InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 1151 (dimecres 08/04/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest
butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. Al cap d'una setmana.
2) Presentació a Solsona del llibre
Qui estima la llengua, la fa servir
8) Xarxa CRUSCAT - Entrades
recents
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es cura
Pau Vidal
Al cap d'una setmana
Exemple d'Ús: «Vine a rebre els Reis Mags.
Farem junts la cavalcada.»
Ús correcte: «Vine a rebre els Reis.
Farem junts la cavalcada.»
Explicació: Melcior, Gaspar i Baltasar són els Reis (en alguns llocs del País
Valencià els Reixos) i,
si us ho estimeu més, els Reis d'Orient. Noteu de passada com la cavalcada (que també es diu la passada, com a la cançó de
La Trinca) ha
descavalcat la franquista cabalgata.
Es corre el perill, com passa de vegades, de posar-los en evidència: «els Reis
màgics».
2)
Presentació a Solsona del llibre
Qui estima la llengua, la fa servir
a cura de Quim Gibert, autor
Divendres, 10 d'abril del 2015, a les 9 de la
nit
Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, c/ Dominics, 12
Organitza: Òmnium Cultural del Solsonès i el Servei
Comarcal de Català del Solsonès
Sobre el llibre:
Qui estima la llengua, la fa servir més que no pas un manual de sociolingüística és una obra que exposa
raons, proporciona arguments i dóna recursos per respondre les preguntes que tot
catalanoparlant s'ha fet alguna vegada a la vida: amb quina llengua m'he
d'adreçar a un desconegut a Catalunya? Com responc a algú que se m'adreci en
castellà? Canvio de llengua o mantinc el català? Què és més «educat»: mantenir
la nostra llengua o passar a la de l'interlocutor? Però també tracta la qüestió
de com, sovint –de manera inconscient i automàtica– molts catalanoparlants cedim
en l'ús de la nostra llengua en favor de la llengua de l'interlocutor perquè
tenim interioritzada la idea de parlar una llengua minoritzada, de poc prestigi
i per tant, amb una baixa autoestima. En un món globalitzat, que tendeix cap a
la homogeneïtzació, el nostre ús quotidià de la llengua constitueix una
resistència contra l'empobriment lingüístic. A més, hem de fer servir la llengua
partint d'una implicació activa i inclusiva (considerant-la sempre com una casa
d'acollida per als qui no la tenen com a llengua materna), amb creativitat
(evitant-ne qualsevol refús gratuït), amb orgull i respecte (perquè la dignitat
de les llengües també comença per la pròpia) i en definitiva fent-ne un ús
assertiu, amb normalitat i cordialitat (planerament, sense
escarafalls).
3)
Publicat en el diari ARA dimarts 31 de març
del
2015
4)
Publicat en VilaWeb dimarts
31 de març del
2015
Entrevista al president de l'Obra Cultural Balear, que
denuncia que el govern balear permeti la desaparició de dos canals de TVC a les
Illes
5)
Publicat en El Punt Avui dimecres 1 d'abril del
2015
6)
Publicat en El Punt Avui dimecres 1 d'abril del
2015
7)
Publicat en VilaWeb dimecres 1 d'abril del
2015
Jordi Badia
Un dels àmbits de la llengua més castigats per la influència
de l'espanyol és la paremiologia, és a dir, les frases fetes, refranys i
locucions. Un refrany (o proverbi, o sentència, o dita, o màxima) és una frase
sencera que s'expressa d'una manera breu i que pretén fer reflexionar. Els
refranys són, en principi, veritats, tot i que quan te'n trobes dos de
contradictoris no saps ben bé quin t'enganya...
El cas és que molts refranys que sentim són en espanyol. És
dramàtic, però és així: en pocs decennis hem deixat de recórrer a un bona part
del nostre gran tresor popular, una quantitat enorme de dites que ara ignorem i
que suplantem per les corresponents castellanes. Ací en teniu set
exemples.
'En casa del herrero, cuchillo de palo'. El sabater
és el més mal calçat. Vol dir que el qui té més d'alguna cosa és el qui
menys profit en treu, el qui en té més mancança. Ho podem dir de més maneres:
A cal sabater, sabates de paper o Els fills del sabater
van descalços.
'No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy'.
Feina feta no té destorb. De primer, pot semblar que no és
igual, però per poc que hi pensem veurem que significa això: quan ja has fet una
feina no hi has de pensar més. El nostre tresor paremiològic ens forneix moltes
alternatives, algunes de prou imaginatives: En Ja-ho-veurem sempre plega
tard, El que s'ha de fer, que es faci, Qui té
el pa al forn, no li pren son, No esperis a fer demà el que
avui pots acabar...
'Del dicho al hecho hay un buen trecho'. Una cosa és
dir i una altra és fer. S'aplica a aquelles avinenteses en què les
paraules són allunyades dels fets. També ho podem expressar així: Del
prometre al complir hi ha molt tros per penedir, Una cosa és
predicar i una altra donar blat.
'La avaricia rompe el saco'. Qui tot ho
vol, tot ho perd. És la frase feta que escau als cobejosos, als qui
volen acumular riqueses peti qui peti; o també als qui planegen sense pensar
gens en les limitacions pròpies. Més maneres de dir-ho: Tants en voldràs
que cap no n'hauràs, Beure i bufar no pot ser,
Qui molt abraça, poc estreny (o Qui molt abraça i poc estreny,
és senyal de molt poc seny). Amb un sentit semblant, hi ha encara
El llegir fa perdre l'escriure.
'Mucho ruido y pocas nueces'. Molt soroll
per a no res. Es fa servir quan algú dóna més importància que no té a
alguna cosa. Ho podem dir de més maneres. A mi m'agrada particularment
Molta fressa i poca endreça, però també trobo bonic
Molts boixets i poques puntes.
'Perro ladrador, poco mordedor'. Gos que lladra no
mossega o Ca que lladra no mossega. Un refrany
transparent com pocs: s'aplica a aquells que volen acovardir els altres de
paraula però que no converteixen les amenaces en fets. Sense deixar l'animal,
n'hi ha una variant una mica més insistent: Com més por té el ca, més
lladra.
'A quien madruga, Diós le ayuda'. Qui matina fa
farina. Vol dir que no hem de confiar només en la sort, sinó que hem
d'esforçar-nos si volem que les coses ens surtin bé. També ens serviran aquestes
altres dites: Ajuda't i t'ajudaré, A més de pregar cal
treballar o Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al
llit. És curiós que, de les dites catalanes, no n'hi hagi cap que parli
de l'ajut gratuït de la providència. Com es nota que ací hem hagut de sirgar,
sense refiar-nos que ens regalin res...
8)
Xarxa CRUSCAT - Entrades
recents
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací