1. Comentaris diversos
● El 20 de març del 2014 vaig entrar en la web del DNV i vaig
trobar que la segona accepció de la paraula lliura
era:
f. metrol. Unitat
de pes que en els països anglosaxons es dividix en 16 onces i equival a
Eixe mateix dia vaig elaborar un document en el qual vaig fer diversos
comentaris sobre el DNV relatius a metrologia i que vaig publicar en el
butlletí digital
El 20 d’octubre del 2014 vaig entrar en la web del DNV a fi de
comprovar el canvis fets en el diccionari per la Secció Tècnica de Lexicografia
i Gramàtica de l'AVL relatius als meus comentaris. Vaig veure que, ara, la
segona accepció de la paraula lliura és:
f.
METROL. Unitat
de pes del sistema anglosaxó, que es dividix en 16 onces, equivalent a
La definició és correcta i ara és més precisa que no abans, però és una
definició rudimentària. En aquesta definició, els grams que trobem són grams
força. El gram força o pond és la mil·lèsima part del kilogram força o kilopond,
unitat de força del Sistema Tècnic. No és, doncs, una unitat del Sistema
Internacional que és el sistema de mesures oficial en el nostre país i en quasi
tots els països del món.
L’equivalència de la lliura –unitat de pes del sistema anglosaxó– en
unitats del Sistema Internacional, és de 4,448218 Newtons.
Seria molt més rigorós des del punt de vista científic si la definició
fóra:
f.
METROL. Unitat
de pes del sistema anglosaxó, que es dividix en 16 onces, i que equival a
4,448218 Newtons. El seu símbol és
lbF.
Com
que la lliura és també una unitat de massa, caldria que el DNV
incorporara, a més, l’accepció següent:
f.
METROL. Unitat
de massa del sistema anglosaxó, que es dividix en 16 onces, i que equival a
Evidentment, en l’accepció que diu “unitat de pes” parlem d’unitats de
força (lliura força, onça força i Newton) mentres que en l’entrada que diu
“unitat de massa” parlem d’unitats de massa (lliura massa, onça massa i
kilogram).
La
lliura, com a unitat de pes, és la força amb que la Terra atrau la massa d’una
lliura en un lloc a on l’atracció de la gravetat és de 9,80665
m/s2, és
dir, de 32,17405 ft/s2 en
unitats del sistema anglosaxó.
● La unitat fonamental de força del sistema anglosaxó és el
poundal que és la força que cal per a fer que la massa d’una lliura
augmente la seua velocitat un peu per segon cada segon. El seu símbol és pdl.
Per tant un poundal és igual a una lliura massa multiplicada per un peu i el
resultat dividit per un segon al quadrat, és a dir: pdl = lbm ft
s-2.
Un
poundal és, doncs, 32,17405 voltes menor que una lliura pes. Un poundal equival
a 0,031081 lbF. En el DNV s’hauria d’incloure també l’entrada
poundal amb la definició següent:
f.
METROL. Unitat
de força del sistema anglosaxó equivalent a 0,138255 Newtons. El seu símbol és
pdl.
● En el DNV trobem quilogram i gram, en canvi
trobem quilopond però no trobem pond.
● La primera accepció de l’entrada tona del DNV
és:
f.
METROL. Unitat
de pes equivalent a mil quilograms, de símbol t.
La segona accepció de l’entrada tona del DCVB
és:
Unitat de pes equivalent a mil quilograms; cast.
tonelada.
Es veu de seguida que els redactors del DNV han copiat la
definició del DCVB, però eixa definició és incorrecta. La tona no és una
unitat de pes, és una unitat de massa. En la segona edició del DIEC sí
que trobem la definició correcta que és: 'unitat de massa equivalent a mil quilograms'. (En la primera edició del DIEC també deia pes en lloc de
massa).
Mil quilograms pesen, evidentment, mil quilograms força, és a dir, mil
quiloponds. (El quilogram és unitat de massa del S.I. i el quilogram força o
quilopond és unitat de força del sistema Tècnic.)
La definició especificada és la que correspon a la tona mètrica, també
anomenada megagram, però cal considerar que també reben el nom de
tona les unitats següents del sistema anglosaxó de
mesures:
- Tona anglesa o tona llarga, equivalent a 2.240 lliures,
és a dir, a
- Tona americana o tona curta, equivalent a 2.000 lliures,
és a dir, a
Com que la tona anglesa i la tona americana són unitats de massa, les
lliures que apareixen en les definicions anteriors són lliures massa
(lbm).
● En l’entrada jònec del DNV diu:
m.
i
f.
ZOOL./RAM. Bou
o vaca jove, de menys de dos anys.
Es dedica a la cria de jònecs per a
la producció de carn.
La primera accepció de l’entrada vedell del DNV
és:
m.
ZOOL./RAM. Bou
que no té més d'un any d'edat.
En l’entrada xerro del DNV diu:
m.
RAM. Jònec,
vedell jove.
Considere que xerro hauria de remetre a vedell sense més explicacions. Si, com diu la definició, un xerro és un vedell
jove, és perquè té bastant menys d’un any. Per tant, la paraula jònec és
sobrera.
● En el DNV falta la paraula meco que hauria de remetre a
vedell.
● El DNV inclou l’entrada implant però no inclou
implantologia ni implantòleg.
● En el DNV no trobem dialectometria ni
dialectometrització.
● En el DNV no trobem la paraula
veritatiu que significa 'relatiu a la veritat'.
● En l’entrada any del DNV trobem:
per molts
anys loc. orac. Fórmula
de felicitació que expressa el desig d'una llarga vida.
Però no trobem molts anys que pugues (o puga, o puguem, o pugueu, etc.) pregar per ell, fórmula de condol molt usada en valencià.
● En el DNV no trobem la paraula desgramaticalització que
es pot definir com 'procés evolutiu de lexicalització pel qual una unitat gramatical es
transforma en unitat lèxica'. Un exemple de desgramaticalització és la
substantivació de la conjunció però quan diem “a cada cosa que li proposa
li troba un però”. Un altre exemple és la substantivació de la conjunció
perquè en la frase “el com i el perquè de la psicologia
social”.
● En el DNV no trobem el verb
desgramaticalitzar.
● En l’entrada guisar del DNV trobem:
1. v.
tr. i intr.
GASTR. Preparar degudament (el menjar). M'agradaria aprendre a guisar.
2. v. tr.
GASTR. Preparar (un menjar) coent-lo amb salsa i diversos condiments.
Guisar
carn.
La primera accepció de guisar, 'preparar degudament (el
menjar)', és incorrecta. Amanir
una ensalada de tomaca, ceba i olives és preparar degudament el menjar, però no
és guisar. Fer un entrepà de cuixot i formatge és preparar degudament el menjar,
però no és guisar. Per a guisar cal coure els aliments, és a dir, cal
sotmetre’ls a l’acció del foc.
La segona accepció de guisar,
'preparar (un menjar)
coent-lo amb salsa i diversos condiments', tampoc és correcta. Fer el
típic bollit valencià és guisar, però només cal tindre aigua i la verdura que
considerem adequada, com ara cebes, creïlles, bledes, bajoquetes, etc. I res
més. S’ha de coure, sí, però no amb cap salsa sinó només amb aigua i, si de cas
i com a molt, una mica de sal. No calen, doncs, diversos condiments. L’única
cosa que és imprescindible per a fer un bollit i per a guisar en general és el
foc. Que una volta fet el bollit i escudellat en taula cadascú se l’amanisca al
seu gust posant-li oli, sal i vinagre (o suc de llima), és una cosa completament
diferent que no té res a veure amb el fet de guisar la verdura per a fer el
bollit.
La definició adient per al verb guisar
és: 'coure
els aliments sotmetent-los a l’acció del foc i amanir-los
adequadament'.
● En l’entrada cuinar del DNV trobem:
1. v. tr.
i
intr. Coure
i preparar degudament (els aliments).
Cuina una olla excel·lent. Té
gràcia per a cuinar. Cuina molt
bé.
La
definició no és correcta. Dir “coure” implica sotmetre els aliments a l’acció
del foc i, això que és veritat en el concepte de guisar, no ho és pas en el de
cuinar. Fer una paella o un putxero és cuinar i és també guisar, però preparar
un bistec tàrtar, un carpaccio de salmó o uns aladrocs en vinagre és cuinar però
no és guisar.
L’entrada cuinar ha de tindre dues accepcions. La primera ha de remetre a
guisar. La segona ha de ser 'amanir adequadament el aliments'.
● En el DNV no trobem la paraula
descriptivisme que es pot definir com 'corrent
tradicional de la semàntica filosòfica i molt especialment de l’atomisme lògic
que atén únicament els aspectes descriptius, factuals o veritatius dels
enunciats, és a dir, al contingut proposicional que afirma o nega alguna cosa o
que descriu un fet del qual és possible afirmar la seua veritat o
falsedat'.
● En l’entrada verb del DNV no trobem verb desinent que és
aquell que el seu significat expressa una acció perfectiva. Verbs desinents són,
per exemple, matar, morir, nàixer.
● En l’entrada sostingut del DNV no trobem el significat
que aquesta paraula té el fonologia: 'fonema caracteritzat acústicament per un augment de les freqüències més
altes respecte al fonema corresponent considerat normal'. Els fonemes sostinguts
presenten, doncs, una tonalitat més aguda que els normals.
● El DNV no recull el nombre d’Avogadro que és el
'nombre de partícules elementals que hi ha en un mol'. El
valor del nombre d’Avogadro, que és sempre constant, és de 6,02214179 ×
1023 partícules/mol.
● El DNV arreplega la paraula eixarm però no la variant
formal antiga eixorm que caldria incloure amb la marca
d’antic.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
descriptivisme
desgramaticalització
desgramaticalitzar
dialectometria
dialectometrització
eixorm
implantòleg
implantologia
meco
megagram
pond
poundal
veritatiu
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses unitats
lèxiques que no apareixen en el DNV.
molts anys que pugues pregar per ell
nombre d’Avogadro
tona americana
tona anglesa
tona curta
tona llarga
verb desinent
4. Bibliografia
AADD;
Gran
Diccionari de la Llengua Catalana.
(Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998) [=
GDLC]
AEG-Telefunken;
Magnitudes, unidades y símbolos eléctricos empleados en la literatura
técnica. (Paraninfo, Madrid, 1975)
Aguilar Peris, José & Senent Pérez,
Fernando; Cuestiones de física. (Editorial Reverté, Barcelona,
1980)
Alcover, Antoni
Maria
& Moll, Francesc de Borja (amb la
col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10
volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [=
DCVB]
Allard, Raymond; Le système international de mesures
(Grandeurs physiques, unités, dimentions). (Gauthier - Villars et Cie., París,
1963)
Alsina i
Català, Claudi, Feliu i Montfort, Gaspar & Marquet i Ferigle, Lluís; Diccionari de mesures catalanes.
(Curial, Barcelona, 1996)
Cabanes Martínez, Raúl; El sistema
internacional de unidades. (Compañía Telefónica Nacional de España, Madrid,
1983)
Catalá de Alemany, Joaquín;
Física general. (Sucesor de Vives Mora, Valencia,
1958)
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC].
Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició,
Edicions Bromera,
Alzira, 1996) [= DVal].
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 29 d’octubre del 2014