1. Comentaris diversos
● El DNV no arreplega el cultisme d’origen llatí
descerebrat que té dos significats:
1) Referit a un animal de laboratori: que se li ha eliminat el cervell
de manera experimental a fi de poder estudiar la funció de reflexos segmentaris de
retirada de les extremitats.
2)
Referit a una persona: que té molt poca intel·ligència, que té molt poc trellat,
que fa coses estúpides i desficaciades.
El
DNV sí que arreplega la paraula eixelebrat, que deriva del llatí
excerebratus i que definix de la
manera següent:
adj.
i
m. i
f. Atrotinat,
destarifat.
● En el DNV trobem pluja d’idees equivalent a la paraula
anglesa brainstorming, però no trobem l’expressió equivalent tempesta
d’idees.
● En l’entrada coca del DNV no trobem coca de mida,
denominació molt usada en valencià.
● En el DNV falta la denominació beguda
energètica.
● La 8a accepció de l’entrada nombre del DNV
és:
nombre d'or (o
nombre auri) m. MAT./ART Relació
matemàtica entre alçàries i amplàries en la composició d'una façana, equivalent
a 1,618.
És incorrecte.
La definició correcta és la següent: 'quocient que s’obté al dividir una
quantitat determinada per una altra quantitat menor quan és el mateix quocient
que s’obté al dividir la suma de les dues quantitats per la quantitat més
gran'.
De la definició és molt fàcil deduir que el nombre auri o
nombre d’or és l’arrel positiva de l’equació de segon grau
següent:
x2 – x – 1 = 0
És un nombre irracional que té infinits decimals. El seu valor és:
1,61803398874989...
En nombre auri és el nombre que els grecs usaven per a determinar
l’epacta.
La relació
matemàtica entre alçàries i amplàries en la composició d'una façana pot ser el
nombre auri o no ser-ho. L’arquitecte pot fer, lògicament, el que considere més
oportú i així és en cada cas.
Seria millor posar nombre auri (o
nombre d’or) en lloc
de posar nombre d'or (o
nombre auri) o, millor
encara, posar nombre auri com a entrada principal, amb la definició, i,
en una altra accepció, posar nombre d’or i que aquesta darrera remetera a
nombre auri.
● En l’entrada papadiners del DNV
diu:
En l’entrada papadiners del DIEC
diu:
Es veu de seguida que la definició del DNV està copiada del
DIEC amb uns canvis irrellevants, però és
incorrecta.
En el GDLC trobem la definició següent de la paraula
papadiners:
Aquesta sí que és correcta.
La paraula papadiners és un compost del verb papar (=
menjar) i del substantiu diners. Un papadiners no és un pretext
per a fer diners, com diuen el DNV i el DIEC, sinó un pretext per
a fer que la gent es gaste els diners, siga com siga. Sovint de manera absurda i
inútil. El nostre papadiners equival al conegut sacadineros del
bolsón que usen els castellanoparlants.
El nostre papadiners, com el sacadineros castellà, s’usen
sempre referits a qui li trauen els diners, no a qui es beneficia perquè li’ls
trau a un altre, que sembla que és el criteri que apliquen el DNV i el
DIEC i que a mi em sembla totalment inadequat.
Cal reflexionar sobre açò i reconsiderar aquesta
definició.
● En l’entrada escurabutxaques del DNV
diu:
3. màquina escurabutxaques V. màquina
11.
En l’entrada escurabutxaques del DIEC
diu:
En aquest vocable, tant el DNV com el DIEC, actuen
correctament i el definixen referit a qui li trauen els diners, no a qui es
beneficia perquè li’ls trau a un altre.
Les tres primeres accepcions de l’entrada escurar del DNV
són:
1.
v. tr. i
intr. Netejar
(els plats, els gots, els coberts i la resta d'atifells de cuina o de
menjador).
Escura bé la cassola. Sempre
em toca escurar a mi!
2. v.
tr. Netejar
(un receptacle o un conducte) llevant els residus adherits a les
parets.
Escurar un pou, un fumeral, una
séquia.
3. v.
pron. Llevar-se
alguna molèstia de la gola tossint.
Es va escurar la gola abans de
parlar.
Aquestes accepcions són les úniques conegudes i usades per la immensa
majoria de valencians. Per a un valencià, la paraula escurabutxaques
resulta estranya. És molt més lògic i més adequat emprar el vocable
buidabutxaques que el DNV arreplega només coma sinònim de
carterista.
Cal reconsiderar les entrades buidabutxaques i
escurabutxaques del DNV.
● En el DNV trobem màquina escurabutxaques amb la
definició següent:
f. JOCS Aparell
que proporciona premis en metàl·lic i que funciona amb
monedes.
Pels motius exposats en el punt anterior, considere que caldria incloure
en el DNV la denominació màquina buidabutxaques conservant també,
naturalment, màquina escurabutxaques.
● En el DNV falta la paraula etnònim que
significa 'nom
propi d’un grup ètnic determinat'. El DNV, en canvi, sí que arreplega la paraula
exònim.
● En el DNV falta la paraula pseudotopònim que
significa 'topònim fals'.
Pseudotopònims són Can Fanga, denominació despectiva de
Barcelona, Son Fotifuig, emprat per a denominar un lloc llunyà i
desconegut o Cala Fotuda usat per a referir-se a un lloc
indesitjable.
● En el DNV falta la paraula pixapins que significa,
despectivament, 'habitant d’una gran ciutat que només va al camp alguns diumenges o
dies de festa'. En molts llocs de Catalunya s’aplica als
barcelonins.
● En el DNV trobem la paraula paraigua però no la variant
paraigües que és la que emprem tots els valencians i que Francesc Ferrer
Pastor va donar entrada com a forma principal en el seu Diccionari
General, variant emprada per diversos autors valencians com ara Francesc
Almela i Vives, Ernest Martínez i Ferrando, Enric Soler i Godes, Manuel Sanchis
Guarner o Enric Valor i Vives i que també arreplega el DCVB. També la
trobem en un exemple de la Gramática de la lengua catalana de Pompeu
Fabra de l’any 1912.
En la
rondalla El llenyater de Fortaleny d’Enric Valor podem
llegir:
La Mort, embolicada en el seu llençol i sempre carregada
amb l'endiastrada dalla, s'enfilà per la finestra, i ja la tenim dalt la
frondosa i fruitosa figuera, la que sempre tenia figues, i que, com en estiu,
apareixia bledaníssima, amb cada pàmpol com un paraigües, fresca, lletosa i amb
cada figa de la gota de la mel que pesava una unça.
En la Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner trobem els
exemples següents:
Oblidar-se del paraigües, i Oblidar-se de dur el
paraigües;
Els versos següents són de l’Espill a trossos de Francesc Almela
i Vives:
Sa copa, obrant com un paraigües,
desvia el ròssec de les aigües
que cauen en les tristes diades de
l'hivern.
En el llibre El Multilingüisme a les universitats en l'espai europeu
d'educació superior de Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra trobem:
Pel que fa a la mobilitat, la recent reformulació dels
programes europeus, i en especial del Sòcrates/ERASMUS, sota el paraigües del
Livelong Learning, comporta ja una clara orientació cap a la potenciació de les
estades de mobilitat al llarg de la formació de grau i postgrau, sobre la base
de matrícula en la universitat d’origen.
El DNV hauria d’incloure paraigües com entrada principal i
paraigua hauria de remetre a paraigües.
● En el DNV no trobem l’exclamació de sorpresa ¡ah, paraigües!
que jo vaig incloure en el meu llibre Les nostres paraules, editat
per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És una exclamació molt corrent en
valencià.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
descerebrat
etnònim
paraigües
pixapins
pseudotopònim
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses unitats
lèxiques que no apareixen en el DNV.
¡ah, paraigües!
beguda energètica
coca de mida
màquina buidabutxaques
tempesta d’idees
4. Bibliografia
AADD;
Gran
Diccionari de
Alcover, Antoni
Maria
& Moll, Francesc de Borja (amb la
col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10
volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [=
DCVB]
Almela i Vives, Francesc; L’espill a
trossos. (Editorial L’Estel, València, 1928)
Fabra i Poch, Pompeu; Gramática de la lengua catalana. (Massó, Casas & Cia., Barcelona, 1912)
Ferrer Pastor, Francesc; Diccionari general. (València,
1985)
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edició, Edicions 3 i 4 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana /
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona / Palma de Mallorca /
València, 1995) [= DIEC1].
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].
Martí i Castell, Joan & Mestres i Serra, Josep M.; El Multilingüisme a les universitats en l'espai europeu d'educació
superior. (Institut d’Estudis
Catalans, Barcelona, 2008)
Reig, Eugeni S.; Les
nostres paraules. (Acadèmia Valenciana de la Llengua, València,
2008)
Sanchis
Guarner, Manuel; Gramàtica valenciana (Editorial Torre,
València, 1950)
Valor i Vives, Enric; El llenyater de Fortaleny dins Rondalles valencianes (1r volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1984)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 19 de desembre del 2014
--------------------------------------------------------------------------------------------------