InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1071 (dimecres 19/11/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
2) L'ús del català torna a pujar lleugerament després de la forta davallada del 2003-2008
 
3) Ramon Ferrer: “L'AVL mantindrà la seua definició de valencià mentre no es demostre el contrari”
 
 
 
 
7) Optimisme lingüístic?
 
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
 
2)
 
L'ús del català torna a pujar lleugerament després de la forta davallada del 2003-2008
 
L'Informe de política lingüística 2013, que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va lliurar dilluns, 3 de novembre, a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, mostra que l'ús del català torna a pujar lleugerament, després de la forta davallada registrada en el període 2003-2008. L'increment és rellevant entre els joves d'entre 15 i 30 anys, que passa del 31,5% el 2008 al 36,4% el 2013.
 
Segons dades de l'estudi, el català és la llengua inicial (materna) del 31% de la població i puja fins el 36,3% les persones que la consideren com la llengua d'identificació, és a dir, la seva llengua. A més, més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual, malgrat que no sigui la seva llengua inicial o primera llengua apresa.
 
L'increment entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l'usa amb el fill és de 6,2 punts, la qual cosa evidencia que a Catalunya el procés de transmissió lingüística intergeneracional és favorable al català. La capacitat d'atracció continua fent que persones que no el tenen com a llengua inicial l'aprenguin i el transmetin als seus fills.
 
L'Informe de política lingüística 2013, elaborat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, recull les actuacions en matèria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Conté dades sobre diversos aspectes relacionats amb l'ús del català entre la població, les institucions i els sectors estratègics de Catalunya. A més, inclou un apartat sobre actuacions de projecció exterior de la llengua catalana i un annex amb el marc legal, les institucions i el pressupost que s'ha destinat a política lingüística. També conté dades sobre l'occità aranès.
 
 
3)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dijous 6 de novembre del 2014

Ramon Ferrer: “L'AVL mantindrà la seua definició de valencià mentre no es demostre el contrari”

El president de l'entitat subratlla que no es va crear “per a sancionar, sinó per a unir i que no hi haja problema” amb la llengua

L'AVL nomena Escriptor de l'Any Carles Salvador

El president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, diu que representa l'“essència que uneix els valencians i les seues senyes d'identitat”

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha assegurat que la institució que dirigeix “no s'ha creat per a sancionar a ningú, sinó tot el contrari: per a unir gent, fer ponts i que no hi haja problemes amb la llengua, sinó que seguisca viva”.

Ferrer ha realitzat aquestes declaracions després de ser preguntat per la llei de senyes de d'identitat del poble valencià que té previst aprovar el govern d'Alberto Fabra. Ferrer ha apuntat que, en aquests moments, “és simplement un esborrany, per tant l'AVL, com una institució que és, sobre els esborranys no es pronuncia”. “Quan tinguem l'avantprojecte, si és que ix a la llum, l'estudiarem i, a partir d'ací, decidirem el que hàgem de decidir”, ha afegit.

Pel que fa a la definició de la llengua que fa el Consell en la citada norma, ha assenyalat que no disposa d'aquesta definició. “Nosaltres tenim la nostra definició i ací estarà mentre no es demostre el contrari”, ha asseverat.

Ferrer també ha sigut preguntat pel fet que l'AVL no es tindrà en compte en la constitució de l'Observatori i ha dit que no sap qui hi estarà o no. “L'únic que dic és que si l'Observatori és per a polir, l'AVL no està per a polir a ningú, està per a treballar”, ha reblat amb contundència.

Contactes oficials

Respecte a si algun membre del Consell s'ha posat en contacte amb l'AVL per explicar-los-en l'esborrany, ha indicat que “aquests contactes es produeixen oficialment, ja que quan es fa un esborrany o un projecte que té a veure amb la llengua automàticament el passen a l'Acadèmia perquè faça un informe sobre aquest treball”. “Si aquest esborrany ens afecta, i veurem si ens afecta o no, ens el passaran i s'estudiarà, ja que els contactes són oficials i no entre amics per telèfon”, ha dit.

Sobre la qüestió s'ha pronunciat la consellera de Cultura, María José Català, qui ha comentat que si la norma no es tracta en el ple de demà es farà la pròxima setmana i que una vegada aprovat l'avantprojecte es “donarà audiència” als organismes consultius.

D'altra banda, Ferrer ha destacat que la junta de govern de l'AVL s'ha desplaçat aquest dijous a Castelló perquè ha pres la determinació de nomenar Escriptor de l'Any 2015 Carles Salvador, “i qui millor que un castellonenc siga proclamat a la casa de tots els castellonencs, que és la Diputació”. “Castelló és un nucli importantíssim, doncs és on més es viu el valencià, cosa per la qual l'AVL ha d'estar agraïda als castellonencs”, ha dit.

Sense complexos

Per la seua banda, el president de la Diputació, Javier Moliner, ha dit que “després de 82 anys de l'aprovació de les Normes de Castelló presentem en la mateixa província on va nàixer l'ortografia valenciana un programa d'activitats per a la memòria d'un gran mestre, gramàtic, poeta, escriptor i valencianista, com ha sigut Carles Salvador”. Sobre aquesta qüestió ha apuntat que recordar Salvador “és recordar l'essència que uneix als valencians, les nostres senyes d'identitat, amb la cultura, les tradicions i amb llengua”. “Parlem d'un home que va dedicar tota la seua vida a lluitar per les paraules valencianes, que va decidir trencar tabús per a ensenyar a tots els valencians la llengua dels nostres avantpassats, que defensava la llengua per a unir pobles i no per a dividir”, ha afegit.

Segons ha dit, “les generacions posteriors hem d'agrair a Carles Salvador i als seus companys gramàtics el fet que hui puguem escriure la paraula valencià en majúscules i sense complexos, al mateix nivell que altres llengües amb les quals compartim matriu lingüística”. En aquest sentit, Moliner ha recordat que els últims dies ha tingut ocasió de compartir converses amb “bons amics” del sud de Catalunya. “Tots ens entenem amb l'idioma, i tots estem orgullosos de les nostres particularitats i respectem les dels altres. La nostra llengua sempre ha sigut un motiu d'entesa i l'obertura d'oportunitats i, per això, no podem permetre que ningú es puga apropiar les nostres senyes d'identitat perquè només a la gent i als pobles ens pertanyen”, ha aclarit.

Així, creu que, des de les institucions públiques, cal buscar “consensos per a protegir i defendre la llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions”, i considera que la Generalitat, a través de l'AVL, “porta un recorregut en la direcció en la qual sempre tindrà l'ajuda de la Diputació de Castelló”.

Programació

La programació d'Escriptor de l'Any començarà el 22 de novembre a Benassal, amb un acte institucional d'homenatge a Carles Salvador i una conferència. Al llarg de 2015 es portarà a terme un ampli conjunt d'activitats, com una exposició general i una itinerant, jornades i conferències, l'edició de l'obra completa, un volum d'estudis i una unitat didàctica. La junta de govern de l'AVL també ha acordat facilitar a la Diputació les publicacions editades per la institució normativa amb destí al Servei de Publicacions i al Bibliobús que recorre diàriament els pobles dels Ports i l'Alt Palància.

En la mateixa línia, l'AVL ha aprovat col·laborar amb l'Ajuntament de Castelló en la creació de l'espai interpretatiu sobre els Normes de Castelló amb la donació del material utilitzat en l'exposició commemorativa del 75 aniversari i amb mobiliari d'època cedit per l'acadèmic Pere Maria Orts i Bosch. Finalment, ha acordat participar amb la UJI en l'elaboració del lloc web oficial dedicat als “Normes Ortogràfiques” signades el desembre de 1932 a Castelló

 
4)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya divendres 31 d'octubre del 2014

La presència del català ha augmentat als comerços de la ciutat de Barcelona respecte el 2005, principalment pel que fa a la retolació. Aquest creixement es veu matisat per l'obertura de comerços regentats per immigrants amb pocs coneixements de llengua catalana. Així es desprèn de l'estudi “Els usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona Ofercat 2005-2012”, que s'ha presentat avui en una jornada organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

Entre les dades de l'estudi, destaca que des de 2005, el 66,3% d'establiments que han canviat el rètol han optat pel català. Pel que fa a la retolació identificativa (la que permet identificar des de l'exterior cada establiment), l'estudi mostra que el 51,2% és en català mentre que en el cas de la informativa (la que ofereix informació d'interès per als clients) és del 47,9%. L'estudi revela que el 22,6% dels rètols són ambivalents.

Nota de premsa

 
5)
 
Publicat en el diari  EL PAÍS divendres 7 de novembre del 2014
 
 
 
6)
 
Publicat en VilaWeb divendres 7 de novembre del 2014

Moliner defensa l'AVL malgrat els atacs que aquesta rep des del Consell

El president de la Diputació defensa explícitament la unitat de la llengua, assegurant que "ens entenem amb l'idioma, els uns li diuen català i els altres li diem valencià"

La sessió plenària de la Diputació va generar una notícia inesperada. El seu president, Javier Moliner, del PP, va defensar la unitat idiomàtica i el paper que juga l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en uns moments en què, des del Consell, el seu partit du a terme una autèntica croada contra tot allò que s'assemble a defensa de la unitat de la llengua comuna, actuació de l'AVL inclosa.

Moliner va defensar explícitament les Normes de Castelló, que consagren la unitat del valencià i el català, i no va dubtar en declarar que "tots ens entenem amb un idioma, els uns li diuen català i els altres li diem valencià, i estem orgullosos de les nostres particularitats". Davant d'aquestes declaracions, el portaveu de Compromís, Enric Nomdedéu, no va dubtar en assegurar que "durem al ple de la Diputació una proposta per a que l'ens provincial li done suport a la sol.licitada declaració de les Normes de Castelló com a BIC immaterial, una declaració que fa quatre anys que està demanada, però a la qual des del Consell se li dona sempre llargues".

Significativament, Moliner va fer aquestes declaracions en el context d'un acte conjunt amb el president de l'AVL, el vila-realenc Ramon Febrer, per tal d'anunciar que l'Escriptor de l'Any 2015 d'aquesta institució serà el literat i filòleg Carles Salvador, la vida del qual està tan lligada a la pobalció maestratina de Benassal.

 
7)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 8 de novembre del 2014

Optimisme lingüístic?

 
Optimisme lingüístic. Aquest era el titular que obria la portada d'aquest diari dimarts passat, amb relació a l'últim informe de política lingüística corresponent a l'any passat. En el d'aquest article d'avui s'hi ha afegit un interrogant ja que no sembla tan clar que puguem tirar coets. Ja se sap que en això de l'estadística, tants caps tants barrets. O sigui, que cadascú la interpreta com vol. No es tracta de posar en dubte les dades presentades aquesta setmana ni de no voler veure que hi ha dades objectives que permeten cert optimisme. Ja està bé entre tantes misèries veure l'ampolla mig plena i no mig buida. Però, i ja em sap greu tirar una galleda d'aigua freda, tampoc no es pot obviar que, com va dir el conseller Mascarell, encara hi ha molt de camí per recórrer. I no ens equivoquem, també a les nostres comarques gironines, on molt sovint creiem que vivim en una mena de bombolla lingüística. Doncs no. Em sap greu, una altra vegada, haver de recordar que ocupem el cinquè lloc –ni el primer, ni el segon, ni el tercer, ni el quart– en el rànquing de les demarcacions catalanes on el català és la llengua habitual, o sigui la llengua majoritària. Però no tan majoritària com potser molts poden pensar si tenim en compte que el seu percentatge se situa en el 51,5%, poc més de la meitat, mentre que per exemple a les Terres de l'Ebre, que ocupen el primer lloc, és del 73,8%. Si a aquestes dades hi afegim que durant els últims 10 anys ha baixat, poc però ha baixat, el percentatge de persones que entenen, llegeixen i parlen català, realment podem parlar d'optimisme lingüístic? No em serveix de gaire res que més del 80% de la població catalana sàpiga llegir i parlar el nostre idioma si després no l'utilitza com a llengua habitual, com ens demostren les estadístiques. Com tampoc no confio gaire en la incorporació d'aquestes generacions més joves suposadament lingüísticament més competents. No deixa de sorprendre que més dels que ens pensem facin servir el castellà com a eina de comunicació habitual, sense que sàpiguen explicar ben bé per què, quan el seu entorn és catalanoparlant. O sigui que, al revés del que passava abans, és una generació que a classe, tot en català, però al pati, en castellà. És una realitat que tenim al costat de casa i que per capgirar-la caldrà molt més que un canvi d'actitud, com reclamen alguns.
 
 
8)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací