Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
B)
1. Comentaris diversos
● L’entrada bacallaret del DNV ens remet a Llucet 2
que definix de la manera següent:
m. ICT. Peix (Micromesistius poutassou) de cos allargat i no molt gran,
amb tres aletes dorsals i dos aletes anals, de color gris blavós el dors i blanc
els flancs i el ventre.
És totalment incorrecte. Els
valencians anomenem llucet només a la cria del lluç. La primera accepció
de llucet que dóna el DNV és correcta, la segona no. La confusió
es produïx perquè en una part del domini lingüístic del castellà anomenen
pescadilla al bacallaret mentres que en la resta del domini
anomenen pescadilla al llucet. Si en lloc mirar sempre cap al
castellà miràrem més cap a la nostra llengua no ens passarien aquestes coses tan
lamentables.
L’entrada bacallaret ha de dir:
m. ICT. Peix (Micromesistius poutassou) de cos allargat i no molt gran,
amb tres aletes dorsals i dos aletes anals, de color gris blavós el dors i blanc
els flancs i el ventre.
I l’entrada llucet ha de dir només:
m.
ICT. Cria de lluç
que encara no s'ha desenrotllat totalment.
Les entrades lluça, llúcera, maire i tabanc del
DNV remeten a llucet
2. És incorrecte, han de remetre a bacallaret.
En l’entrada abadeget del DNV
trobem:
Cria de
l'abadejo que ha passat la seua primera fase de creixement i no ha adquirit
encara el seu desenvolupament normal.
És incorrecte. Abadeget ha de remetre a
bacallaret. Un abadeget (o bacallaret) és un peix de l’espècie
Micromesistius poutassou, no és una cria d’abadejo.
● En l’entrada badall del DNV falta
l’accepció 'espai que queda entre la fulla d’una porta o d’una finestra i el seu
bastiment'.
Heus ací un fragment de la rondalla El ferrer de Bèlgida
d’Enric Valor:
A l’oir allò de menjar figues, En Cua-roscada,
que era molt llépol (els dimonis solen tenir tots els vicis), aguaità pel badall
de la porta per veure si podia eixir i travessar la casa sense que el descobrís
ningú, puix allò podria portar-li complicacions (senyals de la creu, una
arruixada d’aigua beneita o qualsevol altre vectigal per
l’estil).
En aquest cas “badall de la porta” no significa que
la porta estiguera clevillada, significa que estava
entretancada.
● En l’entrada ballesta del DNV falta
l’accepció 'dispositiu de ferro –vara llarga amb una rodeta acanalada en l’extrem o peça formada per dues
vares paral·leles unides per dalt per una altra curta i perpendicular a elles–
que utilitzen els vehicles de tracció elèctrica, com ara els tramvies o els
troleibusos, per a prendre del cable conductor el corrent elèctric que fa
funcionar el motor que arrossega el vehicle'.
Joan
Francesc Mira en El tramvia groc ens explica com era la ballesta dels
tramvies que circulaven per la València dels anys 40 i 50 del segle xx:
«Una corda, lligada
per fora a la part de darrere del cotxe motor, pujava fins a l’extrem de dalt de
la ballesta, que era una verga metàl·lica amb una molla o resort a la base i una
rodeta acanalada, com una petita corriola de pou, que corria en contacte amb el
cable de la catenària, i més d’una vegada un graciós o bromista dels que
viatjaven entre els dos vagons amollava la corda, estirava, i la verga de ferro
saltava dreta i se sentia el crit "se n’ha eixit la ballesta", crit amb el qual
el vehicle perdia velocitat ràpidament i provocava un murmuri general de
protesta, els renecs del cobrador i el conductor, una frenada estrident i una
breu aturada fins que un dels dos empleats agafava l’extrem solt de la corda i
tornava a posar en contacte la rodeta amb el cable. O la ballesta saltava sola,
i el resultat, el retard i el renec eren exàctament els mateixos, un incident
regular, gairebé cada dia, sobretot a l’entrar i a l’eixir dels creuaments on
calia esperar el comboi que venia en direcció contrària, ja que la via era
única, i on, abans de l’entrada en el curt espai de via doble, el tramvia
frenava, parava del tot, i el conductor havia de baixar amb una barra de ferro
amb punta plana i canviar manualment, fent palanca, l’agulla de les
vies.»
● En el DNV falta la paraula
balòstia.
● En l’entrada balou del DNV falta
l’accepció 'persona d’una ingenuïtat
extremada, sense malícia, curta d’enteniment, simple, de poca voluntat, fàcil
d’enganyar o sorprendre'.
● En l’entrada banya del DNV falta
l’accepció 'part del cos del caragol que pot eixir fora de la closca, és a dir, el
cap i el peu'.
En l’entrada banya del DCVB
diu:
El cos del caragol sense la closca, i
especialment la part anterior del cos del caragol. Si banya no trau vostre
caragol, Proc. Olives 23. S'arronça amb rapidesa, igual que una banya de caragol
que s'és tocada amb el dit, Ruyra Pinya, i, 85.
És molt coneguda la caçoneta popular valenciana
“caragol, caragol, trau la banya i voràs el sol”. La cançoneta és ben lògica ja
que si el caragol no trau la banya de la closca no por veure el sol. Actualment
hi ha qui en lloc de “trau la banya” diu incorrectament “trau les banyes”
referint-se als tentacles superiors del caragol. Evidentment, si els caragols no
trauen els tentacles superiors, que és a on tenen els ulls, no poden veure la
llum del sol. Però també és evident que no poden traure els tentacles superiors
de la closca si no trauen la banya, és a dir, el cos. És com, si referint-se a
una persona, en lloc de dir “ix de casa i voràs el sol” digueren “trau els ulls
de casa i voràs el sol”.
● En el DNV falta la paraula
barallamenta.
● En l’entrada barraca del DNV falta
l’accepció 'caseta del gos'.
En la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor
llegim:
Bordava amb veu grossa i rogallosa un gos
d’aspecte feroç lligat amb una cadena a una tosca barraca de rajola vora la
paret del celler.
● En l’entrada barraca del DNV
trobem:
mala barraca loc. interj. S'usa
per a indicar que les coses van malament.
Si la salut de l'avi no millora,
mala barraca!
Tot fa pensar que el mot barraca d’aquesta
locució interjectiva és una deformació de baraca, paraula que arreplega
el DNV. Considere que seria adequat dividir l’entrada barraca en
dues entrades.
● En el DNV falta la paraula barraco,
'dent que ix per damunt d’una altra'.
● En l’entrada barracó del DNV falta
l’accepció 'construcció de fusta o d’altres materials efímers, de dimensions
reduïdes, que es fa en determinats llocs, com ara les platges, per a vendre
refrescs, cerveses i altres begudes, així com entrepans, llaminadures i altres
coses de quemenjar'.
En l’entrada guingueta del DNV
diu:
Hauria de tindre una accepció que remetera a
barracó amb la definició que he escrit més amunt.
Afortunadament els redactors del DNV han
tingut el seny i el bon gust de no incloure
xiringuito.
● En l’entrada barraquer del DNV falta
l’accepció 'gos que no és de raça'.
● En el DNV trobem bascoll que ens
rement a bescoll, però no trobem bascollada, només
bescollada.
● En l’entrada batedor del DNV falta
l’accepció 'escaló d’obra, de pedra o de fusta situat a la part inferior d’una porta,
especialment de la porta d’entrada d’una casa'.
En el llibre Espigolant pel rostoll morisc de
l’escriptor benisser Bernat Capó trobem:
El viatger, després del tònic de vi i olives,
ha eixit a passejar, i es pren, de nou, un descans assegut al batedor –on es bat
l’espart– d’un vell casalot que mira cap a la carretera per la qual un té la
secreta esperança que circule algun cotxe –bé per necessitat o perquè haja
perdut el nord– que li oferesca l’oportunitat d’arribar a la pròxima
etapa.
● En el DNV no trobem beguinot ni
abeguinot. Tampoc trobem bequinot.
● En berenar 1 del DNV falta l’accepció
'menjar-se alguna cosa àvidament i de manera precipitada'.
● En berenar 2 del DNV falta l’accepció
'situació confusa, complicada, problemàtica, difícil de
resoldre'.
● En el DNV falta la paraula
bergerol.
● En el DNV falta la paraula
betgetjo.
● En l’entrada bèl·lua del DNV falta
l’accepció 'persona brutal, que té en la rudesa la principal
característica'.
Tampoc trobem la variant formal beula.
● En el DNV falta la paraula
bifoi.
● En l’entrada blanet del DNV falta
blanet blanet, que significa 'de manera suau'.
En la novel·la Sense la terra promesa d’Enric
Valor podem llegir:
De tota manera, el secretari Pedrós, fadrí
madur (deien si no tenia possibles per a dur avant una família), també
desesperava els obrers catòlics més teoritzants, amb les seues pacífiques
contestes lapidàries o les seues llargues raons convincents amb què els deia
blanet blanet unes veritats com el puny que els
desconcertaven.
● En l’entrada bola del DNV falta
l’expressió boles al forat, que significa 'diners a la butxaca'.
● En l’entrada bollidor del DNV falta
l’accepció 'multitud de persones que parlen i es belluguen'.
● El DNV arreplega la
locució;
bona vista vejam
(figues en agost) loc. orac. S’usa per a emfatitzar que fa molt de
temps que no hem vist a algú.
També es diu: “bona vista vejam, bacores per sant
Joan”.
● En el DNV falta la locució boqueta de
cigró que significa 'boqueta xicoteta i de proporcions harmonioses'.
● En el DNV falta la paraula borruntada
i l’expressió borruntada de llimonada.
● En el DNV falta la paraula
botjonjo.
● En el DNV falta la paraula
botxinxe.
● En el DNV falta la locució braseta
colgada que significa 'persona hipòcrita que s’esforça per fer la impressió de candidesa,
bondat, tendresa i innocència però que en realitat és una mala
persona'.
● En el DNV falta la paraula
bufalander.
● En el DNV falta la paraula
bufanell.
● En el DNV falten les paraules bufo i
buf que han de remetre a brúfol 1.
En la
rondalla El dimoni fumador d’Enric Valor llegim:
Però quan
ja havia fet mig quart de camí i era al capdamunt del coll, és a dir, en un punt
molt agrest i solitari, va veure al seu davant una munió de gralles, garses i
esparvers, que xisclaven i grallaven horriblement tot pegant voltes en confusió
enmig del cel i davallant i muntant com quan a terra hi ha alguna rabosa o algun
buf.
I en el glossari que trobem al final del volum quart de les Rondalles valencianes publicades per Edicions del Bullent trobem:buf. Ocell nocturn de presa semblant al mussol banyut però molt més gros, duc.
● La primera accepció de l’entrada bull2 del DNV és:
'Moixama de baixa qualitat, elaborada amb el ventre de la tonyina'.
Considere que hauria de dir: 'Saladura elaborada amb el ventre de la tonyina'.
Per a elaborar la moixama s’usa sempre el llom de la tonyina, per tant no es pot
dir que una saladura elaborada amb el ventre de la tonyina és una moixama,
perquè no ho és. A més, dir que el bull és una saladura “de baixa qualitat” és
un juí de valor.
● En l’entrada bulla del DNV falta
l’accepció 'acte de riure, sobretot quan es fa amb moltes ganes i d’una manera
sorollosa'.
En la rondalla Peret d’Enric Valor podem llegir:
Carmeta, a la soca de la riba, en el bancal de
baix, sentia tota la conversa del garjol del marit i del clofoll de Jeroni, i
estava esmortida de bulla. No sé com no se li va escapar una rialla i va fer
malbé el negoci!
I en el glossari que trobem al final del volum seté de les Rondalles valencianes publicades per Edicions del Bullent trobem:esmortida de bulla. Esmortida de riure. (Locució local de la Foia de Castalla on “bulla”= rialla, riure.)
Enric Valor ens diu molt clarament que bulla,
a la Foia de Castalla, significa 'acte de riure'.
Doncs a Alcoi té exactament el mateix significat. Ho sé de tota la
vida.
● En el DNV falta la paraula
buscabaralles.
En la novel·
Era el que vulgarment es diu als pobles “un queferós”
o “un buscabaralles”, un home que es dedicava a l’esport de martiritzar víctimes
predispostes.
● En el DNV falta la locució buscar
marina que significa 'resoldre’s cadascú els seus problemes sense ajuda dels altres,
espavilar-se'.
● En el DNV trobem:
butoni: Fantasma imaginari amb què
es fa por a les criatures.
greixer: Personatge fantàstic, usat
per a fer por als xiquets, que suposadament els segrestava per a matar-los i
utilitzar les parts del seu cos amb finalitats terapèutiques.
moroti: Butoni
1.
mumo: Ésser fantàstic que s'usa
per a fer por als xiquets. Si no vos porteu
bé, vindrà el mumo.
papau: Butoni
papo: Butoni
saginer: Ésser imaginari amb què es
feia por a les criatures, amb l'admonició que els trauria el
sagí.
He de dir que:
1) Considere que la definició s’ha de posar únicament
en butoni i la resta de denominacions (greixer,
moroti, mumo, papau, papo i saginer) han de remetre a butoni.
2) Moroti remet a Butoni 1. No té sentit
perquè no hi ha Butoni 2.
3) Els valencians també emprem amb el mateix
significat babu, butaroni, buturoni, catxou,
cucaroni, engreixer, home del sac, marraco i moro
Mussa, denominacions que no arreplega el DNV. Potser seria convenient
incloure’n algunes.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
abeguinot
babu
balòstia
barallamenta
barraco
bascollada
beguinot
bequinot
bergerol
betgetjo
beula
bifoi
borruntada
botjonjo
botxinxe
bufalander
bufanell
butaroni
buturoni
catxou,
cucaroni
engreixer
marraco
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –odenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
blanet
blanet
boles
al forat
bona vista vejam,
bacores per sant Joan
borruntada
de llimonada
braseta
colgada
home
del sac
moro
Mussa
4. Bibliografia
Capó i Garcia, Bernat; Espigolant pel rostoll morisc (Edicions
del Bullent, Picanya, 1999)
Mira Casterà, Joan Francesc; El tramvia
groc. (Editorial Proa, Barcelona, 2013)
Valor i Vives, Enric; El dimoni fumador dins Rondalles valencianes (4t volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1991)
Valor i Vives, Enric; El ferrer de Bèlgida dins Rondalles valencianes (3r volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1984)
Valor i Vives, Enric; Peret dins Rondalles valencianes (7é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1987)
Valor i Vives, Enric; Sense la terra
promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)
Valor i Vives, Enric; Temps de batuda.
(Tàndem Edicions, València,
1991)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 7 de març del 2015