«Un altre terme valencià potser fóra mereixedor d'entrar amb tots els honors en la llengua literària general: habitança. Té el sentit d'habitatge, habitacle, o sigui edificació on viuen persones, sense ser necessàriament una casa, de vegades només una part d'aquesta, d'altres una barraca o cabana, eventualment fins una cavitat subterrània usada com a lloc per viure (cosa que encara existeix en alguns pobles valencians). Reconec que no és d'ús general ni en terres valencianes, i que no sé que s'hi hagi usat literàriament, però l'he sentit en ús ben popular a Crevillent i a diverses altres poblacions del Migjorn i del Centre del País (tan popular és que també n'he sentit el diminutiu en ús corrent: allà hi ha unes habitancetes = casinyots, casups). En un mot, és equivalent del castellà una vivienda, i la seva forma el fa apte per substituir aquest mot en tots els seus usos, fins els abstractes: a ningú el sobtaria si diguéssim, per exemple, pagar tant per l'habitança, fomentar la construcció d'habitances, la crisi de l'habitança. Molts troben a faltar un equivalent català de vivienda, i repetidament l'han catalanitzat com a vivenda; segurament si la majoria hi insisteix molt de temps caldrà resignar-s'hi, però tinguem consciència que es tracta d'una imitació servil d'un d'un mot foraster, imitació artificiosa i sense base en l'ús comú, car no existeix, almenys amb caràcter viu i productiu, un sufix català -enda (encara que aquesta terminació es trobi esporàdicament en algun mot ja estereotipat com bevenda o cloenda, molt poc usats; i rarament en algun llatinisme antic, avui popularitzat, com llegenda).
     »D'altra banda és veritat que els termes que fins ara han estat proposats oficialment com a substituts de vivienda no satisfeien, no sols perquè són impopulars –habitatge, habitacle– sinó perquè tenen un marcat regust pedantesc, que els fa malaptes per entrar en l'ús comú; i estatge, digui el que digui el diccionari, té dos matisos ben diferents dels de vivienda: residència d'una entitat, en la qual no es viu, no s'habita, i de vegades lloc on s'estan més o menys passatgerament les persones. En canvi habitança és precisament el mateix que vivienda, i la seva terminació, tan estesa, el fa ben comprensible pertot i per a tothom, i fàcil de popularitzar.»

● En el DNV falta la paraula harpió que significa 'persona cobdiciosa'.

● En el DNV falta la paraula homeniqueco que és un diminutiu pejoratiu d’home. Es pot il·lustrar amb la coneguda dita: En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar.

La paraula homeniqueco es pronuncia amb una e ben oberta, tant que, en alguns llocs, com ara la ciutat de València, s’ha transformat en una a i diuen homenicaco.

● En l’entrada hort del DNV falta l’accepció 'jardí privat d’una casa'.

    En la novel·la Sense la terra promesa d’Enric Valor podem llegir:

     «Estimava molt la seua mare, com tots els infants, és clar, i també dedicava, durant l'estada a casa, sobretot en el jardí (l'hort segons la clàssica denominació local) tot el temps que podia a la seua germana, per la qual sentia, com a menor (tan poca com era la diferència) una mena d'estima filial.»

Malgrat que Enric Valor escriu “segons la clàssica denominació local”, denominar hort al jardí privat d’una casa no és cap localisme de Castalla. És bastant general en el migjorn valencià.

● En el DNV falta la paraula hortereta que ha de remetre a carmanyola 1.

Les paraules hortereta, recaptera i carmanyola són equivalents, però hortereta i recaptera són paraules genuïnes valencianes i carmanyola és un galicisme. Caldria meditar sobre quina de les tres ha de ser l’entrada principal.

● En l’entrada huitava del DNV trobem:

f. REL. Segons la litúrgia cristiana i la tradició, els huit dies següents a Nadal, Pasqua i el Corpus

Huitava significa 'espai de huit dies a partir d’una data senyalada'.

És molt popular la frase “tots els sants tenen huitava” que es diu quan se’ns ha oblidat felicitar alguna persona el dia de la seua onomàstica i la felicitem uns dies més tard.

La paraula huitava s’usa, especialment, en l’expressió missa de huitava, que és com es denomina la missa de difunts que es celebra huit dies després d’haver faltat una persona. Exemple: “farem la missa de huitava en el convent dels franciscans”.

● El DNV no arreplega el verb humir que significa 'fer que alguna cosa esdevinga humida'.

Trobe sorprenent que el DNV no arreplegue el verb humir, que és el que usem tots els valencians per a aquest concepte i, en canvi, arreplegue el seu equivalent humitejar que no el diu cap valencià que no l’haja deprés en un llibre.

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

harpió

homeniqueco

hortereta

humir

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

    missa de huitava

4. Bibliografia

Coromines i Vigneaux, Joan; Lleures i converses d'un filòleg. (Pròleg de Joan Sales) (Club Editor, Barcelona, 1974)

Fuster i Ortells, Joan; Diccionari per a ociosos. (Edicions 62, Barcelona, 1964)

Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera, Alzira, 2015)

Valor i Vives, Enric; Sense la terra promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

Eugeni. S. Reig

València, 18 d’abril del 2015

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -