InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 1075 (dimecres 26/11/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
SUMARI
1) 300 dites que faran
història
5) Es convoca la novena
edició dels Premis Llanterna Digital de curtmetratges en català i occità
6) Últimes entrades a
demolinguistica.cat
1)
2)
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
divendres 14 de novembre del 2014
Promou una jornada per a debatre el model de llengua en la
comunicació i en el món artístic
Ramon Ferrer ha animat els professionals de la comunicació i de
l’espectacle a reflexionar sobre els usos, a avançar en el consens dels models
lingüístics i a ser corretja de transmissió a l’hora de comunicar-se amb la
resta de la societat.
En eixa línia, Josep Llopis, president del Consell
Territorial de la SGAE, ha manifestat l’interés de la trobada, a la qual han
assistit un centenars de persones, per a construir ponts reals entre la llengua
col·loquial i la culta en els sectors de la comunicació i de l’espectacle, i ha
incidit en la necessària normalització lingüística per a facilitar la labor dels
professionals dels diferents sectors.
El dramaturg Rodolf Sirera, per la
seua banda, ha fet en la seua ponència un recorregut històric al llarg dels
darrers cinquanta anys sobre l’ús de la llengua en l’escena i posteriorment en
les creacions audiovisuals valencianes. Sirera ha repassat les diferents etapes
i com després d’un llarg període de dubtes i proves s’ha començat a perfilar els
diferents nivells i registres lingüístics més adequats per a una definitiva
normalització lingüística en aquestes àrees artístiques.
La Jornada ha
continuat amb la participació del periodista Miquel Àngel Picornell, l’actor
Eugeni Alemany i el professor Abelard Saragossà.
Picornell ha recordat
com van ser els primers anys de Televisió Valenciana per a trobar un valencià
estàndard i amb formes valencianes. “No fou una labor fàcil i va ser un treball
en equip entre lingüistes i periodistes, que a la llarga va resultar altament
positiu”.
Alemany ha defensat una programació dels mitjans públics totalment
en valencià, amb comunicadors valencianoparlants i amb una diversitat dialectal
de la llengua”.
Abelard Saragossa s’ha centrat en assenyalar normes que
els valencians no assimilen com ara l’ús de les preposicions més bàsiques (en i
a).
La sessió del matí s’ha tancat amb les intervencions de Joan
Olivares sobre el model de la reproducció de diàlegs en la narrativa; Vicent
Baydal que ha parlat del model de llengua en la comunicació escrita, sobretot en
diaris i revistes, i l’acadèmic Àngel Calpe que ha tractat amb detall el model
de llengua en l’era digital.
La Jornada, coordinada per l’acadèmic Josep
Lluís Doménech, segueix la línia d’altres que l’AVL ha celebrat en els últims
anys, com ara la I Jornada de Treball sobre l’Ús del Valencià en l’Àmbit
Audiovisual; la Jornada sobre l’Ús del valencià en els Blogs o la Jornada sobre
Llengua i Periodisme. Com ha assegurat el mateix Doménech “la llengua evoluciona
dia a dia, i això fa necessari que la preocupació i dedicació pel tema de
reflexionar al voltant del model de llengua siga matèria d’estudi i de debat
constantment".
3)
Publicat en el diari ARA dijous 6 de
novembre del
2014
N'hi ha 35 peticions confirmades a tot
l'Estat -València, Galícia i Balears- i 256 sol·licituds en
procés
El Ministeri d'Educació només té confirmades tres peticions
d'escolarització en castellà en un centre privat a Catalunya, segons consta a
una resposta parlamentària que ha enviat a UPyD el govern espanyol. Les dades
corresponen al primer mes en què les famílies han pogut presentar les
sol·licituds, i el Ministeri considera confirmades aquelles en les què les
famílies han complimentat les dades, les ha confirmat, ha imprès la sol·licitud
i només tenen pendent presentar-la al Registre del Ministeri. De moment, encara
no hi ha cap família a la què s'hagi reconegut el dret a rebre els 6.003 euros
per escolaritzar el menor en un centre privat amb el castellà com a llengua
vehicular.
En total a l'Estat el Ministeri té comptabilitzades
35 peticions confirmades de pares que reclamen l'ajuda adduint que no troben
oferta en castellà com a llengua vehicular al sistema públic. A més de les tres
a Catalunya, n'hi ha quatre a Galícia, tres a les Illes Balears i 25 al País
Valencià. També n'hi ha una mes a Catalunya que està en fase de registre, és a
dir, que el sol·licitant ha presentat la petició però encara està pendent que
l'estudiï l'Àrea Funcional de l'Alta Inspecció d'Educació a la Delegació del
Govern a Catalunya.
Al País Valencià se n'hi suma una altra de registrada
pel gestor, és a dir, que la sol·licitud s'ha presentat físicament al Ministeri,
que s'ha encarregat de registrar-la a la seu electrònica per continuar amb el
procés, i que encara està pendent que la instrueixi l'Alta Inspecció.
256 sol·licituds en fase
d'"esborrany"
La seu electrònica del Ministeri ha rebut a més 256
sol·licituds que encara estan en fase d'esborrany, és a dir, que les famílies
han complimentat les dades, però encara no les ha confirmat, de manera que es
troben en la primera fase del procés. Sobre aquestes 256 sol·licituds, el
Ministeri no ofereix informació de la demarcació de procedència.
A la resposta per escrit que el govern espanyol ha
enviat el Ministeri adverteix que "encara és d'hora per avançar resultats" sobre
l'impacte de la mesura perquè "el procediment que s'ha previst és molt
garantista i requereix de la comprovació de totes les circumstàncies que donen
dret a la compensació, així com obrir un termini per sol·licitar informació a la
Comunitat Autònoma afectada i un tràmit d'audiència en la que la Comunitat
Autònoma pugui defensar la seva postura".
Les famílies hauran d'avançar un any les
quotes de l'escola
El Ministeri recorda també que, malgrat les ajudes
previstes a les famílies que s'acullin al decret d'escolarització en castellà,
els pares o tutors legals dels menors que optin per aquesta via hauran d'avançar
durant un any les quotes del centre educatiu privat. El Ministeri afirma que
aquest pagament l'han de fer "només durant el primer any en què se sol·licita la
compensació de despeses" perquè "un cop reconegut el dret, tindrà efectes des de
l'inici del curs fins a la finalització de l'educació obligatòria" i la
liquidació i pagament dels cursos següents es farà "a l'inici de cada curs
escolar".
Segons el decret que va aprovar el govern espanyol,
els pares d'alumnes catalans que optin per aquesta via rebran, un cop tinguin
aprovada la sol·licitud i hagin superat el primer any, 6.003 euros que
posteriorment es descomptaran dels fons que rep la Generalitat per a Educació.
El decret estableix que la "quantitat màxima de les despeses efectives
d'escolarització susceptibles de compensació vindrà determinada per la despesa
pública per alumne públic en ensenyament no universitari". Això són, en el cas
de les illes Balears, 6.746 euros per alumne i any, a Galícia 7.104, i al País
Valencià 5.781 euros que hauran de pagar els respectius governs autonòmics si no
ofereixen abans una alternativa d'escolarització en castellà com a llengua
vehicular.
4)
Publicat en la pàgina web del TERMCAT divendres 10
d'octubre del 2014
Fruit del diàleg amb professionals de la traducció de
programari en català, el TERMCAT ha actualitzat l’apartat del criteri Localització de productes informàtics que fa referència als
usos lingüístics recomanats quan, en el context digital, el programa i l’usuari
intercanvien informació (vegeu l’apartat 1.1.3). Així, i amb la voluntat
d’aportar solucions comunicatives de fàcil aplicació en els textos
especialitzats, ha variat la redacció de l’apartat per fer èmfasi en la
recomanació de fer servir l’imperatiu com a fórmula més estesa entre els
localitzadors en català.
En aquesta ocasió, han col·laborat amb el TERMCAT en l’anàlisi
de la qüestió plantejada les empreses de localització MSS. Language solutions i Treeloc. Traducció i localització, i les associacions Softcatalà
i APTIC
(Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya). Agraïm
aquesta col·laboració i valorem la cooperació amb els sectors especialitzats com
a indispensable per a avançar en l’extensió de la llengua en l’àmbit digital.
Per això, fem una crida a continuar utilitzant tots els canals disponibles
d’intercanvi amb els professionals (bústia de suggeriments, xarxes socials...)
perquè ens feu arribar els comentaris i suggeriments que considereu
oportuns.
5)
Es convoca la novena edició dels Premis
Llanterna Digital de curtmetratges en català i occità
S’ha convocat la IX edició dels Premis Llanterna Digital, un concurs que
té per objectiu fomentar l’ús del català i de l’occità a través de curtmetratges
que promoguin una reflexió sobre les llengües i s’adrecin als membres de les
dues comunitats lingüístiques d’arreu del
món.
El termini de presentació de treballs és del 14 de novembre d’enguany
fins al 31 de març de l’any 2015. Els curtmetratges han d’estar rodats en format
digital i en aquesta edició s’estableixen tres categories:
Centres d’educació primària i
secundària.
El centre és
qui opta al premi, a partir de la participació de l’alumne o del grup d’alumnes
que elabora el curtmetratge, representats per un professor o
professora.
Membres de la comunitat
universitària.
S’hi poden
presentar obres d’autoria individual o de grup, amb un màxim de quatre
realitzadors o realitzadores.
Oberta.
S’hi poden
presentar obres d’autoria individual o de grup, amb un màxim de quatre
realitzadors o realitzadores.
Per participar en la categoria Membres de la
comunitat universitària i en la categoria Oberta cal ser
major d’edat en la data de presentació de l’obra a
concurs.
Els guanyadors del concurs en les diferents categories poden guanyar,
entre altres premis, una videocàmera digital, 700 euros,un lot de productes
audiovisuals o l’ accés a activitats
formatives.
Els Premis Llanterna Digital estan organitzats per la Coordinadora de
Serveis Lingüístics de Lleida, de la qual formen part la Direcció General de Política
Lingüística, el Consorci per a la Normalització
Lingüística - CNL de Lleida, els serveis territorials
d’Ensenyament, de Salut i de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l’Institut
de Llengües de la Universitat de Lleida, l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida i
el Servei Lingüístic de Comissions
Obreres.
En l’edició 2015 hi col·laboren el Conselh Generau d’Aran, la Diputació
de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament de Lleida,
Plusfresc, Segre, Res Non Verba, Consorci del Turó de la Seu Vella, Parc Astronòmic Montsec,
Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Magical Media, Lleida
Televisió, Gremi de Forners de les Terres de Lleida, el cicle de curtmetratges
Cafè Curt, el festival Somcinema i la Mòstra de Cinèma
Occitan.
Bases de la convocatòria:
Pàgina del concurs
6)
7)
Publicat en el diari EL PAÍS dimarts 18 de
novembre del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací