Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
A)
1. Comentaris diversos
● En l’entrada gatameu del DNV diu:
a (la) gatameu
loc. adv. Amb els dos peus i les dos mans en
terra.
Seria més adequat:
a (la) gatameu
loc. adv. Amb els dos genolls i les dos mans en
terra.
La postura que ens diu el DNV no és la més
habitual.
● En el DNV no trobem la locució a bon any. Exemple:
«¡A bon any em pose jo una jaqueta de quadrets!»
● En el DNV trobem l’adverbi bonament però no la locució
adverbial a bonament que té el mateix significat.
● En l’entrada sacre del DNV no trobem la locució a bot
de sacre.
Heus ací un fragment de la rondalla Peret d’Enric
Valor:
Jeroni i Peret vivien tots dos en el mateix carrer, set o
vuit cases enmig. Així, que, quan isqué Jeroni armat de la ganiveta per anar a
casa de l’amic a matar-lo, va donar la casualitat que Carmeta havia obert la
porta en aquells moments i el va veure venir a bot de
sacre.
● En el DNV no trobem la locució a
culastrons.
● En el DNV trobem la locució a espentes i redolons però
no trobem a espentes i a bacs, molt més corrent.
● En el DNV no trobem la locució a la part
d’avant.
● En el DNV no trobem la locució a les altes. Exemple:
«No tires el xiquet a les altes que pot caure en terra i
espatlar-se.»
● En el DNV no trobem la locució a osades, mare ni tampoc
ausades, mare.
● En el DNV trobem pam a pam però no a pam a pam.
Heus ací alguns exemples de la prosa d’Enric Valor:
En la novel·la L’ambició d’Aleix podem
llegir:
La serra Aitana té molt de misteri, i ell la coneixia a pam
a pam per fora i per les entranyes.
En la novel·la Temps de batuda trobem:
–Bé, a migjorn ací –vaig
quedar-hi.
–Trobarà l’Ajuntament? Coneix el
poble?
–Que si el conec? A pam a pam!
En la novel·la Sense la terra promesa
llegim:
Van donar compte de la desaparició del xicot, i els guardes
de tots els acotats del poble, dirigits per la guàrdia civil, trepitjaren les
serres a pam a pam.
I en la rondalla Don Joan de la Panarra podem
llegir:
–Ja ens han mort bona cosa de soldats, don Joan. ¡ Ja n’hi
ha prou! ¿No veeu que tot són emboscades en aquells barrancs i avencs, que ells
coneixen a pam a pam?
El DIEC, el DVal i el GDLC arrepleguen, amb el significat
definit, la locució pam a pam, sense
la preposició a davant. En el DCVB,en l’entrada pam, trobem: «Pam a pam, o Pam per pam, o De pam a pam: amb gran lentitud i
minuciositat. Les serres catalanes | que pam a pam cobràreu, may més
trepitjareu, Collell Flor. 3. Maldament tresqueu els recons de pam a pam, Penya
Mos. iii,
26.»
Si
altres expressions semblants a aquesta com ara a poc a poc, a més a més (o de més a més), de gom a gom, de bat a bat o de mica en mica
les escrivim sempre amb una preposició en posició inicial, pareix que seria més
lògic escriure a pam a pam com feia
Enric Valor o de pam a pam com
apareix en el DCVB. És possible que
les locucions pam a pam i poc a
poc, sense preposició davant, siguen un calc de les castellanes palmo a palmo i poco a poco, encara que no és
completamente segur. En valencià tenim expressions com ara pas a
pas, poble a poble, minut a minut,
dia a dia, mes a mes, etc., que no
tenen preposició inicial. Considere que seria convenient que meditàrem una
miqueta sobre aquesta qüestió.
● En l’entrada trompelló del DNV trobem l’exemple
“caminava a trompellons”, però no trobem la locució a
trompellons.
● En l’entrada abegot del DNV falta l’accepció
'persona malfaenera, que no li agrada treballar'.
● En l’entrada abissini del DNV falta l’accepció
'galló
d’ou dur arrebossat i fregit'.
● En l’entrada afrontar del DNV falta l’accepció
'fer sentir vergonya'.
Heus ací un fragment de la rondalla Joan-Antoni i els torpalls d’Enric Valor:
I, a més, jo no m’atreviré a afrontar-la davant
de tots preguntant-li… Perquè comprenga que faríem riure els enutjats, i aquesta
nit la pagaria jo tota sencera quan ella tornàs… A més, ella no vol que la
coneguen. Per això porta màsquera.
● En l’entrada agarrar del DNV falta l’accepció
'cremar-se i adherir-se el menjar al fons del recipient a on es cou'.
● En l’entrada així del DNV trobem:
així
mateix loc. adv. De
la mateixa manera, a més d'això, també.
A més dels enunciats ací, hi ha,
així mateix, uns altres arguments que fonamenten la nostra
hipòtesi.
La locució així mateix té també el significat: 'en una quantitat o en un nombre
considerable, relativament gran'.
Heus ací un fragment de la rondalla El xiquet que va nàixer de
peus d’Enric Valor:
La cosa va durar així mateix; de nit, encara hi havia crits, trons i
barrafustades per tot el palau, perquè la seua ira es desfermava contra
tot.
Significa que la cosa va durar una quantitat de temps considerable, una
quantitat de temps relativament gran.
● En l’entrada alcig del DNV trobem:
Reunió de coses de valor ben alçades o guardades.
Falta l’accepció: 'lloc idoni per
a guardar o amagar alguna cosa'.
● En l’entrada alfabeguera del DNV
trobem:
Mata d'alfàbega.
Falta una segona accepció que remeta a alfabeguer
2.
● En el DNV trobem l’entrada aigavessada que definix de la
manera següent:
Arruixada, pluja forta.
Ha de ser una errada perquè la paraula aigavessada, que jo sàpia,
no existix.
En canvi no trobem la paraula algavessada que caldria definir
com: 'tamborinada de
pluja forta o molt forta que s’esdevé, de tant en tant, enmig d’un temporal de
pluja suau'.
Tampoc trobem les paraules equivalents algavessó i
algavés.
● En l’entrada allà del DNV no trobem
allà veurem, locució que emprem
per a indicar inseguretat sobre allò que ha de passar o allò que hem de fer més
avant o per a ajornar una qüestió concreta (afer, decisió, etc.) fins a una data
futura indeterminada que potser no arribe mai.
● En el DNV no trobem alls durs equivalent a
allioli.
● En l’entrada amargor del DNV
trobem:
Qualitat d'amarg. L'amargor d'una
beguda. L'amargor del fracàs.
Falta l’accepció: 'fred
intens'.
Aquesta accepció ha de portar la marca de col·loquial. A Alcoi és d’us
habitual.
● En l’entrada amprar del DNV
trobem:
Demanar prestada (alguna cosa). Li vaig amprar la
moto. Han hagut d'amprar diners per a comprar la casa.
És incorrecte. Amprar no significa 'demanar prestat', significa 'prendre prestat'. Si demanes que et presten una cosa i no te la
presten, no ampres res, et quedes demanant i prou. Ara bé, si te la presten i,
per tant, la prens prestada, aleshores sí que l’has
amprada.
● En l’entrada amprat del DNV
trobem:
Obtingut en préstec. La bicicleta no és
meua, és amprada.
Falta l’accepció: 'insegur, incòmode, per falta de confiança en u mateix'.
En la novel·la Enllà l’horitzó
d’Enric Valor
trobem:
Toni va
asseure’s en una cadira una mica amprat. La nostra mare li
imposava.
● En l’entrada amussar del DNV
trobem:
Incitar (un gos) a envestir a algú.
Amussar els gossos contra l'intrús.
Falta l’accepció: 'fer
desenquetar algú (persona o animal) acostant-li algun animal o cosa que li cause
inquietud, li faça por o li resulte repugnant'.
En la narració curta La maleta
dins Ultratge de Joan Olivares
llegim:
Frederic,
mentrestant, juga amb els tords engabiats, els amussa el mussol i els fa
xoquejar.
● En el DNV no trobem la locució anar a coix-coix que
podem definir com: 'caminar amb un sol peu, a bots, mentres que l’altre peu es manté
enlaire, sense tocar a terra'.
● En el
DNV no trobem la locució anar de roll que podem definir com:
'anar a
divertir-se, a passar-s’ho bé'.
● En el DNV no trobem la locució anar de tro, equivalent a
anar de roll,
però amb un sentit més intensiu.
● En la segona accepció de l’entrada andola ('embotit fet amb cotna de cansalada i un poc de magre') el DNV ens diu que la pronúncia és [andɔ́la], amb o oberta. És incorrecte. La pronúncia és [andóla],
amb o tancada. Jo, a Alcoi, sempre ho he sentit d’eixa
manera.
● En l’entrada ansa del DNV trobem:
ansa per ansa loc.
adv. De
forma compartida
És una definició massa general que pot donar lloc a
confusions.
Diem
que dues persones porten ansa per ansa una cosa que té dues anses (un sarnatxo,
una bossa, una panera, una gerra, etc.), quan la transporten de manera que una
persona agafa una de les anses i l’altra persona l’altra
ansa.
La
locució ansa per ansa només es pot aplicar a aquest concepte. Dues
persones que administren una fortuna o un negoci de manera compartida no es pot
dir que l’administren ansa per ansa.
● En l’entrada apanyar del DNV falta
l’accepció: 'complaure el nostre gust, agradar, resultar agradable, semblar
bé'.
Heus ací un fragment de
la rondalla El ferrer de Bèlgida d’Enric Valor.
–Ja és ací el de l’arròs amb pollastre, Senyor –li comunica–. Què vol que en
fem?
–Tu, Pere –respon a colp Jesucrist–, pregunta-li per què posà conill i no va
posar pollastre en el dinar, i si t’apanya la resposta que et donarà, pots
deixar-lo entrar per sempre en el cel. Tu mateix...
–Bé, Senyor.
● En el DNV no trobem la locució ara és mà.
● En el DNV no trobem l’exclamació ¡ara ja ho has
dit!
● En l’entrada arramassar del DNV
trobem:
Agranar amb el ramàs o amb un altre utensili
equivalent. Arramassar
l'era.
Falten les accepcions:
2. Arreplegar amb una granera pols, brossa i altres brutícies.
3. Arreplegar i endur-se tot
allò que hi ha en un lloc determinat, amb presses, de manera
cobdiciosa.
● En el DNV no trobem l’adjectiu arrematat. Exemple: “És
un imbècil arrematat”
● En l’entrada arreplegar del DNV falten les
accepcions:
a) Anar a buscar alguna persona, animal o cosa al
lloc a on es troba per a dur-la a un altre lloc.
En la
novel·
Va arribar el juny i començaren els exàmens. Elisa va rebre
carta del fill dient-li que acabaria el dia catorze; ella li contestà que, per
deferència de don Josep Maria Estelric, amic del seu pare, el procurador Batiste
Bernabeu baixaria a ciutat el dia quinze a arreplegar-lo i portar-lo a Cassana
en la tartana de casa.
b) Rebre diners d’una herència, d’una indemnització,
d’un subsidi, d’una assegurança, d’una pensió, del premi d’un joc d’atzar, de la
venda d’una collita, d’un terreny, d’un immoble, etc.
En la novel·la Sense la terra promesa d’Enric
Valor podem llegir:
De moment aconseguia arreplegar els tres mil
duros de la pensió, que Constantí els dugué religiosament uns dies més tard
d’acord amb la seua contesta.
En la novel·la Júlia de l’escriptora alcoiana
Isabel-Clara Simó podem llegir:
Només amb la fruita, si l’anyada era bona,
podien arreplegar alguns quinzets. La resta, res de res. La vellesa, la tenien
fumuda
c) Anar ajuntant i guardant alguna cosa, especialment
diners.
En la narració La cosina Agnés de Jordi Valor i Serra
trobem:
Roseret ho arreplegava pensant que… tota pedra fa marge, i
ells havien de pagar encara set-cents o vuit-cents duros pels dos animals que
tenien a l’estable.
d) Tancar el bestiar quan torna de
pasturar.
● En el DNV no trobem el verb arreüssar que significa:
'arreplegar i ordenar adequadament els objectes d’una habitació o d’una
casa, de manera que quede cada cosa al seu lloc'.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de
Toni Cucarella podem llegir:
La dona del carrer dels Caputxins se li va plànyer que tenia unes
menstruacions molt doloroses: “En vindre’m la visita, deixe de ser persona. Ni
arreüssar casa, puc... Mire si vosté em pot donar alguna solució”. I l’àvia li
va dir que sí, que això li ho podia curar ella, però que havia d’esperar-se uns
minuts.
● En l’entrada atemptar del DNV falta
l’accepció atemptar-se que significa: 'assegurar-se molt bé que
allò que portem entre mans és cert, està bé, és correcte, etc.'
Exemple: “abans de donar eixe pas atempta’t bé, que en acabant ja no et podràs
fer arrere.”
● En el DNV trobem aüixar, però no
aüixador.
En la novel·la L’estrep de
Joan Olivares llegim:
El cambrer espantava unes mosques imaginàries
amb aquell soroll de brisa marinera d’un aüixador de tires de paper de
seda.
● En el DNV no trobem avellar-se que
podem definir com: 'fer-se o tornar-se vell abans d’hora, tindre aspecte de vell'.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
algavés
algavessada
algavessó
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –odenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
a bon any
a bonament
a bot de sacre
a culastrons
a espentes i a bacs
a la part d’avant
a les altes
a on vages, lo que veges fer
faces
a osades, mare
a pam a pam
a pos de
a tall que
a trompellons
a violí
allà veurem
alls durs
als orats a prendre lloc
ametla de la pestanyeta
anar a cap llavat
anar a coix-coix
anar de roll
anar de tro
ara és mà
¡ara ja ho has dit!
ausades, mare
4. Bibliografia
Cucarella, Toni; Quina
lenta agonia la dels ametlers perduts. (Edicions 3 i 4, València, 2003)
Olivares
Alfonso, Joan; L’estrep.
(Edicions 3 i 4, València,
2005)
Olivares Alfonso, Joan; Ultratge.
(Editorial Tria,
Barcelona, 2012)
Simó i Monllor, Isabel-Clara;
Júlia. (Edicions Bromera,
Alzira, 2003)
Valor i Serra, Jordi; La cosina Agnés dins Narracions alacantines de Muntanya i
Voramar (Editorial Sicània.
València, 1959)
Valor i Vives, Enric; Don Joan de la Panarra dins Rondalles valencianes (8é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1988)
Valor i Vives, Enric; El ferrer de Bèlgida dins Rondalles valencianes (3r volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1984)
Valor i Vives, Enric; El xiquet que va nàixer de peus dins Rondalles valencianes (3r volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1991)
Valor i Vives, Enric; Enllà de l’horitzó. (Tàndem
Edicions, València, 1991)
Valor i Vives, Enric; Joan-Antoni i els torpalls dins Rondalles valencianes (6é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1986)
Valor i Vives, Enric; L’ambició d’Aleix (tercera edició
redactada de nou per l’autor el 8 de gener de 1994, Tàndem Edicions, València,
2000)
Valor i Vives, Enric; Peret dins Rondalles valencianes (7é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1987)
Valor i Vives, Enric; Sense la terra
promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)
Valor i Vives, Enric; Temps de batuda.
(Tàndem Edicions, València,
1991)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 28 de febrer del 2015