InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 1137 (dilluns 16/03/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Qüestió d'afecte.
 
 
3) L'editorial Bromera publica el Premi Enric Valor de novel·la
 
 
5) Carles Cabrera - El model de llengua
 
6) Griselda Oliver i Alabau - Duel lingüístic amb Pau Vidal
 
 
8) Nou llibre: Canvi d'agulles
 
9) Nou llibre: On vas, Irina?
 
10) Desenes persones amb diccionaris i gramàtiques denuncien el menyspreu de Barberá cap al valencià
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
Pau Vidal
 

Qüestió d'afecte

Exemple d'Ús: «Ui, és un nen supercarinyós!»

Ús correcte: «Ui, és un nen superafectuós!»

Explicació: No cal repetir exactament el mateix esquema, tampoc, sobretot si dificulta la pronúncia. També podem dir molt afectuós, tendre, dolç o bé que es fa estimar.

 
 
 
 
 
3)
 
Publicat en El Punt Avui diumenge 1 de març del 2015

L'editorial Bromera publica el Premi Enric Valor de novel·la

La col·lecció “l'Eclèctica” esdevé el recipient en què Joan Olivares situa un moment clau de la nostra història com a poble

L'autor d'aquesta novel·la la situa a les acaballes de la vida del metge Lluís Alcanyís, moment en què recorda la seua infantesa a Xàtiva, un temps d'amistat i aprenentatge, però també de dubtes sobre si preservar la religió jueva dels seus avantpassats o confirmar la fe cristiana en què l'havien educat.

En aquesta novel·la, Joan Olivares recrea un moment clau de la nostra història a través de la mirada sàvia d'un dels seus protagonistes.“El metge del rei”, dubta i estima, que valora la llibertat de pensament per damunt de tot i que, precisament per això, patirà amb cruesa l'embat de la intransigència.

Després d'haver estudiat a Nàpols, d'haver estat un dels metges més destacats de la Corona d'Aragó, fundador de l'Estudi General de València, escriptor, amic de prínceps, reis, bisbes i papes... les flames de la Inquisició l'amenacen perillosament. És la història d'un metge de reis i papes que es veu amenaçat per la Inquisició.

Aquest relat amb forta base històrica, va rebre el Premi Enric Valor de novel·la en valencià 2013, el 27 de febrer de l'any passat. Formaven part del jurat destacats i reconeguts escriptors i escriptores valencians que van valorar molt positivament aquesta novel·la bastida pel mestre i escriptor Joan Olivares, una persona que amés d'això, conrea dues passions: els rellotges de sol i la literatura.
 
 
4)
 
Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 1 de març del 2015
 
 
L'ús de la llengua cooficial registra una forta caiguda en dues dècades a la comunitat
 
Rita Barberá fa gairebé un quart de segle que governa a l'Ajuntament de València sense donar mostres de voler aprendre o comunicar-se en la llengua del seu poble, aquella amb la qual s'han escrit obres mestres de la literatura universal com Tirant lo Blanc i que utilitzen 10 milions de persones. El seu desconeixement de la llengua va quedar palès a la Crida, un acte que serveix d'inici de la festa de les falles, en el qual va barrejar paraules en castellà (“el fred del verano”) amb altres inventades i irrecognoscibles (“dejeim”).

Ni tan sols davant d'un acte tan clar de menyspreu per la llengua dels valencians, el Partit Popular s'ha atrevit a criticar l'alcaldessa. El seu partit ha preferit qualificar d'“anècdota” l'escàndol del tradicional acte faller. Demanar responsabilitats —per exemple per part del president valencià, Alberto Fabra, que es trobava a escassos metres de Barberá durant aquell espectacle vergonyós— hauria suposat una política que és aliena al PP: la defensa del valencià a les seves intervencions públiques.

Per això va cridar gratament l'atenció divendres que el Rei Felip VI utilitzés correctament la llengua de Tirant lo Blanc en bona part del discurs pronunciat a València en ocasió del lliurament de la Distinció de la Generalitat que el Consell li va concedir per la festivitat del 9 d'Octubre. Felip VI va fer un esforç, a pesar que el valencià no és la seva llengua, però es van notar els seus coneixements de la variant dialectal occidental, el català.

Tot i això, no va ser més fluït el valencià del president de la Generalitat, que es va limitar a llegir en aquesta llengua el decret de concessió. Alberto Fabra s'expressa en castellà, malgrat que procedeix d'una zona valencianoparlant com Castelló i que s'ha preocupat de rebre classes de valencià.

Fabra ha estat el màxim responsable del tancament de Radiotelevisió Valenciana, amb la qual, com ha reiterat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, “ha desaparegut una eina fonamental i imprescindible per a la pervivència” del valencià, la promoció del qual va ser “un dels principals motius de la seva creació i existència”. El primer president de la Generalitat del PP, Eduardo Zaplana, no es va expressar pràcticament mai en valencià.

El 1995, quan el PP va guanyar les eleccions per primera vegada, la Generalitat va abandonar durant una dècada les prestigioses enquestes d'ús i coneixement del valencià del Servei d'Estudis i Investigació Sociolingüístics, instrument imprescindible per seguir l'evolució de la llengua. De les dues úniques enquestes que s'han fet després (el 2005 i el 2010), es dedueix una forta caiguda tant en “les capacitats de comprendre i parlar la llengua com en l'ús”, segons constata l'antropòloga Raquel Casesnoves, a la Revista de Llengua i Dret, en un dels escassos estudis recents.

Però hi ha diferències territorials. La zona que més ha retrocedit tant en l'ús com en les opinions favorables a la normalització lingüística entre el 1995 i el 2010 és la ciutat de València i la seva àrea metropolitana. És a dir, l'àmbit de Rita Barberá. Amb la seva insòlita al·locució, a força de caloret (una altra paraula inventada a la qual li va canviar, a més, el gènere) i altres errors lingüístics, l'alcaldessa de València pertany al segment majoritari de població que s'expressa en castellà en aquesta zona metropolitana. El 2010, la gent que reconeixia que parlava castellà a casa era el 71,8%, davant del 19,8% en valencià. Només cinc anys abans les proporcions eren de 67% per 24,12%.

Per això no estranya que un estudi de finalització de grau dirigit pel professor Manuel Perucho de la Universitat de València, a partir d'aquestes mateixes enquestes tractades amb diferents mètodes matemàtics, predigués que el 2050 menys de la desena part de la població serà valencianoparlant, si es manté l'actual política lingüística. Alguns dels màxims representamtes polítics que governen a València, per si de cas, ja han oblidat la seva pròpia llengua.

 

5)
 
 
 
Carles Cabrera
 
 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dilluns2 de març del 2015

Duel lingüístic amb Pau Vidal

Griselda Oliver i Alabau
 
 
7)
 
Publicat en COMUNICACIÓ PÚBLICA dimarts 3 de març del 2015
 
 
En l'àmbit de la comunicació poden sorgir dubtes lingüístics. Dubtes referents a la llengua escrita relacionats en morfosintaxi, mots nous o convencions tipogràfiques que a sovint poden afectar també en la llengua oral. En un context en què sovint el sector no compta amb el suport d'un especialista, s'organitza un curs per a reforçar l'ús del català i donar a conèixer recursos a l'abast de tothom per a trobar solucions de manera immediata i poder afrontar dificultats lingüístiques habituals.
 
‘Català en un clic: recursos a Internet i dubtes freqüents' s'organitzarà els propers 20 i 27 de març al matí al carrer Nou del Teatre, 1, de Girona. Els assistents coneixeran eines com Optimot o Termcat, gràcies a les quals es poden resoldre qüestions gramaticals o lèxiques.
 
Tot el que s'expliqui estarà basat en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) però també s'afrontaran casos que encara no han estat inclosos. Amb les noves eines es reforçarà la correcta elaboració de textos ben diversos (notícies, notes de premsa, presentacions, pòsters, fulls d'inscripció, fitxes, informes, argumentacions).
 
El curs l'impartirà la llicenciada en Filologia Catalana, Adriana Barcia i està adreçat a professionals del món de la comunicació que utilitzin la llengua com a eina bàsica de treball. Això sí, es recomana assistir-hi a partir d'un nivell lingüístic de suficiència (C1), però no és imprescindible.
 
 
8)
 
Nou llibre:
 
Canvi d'agulles
 
Autor: Enric Gomà i Ribas
Editorial: La Magrana
ISBN: 9788482647166
176 pàgines
PVP: 12 euros
 
Sinopsis
 
Què hem de fer amb un català que “et grinyola més que una cadena sense oli”, en paraules de Pau Vidal? Què hem de fer perquè la fractura entre la intuïció dels parlants i la llengua correcta, com assenyala Albert Pla Nualart,no s'eixampli encara més? Per què hi ha un consens en el gremi dels escriptors i els redactors a no seguir algunes de les solucions normatives?, es pregunta Ricard Fité. Com podem recuperar el que Ramon Solsona anomena “dring natural delcatalà”? En definitiva, quins són els límits de la normativa? Es poden traspassar? Quan i com?
 
 
 
9)
 
Nou llibre:
 
On vas, Irina?
 
Autora: Rosa Maria Pascual
Editorial: GREGAL
ISBN: 978-84-942330-1-2
 PVP: 20 euros

Sinopsis

On vas, Irina? és la història d'una nena que creix en un món marcat per la tragèdia de Txernòbil. L'explosió nuclear va deixar la família en una situació molt precària i sense accés a la sanitat. Per sort, comptaran amb l'ajuda d'una associació que acull famílies ucraïneses a Catalunya durant els mesos d'estiu. Allà coneixerà l'Esperança, la seva mare d'acollida, amb qui mantindrà una relació d'amistat que les unirà profundament. Amb els anys, la Irina esdevindrà una jove adolescent, espavilada i decidida, però un gir inesperat en la seva vida l'obligarà a fugir d'Ucraïna amb la seva filla de pocs mesos. D'altra banda, també viurem la història de la Liúsia i en Vàsia, una parella acabada de casar. Ella està embarassada i ell és bomber i està de servei el dia que es produeix l'accident de Txernòbil. Amb destresa, l'autora ens ofereix una obra que ens porta a conèixer la desesperació, però també la generositat i la solidaritat dels afectats per l'explosió nuclear.

 
L'autora: Rosa Maria Pascual i Sellent (Sentmenat,1951)
 
Fa més de quaranta anys que visc a Cardedeu, un poble que estima la cultura; aquest fet és molt important per a mi doncs el que més m'interessa és la inquietud que gira i mou l'ànima. La nostra casa està envoltada d'un jardí romàntic per on passegen tres gats i un gos que es tornen buscant la porta oberta per entrar a menjar o pujar a la meva falda mentre teclejo. He treballat de mestra durant trenta anys. Com que la presentació de les tasques ajuda molt la metodologia, sovint aprofitava la classe de plàstica per assolir nous reptes creatius i, en una ocasió, la Generalitat va premiar la nostra obra exposant-la per diferents sales de Catalunya. Últimament compagino l'activitat docent amb la gravació de llibres per a cecs, l'escenificació de contes i relats, i em responsabilitzo de tallers literaris: tant d'escriptura creativa com de lectura. Una de les tasques de les quals n'estic més contenta és la presentació mensual d'un escriptor de les nostres contrades. He elaborat llibres pedagògics que s'han publicat per aprendre tot jugant com ara els de la col•lecció "Pensem i Comptem" , "Les Lletres amagades", "Letras con disfraz" i "En Jordi i el drac".De teatre s'ha representat "El racó dels desitjos". En obra narrativa: la novel•la "Tardor Roja", "Un mar de boires" (Premi Jalpí i Julià de prosa poètica ), "Bell-lloc i altres contes de mestres", "La meva mare, la meva mestra" (finalista del premi de memòria històrica Romà Planas i Miró) i la que teniu a les mans "On vas, Irina" (finalista dels premi Gregal 2013) on una de les protagonistes també és una mestra. I és que ja vinc de besavis i mare mestres, i m'han seguit la germana, la filla i potser la néta que molt sovint juga dient que en serà. I, vull que consti que ensenyant, he estat tan feliç com escrivint; per tant, espero que aquesta última sigui un exemple de com continuar essent digne tot i les circumstàncies adverses.
 
 
10)
 
Publicat en El Punt Avui dilluns 2 de març del 2015

Desenes persones amb diccionaris i gramàtiques denuncien el menyspreu de Barberá cap al valencià

La protesta, convocada per Intifalla, s'ha produït durant la segona mascletada de les Falles

Els concentrats han exigit a l'alcaldessa de València que s'examine del grau mitjà

Desenes de persones s'han concentrat aquest dilluns davall de l'Ajuntament de València amb diccionaris, gramàtiques i llibres d'ensenyament per reivindicar que l'alcaldessa Rita Barberá s'examine del grau mitjà de català. La protesta s'ha produït després de la mascletada a la plaça de l'Ajuntament i en el marc de les mobilitzacions organitzades pel moviment “Intifalla” (nascut al caliu de la Primavera valenciana) que per tercer any consecutiu convoca protestes temàtiques sota el balcó del consistori en finalitzar l'espectacle pirotècnic. Aquest dilluns el lema era “Per unes falles valencianes i en valencià” i els manifestants han recordat l'incident de Barberá amb la llengua el dia de la Crida.

La “Intifalla” d'aquest dilluns ha reclamat unes festes en valencià i ha remarcat “quan diem en valencià volem dir en valencià correcte, de veritat, en català del País Valencià”, segons ha expressat en la convocatòria. Abans de l'inici de l'espectacle pirotècnic, l'alcaldessa ha sigut rebuda amb nombrosos xiulits. Ha sigut al final de la mascletada quan un grup de gent s'ha concentrat sota el balcó per cridar “corrupta”, “fora”, “lladres, corruptes, fora del govern”. A la concentració també s'hi han sumat altres grups com els extreballadors de RTVV o col·lectius “Cadires contra la gana” per reclamar que cap aturat es quede sense prestació social. Al llarg dels 19 dies d'espectacles pirotècnics el moviment Intifalla ha convocat protestes centrades en l'accident del metro de València, contra la destrucció de l'horta, a favor del dret a l'habitatge, contra el tancament de RTVV, per l'educació pública i de qualitat en valencià, pel tancament dels CIE o per unes polítiques socials dignes, entre altres. El darrer dia, el 19 de març, la protesta vol ser una mena de comiat a l'alcaldessa de València, atés que el 24 de maig se celebren eleccions al consistori.

 

11)
 

Tilbert D. Stegmann a la Universitat de Lleida

El català, l'occità i la romanística vistos des d'Alemanya

 
12)
 
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/02/28/001HXWGL.pdf
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací