Xocolateria de renom,
aparador
Aquesta és una de les dades més rellevants de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013 en l'àmbit del Camp de Tarragona, que s'ha presentat avui, 12 de desembre, a la seu de l'Ajuntament de Reus.
El coneixement de la llengua catalana ha augmentat de 2008 a 2013, després del descens registrat en el període 2003-2008, motivat per l'allau immigratòria iniciada el 2001. Així, el 2013 augmenten les habilitat d'entendre'l, amb un 94,5%, i de parlar-lo, amb un 81,6%, que són força semblants a les registrades el 2003. Pel que fa a l'habilitat de llegir, el percentatge del 81,5% és bastant semblant a la xifra de 2008 i queda 6 punts per sota de les dades de 2003. En canvi, l'habilitat d'escriure, amb un percentatge del 62%, és 4 punts superior a la de 2003 i bastant similar a la de 2008.
En els darrers cinc anys el català ha augmentat 4 punts com a llengua inicial i 3,3 com a llengua habitual. Aquests percentatges indiquen una recuperació respecte a la davallada del període 2003-2008. Pel que fa al castellà, en el conjunt de la dècada ha disminuït com a llengua inicial i ha crescut més de 4 punts com a llengua habitual.
El percentatge d'ús del català com a llengua habitual al Camp de Tarragona se situa en el 38,6%. El castellà, amb un 47,9%, és la llengua habitual de la majoria de la població i es registra un 5,9% de persones que tenen terceres llengües com a llengua habitual. Comparativament amb el conjunt de Catalunya, per sota dels percentatges de català com a llengua habitual del Camp de Tarragona hi trobem l'àmbit Penedès, amb el 35,5%, i el Metropolità de Barcelona, amb el 27,8%. Pel que fa als altres cinc àmbits territorials, l'ús del català com a llengua habitual supera el del castellà: a les Terres de l'Ebre, amb un 73,8%; a les Comarques Centrals, amb un 63%; a l'àmbit de Ponent, amb un 61,9%; a l'Alt Pirineu i Aran, amb un 61,3% i a les comarques gironines, amb un percentatge del 51,5%.
En relació amb l'ús del català en els 7 àmbits de consum i serveis, tot sembla indicar que l'ús del català és major en aquells àmbits on la regulació dels drets lingüístics està més garantida. Així, l'ús del català supera més del 40% en els àmbits de l'Administració local, Administració de la Generalitat, bancs i personal mèdic. En els àmbits del petit comerç, l'Administració de l'estat i el gran comerç no arriben a aquesta xifra.
La mostra efectiva al Camp de Tarragona ha estat de 622 enquestes.
Es poden demanar en préstec al Centre mitjançant correu electrònic (cddgpl@gencat.cat) o bé presencialment. També es poden visionar a la seu del Centre de Documentació. Les condicions de préstec són les mateixes que les d'altres materials del Centre.
El VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC, va ser presentat a València i a Palma els dies 11 i 17 de desembre, respectivament. L'encarregat d'explicar quina és la situació del català en aquests territoris va ser Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l'Informe. L'acte de València es va organitzar amb la col·laboració d'Acció Cultural del País Valencià i el de Palma, conjuntament amb el Grup de Recerca Sociolingüístic
Tal com recull l'Informe, el conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall molt divers de situacions sociolingüístiques. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra), i unes altres on els indicadors sociolingüístics són bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l'Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d'una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que, a mitjà termini, poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en els territoris històrics.
Pel que fa als usos de la llengua, a les Illes Balears s'ha passat d'un període (1986-2001) en què els percentatges de creixement de parlants eren inferiors als de l'increment de la població, a un altre (2001-2011) en què, malgrat haver-se duplicat la taxa de creixement poblacional, l'importantíssim increment de parlants ha permès mantenir les estimacions percentuals: el 2011, un 63,4 % de persones declaraven que sabien parlar la llengua. Al País Valencià, en canvi, la disminució dels indicadors d'ús, que ja es visualitza a partir del 1995, ha continuat durant el període 2005-2010, en què el decrement general de l'ús és d'uns tres punts percentuals. Una altra dada destacada de l'Informe és que el consum de mitjans de comunicació en llengua catalana continua a la baixa al País Valencià i a les Illes Balears.
Entrades recents de la Xarxa CRUSCAT