(Publicat al diari Avui el 6 de novembre del 2007)
Quan parlem de discurs lingüístic, molt sovint barregem el discurs científic i el discurs polític. És natural. La sociolingüística catalana sempre ha estat catalanista. Avui, però, farem una cosa: separarem clarament el punt de vista científic (descriure la realitat) i el punt de vista polític (transformar la realitat). Per tant, oblidem-nos totalment del bonjanisme ideològic –un dia és un dia– i optem per la lucidesa científica pura i dura. I ara ve la pregunta del milió: quines són les causes objectives principals de la poca vitalitat del català?
Resposta: són quatre. La primera, que fa tres segles vam perdre la guerra contra Felip V. La segona, que fa set dècades vam perdre la guerra contra Franco. La tercera, que, durant els anys seixanta i setanta del segle XX, vam rebre una onada d'immigració massiva, que no era de parla catalana. I la quarta, que, durant els primers anys del segle XXI, rebem una nova onada d'immigració massiva, que tampoc no és de parla catalana.
Aquestes són les quatre raons objectives bàsiques que expliquen la precària situació actual de la llengua catalana. Dues raons són militars; les altres dues són demogràfiques. Amb la victòria militar contra Felip V i contra Franco i sense immigració, la situació actual de la nostra llengua, almenys a Catalunya, seria de plenitud idiomàtica; el català tindria només els petits problemes propis de les llengües europees de demografia mitjana.
Au! Ja ho hem dit. En el futur, farem bondat i tornarem a parlar de flors i violes i germanor, tornarem al discurs polític bonjanista. Però ens mereixíem un dia de lucidesa, perquè tant de bonjanisme, francament, cansa.
Aquest article, set anys després, el tornaria a escriure amb les mateixes paraules.
Una qüestió de
sís
Aquest
cap de setmana tot serà qüestió de sís, de sís amb accent, és a dir, afirmatius,
positius, autèntics, segurs i reals. Aquests sís es diferencien dels sis que s'escriuen sense accent, que són
els condicionals, els que estan supeditats, subordinats i dependents. El que
separa el sí del si és l'accent diacrític, que diferencia
els mots que s'escriuen igual. Amb accent, s'utilitza quan fem referència a
l'adverbi afirmatiu sí (“Heu de
respondre sí o no”) i quan significa ‘afirmació' (“Em va donar el sí”, “Cal
comptar els sís i els nos”).
Etimològicament, aquest sí
prové del llatí, sīc (‘així'), i
inicialment es feia servir per fer afirmacions combinades amb un verb com ara
“sí diu”, “si fa”, “si parla”, fins que es va acabar utilitzant-lo sol i el verb
quedava sobreentès. En català, a banda de l'adverbi afirmatiu, tenim altres
expressions per manifestar una afirmació, com per exemple “oi tant”, “per descomptat”, “és
clar”, “ja ho crec”, “sens dubte”, “no cal dir-ho” o “i
tant!”, o bé que emfatitzen l'adverbi sí (“i tant que sí!”, “sí
senyor!”).
L'altre
si, el que va sense accent, es fa
servir quan fa referència a la nota musical, com a conjunció del condicional
(“Si vols venir a passejar, truca'm”, “Si no el vols tornar a veure, no juguis
amb ell”) i també com a pronom (“Ho vol per a si mateixa”, “Ho feien per a si
mateixos”). Com a pronom, també el trobem en expressions com ara “entre si”
(“Parlen entre si”), “fora de si” (“Quan el van acomiadar, estava fora de si”) o
“tornar en si” (“Al cap d'uns minuts d'haver perdut el coneixement, va tornar en si”).
Sense
accent també s'escriu un si que
sovint es confon amb el sí afirmatiu.
En aquest cas, la conjunció si
introdueix frases exclamatives: “Si n'és, de babau!”, “Si la sap llarga!”,
“ Si té geni, la noia!”. Sovint aquestes exclamatives van acompanyades d'un que àton, que intensifica
l'exclamació: “Si que n'és, de
babau!”, “Si que la sap llarga!”, “Si que té geni, la noia!”. Per
diferenciar aquests casos, cal tenir present que l'adverbi afirmatiu sí respon a una pregunta i no a una
exclamació, i que exigeix la conjunció que davant del verb o bé posar una coma
entre l'adverbi i el verb: “Que la sap llarga?”, “Sí que la sap llarga” o bé
“Sí, la sap llarga”; “Té geni?”, “Sí que té geni” o bé “Sí, té
geni”.
Sabíeu que...
Escrivim amb accent l'adverbi afirmatiu sí i, sense accent, la conjunció del condicional si, el pronom si i la nota musical si.
Un àlbum de llengua
David Paloma
640 cromos han format l'àlbum més popular d'aquest estiu: el del Mundial de Futbol del Brasil, amb totes les seleccions i tots els jugadors de cada equip, més els escuts respectius (cromos individuals) i els estadis de la competició (cromos dobles). L'àlbum és en castellà.
Hi ha un altre àlbum, privat, en línia i gratuït, que no és ni serà tan popular com el del futbol, però és en català i pot interessar els lectors d'aquesta columna. Es titula La llengua catalana i es troba a l'adreça www.ilustrum.com/c/z449tw. L'àlbum consta de quatre parts: «Política i planificació lingüístiques», «L'estandardització», «Pompeu Fabra i la codificació del català» i «La codificació i l'estandardització avui». Són 163 cromos en què els protagonistes són Sapir, Fishman, Haugen, Payrató, Lamuela, el mapa de les llengües d'Europa, el Centre de Terminologia Termcat, les Normes de Castelló, la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, diverses revistes de llengua També hi ha Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover, Joan Coromines, Joan Solà (cromos quàdruples per als grans personatges), amb portades d'obres primordials, les d'aquests autors, i d'altres de ben rellevants: Gramàtica normativa valenciana, Història de l'ortografia catalana, Un tast de català, etc. Fins i tot hi ha una imatge de la campanya «Encomana el català», que la Generalitat va llançar el 2009 amb l'objectiu de fomentar l'ús del català. L'àlbum té una finalitat docent, tal com explica el creador de l'àlbum, que firma amb el pseudònim Estàndard. Fins ara són els estudiants de primer de Periodisme de la UAB els (es)forçats col·leccionistes.
La llengua catalana té el mèrit d'inaugurar, no pas el català en els àlbums de cromos, sinó la llengua mateix en cromos. El panorama dels cromos en català és molt desolador, malgrat els mítics West. L'Oest, la veritable història dels indis (400 cromos, publicat per Panini i Cromo Crom), Història de Catalunya (24 cromos, que sortien en els pastissets Phoskitos) i Catalunya, porta del mundial 82, d'Enciclopèdia Catalana (110 cromos, els vint últims del qual diria que són introbables).
Destacat
Tots els col·leccionistes afirmen que la seva afició genera coneixement i passió. A més a més dels clàssics segells, monedes, sobres de sucre, caixes de misto, plaques de cava i autògrafs de famosos, ara també es pot col·leccionar la llengua catalana com a estructura d'estat. Escalfant motors per al 9-N.
Paraules per el DNV (3)
Propostes d' Emili Selfa Fort
Boixar
Boixar 1: Accep. 7. FUST. Reomplir, aplanar una superfície que té clots
o clavills.
Tindrem que boixar bé este tauló per a que puga ser
útil.
Paraula de la fusteria tradicional i artesanal.
Boja
Accepció: Part alta o cop d'un arbre.
La boja d'aquell pi és l'única part de l'arbre que no s'ha
cremat.
Bolera
Colp pegat al cap amb la mà.
Et pegue una bolera que no et coneix ni ta mare!
Borinot
Accp. 6 de Borinot: FUST. Cilindre porta fulles acoblat a l'eix d'una
tupí on poden usar-se ferros o fulles d'una sola dent per a fer motllures en la
fusta.
Posa el borinot a la tupí que vaig a fer-li a la peça la
motllura.
Paraula de la fusteria tradicional.
Bòtul
Pedra mitjana, ni menuda ni gran.
He entropessat amb un bòtul i quasi trenque la fulla de l'aixada.
Braceo, del
Portar una persona a un altra amb el braç descansant damunt del
seu.
Els vaig vore junts passejant del braceo.
Agafa-la del braceo o caurà.
Bragonat (Braonat)
1. Persona amb bons bragons (braons).
2. Una cosa ben reforçada, ben lligada o subjecta.
Antoni està ben bragonat.
No patisques, la màquina està ben bragonada a l'interior de la
furgoneta.
Brama
Accepció 4: Energia o força amb la qual es manifesta o parla una
persona.
Li ho va dir amb tota la brama.
Frase feta prou usada: Te'n pots anar allà on brama la
tonyina.
Bronja
Accepció: Bronja de gesmil. Borla de capolls de gesmil units per fil de
cosir o per una gafa i que usen, generalment les dones per fer bona olor a
l'estiu.
Maria s'ha fet una bronja de gesmil preciosa.