acatxada
Avellament notable, minva significativa en l'estat físic o mental –o els
dos a la volta– d'una persona, bé per motius naturals, bé com a conseqüència
d'haver patit algun problema important de salut.
|
–Quina acatxada ha fet este home des de l'última volta que el
vàrem vore. I, total, no fa més que tres anys. –És que el varen operar de la próstata i va tindre problemes
postoperatoris. Ha passat molt, el
pobre. |
acostar
Posar més a prop en
distància o en temps.
|
Acosta't a la taula i fes-te una cerveseta amb mi,
home. |
Els fragments
següents pertanyen a la novel·
|
Llavors se'ls van acostar un parell de jugadors de dòmino que
acabaven de perdre la partida i volien
desentabuixar-se. |
|
Ricard i Roc es posaren a l'abric d'una motada de pins i ginebres,
i els homes se'ls acostaren lentament; les dones i els xicons es quedaren
a distància, les mans encara ocupades amb feixos i
branques. |
|
Va esclatar un crit general d'aprovació. Fins i tot, se li va
acostar una dona i li va voler besar una mà. Ell sentí una emoció que li
pujava a la gola, i es va acomiadar d'aquells miserables ple d'una
vanaglòria indefinida. |
|
Albert va desmuntar i se li acostà a fi que el feroç i fidel
gossarro s'esbravàs una mica en brusques carícies i salts
violents. |
|
L'home es va girar cap a ells i, sense dir cap mot, se'ls va
acostar a poc a poc. |
En la rondalla El rei Astoret d'Enric Valor,
llegim:
|
S'acosta a
una horteta, posa les mans en el fang i s'embruta de terra roja braços i
cara i coll; després s'ho refrega bé, a fi que no li quedàs més senyal que
la vermellor de la pell; també es va arreglar els cabells en una grossa
carxofa darrere el tòs. I disfressada d'aquesta guisa, no semblava la
mateixa. ¡Ni sa mare l'haguera
reconeguda! |
En la rondalla El castell d'Entorn i no Entorn d'Enric
Valor trobem:
|
–Acosta't –féu la reina amb una veu
afinada com la que li parlà des de darrere de la segona
porta. |
En la rondalla La mestra i el manyà d'Enric Valor,
podem llegir:
|
Entren,
tanquen, s'acosten a la vora del foc i es calfen, que pare i fillastra
venien enfredorits del vent que corria per damunt la
neu. |
En la rondalla Esclafamuntanyes d'Enric Valor,
trobem:
|
S'hi acosten
i, en la fosca creixent del vespre, pogueren adonar-se que era un edifici
immens i abandonat. Ells ja havien sentit contar que en aquell castell
passaven coses tan misterioses, que no hi havia cap muntanyés del terme
que s'hi volgués acostar ni a una ballestada de
distància. |
I en la rondalla Les animetes, també d'Enric Valor, podem
llegir:
|
Ell, que es
detura i descavalca d'un bot elegant, saluda les fadrines i s'acosta a la
font per tal de beure. |
El
verb acostar el tenim ja documentat
l'any 1250. És el verb que, al llarg de la història, hem usat els valencians per
a expressar el concepte definit i el que encara emprem majoritàriament junt al
verb atansar. El verb apropar –format a partir del substantiu
prop– el tenim documentat per primera
volta l'any 1889. És, com veiem, un verb de creació recent i que no feia cap
falta perquè ja tenim verbs patrimonials que ens resolen perfectament el
problema. Apropar, en realitat, és un
castellanisme mental. Com que el castellà, de cerca fa acercar, nosaltres, aplicant el mateix
raonament, de prop hem fet apropar. És un verb invasor que la
llengua normativa s'encarrega de difondre i que, a poc a poc, va matant els
verbs acostar i atansar que hem usat i mantingut vius
des de fa un grapat de segles. Per ara, afortunadament, només ha penetrat en els
parlars valencians del Maestrat i del Baix Vinalopó, però l'ús sistemàtic que en
fa la llengua culta, a la llarga, serà nefast.
En
valencià també es diu: aproximar, atansar
La
llengua estàndard sol emprar: acostar, apropar, aproximar,
atansar
En castellà es diu: acercar, aproximar
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 126)
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
El verb donar.
El
castellà utilitza molt el verb auxiliar “dar” i fem igual en català emprant-lo
en molts casos en què el català utilitza l'auxiliar fer. Així, per exemple, diem: *donar un
tomb”, quan el català utilitza fer:
Fer un tomb, fer un volt, fer una
volta.
*Donar amb un pal”, “dar con un palo”, quan en català és: Pegar amb un bastó, o pegar amb un garrot. Clavar
garrotada.
Donar un petó, “dar un beso”, quan el català utilitza fer: Fer un petó. Fes-me un petó,
reina.
“Darse la vuelta”. *Donar-se
la volta”. Girar-se. Girar-se en rodó.
Mig girar-se. Girar-se la truita. Ha
xutat a la mitja volta; o fent mitja
volta; o ha fet gol xutant mig
girant-se; o girant-se en rodó. Ara n'abusen perquè són dalt de tot,
però ja es girarà la truita, ja.
“Dar la impresión”. *Donar la impressió”. Fer la impressió. Em fa la impressió que el cas no els importa un
rave.
“Dar un vistazo”. *Donar un cop d'ull”. Fer un cop d'ull. Entrà a la sala i hi féu cop d'ull
ràpid.
“Han dado las cuatro”. *Han donat les quatre”, per Han tocat les quatre. Acaben de tocar els dos quarts.
Primer dubte: el de hi cal? És opcional, si bé, sempre que altres va sol perquè el nom que determina se sobreentén, es prefereix d'altres a altres. En canvi, si va amb un nom, com a entre d'altres coses, el de es considera abusiu. Millor entre altres coses.
Però el que avui vull comentar és un ús que es va estenent i que jo, almenys ara com ara, veig estrany i evitaria. Us en poso un parell d'exemples: (1) “Avui parlarem, entre d'altres, de diferents maneres de combatre l'estrès” i (2) “Fer cinc àpats al dia i dormir un mínim de set hores, entre d'altres, són hàbits que contribueixen a evitar l'obesitat mòrbida”.
L'estranyesa prové del fet que a (1) i (2) el nom sobreentès no apareix o apareix després, quan ja no és recuperable. La locució queda coixa: entre d'altres què? A (1) jo hauria escrit entre altres temes, mentre que a la frase (2) no posaria entre d'altres abans d' hàbits.
Segurament, aquest ús abusiu l'ha propiciat el fet que (d')altres referit a persones sembla que no exigeixi un antecedent. La frase (3) “Hi van assistir, entre d'altres, X, Y i Z” diria que és acceptable, tot i que en aquest cas -si realment altres, en absència d'un antecedent, equival a altres persones - no tinc clar que no sigui millor escriure entre altres.
Fa de mal dir perquè en la vacil·lant aparició d'aquest de s'hi barregen criteris sintàctics i estilístics -que busquen l'eufonia-; i, a més, qui se sent insegur tendeix a fer-ne un ús sistemàtic en la mesura que hi veu una marca de genuïnitat, d'allunyament del castellà.
I, com passa sovint en aquests casos, de vegades surt d'un foc imaginari per caure en un brases ben reals: fica amb calçador un de que no cal i se'n menja un que és del tot imprescindible.
És el cas de la frase (4) “Gaudí va haver d'encaixar el seu edifici entre d'altres més vells”. A (4) l'únic de obligatori és el que va entre altres i més vells, i l'eufonia fa poc recomanable posar-hi l'opcional.
Agio:
benefici fet sobre el canvi de la moneda, especulació sobre l'alça i la baixa
dels valors públics, del preus de les mercaderies, etc.
Alcalde -essa.
Alcaldia. Alcaldable. Alcaldada.
"Alrededor". Al voltant de,
entorn de. "Alrededores": rodalia
(sing.), encontorns, voltants.
Alta
(donar l'). Alt
càrrec.
Altercació, altercat. Hi
ha hagut un altercat vergonyós.
Altressí / atressí
(adv.), igualment, també (en un escrit judicial). Atressí també és substantiu:
petició accessòria que es fa després de la pètita de la demanda o altres escrits
en un judici.
Al·lusió, al·lusiu -iva, al·ludir.
M'heu al·ludit en el vostre discurs. Demane la paraula per al·lusions. El
president va al·ludir a l'oratge per eludir l'acte.
Alçada.
Recurs d'alçada davant el superior jeràrquic (il ricorso jerarquico). Alçada,
apel·lació. Alçar un pla, aixecar-lo. "A un tanto alzado": a preu fet. Alçar una
paret, la vista, els imposts, la veu. Aixecar el cadàver, una llosa, el setge,
la llebre, el dia, la sessió. Alçament, aixec o aixecament de béns (ocultar-los
o alienar-los per no pagar als creditors). Alçament
topogràfic.
Allevar:
imputar, atribuir maliciosament una cosa falsa.
"Allanamiento". Aplanament
(d'un terreny, de la roba). Assentiment o aplanament a la demanda
(conformitat), en cap cas vol dir donar la raó a la part contrària, només és,
sovint, una manera ràpida d'acabar el procés. En altre sentit: violació de domicili, d'estatge o de la
llar.
Amplària, amplada. Ample -a, ampli, àmplia.
Anàlisi. Una
anàlisi detallada. Anàlisi d'ítems. Analitzar. Analista. (Del grec análisis: disolución d'un conjunt en les
seues parts).
Anatocisme:
producció d'interessos per l'interés vençut.
Annex
-a. Els
documents annexos. Annexió. Annexar, unir, adjuntar. Heu d'adjuntar a la
sol·licitud, la documentació acreditativa dels mèrits que hi
al·legueu.
Ànim,
animus,
intenció (no s'usa en plural).
Anomia,
buit legal.
Anotació preventiva,
assentament preventiu.
Antecedents penals.
Antedata:
data falsa d'un document, anterior a la que hauria de
portar.
Antefirma,
antesignatura: mot anteposat a la firma que indica el càrrec que exercix, o
alguna circumstància que justifica la firma.
"Antepasado -a". Avantpassat
-ada, ascendent, antecessor -a.
"Anteposar". Avantposar
(l'article al nom, el deure a la utilitat).
"Anteproyecto". Avantprojecte
(de llei).