Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
C)
1. Comentaris diversos
● En el DNV trobem cabeç, cabeçó i cabeçol, però no
cabeço –amb
o àtona– que, segons Coromines, “conserva la -o pròpia de la fonètica
mossàrab”.
● El DNV dóna cabeç i cabeçó com a equivalents i en
l’entrada cabeçol diu:
Cabeç de poca alçària. Camí del
Cabeçol.
En realitat cabeçó i
cabeçol són diminutius de cabeç, per tant són aquests dos els que
haurien de ser equivalents.
● En l’entrada cabota del DNV falta l’expressió cabota
que cabota equivalent al castellà herre que
herre.
● En el DNV trobem caixmar que remet a casmar però,
en canvi, no trobem caixcar, només trobem cascar. No és congruent.
Considere que s’hauria d’incloure caixcar.
● En
l’entrada caixonada del DNV falta l’accepció 'allò que conté un caixó'. Exemple: “M’ha dut
cinc caixonades de llibres i no sé a on posar-los”.
● En
l’entrada calar del DNV falta l’accepció calar-se que
significa 'creure’s,
innocentment, qualsevol cosa que no és veritat'. Tots sabem la brometa aquella de; “Tot s’ho
creu, pareix Andreu. Tot s’ho cala, pareix Cucala.”
● En
l’entrada calavera del DNV falten les calaveres rotllades amb bufanda.
● En
l’entrada calbot del DNV trobem de pa i calbot, però no l’equivalent de calbot i mig.
● En
l’entrada calbot del DNV falta l’expressió calbot i al perol equivalent a la castellana
aquí te pillo, aquí te mato.
● En
l’entrada calent del DNV falta el modisme comparatiu d’igualtat calent com un all. En
l’entrada all tampoc trobem eixe modisme.
● En
l’entrada camejar del DNV falta l’accepció 'caminar amb la
finalitat de fer exercici'.
Exemple: “Jo, tots els matins del món, ploga o neve, en acabant de dinar me’n
vaig a camejar un parell d’horetes. És l’únic estrici que faig en tot el dia,
però em prova molt, em trobe molt bé”.
● En el DNV falta la paraula
cantamussa.
Heus ací un fragment de la
novel·
–Ai, quina salut,
aquests homes del camp! –va comentar la mare amb enveja de la
bona.
Llorenç tenia l’edat
d’ella, i evidentment es mantenia molt més jove d’aspecte i de
fets.
–Gràcies a Déu, o a qui
siga –va enorgullir-se vanament el procurador–, no m’ha polsat mai un metge...
No sé si de xic, quan vaig tenir la pallola... Però de gran,
mai.
Era la cantamussa
acostumada de la gent del camp. El so David, home de seny i a vegades d’un humor
certer i agre, com vaig saber ben bé en la llarga relació que tinguérem temps
avant, solia dir:
–En acabant, comencen a
descomptar un parell de pulmonies, la febreta de l’arròs que agafaren segant-ne
a la Ribera, i feu-vos compte que s’han passat mitja vida en el
llit.
● En l’entrada cànter del DNV trobem la definició:
'mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable'.
Cal
especificar que, en l’antic Regne de València,
l’equivalència en litres d’un cànter és:
En el DCVB, la 3a accepció de
l’entrda cànter, diu: «Mesura de
líquids, que conté poc més d’onze litres i serveix per mesurar principalment oli
i vi (occ., val.); cast. cántaro.
Altra caldera tinent dos canters, doc. segle xiv (arx. de Montblanc). Una caldera
gran nova e bona tinent sis cantis, doc. a. 1431 (Est. Univ. x,
130).»
●
En el DNV falta l’exclamació
¡cap de
Déu!
usada per a expressar estranyesa, enuig o contrarietat.
● En l’entrada caparra del DNV no trobem el modisme
comparatiu d’igualtat inflat (o
unflat) com una caparra.
● En el DNV no trobem la paraula
capuana.
● En
l’entrada coqueta del DNV trobem:
Que coqueteja (una
persona).
En lloc de dir “una persona” hauria de dir una dona”. ¿És adequada la
paraula coqueta per a aplicar-la a un home?
● En el DNV trobem carabina i carrabina, però no
caravina que hauria de ser l’entrada principal perquè és la forma genuïna
valenciana.
● En l’entrada carraixet del DNV falta l’accepció
'vent suau i gelat, que bufa de manera quasi
imperceptible'.
Heus
ací un fragment de la novel·la Sense la terra promesa d’Enric
Valor:
No els
molestaran humitats malsanes ni carraixets glacials per badalls de portes i
finestres; ja no podran avergonyir-se davant les visites per tantes deficiències
com hi havia en aquella casa, i Maria-Júlia es mostrarà més disposta a fer
societat amb les amigues i parentes.
● En l’entrada carxofa del DNV falta l’accepció
'massa arredonida que es fa amb els cabells amb la finalitat de
tindre’ls arreplegats'.
Heus
ací un fragment de la novel·la Temps de
batuda d’Enric Valor:
La recepció va ser una mica protocolària. David i Matilde
venien amb roba nova, però no la dels diumenges. Tilda duia el mocador de Manila
“nugat darrere”, falda de plecs fins als peus, pentinat amb dues carxofes als
costats, obra d’Ireneta, la filla. David, mig calb, duia gorra a la
mà.
● El DNV no arreplega la dita casar-se, mas que siga amb una
granera vestida.
● El DNV no arreplega cap de les paraules següents: casup,
casupa, casupet, casupeta.
Heus ací alguns exemples literaris de les paraules en
qüestió:
De
casup.
En la
narració curta Claudina va a estisorar
dins Narracions alacantines de muntanya i
voramar de l’escriptor alcoià Jordi Valor i Serra
trobem:
«De la
darrera caseta del solitari trajecte, un casup humil i mig desfet que habitava
un subjecte no gaire sa del cap, Miquel de Mullador, tragueren els xicons un
botijó d’aigua d’aljub per si algú es portava el
berenar.»
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella podem llegir:«La primera de les morts que van convertir aquell any 1969 en un any atziac i sinistre va ser un suïcidi: un home es va penjar prop del casup de Benet el gitano.»
De casupa.
En la
rondalla Les velletes de la Penya Roja d’Enric Valor
trobem:
«És clar,
això és el que volia Margarida. Ella va guiar el príncep i el seu petit seguici
al davant de la casupa.»
I en
la mateixa rondalla, una mica més avant:
«Llavors,
davant la miserable casupa, en un matí alegre de sol, que fonia la neu per totes
les solanes, s’organitzà el sorollós seguici,
[...]»
De casupet.
En Matèria de Bretanya de Carmelina Sànchez Cutillas
trobem:
«I quan
havien llevat les pedres del rossolar i començava a eixir una terra com si fos
sorra, sembraven el bancal i enllestien la caseta amb canyissos i floques de
xiprer i era com una barraca o com un casupet.»
De casupeta.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella llegim:«Simó el borratxo vivia de llogat en una casupeta, fosca i inhabitable, a l’extrem de ponent de les Eretes.»
I en
la mateixa novel·la, una mica més
avant:
«Escolliren aquest emplaçament perquè era la casa que estava situada més a meitat del carrer, equidistant dels dos caps que eren ca Pixera i la casupeta de Simó el borratxo.»
● El DNV no arreplega la paraula catalamussa, nom d’un joc
infantil també anomenat tula. Tampoc arreplega
tula.
● En l’entrada catxap del DNV falta l’accepció
'dolç típic de Paterna fet amb pasta fullosa i una crema
especial'.
● En l’entrada caure del DNV falta caure el món
damunt.
● En l’entrada caure del DNV falta caure per son
pes.
● En l’entrada cena del DNV falta l’accepció 'olla
típica d’Alcoi que és tradició fer el dia de Dijous Sant'.
● En l’entrada cigró del DNV falta una referència al
cigró de saüc.
● En l’entrada cirereta del DNV falta l’accepció
'colp pegat amb la mà oberta a algú a qualsevol part del
cos'.
● El DNV arreplega clau de ganxo i escàrpia, però
no clau de volta, que té el mateix significat.
● El DNV no arreplega clauada. Té tres accepcions:
'senyal dels claus que un animal deixa quan mossega', 'acte de traure’ns
una quantitat de diners molt més important del que esperàvem' i 'acte d’amprar
una quantitat significativa de diners, amb la intenció de no
tornar-los'.
● En el DNV no trobem ¡cleix!,
onomatopeia que imita l’esclafit fort i
agut que es produïx quan dos objectes xoquen violentament, com ara quan ho fa
una pedra contra un vidre o una bala contra una roca.
En la
novel·la L’ambició d’Aleix d’Enric
Valor podem llegir:
Tanmateix, si tenia ganes de tabola, com més descuidats
anaven els guàrdies, pobres, jugant-se-la per la nostra tranquil·litat, cleix!,
ja tenim la bala rebotant de pedra en pedra i l’esclafit ressonant de tornaveu
en tornaveu.
● El DNV ens diu que la clòtxina és l’espècie Mytilus
edulis. És una veritat relativa. En realitat, la clòtxina és l’espècie
Mytilus galloprovincialis que
és el musclo mediterrani i, per extensió, també l’espècie Mytilus edulis, que
és el musclo atlàntic. La clòtxina valenciana (Mytilus galloprovincialis) és
més xicoteta i més gustosa que el musclo gallec (Mytilus edulis).
Considere que no estaria malament que la primera accepció de l’entrada
clòtxina es dividira en dues.
● En l’entrada coca del DNV falta coca de
canonge.
● En l’entrada cocotet del DNV diu 'dolç en forma
arredonida, elaborat a base de coco'. Aquesta hauria de ser la
segona accepció. La primera accepció hauria de remetre a cocot perquè
alguns valencians emprem el diminitiu cocotet amb el significat de
cocot.
● El DNV no arreplega cofafa. Té dues accepcions:
'coca amb fruites seques que fan a Aielo de Malferit per Tots Sants ' i
'dona deixada, abandonada, negligent'.
● En l’entrada colau del DNV falta
l’accepció 'cadascun dels dos
reculls de cabells que es lliguen prenent la forma d’una cua de cavall i que es
fan de manera que queden un damunt de cada muscle'.
● El DNV no arreplega
colivenc.
● El DNV no arreplega l’expressió com a
moros.
En la
rondalla Nabet d’Enric Valor trobem:
Quan vingué l’arreplega de l’oliva, després
d’haver segat com a moros i d’haver pegat milers de canyades per dalt dels
ametlers i d’haver-se ajupit dies i dies ensacant garrofes, el matrimoni no
podien més.
Fa referència als moriscs, que treballaven durament
les terres dels grans terratinents cristians.
● En el DNV no trobem la paraula comuniant que significa
'xiquet que pren la primera comunió '.
● El DNV no arreplega l’expressió ¡corre i que et bolquen!
● El DNV no arreplega la paraula corruixós.
● El DNV no arreplega la paraula costadera.
● El DNV no arreplega el modisme comparatiu de superioritat
costar més el mànec que l’estral, encara que sí que arreplega el modisme equivalent
costar més el fregall que l’escurada.
● El DNV no arreplega l’expressió costar un argue que
significa 'costar molt'
En la
rondalla La mare dels peixos d’Enric
Valor trobem:
Jordina, segons ell li havia dit, provà de despertar-lo a
les cinc del matí (ell volia anar a córrer tota la costa de Xàbia) i li costà un
argue de fer-li obrir els ulls.
En la rondalla El Castell del Sol d’Enric Valor podem
llegir:
Es va agenollar en terra, i Muhammad la va imitar. (Ell
pensava que eixir d’aquell destret costaria un
argue).
I en la rondalla Esclafamuntanyes, també d’Enric Valor,
trobem:
Hala! Havia costat un argue, però ja tenim Esclafamuntanyes
vencedor.
En canvi, sí que trobem, amb el mateix significat, costar un ou i
costar un renyó.
● En el
DNV falta l’exclamació ¡coste i valga!
● En l’entrada coster del DNV falta l’accepció
'paper que s’esgarra, es taca o s’arruga en el procés d’elaboració o té
foradets o altres defectes de fabricació'.
● El
DNV inclou costera amb el significat 'pendent d’un terreny' però,
en canvi, no inclou la paraula rotxa que té el mateix significat i que
s’empra en
una zona llarga i estreta, limítrof amb terres de parla castellana d’origen
aragonés, que s’estén aproximadament des de la comarca dels Ports fins a l’eix
Biar-Busot.
● En el
DNV trobem la paraula cotompèl –aglutinada– però que seria molt
més adequat grafiar-la cotompel, sense l’accent
innecessari.
● L’entrada cotompèl del DNV remet a cotó-en-pèl.
Considere que seria més adequat que remetera a cotó-en-pèl
3.
● En el DNV no trobem la paraula
coureny.
● En l’entrada cremalló del DNV falta l’accepció
'dona
llibertina, de conducta dissoluta i llicenciosa'.
● En l’entrada cucarró del DNV falta l’accepció
'petita
aglomeració de brutícia i cèl·lules epidèrmiques mortes que es forma en fregar
la pell'.
Joan
Valls Jordà en la Cançó de Serafí de dissabte 9 de març de 1974 titulada
Escena de veïnat va escriure:
–Xico: ¿quan et llavaràs?
¡Estàs ple de cucarrons!
–Com de temps vaig molt
escàs,
Em llavaré en vacacions.
● En l’entrada cup del DNV falta l’accepció 'acumulador hidràulic d’un molí fariner'.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
cabeço
caixcar
cantamussa
capuana
caravina
casup
casupa
casupet
casupeta
catalamussa
clauada
¡cleix!
cofafa
colivenc
comuniant
corruixós
costadera
cotompel
coureny
rotxa
tula
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
cabota que cabota
cadascú que agrane el seu dret de porta
cadascú que netege el seu dret de porta
calaveres rotllades amb bufanda
calbot i al perol
calent com un all
¡cap de Déu!
casar-se, mas que siga amb una granera vestida
caure el món damunt
caure per son pes
cigró de saüc
clau de volta
coca de canonge
com a moros
¡corre i que et bolquen!
costar més el mànec que l’estral
costar un argue
¡coste i valga!
de calbot i mig
inflat (o unflat) com una caparra
4. Bibliografia
Cucarella, Toni; Quina
lenta agonia la dels ametlers perduts. (Edicions 3 i 4, València, 2003)
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, Carmelina;
Matèria de Bretanya. (Eliseu Climent, editor, 3a edició, València, març del
1982)
Valor i Serra, Jordi; Claudina va a
estisorar dins
Narracions alacantines de muntanya i voramar. (Editorial Sicània,
València, 1959)
Valor i Vives, Enric; El Castell del Sol dins Rondalles valencianes (2n volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1993)
Valor i Vives, Enric; Esclafamuntanyes dins Rondalles valencianes (5é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1993)
Valor i Vives, Enric; L’ambició d’Aleix (segona edició, dins
Obra literària completa, volum III, Fernando Torres editor, València,
1982)
Valor i Vives, Enric; L’ambició d’Aleix (tercera edició
redactada de nou per l’autor el 8 de gener de 1994, Tàndem Edicions, València,
2000)
Valor i Vives, Enric; La mare dels peixos dins Rondalles valencianes
(1r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)
Valor i Vives, Enric; Les velletes de la Penya Roja dins Rondalles valencianes
(1r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)
Valor i Vives, Enric; Sense la terra
promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)
Valor i Vives, Enric; Temps de batuda.
(Tàndem Edicions, València,
1991)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 14 de març del 2015