InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1079 (dimecres 03/12/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
2) Salvador Pardo - El DNV (VIII)
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
2)
 
El DNV (VIII)
 
Salvador Pardo
 
Admet camisó com a camisa de dormir.
 

En sord, hi ha més sord que una rella i sord com una maça, però no més sord que una campana.

No hi ha canarinha: selecció brasilera, pel color groc de la camiseta.

Admet el sentit figurat de candent: un assumpte candent.

No hi ha canimet: bossa amb tapadora per a dur el recapte al camp.

En l'entrada cantar no hi ha qui canta els seus mals espanta.

En càntic podria posar-se com a exemple el llibre El càntic dels càntics.

Fa sinònims cantó i cantonada. Però no ho són: un cantó és un angle intern (el cantó d'una habitació), mentre que cantonada és l'angle extern (una casa que fa cantonada).

Admet culpabilitzar al costat de culpar.

Admet a sovint al costat de sovint.

Accepta incordiar (destorbar, molestar).

L'expressió castellana referent a la comunicació “cambio y corto”, pot incloure-s'hi com a canvi i fora.

No hi ha donar canya (augmentar la intensitat de l'acció).

Canyó també és una forma popular per referir-se a la tràquea.

No hi ha capità aranya; qui induïx els altres a executar alguna cosa perillosa sense participar-hi.

No hi trobe carabiniere ni carabinieri.

Accepta rebentat (“carajillo”), i també cigaló. Altres solucions: perfumat i café amb gotes.

En l'entrada  fe no hi ha la fe del carboner.

Accepta carinyo i carinyós –osa.

En caritat, podria dir-se que la caritat ben entesa comença per un mateix.

En l'entrada carn, podria afegir-s'hi la carn vol carn (Ausiàs Marc), i en la carn fa carn i el vi fa sang, els diners van on n'hi ha.

Una altra versió de ni carn ni peix pot ser ni molla ni crosta.

Sorprenentment accepta carpa com a envelat que cobrix un circ o qualsevol altre recint ampli.

No hi ha carpe diem (viure el dia de hui).

No hi ha carpetovetònic –a.

Hi ha carpetada com a colp pegat amb una carpeta, però no recull el sentit de donar carpetada, donar per acabat un assumpte.

Hi ha descàrrec, però no en el sentit que té en comptabilitat, com a apunt contrari al càrrec (“data “ en castellà).

En carregar, no trobe carregar les tintes (exagerar), i carregar-se de paciència.

No hi ha carta de color o Pantone (nom comercial).

No recull cash flow, flux de caixa.

Apareix espontani, però no en l'accepció de persona que irromp il·legalment en el trancurs d'una correguda de bous i, últimament, en un partit de futbol, per afany de notorietat.

SINONÍMIA (per ordre de preferència)

Úvula / campaneta, gallet; camuflament / camuflatge; xato / camús; canguelo / cangueli; canella / canyella; cansament / cansera; cànter / càntir; gaudir, fruir / gojar, disfrutar; caparra / paparra; capbaix / capmoix, capcot; escabussar / capbussar, cabussar; capell / barret; fisonomia / fesomia, caràcter; caravana / rulot; carabassa /carbassa; meconi / carbonada; corcó / corc, quera; carcaix / buirac; caribeny / caribenc; carlí / carlista o carliste; carabiner / carrabiner; assagador / carrerada; carrera / correguda, cursa; castanyoles / castanyetes, esclafidors; moixiganga / ball de valencians; castic / càstig.

 

3)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 25 de novembre del 2014
 
 
Carme Junyent
 
 
Benvolgut president,

Ja em disculparà que m'atreveixi a importunar-lo amb una qüestió prou trivial, però em trobo que, cada vegada que vostè pronuncia un 'catalans i catalanes', 'tots i totes' o similar, a mi m'arriba una allau de queixes, comentaris i retrets que hauria d'anar destinada a vostè. Per això m'he decidit a fer de portaveu dels qui, fins ara, només han trobat en mi un mur de lamentacions.

Jo li he sentit discursos sencers sense cap desdoblament de gènere, i em costa d'entendre per què, darrerament, hi ha tornat i de manera gairebé sistemàtica. Com que no vull fer conjectures, anem al gra.

La suposició que, quan desdoblem, donem un espai a les dones és falsa; o el lloc que ens dóna és, de fet, un lloc diferent del dels homes. Vull dir que quan vostè —o qualsevol altre— parla de 'catalans i catalanes' en realitat ens diu que les catalanes no som catalans. Em sembla que això que vull dir s'entendrà millor si li poso un exemple paral·lel.

L'expressió 'espanyols i catalans' és un disbarat per a uns i un fet per a uns altres. Per què? Doncs perquè tracta en dos grups diferenciats allò que per a uns és una relació tot-part i per a uns altres una equació equivalent a la de 'suecs i romanesos'. No fa pas gaire, el seu homòleg espanyol ens va regalar les orelles amb aquella dicotomia de 'catalans i independentistes' (es veu que n'hi ha més dels uns que no dels altres). No sé què en diria Freud, però la interpretació em sembla fora de dubtes: en el seu cap hi ha un fractura; ara, pel que fa als independentistes, jo diria que tots es consideren igualment catalans.

Si ara establim una simetria entre aquests exemples i els desdoblaments de gènere, em sembla que la conclusió és evident: si desdoblem és perquè creiem que es tracta de categories diferents. President: de veritat creu que les catalanes no som catalans?

Permeti'm de portar-ho a un terreny més personal. Pel que sé, vostè té tres fills, entre els quals hi ha, almenys, una noia. Estic gairebé segura que vostè, quan li demanen quants fills té respon que tres, i no pas 'tres fills i filles'. Encara més, és impossible que vostè tingui 'tres fills i filles'. I, continuant en el terreny personal, vostè sap francès. No s'ha preguntat mai com és que en aquesta llengua no hi ha arribat la plaga del 'llenguatge no sexista'? Per què això només ha passat en català, castellà —i, darrerament, en gallec— i en cap més llengua romànica?

Cregui'm, això només és una qüestió d'etiquetes. Que el gènere masculí és el no marcat ho demostra el fet que la major part de termes que s'incorporen a la nostra llengua agafen aquesta classe nominal (el 'drone', el Facebook, el xat, el wok, el burca), de la mateixa manera que quan són verbs s'incorporen a la primera conjugació, que és la menys marcada ('surfejar', masteritzar, escanejar, driblar). Per què ens queixem del gènere i no de les conjugacions? També la funció inclusiva del masculí la compleix el singular respecte del plural. Si diem 'El president és el cap del govern de la Generalitat' ens podem referir igualment a tots els presidents de la Generalitat, no únicament a vostè. Per què ens barallem amb el gènere i no amb el nombre?

La llengua funciona com funciona i voler modificar la gramàtica implica una violència equiparable a voler que tots els esquerrans funcionin amb la dreta: va contra l'ordre natural de les coses. Al capdavall, va ser Protàgores qui va tenir la mala pensada de batejar com a masculí el gènere no marcat; la resta no hem fet sinó copiar una idea que sí que era masclista: atribuir als homes allò que era de tots. De fet, els grecs van intentar canviar el gènere de paraules que no els semblaven prou masculines o femenines. Com si ara del vestit en diguéssim 'vestida' perquè és cosa de dones, o de la força 'forç' perquè és un atribut dels homes. Ells no se'n van sortir; espero que aquest intent d'estrafer la llengua tampoc.

President, no ens discrimini, si us plau: les catalanes també volem ser catalans. I, en cas que els arguments lingüístics no li semblin prou sòlids, ben segur que sap que un document acordat per l'Institut d'Estudis Catalans, el Parlament, la Direcció General de Política Lingüística, l'Institut Català de la Dona i la Universitat de Barcelona, entre més, diu que quan diem 'catalans', les catalanes hi són incloses. I si mai féssim una consulta per a saber què en pensem, estic segura que gairebé tothom acceptaria que en el fet de no burxar en l'estructura de la llengua no hi ha cap voluntat d'exclusió, sinó ben al contrari: que no ens donin peixet; que si li escrivís una carta sobre la discriminació de les dones seria molt més llarga.

Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
Departament de Lingüística General
Universitat de Barcelona
 
4)
 
 
Publicat en VilaWeb divendres 14 de novembre del 2014
 
 
Xavi Sarrià
 
El programa '300' de TV3 sobre la llengua em va resultar molt interessant —al País Valencià el podem veure ací— encara que es va limitar als límits geogràfics del Principat. Un error, al meu criteri, perquè la història de la llengua no s'entén sense fer referència a l'àmbit complet on es parla. D'entrada, perquè els problemes dels uns ens afecten als altres. Però també perquè la lluita per la seua recuperació, iniciada a meitat del segle XIX, s'explica amb les sinergies de tots els territoris. Dit això, el programa em va semblar molt necessari. La comparació que es feia entre el gaèlic i el català és clau per a adonar-se que ni tan sols un estat és capaç de frenar la substitució lingüística. I també per a entendre que aquesta regressió s'explica per factors històrics, però sobretot per condicionants socials. Igualment, em van semblar molt encertades les reflexions dels experts que remarcaven el cas excepcional de la vitalitat del català a Catalunya. Tal com es va dir, un prodigi en l'àmbit de les llengües minoritzades a Europa.

Compartisc plenament l'afirmació, però m'agradaria destacar un prodigi encara més sorprenent: el del català al País Valencià. Un fet del qual no solem ser conscients ni tan sols els valencians, faltats com anem de l'autoestima necessària. Per això a València, programes com '300' ens fan sentir enveja. Enveja perquè una televisió pública difon la pròpia realitat com hauria de ser habitual. Per desgràcia, al País Valencià no ho és gens. De fet, ni tan sols ens queda una televisió pública. Així i tot, si ens parem a pensar-ho arribem a la conclusió que la pervivència actual del valencià és un autèntic miracle. Encara que de seguida tractem de frenar l'emoció perquè hem de tocar de peus a terra, com vam comentar en aquest article. És la vella història del got mig ple o mig buit. Quan parle d'aquest tema sempre recorde una xica sarda que feia l'Erasmus a València i flipava amb la quantitat de parlants que té la nostra llengua. Jo també hi posava ulls com taronges perquè, és clar, tenia la visió que ací estàvem superfotuts. Ella, per contra, m'explicava que el sard havia reculat fins al punt que ni els nacionalistes no el parlaven. Anys després, amb les gires d'Obrint Pas, també vaig comprovar la situació ben complicada que travessen llengües com l'occità, el cors, el bretó o el gaèlic mateix. I com s'admirava en aquests països el nostre exemple.
El problema és que al País Valencià ens solem comparar amb el Principat. I, encara que allí també queda moltíssima feina per fer, de la comparació sempre n'eixim amb la moral tocada. Però, si ens fixem en alguns altres exemples, ens adonarem que la vitalitat del valencià també és tot un prodigi. I si perviu és gràcies a la tenacitat de tantes generacions, des de la gent de la Renaixença fins als valencianistes de pre-guerra, des dels supervivents del 1939 fins als fusterians dels anys seixanta i setanta, des del moviment cultural dels vuitanta fins a la resistència en xarxa dels noranta i dos mil. Però, sobretot, per la voluntat de tants milers de valencians que d'una manera conscient o inconscient, han mantingut viva la llengua en temps difícils. Sense legislacions, amb un estat en contra i un prestigi social en caiguda lliure. És per això que, de tant en tant, no va gens malament de sentir-se orgullosos de tot allò que s'ha aconseguit. Perquè, al cap i a la fi, no solament ens calen polítiques lingüístiques favorables. També necessitem tot el coratge i l'entusiasme per a encarar els atacs brutals que hem de suportar —un, dos i tres exemples d'aquesta setmana. I la tasca titànica que tenim davant.
 
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 12 de novembre del 2014

L'Euroregió Migdia-Pirineus Mediterrània incorpora l'occità com a llengua oficial

En la darrera assemblea de l'Euroregió del 27 d'octubre, celebrada a Mallorca, es va aprovar la modificació dels estatuts que incorporen la llengua occitana com a llengua oficial, al costat del català, del francès i del castellà. D'aquesta manera, l'occità fa un nou pas important de projecció internacional i reconeixement en incorporar-se de ple dret com a llengua oficial en l'organisme de cooperació euroregional, en el qual ja era objecte de consideració en les línies impulsades de programes de cooperació cultural.

Aquesta oficialitat s'ha assolit a instàncies del Govern de la Generalitat, que va formalitzar aquesta petició el febrer de 2014, en compliment de la Resolució 444/X del Parlament de Catalunya, adoptada el novembre de 2013. La proposta, que requeria una modificació dels estatuts de l'Euroregió, ha estat impulsada per la Secretaria d'Afers Exteriors, amb suport de la Direcció General de Política Lingüística. L'aprovació final dels nous estatuts es va formalitzar en l'assemblea del passat 27 d'octubre, moment a partir del qual és efectiva l'oficialitat de la llengua occitana en l'organisme de cooperació euroregional.

L'occità és llengua oficial a Catalunya d'acord amb l'Estatut d'Autonomia (art. 6.5), i és la llengua pròpia de l'Aran, on és denominat aranès.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací