(Publicat al diari Avui el 23 d'octubre del 2007)
Quan l'àrea de Barcelona va tornar a optar pel tramvia, vam tenir una alegria lingüística. Vam recuperar un nom ben català i ben popular: el tram. Recordeu aquell poema de Salvat-Papasseit? Sí: aquell titulat Encara el tram, que fa Noia del tram i que enamora, el poema i la noia. Per més encert, trambesòs al nord i trambaix al sud.
En canvi, amb el nou bicing, l'Ajuntament de Barcelona ens ha donat un disgust. Calia batejar una cosa nova. La llibertat a l'hora de triar era absoluta. Però la sensibilitat catalana va ser zero. No parlo de catalanisme, parlo de catalanitat. En comptes d'optar pel ben català i ben popular bici acompanyat, per exemple, del prefix Barna, que faria Barnabici, o per una altra solució similar, l'Ajuntament de Barcelona s'ha empescat bicing, que no és paraula catalana ni tampoc anglesa. És pseudoanglès. La gent que en sap, al principi pronunciava baicing.
Però siguem benèvols. Potser l'Ajuntament de Barcelona sap que el sufix ing és força productiu en català i, a més, connota modernitat: bé tenim ara en català paraules com càmping i pàrquing. Si fos així, però, el nou servei de bicicletes s'hauria d'haver escrit bícing amb accent. Ara el bicing sense accent ja s'ha popularitzat i la cosa no té remei. O sí. És ben senzill: diguem-ne bícing amb accent. Aleshores ja tenim una paraula catalana nova, perfectament incorporable al nostre diccionari. Que és un detall? És que la llengua –i encara més l'escriptura– és sempre una qüestió de detalls. Au va! Bícing amb accent. La nostra llengua i la nostra capital, d'aquesta forma, farien que una història que ha començat malament acabi amb un final feliç.
Han passat set anys des que vaig escriure aquest article. L'Ajuntament de Barcelona no ha fet cap cas de la meva proposta. Així i tot, hi insisteixo. Si Barcelona vol ser una ciutat amable s'ha de preocupar dels detalls. De tots els detalls.
L'obsessió ortogràfica pot acabar deixant en segon pla competències que són molt més centrals per poder expressar i entendre idees i sentiments complexos, com ara tenir un ric vocabulari o saber donar cohesió i intenció a un text.
Ni el fet que sigui tan fàcil d'avaluar ni la pressió i el prestigi socials que hi van associats justifiquen que l'ortografia ens faci cecs a un escandalós mal ús de les paraules o a la redacció entre caòtica i diarreica amb què massa sovint s'arriba a la universitat.
Llegir i escriure molt sota la supervisió personalitzada de docents que siguin bons lectors i escriptors és l'únic camí perquè els alumnes menys dotats assoleixin un digne nivell de llengua. L'ortografia esdevé llavors un guany col·lateral quasi garantit.
Quan adjectius quantitatius com massa, molt, gaire, etc. modifiquen el mot temps, se solen traduir en anglès per locucions que inclouen l'adjectiu/adverbi long. Per exemple, el gir massa temps es tradueix per too long (més usual que too much time), el gir fa molt temps es tradueix o bé per for a long time (en temps de present) o a long time ago (en temps de passat) i el gir interrogatiu quant temps? correspon a how long?. Exemples:
1) Han estat governant durant massa temps.
They've been governing for too long.
2) Fa molt temps que no sabem res d'ells.
We haven't heard anything from them for a long time.
3) Tot això va passar fa molt temps.
All this happened a long time ago.
4) Quant temps vols quedar-t'hi?
How long do you want to stay there?
5) Et recordes quant temps hem de coure el peix?
Do you remember how long we're supposed to cook the fish?
6) Quant fa que els coneixes? Quant fa que els vas conèixer?
How long have you known them? How long ago did you meet them?
Vegem ara uns exemples en què es combinen les durades temporals amb el verbs durar (last), esperar (wait) i tardar (take took taken). Observem que, com és el cas en català, el mot time (temps) normalment no s'expressa.
7) Els efectes secundaris no duren gaire.
The side effects don't last long.
8) Aquestes piles duren més que les altres.
These batteries last longer than the others.
9) Les reunions sempre duren massa.
The meetings always last too long.
10) Hem esperat molt, potser massa.
We've waited a long time, perhaps too long.
11) M'has esperat gaire?
Have you waited for me long?
12) Vaig tardar molt. No vaig tardar gaire. Vaig tardar massa.
It took me a long time. It didn't take me long. It took me too long.
13) Tarda poc (No tarda gaire) a fer els deures.
It doesn't take him long to do his homework.
NOTA: Com es veu en els exemples 12 i 13, quan significa passar tant temps, el verb català tardar es tradueix en anglès pel verb take took taken i se sol fer servir d'una manera impersonal: p.e., l'anglès no sol traduir literalment una expressió catalana com Vaig tardar molt per I took a long time, sinó per It took me a long time. El sentit és que alguna cosa (representada en anglès pel pronom impersonal it) em va prendre molt temps. En un exemple com ara It takes him an hour to wash the dishes (Ell tarda una hora a rentar els plats), el subjecte it precedeix la clàusula infinitiva que fa de subjecte to wash the dishes: To wash the dishes takes him an hour, construcció correcta però poc habitual (vegeu també l'apartat de it anticipatori en aquest enllaç). Observem que el subjecte català ell es tradueix en anglès pel complement d'objecte him (en català, Rentar els plats li pren una hora). Més exemples:
14) Tardo una hora a fer el sopar.
It takes me an hour to make dinner.
15) Van tardar tres dies a arribar-hi.
It took them three days to get there.
Finalment, quan l'expressió catalana és impersonal, l'anglès omet el complement d'objecte. Exemple:
7) Quant es tarda? Es tarda una hora i un quart.
How long does it take? It takes an hour and a quarter.