Sempre hi ha d'haver algú
Exemple d'Ús: «Saps qui pagarà el
pato?»
Ús correcte: «Saps qui pagarà els plats
trencats / a qui li
tocarà el rebre?»
Un dels primers actes auspiciats pel CCV va ser la reivindicació, també el 1915, del Monestir de Santa Maria per mitjà d'unes jornades al paranimf de la universitat i d'una visita al monestir, que va tindre molt d'èxit perquè va mobilitzar un gran ventall de forces polítiques, i fins i tot s'hi va portar el Penó de la Conquesta. Per l'entitat, malgrat les crítiques inicials, van passar alguns dels valencianistes més rellevants del moment, com ara Sanchis Sivera, Nicolau Primitiu o Carles Salvador, i va ser signatària de les normes de Castelló.
Tot i això, l'entitat (ja com a Acadèmia de Cultura Valenciana) va propiciar, en retornar la democràcia, les normes del Puig i va promoure la dèria secessionista. Està clar que l'aniversari número cent d'una entitat clau en la pugna del conflicte identitari és una efemèride que no es podia passar per alt en any electoral i amb el palau de la Generalitat en joc. És una nova oportunitat (i ja en van milions) perquè la plana alta del PP valencià prenga partit pels secessionistes, tot i sustentar una altra acadèmia, l'AVL, que, en clara dissonància amb la RACV, va ser constituïda fa catorze anys, pels mateixos que ara la intenten asfixiar, amb la finalitat de posar fi a l'absurd debat de bar erigit entorn de la llengua.
Com que no és la meua voluntat fer comparacions absurdes ni lloar els acadèmics els mestres Hauf, Casanova o Ferrando, posaré el focus en l'acadèmia centenària. Després de veure'n la composició i les notes biogràfiques d'alguns membres (com a exemples, un militar, l'empresari Juan Lladró i molta gent major que et fan recordar les ties maries adés i ara), em costa de creure que tinguen les «eines» per a «estudiar la cultura pròpia», però almenys fins que arribe maig podran continuar estant, els polítics i ells, al caliu del secessionisme que durant tant de temps els ha fet de coixí, en part per la complicitat de molts empresaris «de tota la vida». Ara bé, si volen continuar vivint de renda, hauran d'ampliar el «planter ideològic» perquè el joc que acostumen a jugar ja és cosa comuna per als adversaris i la partida ja costa de remuntar. Quan comence juny, canvien els jugadors i arriben les noves incorporacions, també del món de l'empresa, com Lluís Planes, arribaran també els planys. Fins que això passe, que serà hora d'«esperar», a fer valdre la resta del lema de Nicolau Primitiu: «treballar i persistir».
Suposo que anima a seguir fent feina, rebre un premi com el Martí Gasull.
El guardó de la Plataforma per la Llengua ens ha suposat una empenta per seguir fent la faena que fem. És un reconeixement que volem compartir amb tota la societat valenciana que ens dóna suport. Viure en valencià costa molt i, tot i que hi ha molta gent que viu en valencià, és invisible, no ix enlloc perquè no tenim grans mitjans de comunicació en català, que és el nostre valencià. El guardó no és sols per a Escola sinó també per a tota la gent que treballa des de la base a favor de la llengua i que estima el valencià.
Sou un bon exemple que ningú no és profeta en la seva terra. A Barcelona rebeu un premi i a València no manteniu quasi cap tipus de contacte amb el govern autonòmic.
La relació és mínima, i en són una mostra les ajudes. Les subvencions que dóna la conselleria d'Educació del govern Fabra són miserables o molt ridícules, comparativament amb la tasca de normalització lingüística que fem. Ens donen uns quants euros... no arriba a 5.000 euros a l'any.
¿Teniu la percepció que la Generalitat vos considera més una entitat anti-PP que un col·lectiu que treballa a favor de l'ensenyament?
Sí, però és que a ells també els convé vendre eixa imatge perquè així tenen un motiu per enfrontar-nos, però nosaltres l'única cosa que volem és el millor per a les escoles i per als xiquets i, concretament, el millor per a l'ús de la llengua. El valencià no és visible al carrer si no el parlem nosaltres, si no ens mobilitzem i li diem a la gent que no siga valencianocallant. La Generalitat torna a fer ús del discurs anticatalà ara que vénen eleccions i a nosaltres ens ha inclòs en eixe paquet.
Acabeu de presentar el document L'escola que volem . Quins són els eixos d'aquesta proposta?
La proposta parla d'una escola completament oposada a la que planteja la Lomce. Volem una escola oberta, participativa, dinàmica, multicultural, plurilingüe, democràtica, i que siga pública, laica i en valencià. El nostre model de plurilingüisme suposa començar la lectoescriptura en valencià i més tard introduir altres llengües. Després entraria l'anglès i més tard el castellà, perquè per aprendre la llengua necessitem un temps d'exposició de l'alumnat més o menys ampli segons quina siga la presència d'eixa llengua en la societat, i queda clar que la de l'anglès és inferior a la del castellà.
¿Creus que és possible que s'aprove una nova llei educativa que incloga les vostres aportacions si hi ha canvi de govern al maig?
Esperem que sí. La nostra esperança és que els partits que ara són a l'oposició, si al maig són al govern, puguen assumir l'essència de la nostra proposta.
De tant en tant també heu hagut de recórrer als jutjats perquè es respecten els drets lingüístics.
A través de la nostra oficina de drets lingüístics el que fem és assessorar les famílies i les persones que vulguen denunciar una situació conflictiva. Molts contenciosos són contra la conselleria d'Educació, perquè se salta moltíssimes de les qüestions que hauria de complir, com per exemple la llei d'ús i ensenyament del valencià. Una norma que, tot i que té 32 anys, encara s'ha de desenvolupar, i la conselleria no sols no ho fa sinó que algunes qüestions que la llei planteja, com el dret a l'escolarització en valencià, tampoc les compleix. A Catalunya per sis persones el govern obliga a oferir ensenyament en castellà, i al País Valencià, on molta gent no pot estudiar en valencià, el ministeri no pren la mateixa decisió perquè no considera les dues llengües iguals.
A pocs mesos de les eleccions autonòmiques, quines probabilitats té aquest projecte de prosperar? La meva impressió és que es tracta d'una prioritat estratègica no sols dels sectors valencians més sensibles i actius en la vindicació d'aquest servei públic, que consideren imprescindible tant per a la qualitat de la democràcia com per a l'afirmació i potenciació de la llengua i la cultura. Recordem les àmplies mobilitzacions ciutadanes i professionals contra el tancament de la RTVV el novembre del 2013. Hem vist ara l'èxit de la ILP per la seva reobertura, que aplegà 90.000 signatures, i que aquest gener fou presa en consideració per la mesa de les Corts, i per unanimitat! Cosa que fa pensar que el mateix PP és conscient del cost polític d'aquella operació inèdita en la democràcia espanyola. Pel que fa a la resta de formacions polítiques amb possibilitats de representació al maig, totes manifesten el seu acord en la reobertura de la RTVV.
Com hauria de ser la nova RTVV? Aquest és un dels debats en curs més interessants del clima preelectoral valencià. La frustració, la humiliació, la ràbia o la impotència davant la “cacicada” del president Fabra, han actuat de catalitzadors de propostes ambicioses i alhora realistes sobre com dissenyar i implementar un nou projecte. Experts, professionals i acadèmics han aprofitat l'experiència del desert durant aquest llarg any sense RTVV i s'han dedicat a oferir a ciutadans i polítics línies d'actuació. S'han publicat articles, blogs i llibres sobre el tema (Adéu, RTVV, editat per Borja Flors i Vicent Climent; Reset RTVV, del Col·lectiu Ricard Blasco; la novel·la Vertigen, d'Empar Marco i Esperança Camps, i se'n preparen més). Les universitats estan organitzant diferents jornades de debat i reflexió sobre el tema (Universitat d'Alacant, Universitat Jaume I, Jornades de Sociolingüística d'Alcoi, etc.).
Ara bé, el senyal més evident que la fruita és ben madura ha estat la creació de la Mesa Sectorial de l'Audiovisual Valencià (Mesav), que reuneix representants d'una dotzena d'entitats i institucions del sector. La mesa va publicar a finals d'octubre un informe modèlic, titulat Cap a un nou espai audiovisual, que aborda quatre blocs d'un ambiciós pla d'acció: les polítiques de recuperació del sector, la creació d'un consell de l'audiovisual valencià, la proposta d'un nou model organitzatiu de la nova RTVV i l'anàlisi del seu equipament tecnològic. Resulta il·lustratiu el realisme de l'informe quan es refereix a la necessitat de preservar el “cor tecnològic” de l'anterior RTVV (la xarxa de repetidors, el centre de producció de programes, l'arxiu, alguns platós, el control central tècnic o la unitat mòbil 3) a fi de poder reprendre les emissions en un període relativament breu.
Tots els partits i entitats interessades tenen a disposició aquest magnífic pla d'acció per recuperar el que havia estat el més important mitjà de comunicació del País Valencià, i desplegar-lo amb plenes garanties d'un servei públic, en valencià, plural i de qualitat.
En este sentit, Bellido ha fet una crida a l'alcalde, Miguel Valor, “per a que, apel·lant a la sensibilitat cap a la cultura pròpia d'Alacant, de la que sempre ha fet gal·la Valor, aprofite el seu curt pas per l'Alcaldia per a posar mesures en favor de la presència i visibilització del valencià en l'administració local, doncs resulta vergonyós que l'ajuntament d'Alacant no compte amb una versió lingüística en valencià de la web municipal mínimament digna”.
Per a Compromís, a més de la importància de complir la llei i respectar els drets lingüístics de tota la ciutadania, estimen que és important recuperar la identitat i autoestima com a ciutat i per això “hem de posar en valor els nostres elements que ens defineixen culturalment, procurant des de la pedagogia i sense caure en polèmiques estèrils, impulsar la recuperació de la llengua històrica d'Alacant que és un dels tresors culturals que podem deixar a les pròximes generacions”.
Alhora, el secretari local ha apuntat que “en eixe sentit posarem en marxa un Comissariat de promoció del valencià i la cultura pròpia per a posar en marxa polítiques transversals a l'Ajuntament d'impuls de la normalització lingüística”.