El calendari romà era, inicialment, lunar. L’any tenia 304 dies i deu
mesos que s’anomenaven Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quinctilis, Sextilis,
September, October, Nouember, December. El primer dia de l’any era l’u de
Martius. Posteriorment s’hi varen afegir, a continuació de
December, dos mesos més, Januarius i Februarius. Amb aquest
canvi l’any va passar a tindre 12 mesos i 354 dies. El
Gener
El nom del primer mes de l’any deriva del llatí vulgar jenuariu(m) i aquest del llatí clàssic
ianuariu(m), que significa 'que
pertany a Janus', ja que el mes estava consagrat a aquest déu romà de dues
cares, custodi de les portes i claus del cel i de la terra. Regia el pas dels
dies i de les nits i, per això, també dels mesos. La forma del llatí vulgar
jenuariu(m) és analògica amb februariu(m).
La variant formal
giner, àmpliament usada des d’antic, és conseqüència del fenomen de
tancament de la e en algunes paraules començades per gen-, molt
corrent en valencià. Així paraules com ara gener, genoll,
general, genet, geneta o genovés poden tindre, en
determinats llocs, la pronúncia popular ‘giner’, ‘ginoll’, ‘gineral’, ‘ginet’, ‘gineta’
o ‘ginovés’. Aquest tancament de la e en
i no és universal i fluctua molt, ja que en alguns llocs es produïx i en
altres no, en alguns llocs es tanca la e de determinades paraules però no
la d’altres i, fins i tot, hi han llocs a on coexistixen formes amb e i
formes amb i. També hi han determinades paraules començades per
gen- en les qual no es produïx mai enlloc el tancament en i, com
ara gendre, generós, generositat, geniva,
gent, gentada, genteta, gentola o gentil. Com
que la cosa és molt complexa, la millor solució és no consagrar com a forma
culta cap de les variants populars començades per gin-, malgrat que
siguen molt antigues i tinguen tradició literària. Així, doncs, escriurem sempre
gener, mai giner.
Febrer
El nom del segon mes de l’any deriva del llatí februariu(m), derivat de februus,
que significa 'que purifica'. La februa era una festa de purificació
i expiació que els romans celebraven el mes de febrer. Februa era un
epítet de Juno, com a deessa de la purificació. El mateìx qualificatiu
(frebruus ) es donava a Plutó, déu de l'Avern.
Març
El nom del tercer mes de l’any ve del llatí martiu(m), vocable que deriva de
Mars, Martis, déu de la guerra, a qui era consagrat. Segons Ovidi, Ròmul, el mític fundador de
la ciutat de Roma, fill del déu Mart i germà bessó de Remus, va ser qui va
dedicar aquest mes a son pare. Els romans eren un poble bel·licós i varen
dedicar el primer mes de l’any –que després va passar a ser el tercer– al déu de
la guerra.
Abril
El nom del quart mes de l’any deriva del llatí
aprile(m). L'ètim és incert. Segons alguns autors llatins (per
exemple, Varró i Macrobi), aquest mot deriva del verb aperio,
aperire (=obrir) i expressa la idea que la natura s’obri, que les flors
esclaten, és a dir, que comença la primavera. Molts autors moderns suposen que
deriva de l'etrusc *Apru (= Afrodita) deessa de l'amor i de la
bellesa.
Maig
El nom del quint mes de l’any deriva del llatí maju(m) perquè estava dedicat a la
deessa Maia, protectora
del creixement dels fruits i
mare de Mercuri, el missatger dels déus. A Roma
també l'anomenaven Majesta i sovint la identificaven amb la Bona
Dea, divinitat de la terra objecte d'un culte misteriós celebrat només per
dones en una cova de Roma. Es creia que la Bona Dea protegia la
fecunditat dels camps, la gestació i la salut.
Juny
El nom del sext mes de l’any deriva del llatí juniu(m) perquè, probablement, estava
dedicat a Juno, reina dels déus que, amb
Júpiter, el seu espòs, i Minerva, integrava la tríada capitolina. Era
protectora de la dona, de la vida conjugal i dels parts. Tenia
l'epítet de Lucina (derivat de lux lucis, 'llum') perquè ajudava a
vindre a la llum feliçment.
Juliol
El nom del sèptim mes de l’any deriva del llatí iulius, nom posat en memòria de Juli
Cèsar, tribú, pontifex maximus, censor,
dictador vitalici i imperator, autor del calendari julià, anterior al
calendari gregorià que usem actualment.
Són molt corrents
les pronúncies populars 'juriol',
'joliol' i 'joriol' que no s’han d’usar mai en la llengua culta, ni oral ni
escrita.
Agost
El nom de l’octau mes de l’any deriva del llatí vulgar agustu(m) i aquest del llatí clàssic augustus, nom posat en memòria de
l’emperador romà Octavi Cèsar August.
Setembre
El nom del nové mes de l’any deriva del llatí septembre(m), perquè era, antigament, el
seté. A proposta de l’emperador Calígula se li va canviar el nom pel de
Germanicus, que era el nom
autèntic d’aquest emperador. El canvi es va mantindre durant algun temps, però
molt poc.
Octubre
El nom del desé mes de l’any deriva del llatí vulgar octobre(m), perquè aquest més era,
antigament, el que feia huit. Es va intentar canviar el nom d’aquest mes pel de
l’emperador Dioclecià, però el canvi no va quallar.
Novembre
El nom de l'onzé mes de l’any deriva del llatí novembre(m), perquè era, antigament, el
que feia nou.
Desembre
El nom del dotzé mes de l’any deriva del llatí decembre(m), perquè era, antigament, el desé.
--------------------------------------------------------------------------------------------------