Comentaris al Diccionari normatiu valencià
(LI)
Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
P)
1. Comentaris diversos
● En l’entrada paciència del DNV falta
l’accepció 'galeta petita, dolça i
dura, de forma semiesfèrica, de dos centímetres de diàmetre aproximadament i amb
un piquet en la part superior'.
● En l’entrada palet1 del
DNV falta l’accepció 'vergallina metàl·lica
(antigament eren d’os), amb la punta doblegada formant un ganxet, que s’empra
per a fer a mà treballs de punt i de malla'.
● En l’entrada palloc del DNV falta
l’accepció 'turbà rudimentari que es feia enrotllant-se un mocador gran al cap, del
nuc del qual eixien els dos cornalons que semblaven dos pallocs, és a dir, dues
fulles de les que cobreixen la panolla de la dacsa'.
● L’octava accepció de l’entrada palometa del
DNV és:
f.
BEG.
Nuvolet.
Aquesta accepció de palometa és un
castellanisme completament innecessari que cal eliminar del
DNV.
● En el DNV falta la paraula panana que
significa 'derrota contundent'.
● En l’entrada pandorga del DNV falta
l’accepció 'dona molt grossa i
panxuda'.
● En l’entrada panerot del DNV falta
l’accepció 'butaca trenada amb vimen'.
● En l’entrada sabata trobem:
amb una sabata i una
espardenya loc. adv. Amb
mitjans insuficients, incomplets.
Falta l’expressió paréixer Maria Grenya, una
sabata i una espardenya que significa 'anar mal vestit,
desarreglat, fet un desastre'.
● El DNV arreplega un dia part altre
que definix:
loc. adv. Un
dia sí i l'altre no.
Vénen a casa un dia part
altre.
En lloc d’una expressió tan concreta com és
un dia part altre s’hauria d’haver posat part altre, 'u sí
i l’altre no'.
Igual que podem dir un dia part altre podem
dir un mes part altre, un any part altre, una casa part
altra, etc.
● En el DNV falta pas castellà que
significa 'en els cavalls, pas llarg
i tranquil, més lent que el trot'.
● En el DNV falta el modisme comparatiu de
superioritat passar més fred que un gos xicotet que significa
'passar molt de fred'.
● El DNV inclou fer passar pel cos d’una
agulla però no inclou passar pel cos d’una agulla.
● En el DNV trobem:
passar-se
per baix cama (a
algú o alguna cosa) loc. verb. No
donar-li importància, no preocupar-li gens.
Jo, sempre que he sentit que algú diu que «es passa per baix cama» algú altre, he
sentit que ho diu per a expressar que vol posar de manifest la seua superioritat
aclaparadora sobre l’altra persona en alguna cosa determinada de la qual estem
parlant. Dir que «es passa per baix cama» és equivalent a dir que «li dóna val i
ratlla» o que «li pega set voltes i mitja».
Cal revisar aquesta
entreda.
● En el DNV falta la paraula patacat
que significa 'pasta elaborada amb
moniato bollit, sucre i canella, que s’usa per a farcir els pastissets que es
fan per Nadal i altres festivitats'.
● En l’entrada peada del DNV
diu:
f.
RAM. Conjunt
de mules i de bous que es portaven a peu d'un lloc a un
altre.
A més de mules i bous també podrien ser vaques,
cavalls, egües, ases, etc.
Cal revisar aquesta
entreda.
● En l’entrada pedra del DNV falta
l’accepció 'fang fi, cuit i envernissat que s’usa per a fer plats, tasses i altres
peces de la vaixella
'.
● En el DNV falta l’expressió pegar becades
que significa 'pegar cabotades vençut per
la son'.
● En el DNV falta l’expressió pegar en la
mania de que té els significats següents:
1)
Adquirir un hàbit absurd, estúpid, inútil, que pot ser nociu o, fins i tot,
perniciós.
2) Obstinar-se algú de manera obsessiva en voler fer una
cosa.
● En el DNV falta l’expressió pegar la
campanada que significa 'fer alguna cosa
sensacional, extraordinària, sorprenent, impactant, que cride l’atenció, que
impressione'.
● En el DNV falta l’expressió pegar la
clauada que significa 'tancar definitivament una
empresa, una fàbrica, un comerç, una botiga, etc.'
● En el DNV falta l’expressió pegar
llençolades que significa 'ser infidel al cònjuge,
cometre adulteri'.
● En el DNV falta l’expressió pegar tres
colpets que significa 'contrariar, desagradar,
desplaure'.
● En el DNV falta l’expressió pegar un tro
que significa 'ser quelcom grandiós,
magnífic, colossal, monumental, impactant
'.
● En l’entrada sol del DNV
trobem:
plantar
cara (o
enganyar, o
marejar)
al sol de migdia loc. verb. Plantar
cara (o enganyar, o marejar) a qualsevol, per important o poderós que
siga.
Eixa li planta cara al sol de
migdia. Seria capaç d'enganyar el sol de
migdia.
Falta la variant pegar-li-la al sol de migdia equivalent a enganyar al sol de
migdia.
● En l’entrada pegomés del DNV falta
l’accepció 'persona que repetix les coses insistentment fins a fer-se
insuportable'.
● En l’entrada pellejadora del DNV
diu:
f. Granera
que té la part inferior folrada amb un tros de pell o de drap i que servix per a
fer lluent el paviment i per a arreplegar la pols i la brutícia que queda en
terra després d'haver agranat.
He de dir:
1) Sempre he sentit pelejadora, mai
pellejadora.
2) Les pelejadores o graneres vestides sempre les he vistes folrades amb un
drap, mai amb una pell. No li trobe sentit folrar una granera amb una pell. Amb
una pell ¿de quin animal? ¿D’una vaca, d’un conill, d’una cabra, d’un cérvol,
d’un teixó, d’un cavall, d’un ase, d’un gat?
3) És possible –i em sembla lògic– que la paraula pelejadora derive de
pelejar, no de pell.
S’hauria de reconsiderar la grafia aquesta entrada.
● En el DNV trobem el substantiu pèl-muda –'muda del pèl o
de les plomes'– i el verb pèl-mudar –'fer
pèl-muda, un animal, canviar el pèl o les plomes'–. Les grafies les trobe inadequades. Cal substituir-les per
pelmuda i pelmudar. Els normativitzadors tenen l’obligació
d’elaborar una llengua normativa assumible pels usuaris, fàcilment
practicable, tan clara, senzilla i comprensible com siga possible, sense
contradiccions i sense complicacions gratuïtes. Han d’elaborar una llengua que
no cree problemes, que en resolga. Les grafies “pèl-muda” i “pèl-mudar” no resolen cap problema als usuaris de la
llengua sinó que, al contrari, els en crea. A més, el DNV ens diu que
aquestes paraules es pronuncien [pɛlmúða] i [pɛlmuðáɾ]. Jo, eixa pronúncia no l’he sentida mai. La
e dels vocables en qüestió sempre he sentit pronunciar-la tancada, mai oberta. És més, he sentit moltes voltes les pronúncies
[peɾmúða] i [peɾmuðáɾ].
● En el DNV falta la paraula penailenc
que ha de remetre a penaguilenc.
● La tercera accepció de l’entrada pendó el
DNV remet a péntol
● En el DNV falta l’expressió penjar en el
tòs que significa 'no aconseguir d’algú
l’aprovació, el reconeixement, l’alegria, l’agraïment, etc., que esperàva
aconseguir en fer-li un regal o donar-li alguna cosa'.
● En el DNV falta l’expressió pensar entre
pell i cuiro que significa 'pensar íntimament, per a u mateix, sense
manifestar externament allò que hom pensa'.
● En l’entrada perot del DNV
diu:
Falten les accepcions següents:
1) Denominació de menyspreu
que s’aplica a una persona.
2) Denominació afectuosa que
s’aplica, sempre en diminutiu, als xiquets –i també als animalets– de poca
edat.
3) Persona que es deixa
manejar pels altres.
4) Figura dibuixada d’una
persona o d’un animal d’aspecte grotesc o caricaturesc com ara els dibuixos de
les revistes humorístiques infantils o els dibuixos animats de les pel·lícules
per a xiquets.
● En el DNV falta l’expressió perquè Déu és bo que
significa 'per
pura casualitat, de miracle, miraculosament'.
● En el DNV falta la paraula petot que
significa 'xiquet xicotet'.
● En el DNV falta la paraula petrolanc
que ha de remetre a petrerí.
● En el DNV falta el verb picotxar que
significa 'pressionar repetidament un
aliment amb un boix o algun altre estri semblant, fins a transformar-lo en una
pasta'.
● En l’entrada pigota del DNV trobem la
denominació pigota borda que remet a varicel·la. És correcte, però
cal dir que, a més de pigota borda, també s’anomena pigota
volandera i pigota cristal·lina, denominacions populars que el
DNV no arreplega.
● En l’entrada pilma del DNV falta
l’accepció 'persona pesada, molesta, que no hi ha manera de traure-se-la de
damunt'.
● En l’entrada pinya del DNV falta una
accepció que remeta a
carxofa 6.
● En l’entrada piorla del DNV falta una
accepció que remeta a
estràbic.
● En el DNV falta l’entrada
pita2 amb el significat, referit a una dona, de 'ben plantada, que té bon
aspecte, que és agradable de veure i també que té energia, vitalitat, ganes de
viure'.
● En el DNV falta l’entrada planteret
que ha de remetre a cossiol 1.
● En el DNV falta l’entrada
planxamatalafs que ha de remetre a
malfaener.
● En el DNV falta l’entrada pobladí que
ha de remetre a pobletà.
● En l’entrada poctrellat del DNV falta
l’accepció 'persona que actua de manera irreflexiva, que té poc trellat, poc
seny'.
● En el DNV falta l’expressió poca traça
que significa 'poca habilitat per a fer
una cosa determinada'.
● En l’entrada porquí del DNV falta
l’accepció 'fruit que no és de qualitat adequada per al consum humà i que s’usa per a
alimentar els porcs'.
Exemples: albercoc porquí, carabassa porquina.
● En el DNV falta l’expressió portar mal
espill que significa 'produir (una persona, una cosa, una situació, un acte, una informació,
etc.) sensació de desconfiança, recel, sospita, mal pressentiment'. Equival a l’expressió
castellana dar mala espina.
● En el DNV falta l’expressió posar-se la
caixeta al cap que significa 'anar una dona mudada de manera exagerada'.
● En el DNV falta l’expressió prendre la comunió que ha de remetre a
combregar1.
● En el DNV falta l’expressió prendre
por que té els significats següents:
1) Agarrar por a alguna cosa, material o immaterial, real o
imaginària.
2)
Agarrar por a algú.
● En
el DNV falta l’expressió prendre’s a falòria
(alguna cosa) que significa 'no prendre’s alguna
cosa seriosament, prendre-se-la a broma'.
● En
el DNV falta primer em pose
bolquers, exclamació que expressa que no estem disposats de cap de les maneres a
fer allò que ens diuen i, per a posar-ho de manifest, diem que abans de fer-ho
faríem una altra cosa que diem i que sempre és estranya, estrambòtica,
estrafolària, desproporcionada.
● En el DNV falta la paraula purrela
que significa 'gent baixa i ordinària'.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
panana
patacat
pelejadora (apareix
“pellejadora”)
pelmuda (aparéix “pèl-muda”)
pelmudar (aparéix “pèl-mudar”)
penailenc
petot
petrolanc
picotxar
pita2
planteret
planxamatalafs
pobladí
purrela
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
paréixer Maria Grenya, una sabata i una
espardenya
part altre (apareix “un dia part altre”)
pas castellà
passar més fred que un gos xicotet
passar pel cos d’una agulla (apareix “fer passar pel
cos d’una agulla”)
pegar becades
pegar en la mania de
pegar la campanada
pegar la clauada
pegar llençolades
pegar tres colpets
pegar un tro
pegar-li-la al
sol de migdia (apareix “enganyar al sol de migdia”)
penjar en el tòs
pensar entre pell i cuiro
perquè Déu és bo
pigota cristal·lina
pigota volandera
poca traça
portar mal espill
posar-se la caixeta al cap
prendre la comunió
prendre por
prendre’s a falòria (alguna
cosa)
primer em pose bolquers
4. Bibliografia
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 23 de maig del 2015
. . . . .