InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 1125 (dilluns 23/02/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic ací (la baixa és
automàtica)
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. Esclaus contemporanis.
3) El
Diccionari de l'AVL rep tres milions de consultes digitals el primer
any
4) Els promotors ILP de RTVV demanen a Mesa de les
Corts que no admeta les esmenes del PP
5) Vicent Sanchis - Sense costos, privada i en
castellà
6) Cinc casos
conflictius
7) Els nadons comprenen que el gest
s'integra en la comunicació oral
8) Presentació del Diccionari de llengües del
món
12) L'editorial Denes publica dos
textos inèdits de Joan Fuster
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es cura
Pau Vidal
Esclaus contemporanis
Exemple d'Ús: «És que em fan currar tot el
puto dia, tu!»
Ús correcte: «És que em fan pencar tot
el sant dia,
tu!»
Explicació: Si tot el sant dia us
sembla poc contundent, passeu al cas
següent.
Publicat en el diari ARA dissabte 7 de febrer del
2015
Albert Pla
Nualart
Com un riu subterrani, l'eterna polèmica sobre el futur del català
aflora de tant en tant en forma de llibres en el que ja constitueix gairebé un
gènere. Solen ser, com aquest, llibres ben escrits que en un to amable i amè
volen sumar el lector al seu punt de vista. Des del mateix títol Pau Vidal deixa
clar quin és el que ell defensa. Bilingüisme -ho dic per als neòfits en
el gènere- vol dir aquí bilingüisme so cial : l'intent
teòric d'aconseguir que una societat conegui i faci servir indistintament dues
llengües, tot i que, a la pràctica -ho diu Aracil i ho subscriu el llibre-,
només una, la més forta, és coneguda i utilitzada per tothom, i això va
minoritzant i dissolent, en l'ús i en la forma, l'altra, l'anomenada
pròpia.
Què obliga Pau Vidal a repetir-l'hi al lector? L'hi
obliga una retòrica institucional salpebrada d'enquestes-i corejada pels
intel·lectuals cortesans- que necessita creure's i fer-nos creure que la
llengua, malgrat tot, es normalitza, i que constatar el contrari és malaltís i
derrotista. El bilingüisme mata és, doncs, i en primer lloc, un
eficaç antídot contra tota mena d'optimismes oficials sobre la salut del català.
Crida des de tots els fronts una veritat incòmoda per a certs estrategs
sobiranistes: que per salvar el català, si és que encara hi som a temps, cal
avançar cap al monolingüisme social (i el màxim poliglotisme individual).
En el front sociolingüístic, dispara contra l'últim
baluard cofoista: la transmissió intergeneracional. Com que el castellà s'aprèn
malgrat tot i el català s'associa a cultura i benestar, són més els pares
d'origen castellanoparlant que parlen als fills en català que els d'origen
catalanoparlant que hi parlen en castellà. Una anàlisi simplista en vol deduir
que el català avança, però: 1) que parlin català als fills no vol dir que els
fills -immergits en el món real i en la sovint tan irreal immersió- es facin seu
el català i el facin servir; i 2) ningú controla -i aquí és on Vidal s'esplaia
més i millor- la qualitat del seu català. I això explica que, tot i la prima de
la transmissió, el català vagi enrere com a llengua d'ús i es catanyolitzi a
ritme trepidant. (Es catanyolitzi i, alhora, com a reacció igual de negativa, es
llatinitzi: empri mots en lloc de fer servir paraules. M'ha reconfortat molt que
Pau Vidal-en qui de vegades m'ha semblat detectar vel·leïtats
empramotaires - dediqui un capítol a denunciar-ho.)
La gran trampa que Vidal posa al descobert -la
mateixa que ara mateixmaquilla les dades sobre l'atur- és la que consisteix a
exhibir la quantitat i ignorar o inventar-se la qualitat. Si fa vuit anys Carod
va ser capaç de proclamar davant milions de televidents que “tots els nens
catalans surten del cicle obligatori parlant i dominant bé el català, el
castellà i l'anglès”, quina fe podem tenir en l'optimisme lingüístic dels
nostres polítics? ¿Ens podem creure ara Mascarell quan -negant contra la ciència
que el bilingüisme sigui un mite- afirma que “el català manté la tendència a la
normalitat plena mentre el castellà no decreix”?
Calaix de
sastre
L'únic que retrauria al llibre és un cert desordre,
una tendència a no acabar de destriar la categoria de l'anècdota, que de vegades
difuminamés que no pas reforça la tesi central. També hi sobra alguna afirmació
grandiloqüent i poc rigorosa: “[Podria ser] que, per primer cop a la història de
la humanitat, una comunitat lingüística no desaparegués per falta de comunitat
sinó de llengua”. Home, per primer cop? ¿No li passa ara mateix al gallec? I
també hi trobo a faltar que, citant com cita un munt de lectures interessants
sobre el tema, no les aplegui al final en un índex bibliogràfic.
Ara bé, amb la tesi central no hi puc estar més
d'acord. Subscric del tot -i em felicito que algú que escriu amb la grapa de
Vidal ho difongui i ho divulgui- que el català “no sobreviurà si no es
converteix en llengua imprescindible (digues-li única, digues-li oficial o
preeminent) per viure al nou Estat”.
3)
Publicat en El Punt Avui divendres 6 de febrer del
2015
El
Diccionari de l'AVL rep tres milions de consultes digitals el primer
any
L'entitat està a punt de llançar
l'aplicació del DNV per a telèfons mòbils, permetrà fer busques a partir de
l'àrea temàtica, la categoria gramatical, el nivell de llenguatge, la llengua
d'origen i la intenció del parlant
El Diccionari
normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
ha rebut tres milions de consultes digitals des que el 5 de febrer del 2014 la
institució pujara a la pàgina web (www.avl.gva.es) l'obra normativa formada per
93.342 paraules, i que en aquest mes també es podrà consultar a través dels
mòbils.
Un any després, el DNV ha esdevingut l'obra de referència de
l'AVL, que, en paraules del president de la institució, Ramon Ferrer, és
qualificada com una gran obra a disposició de tots els valencians. “Tres milions
de consultes en són moltes, i mostren clarament l'interés dels usuaris per la
seua llengua”, ha subratllat.
Una particularitat del DNV ha sigut la possibilitat de fer
comentaris i suggeriments per a millorar-ne el contingut. Esta opció ha permés
arreplegar més de dos mil propostes dels usuaris. Per a Ferrer, “aquesta és una
qualitat que no tenen altres diccionaris i que el fa diferent, més democràtic,
obert i ric des del punt de vista filològic”.
D'altra banda, l'AVL està a punt de llançar l'aplicació del DNV
per a telèfons mòbils, cosa que augmentarà encara més les possibilitats d'accés.
A més de mostrar les definicions de les paraules, l'aplicació permetrà fer
busques a partir de l'àrea temàtica, la categoria gramatical, el nivell de
llenguatge, la llengua d'origen i la intenció del parlant.
4)
Publicat en El Punt Avui divendres 6 de febrer del
2015
Els promotors ILP de RTVV demanen a Mesa
de les Corts que no admeta les esmenes del PP
Han presentat una queixa perquè consideren que suposen
“una esmena a la totalitat” encoberta
Adverteixen que les “condicions dels
populars” fan inviable el seu projecte
Els impulsors de la iniciativa ja van avançar a principis
d'aquesta setmana la presentació de la queixa en conéixer-se la presentació per
part del PP en la cambra de 14 esmenes que consideren que fan “inviable” la
recuperació de cap mitjà de comunicació públic en valencià “a mitjà termini” i
desvirtua “completament” l'essència de la ILP.
Les modificacions que els populars introdueixen en el text
original fixen l'obertura d'un nou canal autonòmic si es complixen les
condicions establides pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, és a dir,
estableixen com a “exigències” per a la restauració del servici públic de
radiotelevisió que no supose un increment del deute públic, ni un incompliment
dels criteris d'estabilitat i dèficit públic i que no supose una minoració de
les partides per a sanitat, educació i benestar social, ni apujar els impostos
als ciutadans.
Per aquesta raó, segons han indicat els promotors de la
iniciativa en un comunicat, aquestes esmenes afecten “tot, absolutament tot el
text de la proposició de llei i el substitueix per un altre de seu des de
l'exposició de motius fins a l'articulat, passant per la disposició addicional i
les disposicions finals”. A més, suprimeix la disposició derogatòria única de
l'original.
Els impulsors de la idea apunten que l'article 125.6 del
Reglament de les Corts –norma que s'aplica en la tramitació de les ILP–
estableix que no es poden admetre esmenes a la totalitat que demanen la
devolució del text, i que és el que, segons la seua opinió, ha presentat el PP
tot i que no hi haja formulat aquesta petició.
Canvia l'esperit
En l'escrit, s'insisteix que el PP presenta una esmena a la
“totalitat” en substituir el text “apropiant-se de la nostra idea d'iniciativa
legislativa popular, subvertint-la, ja que el text legal proposat pel grup
popular és radicalment oposat al nostre i canvia no només el text sinó l'esperit
i la finalitat de la nostra proposta, no demanant astutament la devolució
d'aquesta, com correspon a les esmenes a la totalitat”, amb la finalitat que
fóra acceptada per la mesa “en clar frau de llei”.
En aquest sentit, explica que l'article fixa que no
s'admetran les esmenes a la totalitat que demanen la devolució del text, una
frase formada per dues parts en la qual “sempre i necessàriament la primera
comporta la segona”. Per la qual cosa, sosté que, com que l'eludeix, el PP
“intenta vulnerar el sentit teleològic d'aquesta norma jurídica”, raó per la
qual contravé a la finalitat de la llei i per això procedeix la no-admissió de
les esmenes i que se seguisca amb el tràmit parlamentari de la ILP tal com
l'havien proposat.
5)
Publicat en El Punt Avui divendres 6 de febrer del
2015
Sense costos, privada i
en castellà
Vicent Sanchis
El 29 de novembre de 2013 l'autoritat policial feia saltar els ploms de
Televisió Valenciana. Els agents de l'ordre dit públic vencien les darreres
resistències dels treballadors del canal, que s'acomiadaven de l'audiència entre
proclames, crits i llàgrimes. Alberto Fabra passava a la història com el botxí
dels únics mitjans públics, ràdio i televisió, que s'han expressat en català en
l'adversa història valenciana. Però l'autòpsia del cadàver ha resultat ser
llarga i amarga. Les Corts Valencianes han hagut d'admetre a tràmit una
iniciativa legislativa popular, avalada per 90.000 signatures, que demana la
reobertura dels dos mitjans. El PP s'ha vist obligat a claudicar per no semblar
encara més intransigent. Però ho ha fet amb trampa. El seu grup, impunement
majoritari, hi ha introduït una sèrie d'esmenes que desvirtuen profundament el
text. N'hi ha una que diu que els nous mitjans no haurien de suposar més dèficit
ni alterar els criteris d'estabilitat. En una administració en fallida, això és
impensable, perquè qualsevol servei públic té un cost i altera els pressupostos.
Una altra s'obre “a qualsevol modalitat de gestió”. En pla, això vol dir que el
gestioni altri. I encara una tercera substitueix la demanda que emeti “en
valencià” perquè ho faci “preferentment en valencià”. La televisió valenciana va
nàixer cara, sobrada, amb la clara voluntat d'enriquir tercers i de llengua
preferent castellana. Per això va tancar. I amb aquestes mateixes tares
l'obririen els seus botxins.
6)
Publicat en El Punt Avui dijous 5 de
febrer del 2015
Cinc casos
conflictius
La suposada pallissa a un advocat a l'aeroport del
Prat pel fet de parlar en català o la retenció d'un jove mallorquí per no haver
respost en castellà són alguns dels casos que s'han d'investigar, segons la
fiscalia espanyola
Els expedients s'enviaran als òrgans
judicials territorials
Dels 40 casos de discriminació
lingüística denunciats per la Plataforma per la Llengua entre el 2007 i el 2012,
la fiscalia espanyola en destaca cinc que podrien suposar una infracció penal
perquè anaven acompanyats de suposades amenaces, intimidacions o vexacions. Per
alguns pot ser un simple gra de sorra, però ERC, que ha portat el cas al
Congrés, ho considera un pas important. Ara la fiscal general s'ha compromès a
enviar les documentacions als òrgans judicials territorials perquè les
investiguin i analitzin si poden actuar d'ofici. En la resta de denúncies no ha
trobat indicis incriminatoris.
28 de gener del 2012
Un jove advocat presenta una denúncia contra uns agents de la Guàrdia
Civil per un incident a l'aeroport del Prat. Segons la seva versió, quan passa
per sota de l'arc de seguretat de control de passatgers manté una conversa amb
un treballador de seguretat privada i uns guàrdies civils s'hi acosten. El
lletrat els assegura que no hi ha cap problema i els agents li exigeixen:
“Caballero, hábleme usted en español.” El jove s'hi nega, exercint un dret
reconegut per la llei, i la tibantor augmenta. “Este vuelo no lo coges”, li diu
un dels guàrdies civils. El ciutadà és conduït a una cambra on li donen un cop a
la cuixa amb un objecte contundent i diversos cops al cap amb la mà
oberta.
27 de juny del 2012
Un veí de l'Ametlla del Vallès va ser retingut durant més de 20 minuts a
l'aeroport del Prat per haver parlat en català i anglès a un agent de la Policía
Nacional. Els fets, segons la plataforma, van passar quan l'home va entrar per
error a la zona internacional i per poder sortir es va dirigir a un policia.
Aquest li va exigir que parlés en castellà o li denegava la sortida i així va
ser.
7 de juliol del 2012
Un militant de l'organització juvenil Arran, que assistia a
la festa major de Sencelles (Mallorca), va ser agredit per un grup de joves
espanyolistes. La víctima es va dirigir a una ambulància per demanar assistència
mèdica i al cap de poca estona van arribar uns agents de la Guàrdia Civil per
demanar-li explicacions. El noi va relatar els fets, però, segons la seva
denúncia, no li van fer cas i els va recriminar seva passivitat. Els agents el
van comminar a parlar en castellà, però ell s'hi va negar i va acabar detingut.
Va passar la nit al calabós i afirma que va rebre maltractaments físics i
psíquics tant dins del vehicle com al calabós.
20 d'agost del 2012
Un ciutadà de Vic va anar a la comissaria de la Policía
Nacional per renovar-se el carnet d'identitat i la funcionària li va replicar:
“Yo sólo atiendo en castellano.” Una frase que va repetir un cop més i,
finalment, en to amenaçador li va recordar: “Si sigues así tendrás problemas.”
La víctima va marxar sense tramitar la documentació i ho va denunciar a la
Plataforma per la Llengua, que va traslladar l'afer a l'Oficina de Garanties
Lingüístiques de la Generalitat.
10 d'octubre del 2012
Una jutgessa de l'Audiència Provincial de Cantàbria va
retirar a un mosso d'esquadra resident al municipi de Cambrils la custòdia de la
seva filla al·legant que parlava en català a la nena per destruir els vincles
afectius amb la seva mare, una agent de la Guàrdia Civil resident a Santander.
El pare va recollir signatures contra la sentència i també va convocar una
concentració de rebuig a la resolució de la jutgessa davant del domicili de la
nena.
7)
Publicat en El Punt Avui dijous 5 de febrer del
2015
Els
nadons comprenen que el gest s'integra en la comunicació oral
Un estudi assenyala que els petits
comprenen els gestos abans que la parla oral
Es tracta d'una recerca pionera en
aquest camp dut a terme per investigadors de la UPF i la
UB
En la
comunicació humana, perquè la informació es transmeti eficaçment, els humans
utilitzem senyals multimodals com la parla i els gestos. Un estudi
d'investigadors catalans, i publicat a la revista Infant Behavior and Development ,
indica que la gestualitat i la parla es desenvolupen alhora, i estan estretament
integrats en la comunicació humana, tant des del punt de vista semàntic i
pragmàtic com temporal.
La
recerca s'ha dut a terme en els darrers vint anys, i els autors són els
investigadors Núria Esteve-Gibert i Pilar Prieto (ICREA-UPF), del Grup d'Estudis de
Prosòdia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF,
juntament amb l'investigador Ferran Pons, de l' IR3C i el Departament de
Psicologia Bàsica de la UB.
L'equip va pensar que aquesta informació ajudaria a
entendre com i quan els infants comencen a ser sensibles a la integració del
gest i la parla per tal de produir ells mateixos aquestes combinacions alguns
mesos més tard. “Cada vegada hi ha més investigacions que mostren que l'estudi
del llenguatge i la comunicació humana no es pot fer únicament amb l'anàlisi de
la parla oral”, explica Esteve-Gibert en declaracions a l' Agència SINC .
Nadons de nou mesos
Els investigadors han
explorat la coordinació entre el gest i la part acústica més prominent en el
discurs, que els experts en lingüística ho identifiquen amb les síl·labes
accentuades prosòdicament.
L'experiment s'ha fet
mitjançant una sèrie de vídeos que mostraven als nens una persona que feia un
gest i, alhora, pronunciava oralment una paraula. Quan els nadons s'acostumaven
al vídeo, i començaven a avorrir-se, es canviaven de sobte altres vídeos en què
el gest i la parla oral no estaven ja integrats.
Mitjançant aquest
procediment, els autors han observat que els nadons mostraven força interès en
les imatges dels vídeos sense integrar. Aquest fet els ha portat a assenyalar
que això “indica que amb tan sols nou mesos els nens són capaços de notar si una
persona fa coincidir el gest amb la part més prominent de la parla, la síl·laba
accentuada”. Els resultats mostren que els nadons, per tant, ja comprenen els
gestos abans de ser capaços d'expressar-los.
8)
Presentació del Diccionari de llengües del
món
Dimarts, 24 de febrer, la Direcció General de Política Lingüística i el
Centre de Terminologia TERMCAT presentaran el Diccionari de llengües del món, un recull
obert d'informació sobre 1.264 llengües, on s'hi poden trobar dades diverses com
el nom de les llengües, lloc on es parlen, situació sociolingüística, etc.
La presentació es fa en el marc de la celebració del Dia Internacional de
les Llengües Maternes i tindrà lloc a la seu del Departament de Cultura, Palau
Marc (la Rambla, 8, Barcelona).
Es
prega confirmar l'assistència en el formulari indicat a la
invitació
9)
Publicat en Empordà.info diumenge 8 de febrer del
2015
El navatenc Albert Alegrí ha estat l'únic català que
ha presentat una tesina de màster en un congrés a Copenhaguen especialitzat en
lingüística computacional i terminologia
Albert Alegrí ha fet aquest gener una petita estada a Copenhaguen per
presentar, en el congrés DanTermBank, la seva tesina de màster, titulada
Detecció de la relació malaltia-símptoma entre termes de l´àmbit mèdic: una
aproximació basada en corpus. Les dues directores de la seva recerca –M. Teresa
Cabré, actual presidenta de la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis
Catalans, i Iria da Cunha, doctora a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)– el van
animar perquè presentés el seu treball al congrés. I va ser una bona idea,
perquè va ser seleccionat per participar-hi d´orador. La UPF s´ha fet càrrec de
les despeses de transport i allotjament del jove navatenc durant els tres dies
que ha passat a la capital de Dinamarca.
Per a ell, exposar en anglès davant de cinquanta especialistes
d´arreu del món de lingüística computacional i terminologia ha estat un repte,
sobretot tenint en compte que la seva és la primera recerca que s´ha fet en
català sobre un llenguatge molt especialitzat, com és el de la medicina, i en
concret sobre malalties neurodegeneratives. "El treball ha portat resultats que
no esperàvem. A través de la relació entre malalties i símptomes, vam saber que
hi ha molts textos mèdics amb terminologia que en diccionaris no es coneix. Cal
que s´actualitzin, per tant, els manuals", explica Albert Alegrí.
El jove ha viatjat sol a Copenhaguen, però diu que en cap
moment s´ha sentit sol, gràcies a l´hospitalitat sorprenent dels danesos. "Ha
anat tot molt bé. Ha estat una bona i intensa experiència tot plegat. El més
curiós és el canvi de mentalitat de la gent danesa, tothom molt calmat, sense
estrès, molt diferent del ritme que portem aquí", explica el lingüista, a l´hora
que comenta una anècdota: "Per un tallat, per exemple, pagues més que aquí, però
potser hi dediquen cinc minuts a preparar-te´l. Al carrer, a més, no sents ningú
fer soroll amb el clàxon."
Albert Alegrí està preparat per iniciar aquest mateix febrer la
seva tesi doctoral a la UPF, però diu que ho farà pas a pas, sense pressa.
Aquest febrer, també, ha començat a treballar en el gabinet lingüístic de la
Càtedra Pompeu Fabra, en un projecte que té com a objectiu donar un impuls a la
llengua catalana en l´àmbit universitari. "És important que els estudiants
d´Erasmus aprenguin el català en lloc del castellà", anota. Aquesta feina la
compagina amb la seva tasca laboral a l´empresa CESI de Figueres. De dilluns a
dimecres està a Barcelona i la resta de setmana està aquí. Assegura que valora
molt viure a Navata, perquè hi té un lligam molt sòlid: el futbol. És entrenador
d´un equip d´alevins i jugador del primer equip.
10)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya dimarts 10 de febrer del 2015
L'aplicació mòbil en català Cookbooth ha estat seleccionada
entre les 16 aplicacions de tot el món que competiran el proper 2 de març per
ser escollides com la Millor App de l'Any als Mobile Premier Awards.
En total, als premis hi rivalitzen 16 apps d'arreu de l'Estat
espanyol, Sud-àfrica, Bèlgica, França, Rússia, Israel, l'Índia, Brasil, els
Estats Units, Noruega, Colòmbia, Xile i l'Uruguai.
Cookbooth és una aplicació per compartir "fotoreceptes" entre
xefs, gurmets i gormands de tot el món i està disponible per a dispositius
Iphone i Android.
A més del premi a la MillorApp, els Mobile Premier Awards
distingiran amb el Best Audience Award l'aplicació més votada pel públic i es
lliurarà el Big Impact Award a l'app que suposa un major impacte a la vida de
les persones, que l'any passat va recaure en Social Diabetes, desenvolupada per
Víctor Bautista. Recordem, a més, que el 2014 les aplicacions Samplr, Splyce i
l'esmentada Social Diabetes van quedar com a finalistes. Totes tres incorporen
la llengua catalana com a criteri de normalitat en el mercat de negoci
català.
Els Mobile Premier Awards estan considerats els premis de
referència a nivell internacional del sector de les aplicacions mòbils i se
celebraran a la Sala Apolo de Barcelona, el 2 de març. En el marc d'aquest
esdeveniment es mostraran un any més les aplicacions més innovadores i reuniran
inversors, experts, institucions i empreses per a impulsar projectes d'abast
global.
Precisament, dins aquesta línia digital, cada dijous al web de
llengua catalana es publica l'App de la setmana, una iniciativa de la Direcció
General de Política Lingüística del Departament de Cultura per visibilitzar la
presència de la llengua catalana en les aplicacions per a dispositius
mòbils.
11)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya divendres 6 de febrer del 2015
Nova eina perquè les multinacionals operin amb responsabilitat i d'acord
amb la llei pel que fa al català
La Fundació Vincle i la Plataforma per la Llengua llancen
Business in catalan, una versió traduïda a l'anglès i adaptada per
a la visió internacional, del web Empresa en catala.
La nova eina neix de la demanda feta des del teixit empresarial
de disposar d'un mecanisme informatiu i argumentari per a les seus de les
multinacionals que actuen al territoris de parla catalana i on sovint es prenen
les decisions, també en matèria lingüística. Business in Catalan. The Catalan
Language, a market of opportunities és un portal obert de consulta on les
multinacionals poden conèixer la dimensió del mercat lingüístic català, la
normativa que cal aplicar, una proposta de bones pràctiques i desfer dubtes a
través de preguntes més freqüents.
Aquesta entitat rep el suport de la Direcció General de
Política Lingüística.
Business in catalan
Empresa en
català
L'editorial Denes publica dos textos
inèdits de Joan Fuster
Ens complau molt anunciar-vos l'aparició del número 14 de la col·lecció
Rent. Es tracta d'un volum doble que conté dos treballs inèdits de Joan
Fuster: l'assaig Les idees religioses i l'existencialisme en el
teatre modern, i la traducció i adaptació de l'obra de Paul
Claudel, La bona nova a Maria, representada a Sueca l'11
d'octubre de 1952. Els dos textos van precedits d'una introducció de
Francesc Pérez i Moragón, curador amb Santi
Vallés de l'edició del volum. El llibre inclou també un apèndix
documental amb fotografíes de la representació de l'obra.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací