Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
F)
1. Comentaris diversos
● El DNV arreplega el verb farcir però no la variant
formal facir que és la que la immensa majoria dels valencians utilitzem i hem utilitzat de manera
ininterrompuda des de l’edat mitjana fins al nostres dies.
Un plat típic de la gastronomia alcoiana són les
bajoques facides, que són pebreres plenes d’arròs i cuites al
forn.
● El DNV no arreplega l’expressió facturar
amb bitllet de gos que significa 'despatxar de mala manera (a algú)'.
● El DNV arreplega la paraula faenada
però no la variant formal faenata.
● L’entrada falcia del DNV ens diu que
és la denominació dels ocells de l’espècie Apus apus. És veritat, però
els valencians també emprem el nom de falcia per a denominar els ocells
de l’espècie Apus pallidus. Les dues espècies són molt semblants, però
com que són dues espècies diferents, s’ha d’especificar en el
diccionari.
● L’entrada fall del DNV hauria de
tindre una tercera accepció que remetera a fai. La paraula fai
–nom d’un teixit– deriva del francés faille i jo, a Alcoi, l’he sentida
pronunciar amb una palatal lateral sonora final ben
clareta.
● En el DNV falta la locució fam de gos que significa
'gana de menjar molt forta, molt intensa, desmesurada'.
● En el DNV falta la paraula fardet que
significa 'bolic
xicotet de roba i objectes personals'. Equival al castellà hatillo.
En la novel·la La solsida de Rafael Arnal podem
llegir:
El seu equipatge era un fardet amb una muda de roba, dues
fogasses de pa, un tros de formatge, un altre de cansalada, un cuiro d'aigua,
deu pessetes per tota fortuna a la butxaca i una faca –regal del Civilero–, per
allò que pogués passar.
● En el DNV falta la paraula farterola
que significa 'menjada abundant'. Equival a fartada.
● En el DNV falta l’adjectiu fatxós que
significa 'que té
mala fatxa, que té un aspecte ridícul perquè va vestit d’una manera
estrafolària'.
● En l’entrada bandera del DNV
trobem:
fer a
banderes (una cosa, generalment una peça
de roba)
loc. verb.
Fer-la
a trossos, esgarrar-la.
Aquest és el significat principal d’aquesta expressió
però, per extensió, en té un altre en sentit figurat: 'destrossar qualsevol cosa, fer-la
malbé '.
En Puta
postguerra de Josep Piera podem llegir:
«Per aquella època, les falles eren fràgils, i una ventada marçal o un dia de pluges tempestuoses, les feia a banderes.»
En la novel·la Gràcies per la propina de Ferran Torrent
llegim:
«Així que veies la cara de Brillantina, de
seguida t’adonaves que havia estat boxador: la tenia feta a
banderes.»
En la narració curta Les portes secretes de la nit de Pepa
Guardiola trobem:
«Mariana, amb els ulls plens de llàgrimes i el
cor fet a banderes, corregué dosolada cap a casa.»
● En el DNV falta la locució fer batre
(a algú) que significa 'fer
desplegar (a algú) una activitat important de manera continuada durant cert
temps. Dur-lo d’ací cap allà sense deixar-lo descansar'.
● En el DNV falta la locució fer batre la
forana (a algú) que significa 'fer-li
passar penes i treballs, fer que tinga maldecaps i preocupacions, crear-li
problemes i complicacions, fer-lo patir, fer-li mala vida' i
'excitar en l'ànim
d'algú un viu sentiment d'indignació o d’enuig. Exasperar, irritar, fer perdre la paciència, la contenció, la
calma, la tranquil·litat'.
● En el DNV falten les locucions fer
becades i pegar becades que signifiquen 'pegar
cabotades vençut per la son'.
● En el DNV falten les locucions fer una
becada i pegar una becada que signifiquen 'dormir una
estona'.
● En el DNV falta la locució fer bous
que significa 'rebolicar-ho
tot els xiquets, mentres juguen'.
● En el DNV falta la locució fer cara de
junc que significa 'fer una cara molt seriosa que reflectix rigor, irritació, hostilitat,
disgust, descontentament, enuig, enfuriment, etc.'
● En el DNV falta la locució fer clauets de
diner que significa 'estar
irritat, alterat, impacient, preocupat, molest, a disgust'.
En la rondalla L’amor de les tres taronges d’Enric
Valor trobem:
“Quant de temps em fan perdre! I Silvana, fent
clauets de diner, que solen dir, vora la font”, pensava desolat el
jove.
● En el DNV falta la locució fer clot i
rogle que significa 'impressionar favorablement'.
● En el DNV falta la locució fer coca
(a algú) que significa 'deixar-lo esgotat físicament, sense forces. Fatigar-lo de manera
extrema'.
En la novel·la Sense la terra
promesa d’Enric Valor podem llegir:
«–A
tu te’n passa alguna; no ho negues –bromejava la criada–. El Jaumet, el fas coca
fent-lo pujar i davallar seguit seguit per l’escaleta a haure coses dels
escudellers... Això també ho solies fer tu... O és que t’has fet
peresosa?»
● En el DNV falta la locució fer com les
martes de Tetuan, que tot lo que veuen fer, fan que es diu quan algú vol
imitar el que fa una altra persona sense tindre’n els coneixements adequats, la
preparació adient. Es diu, de manera molt especial, dels xiquets quan volen
imitar les coses que fan els adults i no saben ni poden
fer-les.
● En el DNV falta la locució fer com qui no
ho veu que significa 'fer
algú com que no veu determinades coses, fer com que no s’assabenta de
determinats assumptes. Deixar passar determinades coses, com si no les haguera
vistes'. Equival a la
locució fer els ulls grossos que sí que arreplega el
DNV.
● En el DNV falta la locució fer de ciri
que significa 'acompanyar una parella de festejadors per a vigilar-los i que no cometen
excessos'.
● En el DNV falta la locució fer el catret
que significa 'enjuntar-se diverses persones per a fer tertúlia'.
● En el DNV trobem la locució fer el
faristol que definix de la manera següent:
loc.
verb. No
treballar, estar sense fer res.
La definició del DNV és imprecisa. Fer el
faristol significa 'estar algú parat dempeus en un lloc determinat sense fer altra cosa que
mirar com treballen els altres'. Qui està en sa casa, assegut en el sofà o gitat
en el llit, sense fer res en absolut, no està fent el faristol. Per a poder dir
que algú fa el faristol és imprescindible que estiga dempeus (com el faristol de
peu d’una església) i mirant com treballen altres persones. És el que fan alguns
ancians jubilats que es posen plantats davant d’una obra pública mirant com
treballen els operaris. Ells no fan res, però estan dempeus i miren com
treballen els altres.
Cal modificar la definició.
● En
el DNV falta la locució fer el motoret que significa 'emetre els gats –i els felins en general– una tremolor gutural, un so
vibrant que recorda el que emet un motoret en funcionament i que sempre emeten
quan estan a gust, quan estan contents'.
En el DNV no he trobat cap verb equivalent al
castellà ronronear.
● En el DNV falta la locució fer el
pitxeret que significa 'fer el gest de pagar i no fer-ho'.
● En el DNV falta la locució fer el tio
gipó que significa 'fingir que no entén de l’assumpte que s’està tractant o que no comprén
el que se li està dient. Simular ignorància. Fer el despistat, el distret, el
desentés. Dissimular'.
● En el DNV falta la locució fer extrems
que significa 'contraure les vies digestives altes de manera involuntària i violenta a
causa de tindre sensació de nàusees'. Equival al castellà dar
arcadas.
● En el DNV falta la locució fer fotja que
significa 'deixar
d’assistir a l’escola sense motius justificats'. Per extensió, s’aplica a deixar
d’anar, sense motius que ho justifiquen, a qualsevol altre lloc al qual es té
l’obligació d’anar.
● En el DNV trobem:
fer
gràcia (a algú)
loc. verb.
Atraure'l,
agradar-li.
Eixa xica sempre li ha fet gràcia.
Em fa gràcia la seua manera de parlar. No em fa gràcia que vinga amb
nosaltres.
Falta una accepció que remeta a sorprendre,
causar estranyesa.
En la novel·la Espècies perdudes de Vicent-Josep Escartí
llegim:
«Em va fer gràcia, en aquells moments –i me'n fa ara, també– pensar que
tan lluny del meu país com em trobava, em veia fent dalt o baix el mateix que
havien fet els meus enemics per derrocar el meu rei i el meu govern;
[...]»
● En el DNV falta la locució fer l’almerç
que significa 'obtindre en algun negoci o ganga ocasional guanys molt
substanciosos'.
● En el DNV falta la locució fer l’escurada
que significa 'netejar els utensilis emprats en la cuina per a fer el menjar i
utilitzats en la taula per a escudellar-lo i per a
menjar-se’l'.
● En el DNV trobem:
fer la
roda (a algú)
loc.
verb. Anar-li
darrere, per a festejar-lo o per a aconseguir que faça alguna cosa que no vol fer.
Cal especificar que a una persona no pot
fer-li la roda una altra persona, li l’han de fer diverses persones alhora, una
darrere de l’altra, fins que aconseguixquen capgirar-lo i fer-li fer el que
volen.
La definició que jo vaig posar en Valencià en
perill d’extinció és:
'marejar algú entre
diverses persones amb la intenció d’aconseguir que faça alguna cosa que no vol
fer, però que els altres tenen interés que faça'.
● En el DNV falta el modisme comparatiu de
superioritat fer més por que una fragata de moros que significa
'fer
molta por'.
● En el DNV falta la locució fer noni
que significa 'dormir, en llenguatge infantil'. El DNV arreplega fer
non, fer nona, fer nones i fer nono, però no arreplega
fer noni.
● En el DNV falta la locució fer nou
que significa, en sentit figurat, 'destrossar, destruir, desbaratar, trencar, esgarrar, fer malbé,
etc.'
● En el DNV falta la locució fer parapeu
que significa 'refermar-se en un lloc a fi de descansar una mica i prendre alé abans
de continuar una tasca que requerix un esforç important, com ara quan es puja un
camí costerut carregat amb coses que tenen un pes considerable.' Conec aquesta
accepció de l’expressió fer parapeu gràcies al professor Emili Casanova
que em va fer saber que és viva a la Vall d’Albaida. En sentit figurat
significa: 'fer parar atenció en una qüestió determinada, insistir en ella,
remarcar-la.'
● En el DNV falta la locució fer ponentada
que significa 'bufar el vent de ponent, sobretot en l’estiu, quan és molt
calorós'.
● En el DNV falta la locució fer proves de
mans que significa 'fer demostracions d’il·lusionisme, fer exercicis de
prestidigitació'.
● En el DNV falta la locució fer rotllos
que significa, en sentit figurat, 'furgar-se el nas i traure’s boletes de mocs secs'.
● En el DNV falta la locució fer un xop
que significa 'tindre, una persona (o un animal), una minva significativa en el seu
estat físic o mental –o els dos alhora– com a conseqüència d’haver patit algun
contratemps, algun accident o algun problema important de salut que ha deixat
una recialla definitiva per a tota la vida'.
● El DNV arreplega l’expressió fer barcella però no fer
una barcella, molt més usada.
● El DNV arreplega l’expressió fer del cel paella, que
també arreplega el DCVB, però no arreplega fer vore del cel
paella, molt més popular.
● En l’entrada ferritja del DNV
trobem:
f.
METAL·L. Pols
o llimadures que es produïxen quan se serra o es llima un
ferro.
A Alcoi, població que ha tingut una indústria metal·lúrgica molt
important, allò que en fusta s’anomena borumballa en metall s’anomena ferritja i allò que en fusta s’anomena
serradura en metall s’anomena llimadura.
El TERMCAT dóna la definició següent de la paraula ferritja:
'porció de metall arrencada per una eina de tall'. Considere que aquesta
definició és totalment adequada. La que dóna el DNV és inadequada i cal
canviar-la.
● En el DNV falta fer-se amb el
significat 'tindre
tracte amb algú, relacionar-s’hi'. Recordem la coneguda dita “la família és
fer-se”.
● En el DNV falta la locució fer-se el
llonguis que significa 'fingir que no entén de l’assumpte que s’està tractant o que no comprén
el que se li està dient. Simular ignorància. Dissimular.'
● En el DNV falta la locució fer-se el moix equivalent a
fer-se el minso.
● En el DNV falta la locució fer-se el
renyó d’or que significa 'enriquir-se'.
● El DNV no arreplega la locució fer-se
malalt que significa 'emmalaltir'. Trobe
lamentable i em fa molta pena veure que el DNV gire l’esquena a aquesta
expressió nostra, tan bonica i tan genuïnament valenciana, que Enric Valor usava
a bondó en la seua prosa literària i que és l’única que jo he rebut per tradició
oral per a aquest concepte.
● El DNV no arreplega la locució fer-se
nerviós que significa 'passar d’un estat de tranquil·litat a un estat d’excitació
nerviosa'.
● El DNV no arreplega la locució fer-se’n
un fart que significa 'menjar algú, fins i tot de manera excessiva, tot el que té ganes per a
satisfer plenament l’apetit.'
● El DNV no arreplega la locució fer-s’ho
tot herba que significa 'no
respectar res'
● El DNV ens diu que el fesol de careta
és:
Fesol de tavella molt llarga, xicotet, redó i
blavós, amb una taca negra en un extrem.
El DNV ens diu que el fesol és “el
fruit comestible de la fesolera” i la fesolera ens diu que és la planta
de l’espècie Phaseolus vulgaris.
El fesol de
careta és la
llavor de la planta de la família de les fabàcies o lleguminoses, espècie
Vigna
unguiculata (L.) Bertoni ex Walp. No té res a veure amb
l’espècie Phaseolus vulgaris.
Cal reconsiderar la definició de fesol de
careta.
● En el DNV falta la locució ficar-se entre
pell i cuiro que significa 'menjar-se o beure’s alguna cosa amb delit, amb fruïció'.
● En l’entrada figada del DNV
diu:
He de dir:
1) La primera
accepció no és correcta. Una cosa mal feta no és una figada. Una cosa mal feta
pot ser un desastre, un empastre, una calamitat, una desgràcia i, fins i tot, un
delicte, pèro no una figada. I un desficaci tampoc és una figada. Un desficaci
és un despropòsit, un destarifo, un destrellatament, però no una figada. Una
figada, tal com la definisc jo en Valencià en perill d’extinció, és:
'acte d’equivocar-se, de fer o dir allò que és inadequat a la nostra
conveniència; de cometre, per irreflexió o distracció, algun error que ens puga
causar perjudici; de deixar passar les bones oportunitats sense aprofitar-les i,
per consegüent, sofrir-ne les conseqüències.'
Figada té un camp semàntic comú amb “cosa mal feta” i també el té amb
“desficaci”, però no és exactament ni una cosa ni l’altra. Per tant cal una
definició especifica per al vocable figada.
2) La segona accepció no la trobe justificada. Ens diu el DNV que
una figada és un 'colp pegat amb una figa'. I ho és, lògicament. I la
mateixa lògica ens diu que una pomada és un 'colp pegat amb una poma',
una melonada un 'colp pegat amb un meló', una carxofada un 'colp
pegat amb una carxofa', una calçotada un 'colp pegat amb un calçot', una
nabada un 'colp pegat amb un nap', una gambada un 'colp pegat amb
una gamba', una cabeçada un 'colp pegat amb una cabeça', una
bajocada un 'colp pegat amb una bajoca', una espigada un 'colp
pegat amb una espiga', una formatjada un 'colp pegat amb un formatge',
una bunyolada un 'colp pegat amb un bunyol', una davantalada un
'colp pegat amb un davantal', una barricada un 'colp pegat amb una
barrica', una trabucada un 'colp pegat amb un trabuc', una
paellada un 'colp pegat amb una paella', una perolada un 'colp
pegat amb un perol', una gotada un 'colp pegat amb un got', una
xeringada un 'colp pegat amb una xeringa', una bufada un 'colp
pegat amb una bufa', una flautada un 'colp pegat amb una flauta', una
tortugada un 'colp pegat amb una tortuga', una taulada un 'colp
pegat amb una taula' o una cotxada un 'colp pegat amb un cotxe'. Però en
les entrades pomada, melonada, carxofada, calçotada,
nabada, gambada, cabeçada, bajocada,
espigada, formatjada, bunyolada, davantalada,
barricada, trabucada, paellada, perolada,
gotada, xeringada, bufada, flautada,
tortugada, taulada o cotxada del DNV no diu res de
colps.
Considere que cal eliminar aquesta segona accepció per
innecessària.
● El DNV no arreplega el verb fofar que
significa 'anar-se’n'
i, també, 'furtar'.
● El DNV no arreplega la locució foguet de
lladres que significa 'foc
molt xicotet, que fa molt poca flama'.
● El DNV no arreplega la locució fora del
cavat que significa 'que
és inoportú, inadequat, desencertat, inapropiat, que no ve al cas, que no
s’ajusta a allò de què es parla, que és contrari a la situació o a les
circumstàncies'.
● En l’entrada frontal del DNV falta
l’accepció 'corretja que es col·loca sobre el front
d’una persona per a dur la càrrega que es porta en
l’esquena'.
● El DNV no arreplega la denominació fruita
ensucrada que significa 'fruita
confitada que té la part exterior recoberta de sucre cristal·litzat '.
En l’entrada escarxar2 del
DNV trobem:
v. tr.
ALIM.
Preparar
(fruites) de manera que queden cobertes d'una capa de sucre cristal·litzat com
si fóra rosada gelada.
Això, en valencià, no es diu escarxar –en
castellà, sí–, es diu ensucrar. El DNV ens proposa que, en lloc de
dir fruita ensucrada que és com ho hem dit sempre els valencians i com
continuem dient-ho, diguem fruita escarxada que és un calc del castellà
totalment innecessari. En sembla un incitació lamentable a la castellanització
de la llengua.
● L’entrada fumaguera del DNV ens remet
a fumeguera que s’ha considerat que ha de ser l’entrada principal.
Considere que hauria de ser exactament al revés.
● En l’entrada fumera del DNV
trobem:
La quarta accepció ens diu que, en llenguatge col·loquial, la paraula
fumera equival a “ganes de fumar”. Jo no he sentit mai de la vida cap
valencià que diga “tinc fumera” en lloc de “tinc ganes de
fumar”.
En canvi, sí que he sentit moltes voltes la paraula fumera amb el
significat de 'acció de fumar i hàbit de fumar, en sentit pejoratiu'. Exemple: “¡Fill
meu, quina agonia que dónes, sempre amb la fumera!” Aquesta accepció no
l’arreplega el DNV.
● En l’entrada fumeral del DNV falta l’accepció
'forma d’embolicar-se al cap el mocador els llauradors de l’Horta de
València'.
● En l’entrada fussarany del DNV
diu:
m.
TÈXTIL Fus més gran que
l'ordinari, que servix per a filar fils més
grossos
Falta una segona accepció que remeta a
mussaranya.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
facir
faenata
fardet
farterola
fatxós
fofar
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
bajoques facides
facturar amb bitllet de gos
fam de gos
fer batre (a algú)
fer batre la forana (a algú)
fer becades
fer bous
fer cara de junc
fer clauets de diner
fer clot i rogle
fer coca (a algú)
fer com les martes de Tetuan, que tot lo que veuen fer,
fan
fer com qui no ho veu
fer de ciri
fer el catret
fer el motoret
fer el pitxeret
fer el tio gipó
fer extrems
fer fotja
fer l’almerç
fer l’escurada
fer més por que una fragata de moros
fer noni
fer nou
fer parapeu
fer ponentada
fer proves de mans
fer rotllos
fer un xop
fer una barcella
fer una becada
fer vore del cel paella
fer-s’ho tot herba
fer-se el llonguis
fer-se el moix
fer-se el renyó d’or
fer-se malalt
fer-se nerviós
fer-se’n un fart
ficar-se entre pell i cuiro
foguet de lladres
fora del cavat
fruita ensucrada
pegar becades
pegar una becada
4. Bibliografia
Arnal Torres, Rafael-Vicent; La solsida.
(L'Eixam, Tavernes Blanques, 2000)
Escartí i Soriano, Vicent-Josep; Espècies perdudes. (Edicions 3 i 4, València, 1997)
Guardiola Chorro, Pepa; Les portes secretes de
la nit. (Edicions Bromera,
Alzira, 2013)
Piera i Rubio, Josep; Puta
postguerra. (Edicions 62, Barcelona, 2007)
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
Torrent Llorca, Ferran; Gràcies per la
propina. (Edicions Bromera, Alzira, 2010)
Valor i Vives, Enric; L’amor de les tres taronges dins Rondalles valencianes (6é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1986)
Valor i Vives, Enric; Sense la terra
promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 4 d’abril del 2015