindre com a mascota un
amulet, un talismà, un àngel de la guarda. Mascota ve del provençal mascoto: el que dóna sort, sortilegi.
Per tant, no és un animal de companyia i, a més, la mascota s'associa amb un
col·lectiu de persones: el boc dels legionaris, el lleó de la Metro, Cobi,
Naranjito, Curro, Fluvi o el bou d'Osborne.
SINONÍMIA (per ordre decreixent de
preferència):
Malícia / malíccia; sobrenom, àlies / malnom; malta / malt; malic (extret de la poma) / amalic; roín / roí, malvat, pervers, àvol; antologia / florilegi; mallada / pleta; mamador / mamaire; ullal / aiguanaix, deu; manc / manxol, manco; camamil·l a / camamilla; manifasser / manifesser, manefla; dotor / tafaner; maneguet / maniguet; mandil / manil (drap usat com a davantal, tovalla, etc.); manlinka / mandinga (llengua de l'Àfrica occidental); menescal / manescal; manganell / almanjanec (giny de guerra antic); almànguena / mangra (òxid de ferro per a pintura); amprar / manllevar (en castellà no hi ha un verb equivalent); sagí / llard; mamadora / tirallet, tirapit (utensili per traure la llet del pit de les dones durant la lactància); excomunió / excomunicació; excomunicar / escombregar; marota / marassa; maravedí / maravedís; monyicot / manyaco; mardà / marrà (mascle de l'ovella); almoraduix (planta medicinal) / marduix; mastegar / masticar; marraixa / garrafa; murmurar, remugar / marmolar; aiguamoll / marjal; marihuana / maria; ventall / palmito; mare-selva/ lligabosc; mareny / maresme; masover / maser.
L'escriptor Manel Alonso presentarà el pròxim 6 de juny, a les sis de la
vesprada i al saló d'actes de
Després
vingué la música el
conformen dos cedés que recullen un total de vint-i-dues cançons que fan un
intens i apassionant recorregut per una trajectòria poètica que abasta més de
trenta anys i deu llibres la majoria editats i uns pocs
inèdits.
El disc
s'ha finançat a través de la subscripció popular. Unes dues-cents deu persones,
amb la seua aportació econòmica, han fet possible un treball discogràfic en què
han participat cantants i músics de la talla de Borja Penalba, Andreu Valor,
Miquel Gil, Tomàs de los Santos, Carles Enguix, Tàpera, Carles Pastor, Rafael
Estrada, Rubén Durà, Acid Cookies, Gent del Desert, Josep Lluís Notari, Artur
Àlvarez, King Kong Boy, Alba Daurada, L'Arrel, Lluís Vicent, Doctor Dropo i El
Miracle, Cant viu, Juanen, Joanka i Buga.
La
caràtula i el llibret que acompanyen els cedés han estat dissenyats per
l'artista plàstic Xavier Alcàcer, que a més aporta al treball alguns dels seus
poemes visuals.
Després vingué la música ha estat gravat als estudis de Metrònom de Castelló i de Mésdemil a Benaguasil.