Congrés de mediadors
Exemple d'Ús: «I el dia després
d'aconseguir la independència, què?»
Ús correcte: «I l'endemà d'aconseguir la
independència, què?»
Explicació: El dia després com a sinònim de l'endemà és incorrecte, però s'accepta per a casos especials com ara la pel·lícula de Roland Emmerich The Day after Tomorrow. En la llengua oral
cada parlant pot mantenir, si ho vol, la seva forma pròpia: el sendemà, el soldemà, l'anydemà.
(Publicat al diari Avui el 24 de març del 2008)
L'altre dia, a l'assemblea de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, vam decidir de federar-nos amb les associacions dels que escriuen en gallec i en basc. Tot un encert. La federació, que es dirà Galeusca, enfortirà encara més l'entesa, que ja ve de lluny, entre totes tres entitats.
D'altra banda, la nova situació política espanyola podria revifar l'aliança política anomenada Galeuscat, que mantenen des de fa temps els tres nacionalismes perifèrics majoritaris (BNG, PNB i CiU).
Però on jo volia anar a parar és a la diguem-ne Galeusca o Caleuscat lingüística, que existeix des de fa tot just un any, quan la Xunta de Galícia, el Govern basc i la Generalitat de Catalunya van signar un acord de col·laboració en matèria lingüística. A més, fa poques setmanes els màxims responsables de política lingüística –Marisol López, Patxi Baztarrika i Bernat Joan– van signar la Declaració de París en el marc de la fira Expolangues. A més a més, el Govern balear podria sumar-se aviat a la Galeusca lingüística.
L'aliança amb el gallec i el basc no ha de ser l'única de les aliances del català, però sí que és una de les més rendibles. Intercanviar experiències de normalització lingüística i impulsar el plurilingüisme de l'Estat espanyol són coses que interessen a totes tres llengües.
Però no hi ha rosa sense espines. L'espina és que l'acord de fa un any –vigent– invoca sovint la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Quin nom tan desafortunat! El català és la nostra llengua nacional i no és pas una llengua minoritària, sinó minoritzada, que és ben diferent. I el gallec i el basc igual.
Trobo que el fons d'aquest article meu del 2008 que ara reedito és del tot vigent, més enllà dels fets concrets que comenta.
Ja som al 2015, l'any en què el centre de terminologia Termcat en farà trenta de la seva creació; l'any que es compliran trenta-cinc anys de la publicació del primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, la gran obra de caràcter crític, etimològic, històric i comparatiu de Joan Coromines, que aquest any precisament farà 110 anys que va néixer. Aquest 2015 també celebraran anys la Fundació PuntCat, deu anys, que el 2005 va crear el domini web propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana, el «.cat», i que ha fet divulgar la nostra llengua arreu del món. Malauradament, també en farà cinc de la mort del gramàtic Joan Solà. I 700 (poca broma!) de la mort de Ramon Llull. En resum, serà un any en què, amb efemèrides o sense, amb eleccions o sense, haurem de continuar enriquint i prestigiant cada dia la nostra llengua, i intentant evitar aquells mots o construccions que l'empobreixen i la debiliten.
I l'any ha començat, com cada any, amb les rebaixes, aquella paraula que encapçalaria el rànquing de paraules més mal escrites als aparadors de les botigues. Durant les rebaixes la roba està en oferta o es posa en oferta si el preu està rebaixat, però en cap cas direm que la roba està *ofertada, perquè el verb ofertar no existeix en català, es considera un calc del castellà. Quan es fa referència al concepte de ‘fer oferta pública d'una feina, un producte o un servei', cal recórrer al verb oferir: «En aquest restaurant s'ofereix una feina d'ajudant de cuiner» i no «En aquest restaurant *s'oferta una feina d'ajudant de cuiner».
I si parlem de rebaixes, parlem de gastar diners i d'arribar a final de mes ben pelats, tenint en compte que ja arrosseguem la despesa de les festes de Nadal. Per això en català tenim diverses expressions per referir-nos a les dificultats econòmiques que es passen al gener: gener costerut, costa de gener, pujada de gener, vaques magres de gener, patacada de gener, garrotada de gener i clatellada de gener.
I abans de tancar la paradeta, deixeu-me recordar-vos que la setmana que ve serà la dels barbuts, en què se celebra l'onomàstica dels tres sants barbuts: sant Pau ermità, el dia 15; sant Antoni abat, el dia 17, i sant Maure, el dia 18. Es considera la setmana més freda de l'any i per això el refranyer ens avisa: setmana dels barbuts, setmana d'esternuts. Ja sabeu, a l'hivern el millor amic és un bon abric.
Sabíeu que
En català, la cuesta de enero es tradueix com la pujada de gener, la costa de gener, la patacada de gener o la garrotada de gener, entre altres expressions.
Paraules per el DNV (12)
Propostes d'Emili Selfa Fort
Nyespra
Accepció 3. Calbot.
T'arrearé una nyespra que voràs!
Mala nyespra estàs guanyant-te!
Nyofla
Accepció: Esclafit, ventositat.
Eixos bunyols estan fent moltes nyofles.
Ves en compte amb la cuita del codonyat que les nyofles escalden la
pell.
Pa de rabosa
Pa. Accep. 44: Pa de rabosa. Dàtil del margalló.
Aquell margalló si que té uns bons pans de rabosa.
Si plantes tres pans de rabosa no tardarà en eixir-te un
margalló.
Paraula comuna de Barx (La Safor). A Simat de la Valldigna (La Safor)
l'anomenen Dàtil de rabosa.
Paella de buscalls
Paella improvisada, generalment feta al camp o a la marjal,
confeccionada d'allò que hi ha a mà o buscat en el moment, com ara rates de
marjal o granotes.
Anem tranquils que en acabar farem una paella de
buscalls.
Els llauradors i marjalers de l'entorn de Gandia (La Safor) mantenen
viva aquesta expressió.
Paella de rabo
Accepció de paella: Es diu de la paella amb un mànec.
Accepció de paella: Paella feta amb recipient de mànec, per a un o dos
comensals, generalment improvisada, i amb ingredients bàsics com l'arròs, ceba,
creïlla, i abadejo.
No hi ha temps per a més, hui farem una paella de
rabo.
Està boníssima esta paella de rabo.
Pap tomit
Accepció 10: Quan a un pollastre o gallina se li endureix el pap
dificultant-li el menjar. També es coneix com a pap
enllevit.
Aquell pollastre sembla que té el pap tomit.
Aquells pollets amb el pap tomit tenen poques possibilitats de
sobreviure.
Paranseta
Parany menut. Enginy o aparell destinat a captar animals menuts i
retindre-los. Hi ha de diversos tipus, per a animalets de terra o
aus.
He parat una paranseta i he agafat aquest gafarró.
Pasteló
Pastís gran i en ocasions especials de diverses altures amb estructura
piramidal.
El pasteló del bateig és com a mi m'agrada: d'ametló i escuma.
El diccionari DCVB d'Alcover-Moll la recull com un castellanisme, però
s'imposa cada dia més la paraula tartà. Tinc dubtes que serà
pitjor.
D'ús molt habitual a la comarca de la Safor.
Pedra sorrenca
Pedra. Accep. 21: Pedra d'esmolar, pedra sorrenca o pedra tova. Noms amb
els quals és coneguda la pedra natural rogenca i sorrenca. En castellà piedra de
rodeno.
La pedra sorrenca per esmolar, si roda dins d'un recipient amb aigua mai
cremarà la ferramenta.
Paraula de la fusteria tradicional.
Perquisa
Accepció 2: Atenció, vigilància, cuidar alguna
cosa.
Estic a la perquisa per vore si la veig.
Estigues a la perquisa del foc, per si bull.
8)
Arriba