InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 1093 (dilluns 29/12/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
Si durant l'any 2015 voleu
rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a
l’adreça infomigjorn@telefonica.net
en el qual heu de fer constar el vostre nom i
cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2015 és de 25
euros.
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. El problema de la prostitució a la
carretera.
2) Bromera i Tàndem aposten per escriure la carta als
Reis d'Orient en
valencià
4) Enllaçats per la
Llengua denuncia a la Conselleria de crear conflicte en l'ús del valencià a
l'escola
8) Vacances de Nadal plenes de cinema
en català
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona, 2012)
El catanyol es cura
Pau Vidal
El problema de la prostitució a la
carretera
ÚS: “…i després els alcaldes ens trobem
amb aquests fregats”.
ÚS CORRECTE: “…i després els alcaldes ens
trobem amb aquests saraus”
EXPLICACIÓ: En contextos més formals també
es pot dir ‘embolics’ o ‘històries’. En més informals,
‘merders’.
Publicat en EL PUNT AVUI dimarts 16 de desembre del
2014
Bromera i Tàndem aposten per escriure la carta als Reis d'Orient
en valencià
S'han
distribuït 30.000 missives amb consells pedagògics per a escollir els llibres
ideals per a cada edat
Més
de cinquanta llibreries valencianes en disposaran
d'exemplars
La
campanya de Nadal d'Edicions Bromera i Tàndem Edicions se centra en el foment de
la lectura en valencià entre els més menuts. Així, a través dels dos segells
editorials, s'han distribuït 30.000 cartes en nombroses llibreries valencianes
amb diversos objectius: apostar pel valencià per a escriure a Ses Majestats
d'Orient; destacar el llibre com una opció perfecta per a fer un regal, i també
animar els pares i els xiquets a entrar a les llibreries, on trobaran la carta
als Reis i moltíssimes novetats editorials interessants.
A
més, els dos models de carta –una de Bromera i l'altra de Tàndem– es poden
descarregar des dels webs respectius. En les dues cartes es donen consells i
orientacions elaborades per pedagogs i dirigides a pares i familiars per a
facilitar l'elecció dels llibres més adequats per als xiquets i les xiquetes
tenint en compte la seua edat, i també es fan algunes propostes concretes de
títols que endinsaran els més menuts en el fantàstic món de la lectura. Entre
altres, trobaran de Tàndem Bon Llopnadal, de Jesús Aznar i Blanca BK, Zisosaure,
d'Agnés de Ryckel, i L'abecedari fantàstic de Potam, de Montse Gisbert, mentre
que de Bromera hi ha Cara de pardal, de Rocio Bonilla, la divertida col·lecció
“Des-contes”, d'Enric Lluch, i La por del passadís, de Raimon Portell i Sergi
Portela, entre altres. A més, les dues cartes estan il·lustrades amb simpàtics
dibuixos extrets d'algunes d'aquestes apostes de Nadal.
Més
de cinquanta llibreries valencianes –ubicades en més de vint localitats de les
nostres comarques– disposaran d'exemplars d'aquestes cartes de Reis,
acompanyades del cartell promocional de la campanya, en què es destaca el
potencial dels llibres com a regal idoni per al dia de
Reis.
Per a
potenciar també el missatge, Edicions Bromera ha llançat un vídeo a través de
les xarxes socials. Amb el títol “Per què regalar llibres aquestes festes?”,
presenta un audiovisual en què treballadors i amics de l'editorial expliquen
d'una manera divertida algunes raons per a regalar llibres. La campanya de
comunicació ha consistit en la difusió del vídeo a la xarxa a través de YouTube,
la reproducció d'aquest en diversos mitjans de comunicació i l'enviament de
butlletins informatius.
Enllaçats per la Llengua denuncia a la
Conselleria de crear conflicte en l'ús del valencià a
l'escola
Enllaçats per la Llengua (ExLL) exigeix a la Conselleria
d’Educació la retirada immediata de la consulta i l’aplicació de la LUEV amb
l’objectiu d’estendre l’ensenyament en valencià, tant en els programes bilingües
com en els plurilingües, i convertir-la en la llengua base de tot el sistema
educatiu, tal i com recomanen els experts en la
matèria.
La plataforma, que agrupa diverses organitzacions que lluiten per la
normalització del català al País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Catalunya
Nord, la Franja de Ponent, l’Alguer i Andorra, han acordat la següent declaració
sobre la consulta que es realitzarà als pares i mares el pròxim 19 de desembre
en els centres d’educació infantil i primària al País Valencià per a
pronunciar-se sobre la llengua base, castellà o valencià, dels programes
plurilingües:
1.- La consulta als pares i mares forma part de l’arquitectura legal
iniciada fa temps pels governs espanyols i valencià per arraconar i marginar el
valencià a l’ensenyament: decret de plurilingüisme, arranjament escolar, LOMQE,
no autorització de línies en valencià, etc.
2.- Aquesta consulta contribuirà a reviscolar el conflicte lingüístic en
la societat valenciana i crearà tensions entre famílies i entre famílies i
centre educatiu. Fins ara, els programes lingüístics no havien generat
conflictes més enllà dels impediments per part de l’administració per a garantir
l’ensenyament en valencià a l’alumnat, però no entre famílies i aquestes i els
centres educatius, com es preveu que passe ara.
3.- La Conselleria d’Educació i el govern valencià es desentenen
d’aquesta manera de la seua obligació de complir i fer complir la Llei d’Ús i
Ensenyament del Valencià quant als objectius de fomentar la llengua minoritzada
i la consecució de les mateixes competències lingüístiques en valencià i
castellà per part de l’alumnat.
4.- La consulta és totalment innecessària ja que els pares i mares ja
demanen, cada any, la llengua vehicular en què volen que els seus fills reben
l’ensenyament en els processos d’admissió i matriculació. També anul·la el paper
del claustre i del consell escolar del centre a l’hora d’acordar i determinar
els programes lingüístics adients per a l’alumnat.
5.- La consulta no és vinculant i serà l’administració la que decidisca
en última instància la llengua base dels centres. En cas de conflicte, ja sabem
per quina llengua es decantarà la Conselleria d’Educació, com ha demostrat
aquest curs en moltes escoles en què ha decidit modificar els programes
plurilingües en valencià per programes en castellà, amb l’argument que la LOMQE
garanteix el dret de les famílies a rebre l’ensenyament en castellà, per molt
minoritàries que siguen, com ha passat en el CEIP Pare Català de València, per
posar un exemple.
6.- La campanya informativa a les famílies que recull la normativa de la
consulta per a explicar amb detall en què consisteixen els programes lingüístics
i les conseqüències per a l’alumnat d’elegir una llengua base o una altra és
pràcticament nul·la. En menys d’una setmana els centres i l’administració no
tenen temps per a informar amb un mínim de garanties, dels programes
lingüístics.
7.- La Conselleria ha presentat aquesta campanya amb el lema “Tu
decideixes l’educació dels teus fills”. Ens preguntem perquè no ha fet una
consulta també sobre les retallades de professorat, de beques i ajudes de
menjador, transport escolar i materials educatius, d’augment de les ràtios i
càrrega lectiva de professorat, LOMQE, i la resta de la normativa que afecta la
qualitat de l’ensenyament.
8.- Per tant, ens trobem davant una nova premissa falsa que intenta
vendre a les famílies el control sobre l’educació dels seus fills (com la
instauració del districte únic) però que només pretén conflictivitzar la llengua
a l’ensenyament i usar la consulta com un instrument més per a reduir la
presència del català a l’ensenyament en el País
Valencià.
ExLL fa constar que La Confederació d’AMPAs del País Valencià Gonzalo
Anaya (que integra les federacions d'AMPAs de Castelló, València i Alacant) ha
manifestat la seva oposició a aquesta consulta i fa una crida a les famílies a
no participar en aquest procés que consideren un engany.
Enllaçats per
la llengua,
enllacatsperlallengua@gmail.com
http://exllengua.blogspot.com/
Castelló de la Plana
13 de desembre de 2014
5)
Publicat en VilaWeb divendres 19 de
desembre del 2014
6)
Jordi Badia
Us heu parat mai a pensar per què diem Pare Noel? És a dir, per
què fem servir el mot francès Noël? Té tradició aquest híbrid
catalano-francès? No seria més lògic de dir-ne Pare Nadal, com ja
s’havia dit temps enrere? Què fan les altres llengües?
Anem a pams. Tradició? No, la nostra tradició nadalenca és
fer cagar el tió (no en digueu, si us plau, cagar el
tió, que fóra una altra cosa, i ben dolorosa). En canvi, fora de casa
nostra l’encarregat de portar presents a la mainada és Sant Nicolau, molt
venerat a tot el món. El nom neerlandès d’aquest sant evolucionà fins a
Sinterklaas. I com que els neerlandesos fundaren Nova York (al segle
XVII) allà hi fou conegut amb aquest nom, que al segle XIX ja s’havia corromput
en Santa Claus.
Per aquesta raó Santa Claus no és pas el nom que es fa
servir a tot el món anglosaxó. A Anglaterra i al Canadà en solen dir Father Christmas
(literalment, Pare Nadal). I en la gran majoria de les llengües del
nostre voltant s’han basat en aquest nom: en francès, Père Noël; en
italià, Babbo Natale; en
alemany, Weihnachtsmann; en
neerlandès, Kerstman; en
romanès, Moș
Crăciun; en llatí, segons la Wikipedia, Pater Natalis…
L’espanyol és pràcticament l’única llengua que fa això tan
estrany d’agafar una part del nom del francès (llevant-ne encara la dièresi):
Papá Noel. Certament, també el portuguès en diu Papai Noel,
per bé que convivint amb la forma emancipadora Pai Natal.
Vist tot això, oi que és més lògic que en diguem Pare
Nadal?
Bon Nadal i bon any!
(Si voleu saber curiositats sobre l’origen dels noms de les
tradicions nadalenques, us recomanem molt vivament dos articles del lingüista
Gabriel Bibiloni, que ens parlen de Sant Nicolau i dels Reis de l’Orient.)
7)
Publicat en VilaWeb divendres 19 de
desembre del 2014
Vacances de Nadal plenes de cinema en català
Durant el període
de Nadal s’estrenen tres pel·lícules en català: Fred al juliol, en versió
original subtitulada al català, i dues pel·lícules per a públic infantil i
familiar, Bob Esponja 2 i Paddington, en versió doblada al
català.
El 30 de desembre
arriba Fred al juliol, una pel·lícula de suspens ambientada a Texas els
anys 80. Un home irromp en una casa i el pare de família, Richard, no dubta a
disparar-li en defensa pròpia. Convertit en un heroi local, quan sembla que el
cas ja s’ha tancat, apareix el pare del lladre assassinat
disposat a venjar-se de l’assassí del seu fill.
El dia de Reis
s’estrena Bob Esponja 2, la segona part de la versió cinematogràfica de
la famosa sèrie televisiva. Aquest cop, Bob Esponja i els seus amics han de
trobar la pàgina d’un llibre màgic que ha robat un pirata. Per aconseguir-ho han
de sortir de l’aigua i transformar-se.
El 6 de gener
també s’estrena Paddington, una comèdia familiar protagonitzada per un
jove ós peruà que, mogut per la seva passió per tot el que és britànic, decideix
anar a Londres. Perdut a la gran ciutat, tindrà la sort de trobar la família
Brown, que l’acollirà durant una temporada. La tranquil·litat s’acaba quan
coneix una taxidermista (Nicole Kidman) a qui li encantaria exhibir el nostre ós
protagonista en un museu.
Durant les
vacances nadalenques continuarà la projecció d’altres films ja estrenats en
català com Stand by me Doraemon, Big Hero 6 i les pel·lícules del
cicle infantil Pack Màgic de Nadal.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací