I per a qui vulgui unes postres diferents
Exemple d'Ús: «Jo de síndria passo, que m'emprenyen les
pepites.»
Ús correcte: «Jo de síndria passo, que m'emprenyen les
llavors.»
EXPLICACIÓ: Com se sap si una fruita té pinyol o llavors? El nom mateix
ho diu: pinyol és singular, només n'hi ha un; les llavors, plural: n'hi ha
moltes. Les del meló, per exemple, o les de gira-sol, vulgarment anomenades pipes.
El premi LSC de foment de la llengua de signes catalana té caràcter biennal i s'atorgarà en aquestes tres categories:
a) a una persona signant en LSC, per la seva trajectòria en el foment de la LSC.
b) a una entitat que hagi destacat en el foment de la LSC.
c) a una iniciativa, projecte, estudi o recerca de foment de la LSC.
El premi serà atorgat per un jurat format per 6 membres, entre representants de la Generalitat i del sector, entre els quals la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA),la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, així com representants dels col·lectius de pares i mares de persones sordes i de persones sord-cegues.
L'Estatut d'autonomia (art. 50.6) preveu que la llengua de signes catalana ha de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte. Així, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, que també preveu (art. 8.1) que l'Administració de la Generalitat ha de difondre l'existència de la llengua de signes catalana.
Ordre de creació del Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana.
Ja s'ha publicat el número 48 de la revista L'Espill
Ja ha aparegut, i aviat podreu trobar als llocs de venda habituals, el número 48 (hivern 2014-2015) de L'Espill. Un sumari ben atractiu que, ben segur, us interessarà. Antoni Mora escriu sobre els orígens i el sentit d'un terme que s'empra a tort i a dret en el debat polític actual: el “populisme”. François Rastier s'aproxima, en un article apassionant, a l'obra i la significació de Jorge Semprún com a testimoni, supervivent i relator de l'Holocaust. Simona Skrabec fa una aportació crítica sobre la literatura catalana des del prisma de la relació espai-temps. Joan Ramon resina planteja la qüestió de les humanitats i el desenllaç de les guerres culturals. Jacobo Muñoz escriu sobre Manuel Sacristán com a mestre, alguna cosa més que un intel·lectual. Faust Ripoll, amb ironia, va a les arrels més clàssiques de la dissidència. Tobies Grimaltos fa una apologia (parcial) de l'escepticisme, en clau filosòfica. Narcís Selles recupera un capítol massa oblidat de les relacions culturals catalanovalencianes, amb la figura d'Alexandre Cirici com a estendard.
El dossier, que ha coordinat el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València Ernest Garcia, es dedica a una qüestió decisiva i alhora inquietant: “Cap a un col·lapse de la civilització industrial?”, amb articles d'especialistes com ara Antonio Turiel (del CSIC), Luc Semal (Universitat de Lille), el mateix Ernest Garcia, Paul i Anne Ehrlich (Universitat de Stanford) i Alain Gras (Universitat de La Sorbona). El canvi climàtic, l'esgotament de recursos no renovables, la pèrdua de biodiversitat, l'explosió demogràfica, el pic del petroli... tot plegat apunta o no a una catàstrofe imminent (en termes històrics)?
En l'apartat de Converses hi trobareu una entrevista al fundador i pare intel·lectual de l'IVAM Tomàs Llorens, que en fou el primer director, a càrrec del periodista Ferran Bono. Per la seua banda, Vicent Alonso ofereix un avançament del seu nou dietari, a la secció Fulls de Dietari. En Documents es publica el Manifest “Darrera crida”, que enllaçà amb la problemàtica plantejada al dossier. I finalment, en la secció llibres apareixen ressenyes ben argumentades de Martí Domínguez (sobre La desconnexió valenciana, de Toni Mollà), de Pau Viciano (sobre La formació d'una identitat. Una història de Catalunya, de Josep Fontana), de Carles Cabrera (sobre De Cataluña i España. Relaciones culturales y literarias) i d'Adolfo Carratalà (Reset RTVV, del Col·lectiu Ricard Blasco).
L'editorial té com a títol: “Tots som Grècia”.
Tota la informació a www.uv.es/lespill, i ens podeu seguir a @Revista_LEspill.