Exemple d'Ús: «Si es vol esperar un segundet
»
Ús correcte: «Si es vol esperar un momentet
»
Explicació: També hi ha la versió un segonet, igual d'esgarrifosa. Com a
alternativa, un moment de no res també
val.
El persistent atac judicial contra la immersió lingüística executat amb l'objectiu indissimulat d'arraconar el català al propi país on va néixer torna a posar damunt la taula la imperiosa necessitat de posar fi a la pertinença a un Estat espanyol que ja no és que margini, discrimini o maltracti els catalans com passa amb l'economia, sinó que directament intenta anihilar-nos lingüísticament i culturalment dinamitant per la via judicial –perquè per la política, que és la que passa per les urnes, no hi té cap opció– el sistema que ha permès recuperar el català de l'estat d'inanició en què el van deixar quaranta anys de franquisme. Quaranta anys de franquisme dels quals la democràcia espanyola en matèria lingüística és hereva absoluta i total, perquè l'atac desencadenat per l'Estat controlat pel partit dels hereus polítics del dictador compta amb el silenci còmplice de la resta de forces polítiques amb seu central a Madrid, que ja fa temps que han abandonat la llengua catalana a la seva sort, i que si no fa temps, perquè són noves, segueixen el mateix camí.
L'intent catalanòfob de bloquejar la preinscripció escolar serveix d'exemple pràctic per il·lustrar l'estudi que va presentar ahir la Plataforma per la Llengua, el qual indica que és justament on l'Estat pot fer sentir el seu alè genocida (perquè tres-cents anys d'atac frontal i sostingut contra una llengua no té cap altre nom possible que intent de genocidi lingüístic) que la llengua catalana pateix més. Davant d'aquesta situació de màxima alarma cal que la ciutadania, tingui el català o no com a llengua pròpia, tingui clar que cedir contra les intencions de l'Estat espanyol és permetre la mort irreversible d'una llengua que és patrimoni de tots.
La Societat Catalana de Sociolingüística es plau a convidar-vos a presentació del volum 24 de Treballs de Sociolingüística Catalana, dedicat a la temàtica de les ideologies lingüístiques, que tindrà lloc el proper dijous 14 de maig de 2015. La presentació anirà a càrrec d'Emili Boix-Fuster, editor en cap de la revista. A continuació, Carles de Rosselló i David Ginebra ens oferiran una xerrada amb el títol "Com han evolucionat les tries lingüístiques d'un grup d'alumnes a l'escola en vuit anys?". Podeu veure'n un resum a la pàgina web de la SOCS: http://blogs.iec.cat/socs. L'acte començarà a les 19h i tindrà lloc a la Sala Pi i Sunyer de l'IEC (C. Carme 47, Barcelona).
Núm. 24
(2014): Les ideologies lingüístiques
Concretament, aquesta obra conté més de 12.700 termes procedents dels diccionaris següents: Diccionari d'anatomia, Diccionari d'homeopatia, Diccionari d'immunologia, Diccionari d'infermeria, Diccionari d'oftalmologia, Diccionari d'otorinolaringologia, Diccionari de neurociència, Diccionari de psiquiatria, Diccionari de recerca clínica de medicaments, Diccionari de sinologia, Vocabulari de la sida i Terminologia de la cronicitat.
L'elaboració de cadascun dels diccionaris d'origen ha anat a càrrec d'autors individuals o d'equips d'especialistes, conjuntament amb el TERMCAT, i en cada cas s'ha disposat de la col·laboració d'una extensa xarxa d'experts dels diferents àmbits de les ciències de la salut, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de diverses institucions del sector mèdic i farmacèutic.
Les fitxes terminològiques inclouen la denominació en català, equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, denominacions corresponents a la Terminologia Anatòmica, definició i, en alguns casos, notes amb informació complementària. S'hi poden consultar termes dels àmbits de la recerca clínica de medicaments (període de tempteig, fàrmac d'imitació), de la immunologia (rebuig primari, malaltia de Crohn), de la neurociència (receptor colinèrgic, poda axonal), de la infermeria (cures integrals, comaratge), de la sida (prova de detecció del VIH, recompte de limfòcits), de la psiquiatria (debrífing, trastorn per dèficit d'atenció) o de la cronicitat (abordatge multidisciplinari, edatisme), entre d'altres.
Per a la preparació i publicació d'aquesta obra s'ha rebut el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que col·labora habitualment en l'elaboració i difusió dels projectes terminològics de l'àmbit de les ciències de la salut desenvolupats pel TERMCAT.
Es pot accedir al diccionari des de l'apartat de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que recull els dotze títols d'aquesta Terminologia de ciències de la salut, al costat de més de setanta altres repertoris terminològics d'àmbits especialitzats. L'apartat Recursos lingüístics del Canal Salut també recull un enllaç al diccionari.
El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.
SUMARI EL MURAL 11
EL MURAL. UN TREBALL COL.LECTIU D'ESCOLA VALENCIANA. PREMI AL
MILLOR PROGRAMA D'INNOVACIÓ 2015.
“La basa de la ràdio és la
imaginació i la creativitat: el talent que cal perquè tots veiem imatges del que
se'ns explica amb paraules. D'una forma molt concreta, aquest talent es
focalitza en la ràdio d'Escola Valenciana. La imatge de rigorositat i de
professionalitat en ràdio es demostra amb El Mural.” (Jordi Margarit,
president de Ràdio Associació)
Amb el lema ‘referència i compromís', els Premis Ràdio Associació
han distingit El Mural d'Escola Valenciana amb el reconeixement de Millor
Programa d'Innovació 2015 per ‘combinar
l'emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el buit deixat per la
desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de
presentar la realitat social i cultural del País Valencià.' Un guardó que
encoratja a l'equip del Mural i a
tota la família d'Escola Valenciana. Volem posar en valor el treball que
realitzen les emissores municipals, lliures i universitàries que difonen aquest
producte radiofònic i a totes les publicacions digitals que se'n fan ressò.
Sense totes eixes complicitats que arrapen audiència en el dial valencià, El
Mural no tindria cap sentit. A tots ells, el nostre
agraïment.
Aquesta nova edició radiofònica, arranca amb les tres dècades de
les Trobades d'escoles en valencià. Ens capbussem en la tesi doctoral del
periodista i escriptor Francesc Viadel: ‘Educació, llengua i comunicació al País
Valencià (1962-2011).
Ens preguntem des de quan els valencians, ens fem dir així,
valencians. L'Historiador Vicent Baydal, autor de ‘Vent de Cabylia' (Llibres de
la Drassana) té la resposta.
El País Valencià deixa de rebre prop de 8.000 milions d'euros a
l'any per l'infrafinançament que patim des de fa dècades. Si el diagnòstic està
clar i el comparteixen els polítics
de tots els colors, què és el que falla? El tècnic de l'Institut
d'Investigacions Econòmiques ens dóna algunes claus en l'obra ‘El finançament
valencià. De la submissió al canvi necessari” (Bromera).
El químic castellonenc, Avelino Corma, Premi Príncep d'Astúries
d'investigació científica i tècnica pinta amb la seua saviesa El Mural i ens fa
la diagnosi de l'estat del científics a casa nostra. Corma ha convertit
l'Institut de Tecnologia Química de València en un refugi per a joves
investigadors.
Hugo Mas també és científic, especialista en plagues d'insectes,
però a més, té un gran talent per a la música i ens presenta el seu darrer
treball Pentàpolis.
El Mural celebra els 20 anys de Vilaweb, el diari digital degà a
Europa, amb el seu director Vicent Partal; l'editor de Vilaweb Ontinyent, Pep
Albinyana; la periodista Mar Iglesias qui ha estudiat en profunditat el model de
periodisme per a la xarxa que ofereix Vilaweb en una tesi guardonada amb el
Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat d'AlacantI; i l'investigador
de referència de la comunicació en català, el professor Josep Gifreu. El Mural
El Mural convida als oients a participar de la campanya ‘Agermana't amb La Veu'.
El diari del País Valencià en línia que ha fet dos anys.
El moviment de les muixerangues al País Valencià va en augment.
Cada vegada en naixen més i estan presents en els actes cívics i reivindicatius
de la base social. És el cas de la Jove Muixeranga de València que es presenta
en El Mural amb els valors que la sostenen: la confiança, el treball en equip i
la solidaritat. Tota una metàfora de com voldríem construir la societat del
present i del futur.
Què ens passa valencians? És el documentari dirigit Per David
Valls. La protagonista, l'alemanya Alina Moser, viatja pel País Valencià amb
bicicleta perquè vol saber quins mitjans de comunicació escrits en valencià es
poden trobar, quina és la situació de la llengua a l'escola i a la cultura i què
en pensen els ciutadans. David i Alina parlen de la seua experiència per terres
valencianes en El Mural.
La cirereta musical la posa Tardor amb el seu darrer treball ‘La
ciutat invisible.'
Seguirem fent Mural fins que albirem una llum en l'horitzó i puguem
ser un poble normal amb els seus mitjans de comunicació públics en llengua
pròpia.
Podeu escoltar les veus que han passat per tots els programes
clicant ací http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html