Presentació del llibre 'Aprenem
català des de l'anglès'
El llibre Aprenem català des de l'anglès es presentarà el proper dimecres, 29
d'abril, a les 19 hores, al Palau Marc. A
l'acte, hi participaran la directora
general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització
Lingüística, Ester Franquesa; la cap del Servei de Recursos
Lingüístics de la
DGPL, Àngels Guerrero; l'actor Andrew Tarbet i un representant
de l'Associació Gàmbia a Catalunya, Sanna Manne. La presentació està oberta al
públic, per assistir-hi cal inscriure's a l'adreça autoaprenentatge.cultura@gencat.cat
La publicació
Aprenem
català des de
l'anglès és el vuitè llibre
d'aquesta col·lecció, impulsada per la DGPL, que ofereix materials per a un primer
contacte amb la llengua catalana que han de permetre entendre i practicar frases
quotidianes.
El llibre està disponible per als següents idiomes:
amazic, àrab, espanyol, romanès, rus, xinès i
urdú.
La nova publicació es posarà en línia el 29
d'abril.
Font: Direcció General de Política
Lingüística
Aquesta visió de la comunitat de llengua com una responsabilitat activa de
tots els seus usuaris, independentment d'adscripcions i de fronteres, la
projecta el nou concepte de “catalanofonia”. És l'aproximació innovadora al
debat sobre l'estat del català que ens proposa ja des del seu títol una petita
gran obra del sociolingüista Miquel Àngel Pradilla. Títol i subtítol del llibre
precisen bé el contingut i la intenció de l'autor: La catalanofonia. Una
comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística
(Barcelona, IEC, 2015).
La pregunta sobre l'estat de la comunitat catalanòfona és una pregunta de
gran recorregut. Amb voluntat de substituir la vella mirada sobre la
“catalanitat”, massa particularista, aquesta interpel·la tota la comunitat de
llengua sobre el seu –el nostre!– destí com a grup humà diferenciat i sobre la
“meta de supervivència” (Taylor) d'un “nosaltres” definit per una marca primera,
la llengua.
La pregunta va de dalt a baix (de les polítiques a les implementacions i
usos) i de baix a dalt (de les mobilitzacions ciutadanes als plans de
normalització) i interroga tant els habitants del territori fragmentat (de
Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) com els usuaris del ciberespai, inclosa la
creixent diàspora catalana pel planeta.
Valencià d'origen, català de vocació i d'adopció, professor a la URV,
director de la Xarxa Cruscat, Pradilla presenta en aquest llibre un informe
difícilment rebatible sobre l'estat general del català i l'estat particular en
cada un dels territoris repartits en quatre estats europeus. Uns estats que, per
cert, i llevat d'Andorra, no tenen (encara) el català com a llengua d'estat.
El gran mèrit de l'obra de Pradilla, en la línia que ja ha mostrat en
múltiples intervencions, és la seva capacitat de síntesi científica i alhora de
proposta estratègica. Cada un dels grans capítols del llibre ofereix una anàlisi
intensiva sobre quatre dimensions fonamentals de la dinàmica de la llengua: la
gestió de la normativa o codificació; l'adopció de polítiques lingüístiques a
cada territori; l'aplicació dels models lingüístics al sistema educatiu en cada
una de les tres autonomies; i l'estat dels coneixements i dels usos del català
en el conjunt de l'àmbit i en cada un dels territoris. Però, a més, conté una
clara incitació estratègica. Pretén anar més enllà del diagnòstic i oferir
pautes d'acció per a línies de planificació i de comportaments lingüístics
coherents i eficients.
En resum, projectar el focus sobre la catalanofonia genera un camp nou per a
la mirada i l'acció. Crea un subjecte col·lectiu –el grup lingüístic–, separat
d'altres adscripcions i identificable com a tal. Marca un espai
d'intercomunicació definit per la llengua. Fa visible i desitjable un projecte
de futur compartit pel qual val la pena lluitar. Així, l'horitzó de la
catalanofonia s'erigeix com una gran causa moral d'una comunitat. I no sols una
causa política o cultural.
La
llengua de la recerca
Científics i lingüistes constaten
la dificultat de fer alta recerca en català
Denuncien que el govern no promou
l'ús de la llengua pròpia en les investigacions de qualitat
Fer alta recerca en català és
difícil o pràcticament impossible. I no només perquè les revistes de divulgació
científica més prestigioses del món siguin en anglès, sinó també perquè des del
govern no hi ha una aposta decidida per promoure la recerca en la llengua
catalana. La Societat Catalana de Terminologia, filial de l'Institut d'Estudis
Catalans (IEC), i la Fundació Torrens-Ibern van organitzar ahir una jornada per
debatre l'ús i la presència del català en la recerca cientificotècnica. I tot i
que la presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, Teresa Cabré, va tancar
l'acte amb un missatge d'optimisme, la conclusió és que ara per ara fer recerca
en català requereix un sobreesforç important per part dels mateixos
investigadors, que no només no tenen incentius, sinó que el mateix sistema els
aboca a fer-ho en anglès.
El
catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Jordi Matas va ser
especialment crític i contundent en la seva anàlisi. “Es pot fer docència en
llengua catalana. I també recerca. El problema és que no s'hi pot fer alta
recerca”, va dir. La causa d'aquesta situació és doble. D'una banda, “que es
jutgen els
articles pel lloc on s'han
publicat i no pel contingut”, i de
l'altra, que el govern de la Generalitat “no reconeix la recerca en català i
no
afavoreix les investigacions d'alta qualitat”. Segons l'opinió de Matas, a
Catalunya falta una política lingüística universitària que lideri un canvi de
model “perquè la llengua no sigui un obstacle a l'hora de valorar la
recerca”.
Xavier
Fuentes i Arderiu, de l'Associació Catalana de Ciències del Laboratori Clínic,
es va mostrar especialment pessimista sobre l'estat de la recerca en català. “El
català va de baixa, l'anglès puja”, va subratllar després d'afirmar que “no hi
ha cap article bo que estigui traduït a una revista catalana” i que “els governs
quan han de donar diners per a la recerca o tens currículum en anglès o no te'ls
donen”.
Fuentes Arderiu va recordar que “al mateix laboratori es
parla un català ple de neologismes” i va voler remarcar en el fet que no mostrem
el mateix tracte cap a l'anglès que cap al castellà. “O mantenim la mateixa
intransigència cap als heavy i els light que tenim contra els
duros i els blandos o l'anglès anirà envaint la nostra cultura com
abans ho han fet altres llengües”, va dir.
El
catedràtic de biologia de la Pompeu Fabra i director de la Institució Catalana
de Recerca i Estudis Avançats, Jaume Bertranpetit, va treure dramatisme al tema:
“Cal fer recerca d'alta qualitat perquè com a país puguem jugar en la
Champions.” Però, segons Bertranpetit, si es vol aconseguir que la recerca
tingui un impacte global s'ha de publicar en les millors revistes
internacionals. “La recerca la podem fer en català perquè hem de tenir una
llengua madura que ho pugui dir tot, però a l'hora de fer difusió hem
d'utilitzar altres registres”, va manifestar. El que no es pot fer, en opinió
del catedràtic de biologia, és “viure en la cultura de la queixa”.
Des del
seu punt de vista, tenim només dues opcions: “O fer que la revista en català es
valori molt, i per tant sigui un referent, o publicar en la revista que ja
està
valorada.”
Durant
la jornada, inaugurada pel sociolingüista i professor de filologia catalana de
la Universitat de Barcelona Xavier Vilà, es va insistir en la necessitat de
promoure l'ús del català entre els estudiants i també d'incentivar els treballs
d'alta recerca en aquesta llengua. El repte és com aconseguir-ho si, com va
destacar Núria Castells, dels Serveis Lingüístics de la UB, “no s'ensenya prou a
escriure textos en català”.
LES FRASES
A Catalunya cal fer recerca d'alta qualitat perquè com a
país puguem jugar en la Champions
Jaume Bertranpetit
Catedràtic de biologia de la Pompeu Fabra, director
de l'ICREA
Des que tenim Parlament propi cap majoria s'ha plantejat
una política lingüística universitària
Jordi Matas
Catedràtic de ciència política de la
UB
Els governs quan han de donar diners per a la recerca, o
tens currículum en anglès o no te'ls donen
Xavier Fuentes i Arderiu
Associació catalana de ciències del laboratori
clínic
De 475 graus, només 10 en català
Dels 475 graus que s'imparteixen a les universitats catalanes, només una
desena es poden estudiar íntegrament en català. Així ho va denunciar ahir el
catedràtic de ciència política de la UB Jordi Matas, que durant la seva
intervenció va recordar les polèmiques declaracions de l'expresident Adolfo
Suárez l'any 1976 al Paris Match. A la pregunta sobre si s'impartirien classes
de batxillerat en català o en basc, Suárez va dir: “La pregunta, ja em
disculparà, és una ximpleria. Trobi primer un professor que pugui ensenyar
química nuclear en basc o en català. Siguem seriosos.”
Matas culpa del fet que la presència del català a les universitats sigui
encara insuficient a “la hipocresia i la por dels responsables de les polítiques
universitàries i lingüístiques”.