Comentaris al Diccionari normatiu valencià
(XXVIII)
1. Comentaris diversos
● En el DNV trobem bisèmia que
definix:
f.
LING. Propietat
d'un signe lingüístic que té dos significats
diferents.
I també trobem dissèmia que definix:
f.
LING. Homonímia
que es produïx quan una seqüència fònica té dos significats distints i que no
estan relacionats.
En el DNV trobem també polisèmia que
definix:
f.
LING. Diversitat
de significats d'una paraula.
Es veu clarament que la paraula polisèmia està formada pel prefix
poli– que deriva del grec πολυ que significa 'molt' i de la forma sufixada –sèmia que prové de la paraula
grega σῆμα que significa 'signe'. Polisèmia significa, doncs, 'propietat semàntica per la
qual un element lèxic té diversos significats'.
En el cas de bisèmia, emprem el prefix bi– que deriva del
llatí bis que significa 'dues vegades'. Bisèmia significa, doncs, 'propietat semàntica
per la qual un element lèxic té dos significats'.
En el cas de dissèmia, emprem el prefix di– que deriva del
grec δίς que significa 'dos'. La grafia hauria de ser disèmia i no dissèmia i el
significat ha de ser exactament el mateix que el de bisèmia. En totes les
paraules de la nostra llengua formades amb el prefix di- no apareix mai
la s final de la paraula grega δίς. Escrivim dibranqui, dicromia, dimorf, disèpal, disacàrid, disíl·lab, diteisme,
díton, etc. Com veiem en les paraules relacionades, encara que a continuació del
prefix di– hi haja una paraula que comença per esse (disèpal, disacàrid,
disíl·lab) la esse no apareix mai duplicada, com tampoc apareix duplicada en
asèmia, monosèmia o polisèmia. ¿Per quim motiu, doncs, hem de grafiar
dissèmia i no disèmia? ¿Hi ha cap raó per a posar dues esses en
aquest cas concret?
La paraula dissèmia no la trobem en el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra (1931) ni en el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor (1985). Sí que la trobem en el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana (3a edició, 1993) amb la definició
següent:
Cas de l’homonímia que es produeix quan una seqüència fònica té dos
significats distints no relacionats.
I d’ençà que la paraula apareix en el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana
que ja la trobem, amb definicions idèntiques o molt semblants, en el
DIEC (1a edició, 1995), DIEC (2a edició, 2007), GDLC (1998), DVal (2a edició, 1996) (en la 1a edició no apareix) i Gran diccionari 62 (2000). I ara la trobem també en el DNV.
En psicologia, hi ha la paraula dissèmia –grafiada, en aquest cas
sí, amb dues esses– que significa 'incapacitat d’entendre els senyals del
llenguatge no verbal'. La persona que patix dissèmia no únicament no
entén què vol dir una altra persona quan gesticula sinó que és completament
incapaç de fer els gests adequats per aconseguir que altres persones entenguen
les idees o els sentiments que vol expressar.
En aquest cas, la paraula dissèmia està formada pel prefix
dis– provinent del grec δυσ que significa 'dificultat', 'anomalia'. Amb el prefix dis– estan formades
paraules com ara: discinèsia, disfàgia, disfàsia,
disfonia, dislèxia, disortografia, dispèpsia, dispnea, dissimilació,
etc.
Considere, doncs, que:
1) El DNV hauria de tindre l’entrada disèmia amb el
significat 'propietat semàntica per la qual un element lèxic té dos
significats'.
2) El DNV hauria de tindre l’entrada dissèmia amb el
significat 'incapacitat d’entendre els senyals del llenguatge no
verbal'.
3) Com que disèmia i bisèmia són paraules que tenen
exactament el mateix significat, seria convenient eliminar bisèmia del
DNV perquè és una paraula innecessària que no aporta res de
nou.
4) En el cas de decidir deixar les dues paraules, disèmia ha de
ser la forma principal i bisèmia ha de remetre a ella, ja que són
vocables equivalents.
● La primera accepció de l’entrada quintar del DNV
és:
m.
METROL. Antiga
unitat de pes equivalent a 4 arroves o 104 lliures.
Segons aquesta definició una arrova equival a 26 lliures. Açò és veritat
per a Catalunya, però no per al Regne de València a on l’arrova tenia 36 lliures
a València, 24 lliures a Alacant i 32 lliures a Castelló.
● La tercera accepció de l’entrada quintar del DNV
és:
quintar
mètric m.
METROL. Unitat
de pes equivalent a cent quilograms, de símbol q.
En lloc de quilograms ha de dir quilograms força o, millor encara,
quiloponds. El quilogram és unitat de massa del S.I. i el quilogram força o
quilopond és unitat de força del sistema Tècnic.
El quintar és, en efecte, una unitat de pes.
● En el DNV falta la paraula garantisme que significa
'model jurídic que intenta garantir els drets i les llibertats de les
persones davant els possibles excessos del poder públic o de les agressions
d'altres persones'.
● En el DNV falta la paraula
garantista.
● En el DNV falta sensibilitat química, nom d’una malaltia
cada volta més freqüent, per desgràcia.
● En el DNV falta la paraula
practicitat.
● En el DNV trobem escriure a màquina i màquina d’escriure
però no trobem cosir a màquina ni màquina de
cosir.
● En el DNV trobem dismorfisme però no trobem el derivat
dismòrfic.
● En el DNV trobem epítesi però no trobem epitètic.
En canvi, sí que trobem paragoge i
paragògic.
● En el DNV falta la paraula diteisme que significa
'religió que creu en l’existència de dos déus'.
● En el DNV trobem l’entrada dittografia que definix de la
manera següent:
f.
BIBLIOT./PALEOGR. Error
de còpia, freqüent en els manuscrits antics, consistent a repetir una síl·laba,
una paraula o un grup de paraules.
Falta una segona accepció que arreplegue el significat que aquesta
paraula té en psicologia: 'trastorn ortogràfic que consistix en el fet de repetir en l’escriptura
lletres, síl·labes, etc.'
● En el DNV trobem l’entrada dittologia que definix de la
manera següent:
f.
LING. En
la parla, repetició involuntària d'una síl·laba o d'una paraula
sencera.
Aquesta definició, en lloc de la marca LING. ha de portar la
marca PSIC.
Considere més adequada la definició 'trastorn de la dicció que consistix en el fet de repetir
involuntàriament sons, síl·labes o paraules sense arribar al tartamudeig'. El
cas més corrent de dittologia és el de la persona que, en el seu parlament, diu
dos o tres voltes seguides determinats mots, sobretot si són monosíl·labs, com
ara la-la-la, que-que-que, de-de-de, jo-jo jo, el-el-el, etc.
Falta una segona accepció que arreplegue el significat que la paraula
dittologia té en morfologia: 'fenomen pel qual determinades paraules poden adoptar diferents
modalitats morfològiques en funció del context en què apareixen'. (Exemple: bé i
ben).
● En el DNV falta l’adjectiu ficcional que significa
'pertanyent o relatiu a la ficció'.
● En el DNV falta el verb ficcionar que significa
'escriure una obra de ficció basant-se en fets
reals'.
● En l’entrada companyó es podria posar com a exemple el refrany
valencià un gra de blat no fa muntó, però ajuda al companyó, equivalent
al castellà un grano no hace granero, pero ayuda al
compañero.
● El DNV no arreplega la coneguda dita valenciana secret de
dos, merda de gos. El significat de la dita és tan evident que no cal cap
explicació.
● El DNV no arreplega la paraula etnopoètica que significa
'branca del folklore que estudia les manifestacions artístiques de base
verbal que crea el poble'.
● El DNV no arreplega la paraula
etnopoètic.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
disèmia
dismòrfic
diteisme
epitètic
etnopoètic
etnopoètica
ficcional
ficcionar
garantisme
garantista
practicitat
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
cosir a màquina
màquina de cosir
secret de dos, merda de gos
sensibilitat química
un gra de blat no fa muntó, però ajuda al companyó
4. Bibliografia
AADD;
Diccionari de
AADD;
Gran
Diccionari de
AEG-Telefunken;
Magnitudes, unidades y símbolos eléctricos empleados en la literatura
técnica. (Paraninfo, Madrid, 1975)
Aguilar Peris, José & Senent Pérez,
Fernando; Cuestiones de física. (Editorial Reverté, Barcelona,
1980)
Alcover, Antoni
Maria
& Moll, Francesc de Borja (amb la
col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10
volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [=
DCVB]
Allard, Raymond; Le système international de mesures
(Grandeurs physiques, unités, dimentions). (Gauthier - Villars et Cie., París,
1963)
Alsina i
Català, Claudi, Feliu i Montfort, Gaspar & Marquet i Ferigle, Lluís; Diccionari de mesures catalanes.
(Curial, Barcelona, 1996)
Besnier Romero, Luis; Medidas
y pesos agrarios. (Ministerio de Agricultura,
Madrid,
1964)
Cabanes Martínez, Raúl; El sistema
internacional de unidades. (Compañía Telefónica Nacional de España, Madrid,
1983)
Catalá de Alemany, Joaquín;
Física general. (Sucesor de Vives Mora, Valencia,
1958)
Dalmau Carles, José; Aritmética razonada y
nociones de álgebra. (Edició de l’autor, Girona,
1938)
Fabra i Poch, Pompeu; Diccionari General de
Ferrer Pastor, Francesc; Diccionari general. (València,
1985)
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edició, Edicions 3 i 4 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana /
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona / Palma de Mallorca /
València, 1995) [= DIEC1].
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].
Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició,
Edicions Bromera,
Alzira, 1996) [= DVal].
Real Academia Española; Diccionario de la lengua española. (22a edició,
2 volums, Espasa-Calpe, Madrid, 2001)
[= DRAE]
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 7 de novembre del 2014