Exemple d'Ús: «Jan Lauwers, dramaturg belga, assegura que, ‘malgrat que sempre escric en la meva llengua materna, el flamenc, mai escolto les meves obres en el seu idioma original, ja que Flandes
és un país petit i el flamenc el parla molt poca gent'.»
Ús correcte: «
mai sento les meves obres
en el
»
Explicació: Ja seria un autor ben estrany, si no volgués sentir la llengua en què
ell mateix escriu. Recomanació: en cas de dubte, escolliu sentir.
La revista L'Aiguadolç publica un especial dedicat
a la literatura i la història
Un any més L'Aiguadolç acudeix puntual a la cita amb els seus lectors. Un any més, sí, però val a dir que aquest no és un any qualsevol; perquè el 2014 commemorem –que no celebrem– una efemèride de gran transcendència per a Catalunya, en particular, i també per al País Valencià i les Illes: el tricentenari de la caiguda de Barcelona, l'11 de setembre de 1714. Aprofitant aquesta efemèride transcendental per a la història de catalans, valencians i mallorquins, la revista que edita l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) dedica tot un dossier sobre la història com a matèria literària.
Coordinat per l'escriptor Tomàs Llopis, i il·lustrat per l'artista alcoià Antoni Miró, s'hi apleguen articles de Simona krabec sobre el paper de la història en la configuració de la idiosincràsia europea, i de la seua incidència en la literatura; de Tomás Hernández, sobre “La invenció d'Amèrica”; de Josep Lozano, a propòsit de la gestació de Crim de Germania, una obra cabdal de la literatura valenciana contemporània, i de Silvestre Vilaplana, sobre el joc entre la ficció i la realitat en la novel·la històrica. Aquestes reflexions són la translació al paper de les corresponents conferències amb què els autors van nodrir el cicle Encontres a Beniarbeig, que tingueren lloc en aquesta localitat de la Marina Alta entre l'hivern i la primavera passada. Per reblar el clau del dossier, Josep Bertomeu Moll analitza dues obres cabdals sobre la caiguda de Barcelona, Victus, d'Albert Sánchez Piñol, i Cicatrius de 1714, d'Andreu Martín. I Jovi Lozano-Seser fa interessantíssimes reflexions sobre la història com a matèria primera dels best-sellers. En paraules de Juli Capilla, director de la publicació, “es tracta d'un dossier imprescindible per als estudiosos de la nostra literatura, i interessantíssim per al públic en general”.
La revista publica també ressenyes i comentaris amb les novetats
bibliogràfiques més reeixides dels darrers mesos: El tramvia groc, de Joan Francesc Mira; La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver; Un son profund, d'Enric Iborra, sobre l'últim recull de
contes de Rafa Gomar, Bé, perdona'm, però estan esperant-me, i
d'Els dubtes i els glaçons, de Josep Lluís Roig. A més, en l'apartat de creació hi ha la col·laboració d'alguns versos inèdits de
Salvador Ortells Miralles,
recentment guardonat amb el prestigiós Premi Alfons el Magnànim València de
poesia. I es publica per primera vegada en valencià un fragment del llibre
“The Bondwoman's narrative
/ La novel·la
d'una esclava”, de Hannah Crafts, esclava nord-americana que va voler
deixar testimoni de la seua vida en un llibre. La traducció ha estat elaborada
amb molta cura per la professora i traductora Maite
Insa.