Comentaris al Diccionari normatiu valencià (L)
Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
O)
1. Comentaris diversos
● En el DNV l’entrada òbila remet a
òliba. Considere que ha de ser al revés. La forma òbila, extensament emprada pels
valencians, és la genuïna, mentres que la variant formal òliba és una forma deturpada formada per metàtesi de la paraula original
amb
influència de la paraula oli, a causa
de la creença absurda que les òbiles es beuen l’oli de les llànties de les
esglésies.
● En el DNV falta la paraula oixa que
significa 'vàlvula que s’acciona
manualment i que, col·locada en l’orifici d’un recipient o a l’extrem d’una
canonada, servix per a regular l’eixida d’un líquid'.
● L’entrada olià del DNV remet a
al·leluia
● En el DNV falta orandella de la panxa
blanca denominació valenciana de l’ocell de la família dels
hirundínids que rep el nom científic de Delichon urbica.
● En
l’entrada ordiat del DNV diu:
m.
BEG. Aigua
d'ordi, que es prepara per cocció.
En l’accepció 15 del DNV
trobem:
aigua de civada f.
BEG. Beguda
refrescant, gelada, elaborada a base d'aigua, sucre i
civada.
Cal aclarir que ordiat i aigua de
civada són dos denominacions de la mateixa beguda, per tant, seria raonable
que ordiat fóra l’entrada principal i que aigua de civada remetera
a ella.
2. Bibliografia
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
3. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 17 de maig del 2015