Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
D)
1. Comentaris diversos
● En el DNV no trobem la locució d’ací a no res que
significa 'al
cap de molt poc temps a comptar des d’ara'.
● En el DNV no trobem la locució dalt o baix que significa
'aproximadament'. Tampoc arreplega la locució equivalent poc dalt o baix.
● En l’entrada darrer del DNV falta una referència al
darrer dia que
és el dimarts de carnaval, és a dir, l’últim dia de carnestoltes. L’endemà és el
dimecres de cendra i comença la quaresma.
● En
el DNV no trobem la locució ¿darrere de qui
sóc?,
fórmula que s’usa per a demanar tanda.
● En el DNV no trobem la locució de cames
en amunt que fa referència a una persona (o un animal) amb els peus i les cames cap amunt, en
caure.
● En el DNV no trobem la locució de capa i creu que
significa 'senzill'. Enric Valor empra diverses vegades aquesta expressió en la
seua prosa literària.
● Tant en l’entrada colp com en l’entrada repent del
DNV trobem la locució de colp i repent. El DNV no
arreplega, en canvi, l’expressió de colp a repent que és com ho diem els
valencianoparlants. Jo, personalment, no recorde haver sentit dir mai de colp
i repent, en canvi he oït moltes voltes de colp a
repent.
● En el DNV no trobem la locució de faldó gros que
significa 'pobre, de pocs recursos econòmics'.
● En el DNV no trobem la locució de l’os
gros que s’aplica a la persona que té
un esquelet format per ossos grossos, forts i robusts.
● En el DNV no trobem la locució de mal aire que significa
'de molt mal humor'.
● En el DNV trobem la locució de rapa-fuig. Considere que
seria més adequat escriure la paraula rapafuig aglutinada, sense guionet.
Per tant, la locució hauria de ser de rapafuig.
● En el DNV falta la locució de rumb i
traca.
● En el DNV falta la locució de seguida
amb el significat 'que té una línia
de conducta adequada, que té bons costums'. Exemple: “M’agrada molt el noviet
que s’ha fet la xicona. Tant ell com els seus pares es nota que són persones de
seguida.”
● En el DNV falta l’expressió de tant que
et conec, no t’òbric.
● En el DNV falta l’expressió de terreta,
dona.
● En el DNV trobem la locució deixar
l’anima quieta (a algú). Considere que seria més adequat escriure deixar
l’anima quieta (o queta) (a algú). Habitualment, tothom diu
queta.
● En el DNV falta l’expressió deixar per
conills verds.
● En el DNV falta la paraula dell,
eufemisme per no dir Déu.
● En el DNV falta la paraula déna,
eufemisme per no dir Déu.
● En el DNV falta l’exclamació ¡dels
collets!
● En el DNV falta la locució demanar la veu. La
paraula veu que trobem en aquesta
locució deriva del llatí vĭcem i
significa 'vegada'. Joan Coromines en parla en el seu DECat (IX,
72a34-72b24).
● En el DNV trobem espeat però no l’equivalent
despeat, molt més usat.
● En el DNV falta la paraula
despreat.
● El DNV arreplega destapador,
obridor, llevataps i tirabuixó però, en canvi, no arreplega
destapabarrals ni destapabotelles.
Considere lamentable que hàgem de recórrer a invents com llevataps (en el fons, un castellanisme,
perquè s’ha creat mirant el mot castellà sacacorchos) o gal·licismes com tirabuixó (adaptació del molt francés
equivalent tire-bouchon) quan tenim
paraules pròpies i ben vives com ara destapabarrals i
destapabotelles que hauríem de dignificar-les elevant-les a la categoria
de vocables cultes.
● En el DNV trobem el verb desvedar, però no el substantiu
desveda.
En la
novel·la Temps de batuda d’Enric
Valor podem llegir:
Així, durant la major part dels dies, la valleta de
l’Almussai restava totalment tranquil·la. I jo, per fi, amb els consells
estratègics de Toni i de Ramon, vaig fer la meua
desveda.
● En l’entrada desvanit del DNV
trobem:
Satisfet, content, orgullós. Estava tot desvanit
amb els èxits de la seua filla.
L’entrada devanit remet a desvanit.
En l’entrada debellit trobem:
Content, satisfet
Considere que debellit hauria de remetre a desvanit.
Desvanit, devanit i debellit són equivalents.
Caldria reflexionar sobre si l’entrada principal hauria de ser devanit en lloc de desvanit.
● En el DNV falta la paraula
dolçatxo.
● En el DNV trobem dona de fer faenes. Considere que seria
més adequat dona de fer (les) faenes. Si no vaig errat, la
immensa majoria de valencians diem dona de fer les faenes, no dona de
fer faenes.
● En el DNV falta donar el pa per
reixeta que significa 'donar els diners racionats, amb gasiveria, molt a poc a poc, amb
comptagotes'.
● En el DNV trobem
donar els dies
(a algú) loc. verb. Felicitar-lo
per la festa del seu sant o del seu
natalici.
El
DCVB, en l’entrada dia, trobem:
Festa del nom o del natalici de qualcú. “Demà són els dies
del meu pare”. Donar els dies a
algú: felicitar-lo per la festa del seu sant o del seu natalici. Som anat
a donar los dies a Bartomeu Serra, doc. a. 1787 (Boll. Lul. xxv,
149).
Aquesta accepció que dóna el DCVB de felicitar algú el dia del
seu sant o de l’aniversari del seu naixement –i que el DNV copia– que jo sàpia
no és coneguda en valencià, almenys actualment.
Per als valencians donar els dies significa 'visitar familiars i amics per a desitjar-los que passen unes bones
festes de Nadal'.
Eixe és el significat que jo he heretat del valencià de la meua família i que he
sentit sovint.
● En el DNV no trobem donar la boleta
que significa 'despatxar a algú de la
faena, acomiadar-lo. Destituir a algú del càrrec que ocupava.'
Aquesta locució té
l’origen en les boles d’estricnina que es donaven als gossos i a altres
animals per a enverinar-los i desfer-se’n. Actualment s’usa
metafòricament en el sentit definit.
● En el DNV falta la locució dormir redó.
● En el DNV falta la locució dormir com una
pedra.
● En el DNV falta la locució dos dits de la mateixa,
equivalent a la castellana tres cuartos de lo mismo. És lamentabilíssim
que molts ignoren per complet la nostra dita genuïna i, en canvi, calquen la
castellana i diguen i escriguen tres quarts del
mateix.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
dell
déna
despeat
despreat
destapabarrals
destapabotelles
desveda
dolçatxo
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
d’ací a no res
dalt o baix
darrer dia
¿darrere de qui sóc?
de
cames en amunt
de capa i creu
de colp a repent
de faldó gros
de l’os gros
de mal aire
de rapafuig
de rumb i traca
de seguida ('que
té una línia de conducta adequada, que té bons costums')
de tant que et conec, no t’òbric
de terreta, dona
deixar l’anima queta (a algú)
deixar per conills verds
¡dels collets!
demanar la veu
dona de fer les faenes
donar el pa per reixeta
donar
la boleta
dormir com una pedra
dormir redó
dos dits de la mateixa
poc dalt o baix
4. Bibliografia
Alcover, Antoni
Maria
& Moll, Francesc de Borja (amb la
col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10
volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB]
Coromines,
Joan; Diccionari Etimològic i Complementari de la
Llengua Catalana. (10 volums, Curial, Barcelona, 1980-1991) [= DCat]
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
Valor i Vives, Enric; Temps de batuda.
(Tàndem Edicions, València,
1991)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 21 de març del 2015