L'informe final
que l'Estat va trametre al Consell d'Europa omet les informacions sobre les
polítiques lingüístiques de l'Estat adverses a la llengua catalana, tant a
Catalunya com en els altres territoris de parla catalana, i exclou les crítiques
a aquestes polítiques. Aquest fet ha motivat que la DGPL hagi lliurat, per
primera vegada, l'informe previ complet al Comitè d'Experts del Consell d'Europa
i hagi fet públics els Greuges contra la
llengua catalana 2010-2013.
La Carta
europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) és un conveni
internacional aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny
de 1992. Va entrar en vigor el 1998 i va ser ratificat el 2001 per l'Estat
espanyol. Els estats on la Carta és vigent han d'enviar cada tres anys un
informe sobre la seva aplicació.
4)
Mai et sentis estrany en els Països Catalans
L'ABC es va passar una temporadeta ensabonant a l'Athletic Club de Bilbao perquè la totalitat de la plantilla eren «jugadors espanyols». Les lloances del diari madrileny es van acabar el 1996 amb l'arribada a La catedral d'un lateral esquerra amb passaport francès. Em refereixo a Bixente Lizarazu, fill de Sant Joan Lohitzune, País Basc del Nord. Fitxar jugadors nacionalment bascos, d'un costat o de l'altre del Pirineu, era coherent amb la política esportiva de la directiva bilbaina. Per l'ABC, Lizarazu fou un dels tants estrangers del futbol espanyol, per a la parròquia de San Mamés ha estat «un lleó de raça».
En aquesta línia mai han deixat de ser hongaresos aquells hongaresos que viuen a la Romania actual. És el cas d'una part dels suposats romanesos residents en el Baix Cinca. Amb el Tractat del Trianon (1920), signat al final de la Primera Guerra Mundial, sense moure's de casa van deixar de ser oficialment hongaresos. De la nit al dia, un bocí d'Hongria s'havia convertit en Romania. En cap cas el govern de Budapest els tracte d'emigrants quan es desplacen a l'Hongria actual. Ans al contrari, els facilita prestacions en sanitat i l'educació si s'escau. Els alemanys de l'antiga república democràtica tampoc consideraven que els alemanys de l'antiga república federal fossin d'un altre país. Ni a l'inrevés. Es tractava d'una sola nació trossejada en dos estats.
Parlant en primera persona, a finals dels vuitanta vaig acudir més d'un agost a la cita universitària de Prada de Conflent, que en alguna ocasió vaig combinar, a sant Miquel de Cuixà, amb les jornades internacionals del CIEMEN. A l'edifici principal del liceu Renouvier, seu de la Universitat Catalana d'Estiu, recordo vagament haver-hi vist la parada d'una entitat de la Franja de Ponent, que no sé precisar. Van ser uns estius agradables i vaig fer contactes interessants, alguns de les quals conservo amb gent de diferents punts de la geografia catalana. Al cap i a la fi, aquest era un dels reptes de la UCE: traçar lligams entre alumnes, professors i altres participants. I així anar descobrint l'àmbit lingüístic en viu i en directe. Arran precisament de les coneixences, vaig passar un Cap d'any en un poblet de la Safor. I més tard, m'ho vaig fer venir bé per visitar Guardamar, Elx, Alcoi, Ontinyent... Arran dels tombs que fa la vida, també he viscut temporades a València i a Perpinyà. En cap dels dos casos em va ser fàcil adaptar-m'hi. Però justament perquè m'estimo el país, els països, mai m'he volgut sentir emigrant ni res per l'estil. Però reconec que hi hagut sempre algú, d'aquells que aparentment me'n podia refiar, que ha tractat de fer-me sentir estrany, aprofitant la situació d'anormalitat existent a casa nostra.
Amb l'esperit de fer Països Catalans des del Baix Cinca, el matí de dissabte 7 de març el Casal Jaume I de Fraga convoca una nova edició de les jornades de dignificació lingüística, en el palau Montcada, a partir del vincle entre llengua i escola. Hi haurà una ponència a càrrec del sociolingüista Pau Vidal; un debat amb diferents representants de la Franja i la intervenció d'un dirigent d'Acció Cultural del País Valencià. La nit abans, la de divendres 6, és previst un sopar amb l'escriptor Francesc Serés. Hi seran benvinguts fins i tot emigrants, estrangers, desconeguts...
Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir
5)
Blog
EL CATALÀ COM
CAL
PARLES CATALÀ O TRADUEIXES LITERALMENT EL CASTELLÀ?
6)
Publicat en directe.cat dimecres 11 de febrer
del 2015
La guerra contra la llengua catalana, malgrat que no
ha obtingut els èxits esperats, continua sent un objectiu de l'estat i dels
partits unionistes
7)
Publicat en El Punt Avui diumenge 15 de
febrer del 2015
Tornar el català a les masies
Miquel Riera
Que el català torni a les masies, és a dir, en definitiva, que desaparegui de la vida pública del país en benefici del castellà, naturalment. “Una guerra que guanyarem contra els que ens volen imposar un idioma del passat que, per desgràcia, Franco no va acabar de posar a lloc.” Aquestes són idees i frases expressades, no pas per una persona qualsevol, sinó per un professor filòsof de la Universitat de Barcelona, Francisco Caja (Arnedo, la Rioja, 1949), president de Convivencia Cívica Catalana, una entitat que es dedica a propagar l'odi anticatalà i que, bàsicament, treballa –sense gaire èxit, per cert, almenys entre els pares– per aconseguir imposar el castellà a les escoles del país i destruir la immersió lingüística. De Caja hem conegut aquesta setmana, gràcies al digital Directe.cat , una carta que va enviar el 2011 al president de Ciutadans, Albert Rivera, en la qual li exposava l'estratègia a seguir per assolir l'objectiu esmentat més amunt i a qui donava tota la confiança i suport per aconseguir-ho. Curiós, aquest en Caja, personatge de barba blanca, amb pinta de guru de l'Índia, però, malgrat això, gens pacifista, almenys pel que fa al català i a Catalunya, en què demostra ser tot el contrari, més aviat un dictador de la vella escola, aquells que no dubtarien a tancar-te a la presó només pel fet d'expressar-te en la teva llengua. D'on ha tret tant d'odi, senyor Caja? Què li ha fet el país que l'ha acollit i li ha donat feina en una de les universitats més importants? Però si ni l'han obligat a fer classes en la llengua del país, com seria el més habitual en qualsevol altre lloc del món. Per què es diu tan demòcrata i, en canvi, no vol que es respectin els nostres drets més elementals? Què li han fet la llengua i la societat catalana?
Sap què, tinc la sensació que qui hauria d'acabar als jutjats és vostè. Per incitació a l'odi i per actuar amb allò que els juristes en diuen animus injuriandi, és a dir, amb ànim de fer mal. I què vol que li digui, aquest nostre país ja ha patit massa repressió de gent com vostè, que és incapaç de respectar aquell que pensa, s'expressa i vol viure plenament en una llengua que no és la seva. Feixistes, se'ls anomena. Aquí i a la Rioja, per cert.
8)
Publicat en El Punt Avui diumenge 15 de
febrer del
2015
9)
Publicat en el diari EL PAÍS divendres 6
de febrer del 2015
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
La lengua kurda fue prohibida durante décadas por
el Gobierno de Ankara
Los rugidos de los cazas sobre el cielo de Baglar interrumpen las conversaciones. Aterrizan y despegan de una cercana base militar desde la que se controla todo el sureste de Turquía, donde se concentra la mayoría de los 15 millones de kurdos del país. Pero los niños del barrio apenas los miran. Están acostumbrados.
Baglar es uno de esos vecindarios de aluvión levantados durante la década de los noventa en Diyarbakir capital oficiosa del Kurdistán turco para los miles de desplazados por la guerra entre el grupo armado PKK y el Estado turco, un conflicto que se ha cobrado más de 40.000 vidas. Pero, pese a la anomalía de vivir bajo el sonido constante de aviones y helicópteros militares, la situación ha mejorado, sobre todo desde que se inició el proceso de paz en 2013. En Diyarbakir, sus habitantes presumen de nombre kurdo, el Ayuntamiento rotula en esa lengua (además de en turco y en inglés) y en las calles se venden camisetas de una eventual selección de fútbol del Kurdistán, algo que una década atrás podía suponer penas de cárcel.
Desde hace unos años, la lengua kurda se estudia como asignatura optativa en algunas universidades y este curso incluso se ha convertido en lengua vehicular de enseñanza primaria. “En la vida hubiese imaginado que llegaríamos hasta aquí”, asegura Mazhar Aktas, director del colegio Ferzad Kemanger: “Recuerdo que cuando comencé la escuela en mi aldea, los profesores nos castigaban a acarrear piedras si hablábamos en kurdo”.
La Ferzad Kemanger es una de las tres escuelas establecidas como proyecto piloto en las localidades de Diyarbakir, Cizre y Yüksekova con el apoyo de sus ayuntamientos, controlados por el partido nacionalista kurdo HDP-DBP. Las alcaldías abonan los gastos y los libros de texto han sido redactados por la asociación para la promoción de la lengua kurda Kurdi-Der, que también se ha encargado de la formación de los maestros, junto a la ONG catalana Ciemen. “Es difícil porque todo es nuevo y todo está por hacer”, reconoce Salih, profesor de música. Por ahora, la escuela de Diyarbakir sólo cuenta con el curso inicial de Educación Primaria (6-7 años) al que se han apuntado 107 chavales, de los que 26 son refugiados kurdos de Siria. Pero los profesores prometen que abrirán nuevas escuelas, pues la demanda va en aumento, pese a la oposición del Gobierno. Porque en realidad estas escuelas no son del todo legales (no son públicas porque no dependen del Ministerio de Educación turco, pero tampoco privadas porque son gratuitas).
El pasado año, el Ejecutivo del Partido de la Justicia y el Desarrollo (AKP, islamista moderado) permitió la apertura de colegios privados cuya lengua vehicular no fuera el turco. Algo que no termina de satisfacer a los nacionalistas kurdos, que no quieren que sus conciudadanos paguen por estudiar en su propia lengua. El Ayuntamiento de Diyarbakir optó por los hechos consumados y, pese a no tener todos los permisos en regla, puso a funcionar la escuela Ferzad Kemanger.
“¡Es una provocación!”, critica uno de los dirigentes provinciales del gobernante AKP, Seref Aydin, quejándose de que los nacionalistas kurdos han puesto en marcha la escuela para provocar al Gobierno y “hacer ver que está en contra de la educación en kurdo”. Y así ocurrió. El Ministerio de Educación envió a sus inspectores al inicio del curso y la justicia ordenó clausurar la escuela. Los vecinos montaron en cólera y desprecintaron el edificio. Así en cuatro ocasiones, tras lo cual el Ejecutivo pareció dar la batalla por perdida. “¿Por qué el Estado nos pone tantos obstáculos?”, se pregunta Tenzile Perçeyi, una madre que lleva a su hija al centro.
“¿Qué hay más natural que ser educado en tu lengua?”, se pregunta la copresidenta del partido kurdo HDP-DBP de Diyarbakir, Zübeyde Zümrüt, imputada por desobediencia por participar en las manifestaciones que reabrieron la escuela. La fiscalía pide para ella hasta dos años de cárcel: “Nuestra generación se quedó atrás por no estudiar en nuestra lengua ya que perdíamos parte del curso estudiando turco. Pero viendo a estos niños me da igual los años que me caigan”.
Ajenos a las polémicas, los alumnos cantan en kurdo.
10)
L'Optimot ja és a Twitter:
@optimotcat!
Aquest nou canal de comunicació
permetrà conversar i interactuar de manera més directa i immediata amb els
ciutadans, aportar-los continguts lingüístics de valor i detectar-ne les
necessitats. El reforçament de la presència de l'Optimot a les xarxes socials ha
de permetre crear una comunitat d'usuaris interessats en la llengua catalana,
incrementar la utilització del cercador entre col·lectius d'àmbits diversos i,
al capdavall, revertir en un augment de l'ús qualitatiu de la llengua catalana
entre la ciutadania.
11)
12)
Publicat en la revista digital NÚVOL dissabte 17 de
gener del
2015
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací