És una manera molt valenciana de fer carantoines als xiquets xicotets i fer-los riure. Per aconseguir-ho se’ls diuen les paraules següents:

Arrapa manetes, que són xicotetes.

Ha vingut el gatet i s'ha menjat les sopetes.

¿I a mi no me n'ha deixat gens?

Pam-pam, ¡a les galtetes!, pam-pam, ¡a les galtetes!

I a la volta que diem això de “pam-pam, ¡a les galtetes!” li peguem al xiquet un colpets molt suaus a les galtes. El xiquet riu.

Aquesta és la variant que conec d’Alcoi.

Heus ací com ho he sentit dir a Benissa:

Rapa manetes, que són xicotetes.

El gatet i s'ha menjat les sopetes,

les sopetes de pa i vi.

¡Pega-li, pega-li!

I la variant següent es diu a Altea.

Arrapa manetes, que són xicotetes.

Arrapa-les bé que el pare ja ve.

¡Que ja ve, que ja ve!

I mentres es diu això de “¡que ja ve, que ja ve!” se li fan al xiquet cuscanelles en diverses parts del cosset.

Sé que en altres llocs es diu de maneres diferents que, malauradament, no tinc recollides. Considere que és important que s’arrepleguen abans no es perden definitivament.

● En el DNV no trobem l’expressió de condol en el cel que descanse, molt usada en valencià.

● En el DNV no trobem bola del món, denominació popular de la representació esfèrica del globus terraqüi àmpliament usada en valencià.

● En l’entrada gana del DNV trobem les definicions següents d’aquesta paraula:

1. f. [usat generalment en plural] Desig de fer alguna cosa o que ocórrega alguna cosa. No tenia ganes d'anar a treballar. Tinc moltes ganes que vinga.

2. f. Desig de menjar. Ha perdut la gana. Hui tinc molta gana.

Les definicions són correctes. Efectivament, gana significa, en general, desig o impuls de fer alguna cosa i, de manera especifica, desig de menjar, és a dir, apetit.

Però en l’accepció 10a de l’entrada gana trobem l’expressió mort de gana. Eixa expressió és totalment inadequada i cal eliminar-la del DNV. L’expressió adequada per a eixe concepte és mort de fam.

Per a expressar la idea de la 'falta dels aliments imprescindibles per a sobreviure' i també del 'sofriment produït per la falta d’eixos aliments' hem de recórrer, necessàriament, a la paraula fam. Una persona pot morir-se perquè li falten durant molt de temps els aliments que cal ingerir per a poder sobreviure i, per desgràcia, això passa cada dia a moltes persones. Però hem de dir que eixes persones s’han mort de fam, de desnutrició, d’inanició, no de gana. Una persona és impossible que es mora de gana. És completament impossible morir-se d’apetit. Per moltes granes que tinguem de menjar, per molt apetit que tinguem, això mai ens causarà la mort. Només ens pot causar desfici i malestar.

Tots els valencians diem coses com, per exemple, “ara no tinc gana de dinar”, “el xiquet ha perdut la ganeta de menjar”, etc., però diem i hem dit sempre “morir-se de fam”, mai “morir-se de gana”. I sempre hem dit i continuem dient “eixe és un mort de fam” i no hi ha cap valencià que diga una cosa tan incomprensible i tan absurda com “eixe és un mort de gana”.

● En l’entrada macedonià del DNV trobem:

1. m. i f. REL. Individu d'un grup d'heretges del segle IV, coneguts també com a pneumatòmacs, que negaven la divinitat de l'Esperit Sant.

2. adj. REL. Dels macedonians o que hi té relació.

Falta una accepció que, amb la marca d’antic, remeta a macedoni. La paraula macedonià, amb el significat de macedoni, la tenim documentada en el segle xv.

● En l’entrada indià del DNV trobem:

1. m. i f. Individu natural, però no aborigen, de l'Amèrica del Sud.

2. m. i f. Emigrat que torna d'Amèrica, especialment el que hi ha fet fortuna.

3. adj. Dels indians o que hi té relació.

4. m. ORNIT. Titot.

Falta una accepció que, amb la marca d’antic, remeta a indi. La paraula indià, amb el significat d’indi, la tenim documentada en els segles xiv, xv i xvi. Podem trobar-la, per exemple, en escrits d’Eiximenis i de Bernat Metge.

● El DNV arreplega la paraula apaïsat que ens diu que es pronuncia [apaizát]. Tothom sap que eixa pronúncia és irreal. Tots els valencians diem [apajzát]. Considere que cal canviar la grafia apaïsat per apaisat.

● En el DNV falta la paraula metadada que significa 'dada que dóna informació sobre una altra dada, amb la finalitat de permetre'n la identificació, la descripció i la recuperació'.

● En el DNV falta la paraula aporofòbia que significa 'aversió als pobres'.

● En el DNV falta la paraula ornitofòbia que significa 'aversió als ocells'.

● En el DNV falta la paraula islamofòbia que significa 'aversió a l’Islam'.

● En el DNV falta la paraula col·laboratiu que significa 'fet en col·laboració'. Podem dir, per exemple, estudi col·laboratiu, comerç col·laboratiu o empresa col·laborativa.

● En el DNV falta la paraula patologitzar que significa 'fer esdevindre patològic'.

● En el DNV falta l’expressió eixir de l’armari que significa, en sentit figurat, 'admetre públicament la pròpia homosexualitat'.

● En el DNV falta l’expressió tirar la tovallola que significa, en sentit figurat, 'abandonar un propòsit'.

● En el DNV falta l’expressió pànic escènic que significa 'por extrema que apareix sobtadament i sense raó i produix en l’afectat un estat inhibitori que reduix i, fins i tot, anul·la la seua capacitat de comunicar-se i d’expressar-se davant d’un públic nombrós i que pot arribar a paralitzar-lo'.

● En el DNV falta l’expressió síndrome de pànic que significa 'quadro clínic de por compulsiva relacionat amb la depressió'.

● En l’entrada pana del DNV diu:

1. f. TÈXTIL Teixit gros de tacte suau semblant al vellut, que pot ser llis o confeccionat amb fines estries verticals. Du pantalons de pana.

2. f. TECNOL. Avaria en el funcionament d'un motor.

Falta una altra accepció amb el significat de 'gran derrota esportiva'. Aquest significat és ben viu en algunes comarques valencianes com ara la Costera.

● En el DNV falta l’expressió donar-se per vençut que significa 'admetre el fracàs en un propòsit'.

● En l’entrada analema del DNV diu:

m. ASTR. Projecció ortogràfica de l'esfera sobre el pla meridià, suposant l'ull infinitament distant i en el punt est o oest de l'horitzó.

En l’entrada analema del GDLC diu:

m astr Projecció ortogràfica de la volta celeste sobre el pla del meridià.

En l’entrada analema del DIEC diu:

m. [FIA] Gràfic en forma de vuit que resulta de l’observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l’any i sempre a la mateixa hora, en el qual es basen alguns quadrants solars.

Considere que la definició següent és molt més entenedora i adequada que les tres anteriors: 'corba que descriu la posició del sol en el firmament si l’observem tots els dies de l’any a la mateixa hora del dia i des del mateix lloc d’observació i que té una forma semblant a la d’un huit però amb un llaç més gran que l’altre'.

Pel que fa a la grafia de la paraula, considere que haura de ser analemma i no analema per les raons següents:

1) Deriva de la paraula grega ἀνάλημμα.

2) En la nostra llengua no hi ha cap problema per a pronunciar una m geminada i, de fet, tenim moltes paraules amb aquest so.

3) En altres llengües de cultura, com ara l’anglés o l’italià, la grafia adoptada és analemma.

4) La grafia analema és una còpia de la grafia adoptada pel castellà, llengua que no pot pronunciar la m geminada.

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

analemma (apareix “alalema”)

apaisat (apareix “apaïsat”)

aporofòbia

col·laboratiu

islamofòbia

metadada

ornitofòbia

patologitzar

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses unitats lèxiques que no apareixen en el DNV.