Jardí amb gos
Exemple d'Ús: «Cuidado!»
Ús correcte: «Alerta/compte/ep!»
Explicació: I per tant també «Alerta amb la pluja!», «Compte amb el sot!», «Ep, no
badem!» i similars.
El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, es complauen a convidar-vos
a la sessió en memòria de Modest Prats i Domingo (1936-2014). Conduirà l'acte Josep M. Nadal, membre de la Secció Filològica de l'IEC i professor de la Universitat de Girona.La sessió se celebrarà el dimarts 24 de març, a les 12.30 hores, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
Programa de la sessió
Obertura a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'IEC
Josep M. Nadal (membre de la Secció Filològica de l'IEC i professor de la Universitat de Girona)
Modest Prats, l'amic
Francesc Feliu (professor de la Universitat de Girona)
Modest Prats i la llengua catalana
Lluís Homar (actor)
Lectura del poema «Valle d'Orcia», de Narcís Comadira*
Narcís Comadira (poeta i pintor)
Modest Prats, ‘amicus atque magister'
Mariàngela Vilallonga (vicepresidenta de la Secció Filològica de l'IEC i professora de la Universitat de Girona)
Lectura d'un fragment de l'última lliçó de Modest Prats: La Paraula i les paraules
Xavier Folch (editor)
Un llibre: ‘Homilies de Medinyà'
Lluís Homar (actor)
Lectura d'un fragment de Fedra de Jean Racine traduïda per Modest Prats
Josep Maria Fonalleras (escriptor)
«Oració de les mans», poema de Modest Prats
Cloenda a càrrec de Joandomènec Ros, president de l'IEC
*Narcís Comadira, Lent, Barcelona, Edicions 62, 2012, p. 60-62
Juan García sembla que ho entén
Vic pacífic. Mai problemes amb la llengua als jutjats. Algun de puntual, però res. No això. Les alarmes toga s'encenen i les queixes arriben al Col·legi d'Advocats de Vic. Aquesta setmana el degà del Col·legi, Antoni Molas; el jutge degà de Vic, José Luis Gómez, i el jutge Juan García es reuneixen. “Es desfan malentesos, reunió cordial”, diu Molas. Sembla que el jutge ho ha entès. La llei, i que algú s'hagi sentit ofès. Presumiblement tot solucionat. Ho veurà el 20 d'abril la Cristina Baulenas. Nova data de judici. El jutge hauria d'haver traduït els textos, si així ho creu, perquè no entén el català.
L'advocat de Vic Jordi Flores tot ho fa en català. També s'hi ha trobat. Judici suspès i requeriment de traducció. No ho fa. I espera que el jutge faci servir els serveis de traducció. El fet puntual té, però, un altre rerefons, per a ell. La majoria de jutges vénen de la resta de l'Estat. Catalunya no té cultura funcionarial i pocs catalans opten a ser jutges. Sí, passen per l'Escola Judicial de Barcelona, però surten i aterren a qualsevol punt del país. La Catalunya que no és ciutat. Primer xoc cultural. Però també hi ha més. Fem divan.
El poder simbòlic
Ho apunta un altre advocat: fins i tot lletrats que poden ser molt catalanistes canvien de llengua durant un judici si el jutge parla en castellà. El poder simbòlic. I el poder real d'aquests catalans d'origen magribí descol·locant els jutges parlant català. Més sobredosi de realitat global. M'ho apunta un nou advocat de la ciutat. Ha passat aquesta setmana. El jutge del número 5 de Vic. Davant una dona d'origen africà que només sap parlar una mica d'anglès. I el jutge parlant i traduint l'anglès sense problemes.
Associació Cultural Jaume I
Degut a aquest erroni “sentit de l'educació” (ja que hi ha moltes formules per eludir el problema) i al no conferir-li al nostre parlar diguem-li la categoria de llengua culta i prioritària , hem perdut moltes paraules i expressions (i que hem deixat morir) bé per desídia o per esnob. O també per la força espanyolitzadora dels mitjans de comunicació. I per què no?
Cada vegada s'utilitza més la paraula “madera”, i menys la paraula “fusta”. O “cristal” en compte de “vidre”. O “yema” en compte de “rovell”, I és per això que, deixant morint les paraules, anem empobrint la nostra llengua. Això mateix pot passar-li a la nostra manera de ser, si continuem perdent o oblidant paraules i expressions que eren ben vives fa només uns anys.
Avui en dia gràcies a l'esforç de moltes persones i també a la sensibilitat d'uns altres, podem conservar expressions i mots tan nostres com algeps, aljub, almàssera, anar a per llana i tornar esquilat, no veure's la gepa, no vores de proa a popa, astorar, barcella, batre, catret, cisar, enviscar, fer dissabte, gínjol, llamborda, mall, maror, melsa, pastera, pinta, porró, quiquereta, rastell, rovell, solc, somera, tanda, trencall, ullal, tresmall .
I tantes i tantes paraules i expressions que deien, no cal córrer molt, els nostres avant passats i nosaltres mateixos.
Però tot això pot canviar si veritablement trobem uns governants o unes institucions mes sensibles a tot lo nostre.
Van denegar la tramitació d'un document a un veí de Sabadell resident a Brussel·les, perquè era escrit en català