InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1076 (dijous 27/11/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
2) Joan Tudela - Bonjanisme
 
3) J. Leonardo Giménez - Traure de polleguera, de puntelletes i a puntellons
 
4) Màrius Serra - Capsarró?
 
5) Núria Puyuelo - Una qüestió de sís
 
6) David Paloma - Un àlbum de llengua
 
7) Emili Selfa Fort - Paraules per el DNV (3)
 
8) Xarrada “Peculiaritats del valencià que es parla a la Safor”
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
 
2)
 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 8 de novembre del 2014

Bonjanisme

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 6 de novembre del 2007)

Quan parlem de discurs lingüístic, molt sovint barregem el discurs científic i el discurs polític. És natural. La sociolingüística catalana sempre ha estat catalanista. Avui, però, farem una cosa: separarem clarament el punt de vista científic (descriure la realitat) i el punt de vista polític (transformar la realitat). Per tant, oblidem-nos totalment del bonjanisme ideològic –un dia és un dia– i optem per la lucidesa científica pura i dura. I ara ve la pregunta del milió: quines són les causes objectives principals de la poca vitalitat del català?

Resposta: són quatre. La primera, que fa tres segles vam perdre la guerra contra Felip V. La segona, que fa set dècades vam perdre la guerra contra Franco. La tercera, que, durant els anys seixanta i setanta del segle XX, vam rebre una onada d'immigració massiva, que no era de parla catalana. I la quarta, que, durant els primers anys del segle XXI, rebem una nova onada d'immigració massiva, que tampoc no és de parla catalana.

Aquestes són les quatre raons objectives bàsiques que expliquen la precària situació actual de la llengua catalana. Dues raons són militars; les altres dues són demogràfiques. Amb la victòria militar contra Felip V i contra Franco i sense immigració, la situació actual de la nostra llengua, almenys a Catalunya, seria de plenitud idiomàtica; el català tindria només els petits problemes propis de les llengües europees de demografia mitjana.

Au! Ja ho hem dit. En el futur, farem bondat i tornarem a parlar de flors i violes i germanor, tornarem al discurs polític bonjanista. Però ens mereixíem un dia de lucidesa, perquè tant de bonjanisme, francament, cansa.

Aquest article, set anys després, el tornaria a escriure amb les mateixes paraules.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 31 d'octubre del 2014
 
Traure de polleguera, de puntelletes i a puntellons
 
J. Leonardo Giménez
 
Un company de treball, esmorzant, em diu que el fill “Em trau de ‘quici', perquè fa molt el manta. Em va estranyar molt això del “quici”, adaptació borda del “quicio” castellà, i més en el company, perquè és una persona que li agrada “gastar” ben bé el valencià, oralment i per escrit. Té un més que apreciable nivell en la nostra llengua, heretat via transmissió familiar i del carrer, places i altres vies naturals. A més, com a ciutadà que es prea de valencià exercent, com a persona i com a empleat de l'Administració, està en possessió del superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i altres acreditacions. No m'agrada rectificar a ningú, i per tant reprimir, però en este cas, per la confiança, no puc estar-me de corregir-lo indirectament i li corrobore que efectivament els fills de vegades ens “trauen de polleguera”. Cau en la parada i diu: “De polleguera, això volia dir, i no l'albercocada que acabe de pronunciar”. La ‘peça amb un ull en què entra i recolza el pivot o l'eix sobre el qual gira la fulla d'una porta o d'una barrera' és una polleguera. Igualment, així es definix el castellà “quicio”. I eixa locució significa el mateix en les dos llengües. Un altre erro flagrant el vaig llegir esta mateixa setmana en un article d'un digital. Deia una frase del primer paràgraf que “Els partits del bipartidisme passaran de ‘puntilles' sobre la corrupció i els corruptes”. Hauria d'haver dit “…passaran per damunt damunt (repetint esta paraula), de gairó, de gaidó i altres. I, en tot cas, també “…passaran de puntetes” o “…de puntelletes”. “Puntilla” en valencià és el ‘punyal agut amb què es rematen els bous que els toreros no aconseguixen matar amb l'espasa'. I no és pla passar de “puntilles” els corruptes, encara que siga en sentit figurat. A eixa gent cal buscar-la, investigar-la, obligar que torne el que ha robat; per descomptat, tancar-la en la presó, preventivament i tot el que toque, etc., però la puntilla la deixem per a altres menesters com els citats. I cal reconéixer que ara els partits majoritaris i els sindicats sembla que, amb els últims casos de corrupció descoberts, no estan passant ni per damunt damunt ni de puntelletes. Que s'escampe l'exemple i també peguem-los a eixa gentola alguns puntellons figurats, per a traure'ls de la política i de l'administració. I en la garjola/presó també estan bé. Ja saben que un puntelló, mai un “puntapeu”, que de vegades se sent a dir, és un ‘colp pegat amb la punta del peu'.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 14 de novembre del 2014
 
Motacions
 
Capsarró?
 
per Màrius Serra
 
A Collbató sento una dita que tragina una paraula que desconec: “Mare, si em doneu marit, que no sigui a Collbató, perquè com a regal de noces donen un capsarró”. El mot incògnit és aquest capsarró. Ja s'intueix que no deu ser res de bo, però no és fàcil de trobar als diccionaris. El Labèrnia ho defineix com una “mena de lligat per sostenir un pes” i l'Alcover-Moll n'exemplifica la frase feta “portar a capsarró”. Significaria portar algun pes a l'esquena sostingut per una corretja que passa pel front. La imatge, en un context conjugal, és d'un simbolisme esfereïdor. Un regal de noces en forma de corretja no sembla el més atractiu per a una núvia il·lusionada. En tot cas, figura que els collbatonins treballaven amb el cap, però d'una manera inusual. El mot és un compost prou transparent: es tracta de traginar un sarró tot fent la força amb el cap. Seria una modalitat de sarró, perquè el sarró clàssic, per exemple de pastor, és una bossa que se sol portar penjada a l'espatlla amb una corretja. Com que capsarró rima amb Collbató m'interesso per l'origen del topònim i, com era d'esperar, trobo més d'una etimologia. D'una banda, l'origen  el mas Benús (o Banusa) derivat de la nissaga àrab dels Banū Qāsī. Però hi ha un segon origen de to més tradicional (ergo més probable de contenir una bona dosi de ficció): diuen que els collbatonins cobraven per portar a collibè els romeus que volien arribar al monestir de Montserrat. Per fer-ho i no deixar-hi la ronyonada, s'ajudaven amb un bastó. D'aquí hauria sortit un Coll Bastó que desembocaria en el Collbató actual. Confio que no portessin pixapins a collibè amb un capsarró. Altrament, hi haurien deixat el coll.
 
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 7 de novembre del 2014
 
 

Una qüestió de sís

 
Núria Puyuelo

 

Aquest cap de setmana tot serà qüestió de sís, de sís amb accent, és a dir, afirmatius, positius, autèntics, segurs i reals. Aquests sís es diferencien dels sis que s'escriuen sense accent, que són els condicionals, els que estan supeditats, subordinats i dependents. El que separa el del si és l'accent diacrític, que diferencia els mots que s'escriuen igual. Amb accent, s'utilitza quan fem referència a l'adverbi afirmatiu (“Heu de respondre sí o no”) i quan significa ‘afirmació' (“Em va donar el sí”, “Cal comptar els sís i els nos”).  Etimològicament, aquest prové del llatí, sīc (‘així'), i inicialment es feia servir per fer afirmacions combinades amb un verb com ara “sí diu”, “si fa”, “si parla”, fins que es va acabar utilitzant-lo sol i el verb quedava sobreentès. En català, a banda de l'adverbi afirmatiu, tenim altres expressions per manifestar una afirmació, com per exemple “oi tant”,  “per descomptat”, “és clar”, “ja ho crec”, “sens dubte”, “no cal dir-ho” o “i tant!”, o bé que emfatitzen l'adverbi (“i tant que sí!”, “sí senyor!”).

L'altre si, el que va sense accent, es fa servir quan fa referència a la nota musical, com a conjunció del condicional (“Si vols venir a passejar, truca'm”, “Si no el vols tornar a veure, no juguis amb ell”) i també com a pronom (“Ho vol per a si mateixa”, “Ho feien per a si mateixos”). Com a pronom, també el trobem en expressions com ara “entre si” (“Parlen entre si”), “fora de si” (“Quan el van acomiadar, estava fora de si”) o “tornar en si” (“Al cap d'uns minuts d'haver perdut el coneixement,  va tornar en si”).

Sense accent també s'escriu un si que sovint es confon amb el afirmatiu. En aquest cas, la conjunció si introdueix frases exclamatives: “Si n'és, de babau!”, “Si la sap llarga!”, “ Si té geni, la noia!”. Sovint aquestes exclamatives van acompanyades d'un que àton, que intensifica l'exclamació:  “Si que n'és, de babau!”, “Si que la sap llarga!”, “Si que té geni, la noia!”. Per diferenciar aquests casos, cal tenir present que l'adverbi afirmatiu respon a una pregunta i no a una exclamació, i que exigeix la conjunció que davant del verb o bé posar una coma entre l'adverbi i el verb: “Que la sap llarga?”, “Sí que la sap llarga” o bé “Sí, la sap llarga”; “Té geni?”, “Sí que té geni” o bé “Sí, té geni”.

Sabíeu que...

Escrivim amb accent l'adverbi afirmatiu i, sense accent, la conjunció del condicional si, el pronom si i la nota musical si.

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 31 d'octubre del 2014

Un àlbum de llengua

David Paloma

640 cromos han format l'àlbum més popular d'aquest estiu: el del Mundial de Futbol del Brasil, amb totes les seleccions i tots els jugadors de cada equip, més els escuts respectius (cromos individuals) i els estadis de la competició (cromos dobles). L'àlbum és en castellà.

Hi ha un altre àlbum, privat, en línia i gratuït, que no és ni serà tan popular com el del futbol, però és en català i pot interessar els lectors d'aquesta columna. Es titula La llengua catalana i es troba a l'adreça www.ilustrum.com/c/z449tw. L'àlbum consta de quatre parts: «Política i planificació lingüístiques», «L'estandardització», «Pompeu Fabra i la codificació del català» i «La codificació i l'estandardització avui». Són 163 cromos en què els protagonistes són Sapir, Fishman, Haugen, Payrató, Lamuela, el mapa de les llengües d'Europa, el Centre de Terminologia Termcat, les Normes de Castelló, la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, diverses revistes de llengua… També hi ha Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover, Joan Coromines, Joan Solà (cromos quàdruples per als grans personatges), amb portades d'obres primordials, les d'aquests autors, i d'altres de ben rellevants: Gramàtica normativa valenciana, Història de l'ortografia catalana, Un tast de català, etc. Fins i tot hi ha una imatge de la campanya «Encomana el català», que la Generalitat va llançar el 2009 amb l'objectiu de fomentar l'ús del català. L'àlbum té una finalitat docent, tal com explica el creador de l'àlbum, que firma amb el pseudònim Estàndard. Fins ara són els estudiants de primer de Periodisme de la UAB els (es)forçats col·leccionistes.

La llengua catalana té el mèrit d'inaugurar, no pas el català en els àlbums de cromos, sinó la llengua mateix en cromos. El panorama dels cromos en català és molt desolador, malgrat els mítics West. L'Oest, la veritable història dels indis (400 cromos, publicat per Panini i Cromo Crom), Història de Catalunya (24 cromos, que sortien en els pastissets Phoskitos) i Catalunya, porta del mundial 82, d'Enciclopèdia Catalana (110 cromos, els vint últims del qual diria que són introbables).

Destacat

Tots els col·leccionistes afirmen que la seva afició genera coneixement i passió. A més a més dels clàssics segells, monedes, sobres de sucre, caixes de misto, plaques de cava i autògrafs de famosos, ara també es pot col·leccionar la llengua catalana com a estructura d'estat. Escalfant motors per al 9-N.

 

7)
 

Paraules per el DNV (3)

Propostes d' Emili Selfa Fort

 

Paraules d'ús o vives de Beniopa (La Safor) o d'altres procedències ressenyades en cada cas.
 
Boca de llop
Boca: Accp. 64. Boca de llop. FUST. Tipus de galze fet a les cuixeres d'una finestra en forma de bossell o mitjacanya. Una part és còncava i l'altra convexa per a un encaix correcte.
Hui no és molt corrent trobar una finestra amb el galze de boca de llop.
Paraula de la fusteria tradicional i artesanal.

 

Boixar

Boixar 1: Accep. 7. FUST. Reomplir, aplanar una superfície que té clots o clavills.

Tindrem que boixar bé este tauló per a que puga ser útil.

Paraula de la fusteria tradicional i artesanal.

 

Boja

Accepció: Part alta o cop d'un arbre.

La boja d'aquell pi és l'única part de l'arbre que no s'ha cremat.

 

Bolera

Colp pegat al cap amb la mà.

Et pegue una bolera que no et coneix ni ta mare!

 

Borinot

Accp. 6 de Borinot: FUST. Cilindre porta fulles acoblat a l'eix d'una tupí on poden usar-se ferros o fulles d'una sola dent per a fer motllures en la fusta.

Posa el borinot a la tupí que vaig a fer-li a la peça la motllura.

Paraula de la fusteria tradicional.

 

Bòtul

Pedra mitjana, ni menuda ni gran.

He entropessat amb un bòtul i quasi trenque la fulla de l'aixada.

 

Braceo, del

Portar una persona a un altra amb el braç descansant damunt del seu.

Els vaig vore junts passejant del braceo.

Agafa-la del braceo o caurà.

 

Bragonat (Braonat)

1. Persona amb bons bragons (braons).

2. Una cosa ben reforçada, ben lligada o subjecta.

Antoni està ben bragonat.

No patisques, la màquina està ben bragonada a l'interior de la furgoneta.

 

Brama

Accepció 4: Energia o força amb la qual es manifesta o parla una persona.

Li ho va dir amb tota la brama.

Frase feta prou usada: Te'n pots anar allà on brama la tonyina.

 

Bronja

Accepció: Bronja de gesmil. Borla de capolls de gesmil units per fil de cosir o per una gafa i que usen, generalment les dones per fer bona olor a l'estiu.

Maria s'ha fet una bronja de gesmil preciosa.

 

8)

 

 
Xarrada “Peculiaritats del valencià que es parla a la Safor”
 
El divendres 28 de novembre, a les 20.00h, el filòleg Joan Giner farà una xarrada al Saló de Plenaris de Guardamar de la Safor amb el títol “Peculiaritats del valencià que es parla a la Safor” organitzada pel Ajuntament de Guardamar de la Safor.
 
Giner, que és l'autor d'El valencià de la Valldigna, mostrarà amb diversos mapes les diferències lingüístiques entre els pobles de la Safor i contrastarà aquestes característiques amb les de les comarques veïnes.
 
En la xarrada es faran aportacions inèdites extretes del treball de camp fet per l'autor mitjançant entrevistes a persones majors de tots els pobles de la comarca. A partir de la distribució local de paraules com pebre/pebrera/pimentó, esmussar/escarrifar/esgarrifar o cacau/cacaua s'aniran mostrant quins factors geogràfics, històrics o conceptuals han influït en la configuració del valencià col·loquial actual de la comarca d'una forma amena i comprensible per a tots els públics.
 
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - acatxada
 
2) Eugeni S. Reig - acostar
 
3) Antoni Llull Martí - Poms, pomes i pomades
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. El verb donar.
 
5) Albert Pla Nualart - Alguns dubtes sobre l'ús de la locució ‘entre (d')altres'
 
6) Josep Saborit - Alguns canvis intergeneracionals en el valencià de la Plana Baixa
 
7) Salvador Pardo - Llenguatge administratiu
 
8) Neus Nogué Serrano - Sobre els límits del llenguatge no sexista
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací