4)
Publicat en la revista digital NÚVOL dissabte 17 de
gener del
2015
5)
Publicat en El Punt Avui dijous 22 de gener del
2015
Normalitzar la
llengua
Pepa Masó
El Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona està
d'aniversari. És compleixen 25 anys de la seva fundació, 25 anys de treball
incessant en favor de la normalització del català. I els números canten: prop de
mig milió de persones han passat per les seves aules i han creat fins a 15.197
parelles lingüístiques. D'aquells que en el seu moment no van poder aprendre
català durant l'època franquista s'ha passat a l'alumnat nouvingut, que té clar
que no hi ha res millor per integrar-se que aprendre la llengua d'allà on es
viu. Sense complexos i sense imposicions, simplement per coherència. I també
molts ciutadans arribats de diferents punts de l'Estat que volen fer del català
la seva llengua. El Consorci fa 25 anys i té feina per 25 anys
més.
6)
Publicat en Diari d'Andorra divendres 16
de gener del 2015
Andrés
Luengo
7)
Reedició Ferum de silenci, de Pep
Castellano
Amb Ferum de
silenci, Pep Castellano va guanyar el premi Enric Valor. Per tant, és un
llibre especial. Un llibre del que s'ha fet més d'una reedició i mereix una
re-lectura si ja el teniu, ara que el masclisme no decau i els assassinats de
dones tampoc.
A primera vista, Ferum de
silenci sembla un cas més d'allò que en diuen violència de gènere, un més
entre tants... Tan escabrós, tan macabre, tan injust, tan imbècil, tan carregat
de silencis còmplices, com sempre. Però res no és el que sembla. Tot ens fa
dubtar, i el lector haurà de muntar un trencaclosques de versions per a saber
realment què va succeir.
A Faristol, Josep Maria Aloy en va fer una crítica i li va posar la màxima puntuació. Va dir:
"proporciona la dosi de grapa necessària perquè el lector se senti arrossegat i
fins a cert punt «despistat» per la successió constant i frenètica dels
esdeveniments fins a la resolució del cas
"
A la fitxa del llibre, hi ha
un enllaç per llegir les primeres pàgines: http://www.bullent.net/libro/2835-Ferum_de_silenci
Pep
Castellano (Albocàsser, 1960) és un escriptor valencià. Va estudiar
magisteri i després pedagogia. Ha fet teatre de carrer, i ha ballat i cantat
(danses i cançons populars). Actualment treballa com a tècnic de formació
d'animadors juvenils a l'IVAJ de la Generalitat Valenciana, a més de fer de
contacontes formant duet amb Canto Nieto.
Publicat en la web de la Universitat Pompeu
Fabra dijous 22 de gener del 2015
10)
Publicat en El Punt Avui divendres 30 de gener del
2015
“El futur de la llengua i la
cultura es decideix en el món de la comunicació”
La I Jornada de Comunicació en Català al País
Valencià ha reunit experts de tot l'àmbit lingüístic a la Universitat
d'Alacant
Els participants han defés la necessitat de potenciar
els mitjans en llengua pròpia des de la qualitat, la innovació i la
proximitat
La periodista Amàlia Garrigós ha conduït la
Jornada.
El tancament de RTVV, el cessament de les emissions de TV3 i
Catalunya Ràdio, l'absència de mitjans escrits en valencià i la desaparició de
desenes de televisions locals que emetien en català al País Valencià han sigut
les principals qüestions que han centrat el debat d'experts i professionals a la
Universitat d'Alacant. La institució acadèmica ha convocat la I Jornada sobre
l'Àmbit Comunicatiu en Català al País Valencià, organitzada amb l'objectiu de
debatre sobre la situació actual i propostes de futur per a la comunicació en la
llengua pròpia.
Els experts han lamentat la manca de mitjans generalistes en valencià,
però han subratllat la bona salud de publicacions especialitzades, que demostren
el gran nivell dels professionals que hi treballen i el bon criteri a l'hora de
posar en marxa projectes de prestigi.
La trobada ha comptat amb la presència d'experts en el món comunicatiu
com ara el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, periodista i membre de
l'Institut d'Estudis catalans, Josep Gifreu, el director de Vilaweb, Vicent
Partal, el periodista i doctor en Sociologia, Francesc Viadel, l'historiador i
periodista de la Universitat de València, Francesc Martínez, el catedràtic de
Comunicació de la Universitat Jaume I, Javier Marzal o la periodista Amàlia
Garrigós entre altres. La jornada ha servit no sols per analitzar la “dramàtica”
situació comunicativa en català, sinó també per esbossar propostes per a
revitalitzar-la i amb un conclusió unànime de tots els participants: el futur de
la llengua i la cultura catalanes al País Valencià es decideix en l'àmbit de la
comunicació.
Intercavi
Josep Gifreu ha sigut especialment contundent a l'hora de definir la
situació de la comunicació. “Allò que ens uneix als Països Catalans és el consum
de mitjans de comunicació en espanyol”, una afirmació de què no es salva ni tan
sols el Principat.
En la seua ponència, per a la que ha utilitzat continues referències al
seu llibre Construint l'espai català de comunicació, ha destacat la importància
de fomentar l'intercanvi i la col·laboració entre els mitjans de tots els
territoris de parla catalana, concepte per al que ha citat al professor de la
Universitat d'Alacant, Manuel Alcaraz, qui ja defensava aquesta tesi l'any 1991.
Gifreu també s'ha referit al periodista ja mort Enrique Cerdan Tato, cronista
d'Alacant i que en el mateix llibre demanava enfortir els lligams de tot l'àmbit
català. Per a poder-ho fer, però, Gifreu ha assenyalat que “cal recuperar els
mitjans públics, de qualitat i en valencià”. El professor ha anat un poc més
enllà i ha assegurat que perquè aquesta empresa tinga èxit cal tindre un estat,
ja que “aquest exercita el seu poder especialment en qüestions identitàries, com
l'educació, la llengua, la cultura o els mitjans de
comunicació”.
Una nova RTVV?
La jornada també ha debatut sobre la necessitat de la reconstrucció o
construcció d'una nova RTVV, la qual, segons el catedràtic Javier Marzal,
“s'hauria de reinventar de dalt abaix”, amb un nou “projecte seriós que responga
a les necessitats de la societat actual”. Marzal ha pres com a referència
televisions públiques com la BBC, que “són grans motors de la innovació”. Això
no obstant, el catedràtic ha destacat la importància dels mitjans de comunicació
de proximitat, “especialment en un territori amb llengua pròpia” i que ha
definit com a claus perquè “la llengua i la cultura puguen sobreviure en un
escenari globalitzat com l'actual”.
Per la seua banda, els ex treballadors de l'ens públic valencià, Amàlia
Garrigós i Francesc Manel Antón, han reivindicat els “actius sòlids” que
existeixen i a partir dels quals , seria possible reconstruir un projecte que ha
de ser “inequívocament valencià, progressista i de
qualitat”.
En aquesta mateixa taula rodona ha intervingut el responsable de Radio
Altea, un mitjà amb vint anys de treball i en valencià, que insistit en la
importància de la independència i el treball de proximitat, alhora que
reivindicava mantindre les relacions d'intercanvi amb altres mitjans. El debat
també s'ha centrat en la importància dels continguts. Francesc Viadel ha
assenyalat que els periodistes “anem a cegues ja que no sabem que és el que vol
llegir la gent” i ha apuntat la necessitat de fer un estudi que marque les
línies a seguir. Viadel també ha subratllat “les grans possibilitats que ofereix
Internet per a la supervivència de la llengua”.
Diari en valencià
La jornada ha finalitzat amb el debat sobre la premsa escrita i la premsa
digital, en el que el professor Francesc Martínez ha presentat la seua “carta
als Reis mags”, amb deu punts per a potenciar un espai comunicatiu en valencià.
Martínez reivindica en el seu document, desenvolupar la Llei d'Ús, polítiques
públiques que afavorisquen decididament els mitjans en la llengua pròpia;
potenciar les xarxes d'emissores de radio i els consorcis públics de TDT;
l'acord de reciprocitat amb els mitjans de la resta de territoris de parla
catalana o elaborar un pla de reorganització de l'espectre audiovisual desfet
per les concessions de les TDT l'any 2004, entre altres
punts.
Durant el debat també s'ha destacat la importància de la implicació dels
ciutadans amb els mitjans. En aquest sentit,el , director de La Veu del País
Valencià, Moisés Vizcaíno ha denunciat la discriminació comunicativa que
pateixen els valencianoparlants i , sense una oferta de mitjans en la nostra
llengua” ha reivindicat una “legislació objectiva de contractació de campanyes
institucionals”.
Per la seua banda, Vicent Partal ha plantejat la fita d'assolir un nou
diari imprés al País Valencià. Això sí, “amb criteris d'innovació com segueixen
capçaleres de prestigi mundial, centrat en l'edició en digital, però eixint als
quioscos certs dies de la setmana per aconseguir arribar a un públic que d'altra
manera no s'arribaria”.
11)
12)
Publicat en la web de la Generalitat
de Catalunya dijous 15 de gener del 2015
1 de cada 5 abonats a CANAL+ a Catalunya usa el servei de
subtitulació en català gràcies a un acord entre l'operadora i el Departament de
Cultura que es va signar el passat 29 de maig de 2014 amb l'objectiu
d'incrementar l'oferta i el consum de cinema subtitulat en català.
En només 6 mesos de vigència de l'acord el 58% d'abonats a
Catalunya, País Valencià i les Illes Balears coneix el servei i, d'aquests, el
15% el fan servir regularment. Així ho revela una enquesta que Canal + ha fet
entre els seus abonats.
Nota de premsa
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací