Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra G)

Eugeni S. Reig

1. Comentaris diversos

    ● El DNV no arreplega la paraula gabiola ('objecte de filat de forma més o menys semiesfèrica, obert per la part inferior i amb una petita ansa o una anella en la superior'). S’utilitza per a col·locar-lo damunt dels plats que contenen quemenjar per a protegir-los dels insectes.

    ● En l’entrada gaiata del DNV falta una accepció que remeta a crossa.

    ● En el DNV falta l’entrada gaixbola que ha de remetre a taibola 1.

    ● En l’entrada gallofa del DNV trobem les tres accepcions següents.

     1. f. REL. Llibre per a ús dels eclesiàstics que indica l'ofici de cada dia.

     2. f. [col·loq.] Escrit llarg i complicat d'entendre.

     3. f. [col·loq.] Mentida 1.

    Falten les accepcions següents:

a) Relat oral que resulta pesat, molest i que no té cap interés per a qui es veu obligat a escoltar-lo.

b) Persona pesada, insuportable, fastigosa, que sempre conta coses que no interessen a ningú i s’eternitza amb els seus romanços.

c) Persona covarda, poregosa i pusil·lànime.

d) Persona inútil i mentalment estúpida.

    ● En el DNV falta l’entrada gambo amb dues accepcions, una que remeta a passejada i una altra que remeta a daina 1.

    ● En l’entrada gambosí del DNV trobem les cinc accepcions següents:

     1. m. Animal imaginari el nom del qual s'usa per a fer bromes als caçadors i acampadors novells.

     2. m. ZOOL. Tisoreta 1.

     3. m. METEOR. Vent molt fort.

     4. m. Xiuladissa que fa el vent fort quan passa per les juntes i els clevills de portes i finestres.

     5. m. PESCA Nansa de boca estreta, feta de juncs, que servix per a pescar anguiles en les séquies.

    Falten les accepcions següents:

    a) Mamífer rosegador de costums excavadors, espècie Pitymys duodecimcostatus, molt corrent a tota la península ibèrica. Fa, aproximadament, uns nou o deu centímetres de llargària del cap a l’anus als que cal afegir uns tres centímetres de la cua. És fitòfag i fa malbé les collites, però és un dels principals aliments de molts depredadors.

    b) Mamífer insectívor de la família dels sorícids, d’un color gris semblant al del plom, de musell allargat i punxegut i ulls diminuts, espècie Suncus etruscus. És el mamífer més xicotet de la península ibèrica. Fa entre dos i mig i quatre i mig centímetres de llargària del cap a l’anus als que cal afegir una dos centímetres de la cua. Les dents són completament blanques. És un bon aliat dels agricultors perquè és un gran insectívor.

c) Crustàci decàpode semblant a la gamba però més xicotet que s’usa com a esquer, espècie Plesionika heterocarpus.

    ● El DNV no arreplega la paraula ganzolada que significa 'sacsejada molt violenta' .

    ● El DNV no arreplega gat moro equivalent a geneta.

    ● El DNV no arreplega la paraula gatorra que significa 'plor fort, llarg, abundat, continuat'. També s’usa gatorro, en masculí.

    ● El DNV no arreplega la paraula gatxuller que significa 'lloc a on hi ha gatxull'.

    ● El DNV no arreplega la locució gelar-se les campanetes del rogle que significa 'fer un fred molt intens'.

    En la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor podem llegir:

     Perquè ell trau el cap per la finestra a l’hora que calga, encara que es gelen les campanetes del rogle.

    ● En l’entrada gemecar del DNV diu:

     1. v. intr. Fer gemecs. El malalt gemeca des del llit. Buscàvem el gos que gemecava pel terme.

     2. v. intr. Sentir-se oprimit.

En l’entrada gemegar del DNV diu:

1. v. intr. Fer gemecs. El malalt gemega des del llit. Buscàvem el gos que gemegava pel terme.

2. v. intr. Sentir-se oprimit.

Com que els verbs gemecar i gemegar són equivalents, u dels dos ha de ser la forma principal i l’altre ha de remetre a ell. No té sentit repetir la mateixa definició i els mateixos exemples en dos verbs equivalents.

    ● La tercera accepció de l’entrada gínjol del DNV és:

m. Colp pegat al cap.

    Un gínjol és 'colp que es pega al cap amb la mà tancada, pegant de raspalló amb els nucs dels dits'.

    Un gínjol no és qualsevol colp pegat al cap. Un colp pegat al cap amb una clau anglesa o amb un martell, per exemple, no és un gínjol.

    ● El DNV no arreplega la paraula golèmia que significa 'persona molt golosa, molt llaminera, que li agrada molt el dolç'.

    ● El DNV no arreplega la paraula gorbí que significa 'barraca de camp xicoteta, per a guardar els ferraments i passar alguna nit' i també, per extensió, 'cosa xicoteta'.

● El DNV no arreplega la paraula gorrit que ha de remetre a barretina.

    ● En el DNV falten les denominacions gos de barraca i gos barraquer que signifiquen 'gos que no és de raça'.

● El DNV arreplega gran debades però no arreplega els equivalents grandot debades, grandal debades o, simplement, grandal.

● En el DNV falta la paraula grinyoner que ha de remetre a aranyoner.

    ● En l’entrada grogús del DNV diu:

adj. Que té la pell de la cara d'un color groc molt clar.

Hauria de dir:

adj. Que té la pell de la cara d'un color groc molt clar, a causa d’una disminució de la irrigació sanguínia perifèrica, per algun motiu patològic.

Si no s’especifica que una persona grogussa és una persona de raça blanca que, a causa d’algun motiu patològic, està pàl·lida, algú pot pensar que la paraula grogús és adequada per a denominar el color de pell de les persones de raça groga, cosa que és completament errònia.

    ● Les entrades groguilló, groguissó i groguís del DNV remeten a groguenc quan haurien de remetre a grogús. Groguenc significa 'que tira a groc'. Podem portar, per exemple, un jersei groguenc, però no podem portar un jersei groguilló.

● En el DNV trobem l’entrada grugar-se que diu:

v. pron. Omplir-se de gruga

    Però, en canvi, no hi ha l’entrada gruga. Cal afegir l’entrada gruga que ha de remetre a eruga.

    L’entrada gruga es pot il·lustrar amb la coneguda dita any de grugues, any de fam i també amb el refrany per sant Joan, cuca, i per sant Bernat, gruga.

● En l’entrada guaraner del DNV diu:

     m. PROF./RAM. Persona que cria o que té guarans.

    Falten les dues accepcions següents:

1) Ase destinat a la reproducció. (Equival a guarà)

2) Aquell que tot vol saber-ho, que es clava en tot, que es fica allà a on no el demanen, que procura indagar i saber les coses del proïsme, que es fica en els afers dels altres. (Equival a baciner, dotor, furó, furoner)

    ● En el DNV falta la paraula guinzat que significa 'que té un conjunt de petites taques, més o menys allargades, que són de color diferent del que té el fons de l’objecte del qual parlem'. Es pot aplicar al pèl d’un animal, al plomatge d’un ocell, a la pell d’una fruita, a una tela, a un paper, etc.

    ● En el DNV falta la paraula guinzeta que significa 'porció molt xicotiua de qualsevol cosa'.

    ● En el DNV falta el verb guisopejar que significa 'guisar i treballar en la cuina'.

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

gabiola

gaixbola

    ganzolada

gatorra

gatorro

    gatxuller

golèmia

gorbí

gorrit

grandal

grinyoner

gruga

    guinzat

    guinzeta

    guisopejar

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

    any de grugues, any de fam

    gat moro

    gelar-se les campanetes del rogle

    gos barraquer

    gos de barraca

    grandal debades

    grandot debades

    per sant Joan, cuca, i per sant Bernat, gruga

4. Bibliografia