Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXVII)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

El 20 de març del 2014 vaig entrar en la web del DNV i vaig trobar que la segona accepció de la paraula lliura era:

f. metrol. Unitat de pes que en els països anglosaxons es dividix en 16 onces i equival a 453,5 grams.

Eixe mateix dia vaig elaborar un document en el qual vaig fer diversos comentaris sobre el DNV relatius a metrologia i que vaig publicar en el butlletí digital InfoMigjorn Cap de Setmana dissabte 22 de març del 2014. En eixos comentaris vaig dir que l’equivalència de 453,5 grams era imprecisa i que calia substituir-la per la de 453,592 grams.

El 20 d’octubre del 2014 vaig entrar en la web del DNV a fi de comprovar el canvis fets en el diccionari per la Secció Tècnica de Lexicografia i Gramàtica de l'AVL relatius als meus comentaris. Vaig veure que, ara, la segona accepció de la paraula lliura és:

f. METROL. Unitat de pes del sistema anglosaxó, que es dividix en 16 onces, equivalent a 453,592 grams.

La definició és correcta i ara és més precisa que no abans, però és una definició rudimentària. En aquesta definició, els grams que trobem són grams força. El gram força o pond és la mil·lèsima part del kilogram força o kilopond, unitat de força del Sistema Tècnic. No és, doncs, una unitat del Sistema Internacional que és el sistema de mesures oficial en el nostre país i en quasi tots els països del món.

L’equivalència de la lliura –unitat de pes del sistema anglosaxó– en unitats del Sistema Internacional, és de 4,448218 Newtons.

Seria molt més rigorós des del punt de vista científic si la definició fóra:

f. METROL. Unitat de pes del sistema anglosaxó, que es dividix en 16 onces, i que equival a 4,448218 Newtons. El seu símbol és lbF.

Com que la lliura és també una unitat de massa, caldria que el DNV incorporara, a més, l’accepció següent:

 f. METROL. Unitat de massa del sistema anglosaxó, que es dividix en 16 onces, i que equival a 0,453592 kg. El seu símbol és lbm.

Evidentment, en l’accepció que diu “unitat de pes” parlem d’unitats de força (lliura força, onça força i Newton) mentres que en l’entrada que diu “unitat de massa” parlem d’unitats de massa (lliura massa, onça massa i kilogram).

La lliura, com a unitat de pes, és la força amb que la Terra atrau la massa d’una lliura en un lloc a on l’atracció de la gravetat és de 9,80665 m/s2, és dir, de 32,17405 ft/s2 en unitats del sistema anglosaxó.

La unitat fonamental de força del sistema anglosaxó és el poundal que és la força que cal per a fer que la massa d’una lliura augmente la seua velocitat un peu per segon cada segon. El seu símbol és pdl. Per tant un poundal és igual a una lliura massa multiplicada per un peu i el resultat dividit per un segon al quadrat, és a dir: pdl = lbm  ft  s-2.

Un poundal és, doncs, 32,17405 voltes menor que una lliura pes. Un poundal equival a 0,031081 lbF. En el DNV s’hauria d’incloure també l’entrada poundal amb la definició següent:

f. METROL. Unitat de força del sistema anglosaxó equivalent a 0,138255 Newtons. El seu símbol és pdl.

● En el DNV trobem quilogram i gram, en canvi trobem quilopond però no trobem pond.

● La primera accepció de l’entrada tona del DNV és:

f. METROL. Unitat de pes equivalent a mil quilograms, de símbol t.

La segona accepció de l’entrada tona del DCVB és:

Unitat de pes equivalent a mil quilograms; cast. tonelada.

Es veu de seguida que els redactors del DNV han copiat la definició del DCVB, però eixa definició és incorrecta. La tona no és una unitat de pes, és una unitat de massa. En la segona edició del DIEC sí que trobem la definició correcta que és: 'unitat de massa equivalent a mil quilograms'. (En la primera edició del DIEC també deia pes en lloc de massa).

Mil quilograms pesen, evidentment, mil quilograms força, és a dir, mil quiloponds. (El quilogram és unitat de massa del S.I. i el quilogram força o quilopond és unitat de força del sistema Tècnic.)

La definició especificada és la que correspon a la tona mètrica, també anomenada megagram, però cal considerar que també reben el nom de tona les unitats següents del sistema anglosaxó de mesures:

- Tona anglesa o tona llarga, equivalent a 2.240 lliures, és a dir, a 1016,04608 kg.

- Tona americana o tona curta, equivalent a 2.000 lliures, és a dir, a 907,184 kg.

Com que la tona anglesa i la tona americana són unitats de massa, les lliures que apareixen en les definicions anteriors són lliures massa (lbm).

● En l’entrada jònec del DNV diu:

m. i f. ZOOL./RAM. Bou o vaca jove, de menys de dos anys. Es dedica a la cria de jònecs per a la producció de carn.

La primera accepció de l’entrada vedell del DNV és:

m. ZOOL./RAM. Bou que no té més d'un any d'edat.

En l’entrada xerro del DNV diu:

m. RAM. Jònec, vedell jove.

Considere que xerro hauria de remetre a vedell sense més explicacions. Si, com diu la definició, un xerro és un vedell jove, és perquè té bastant menys d’un any. Per tant, la paraula jònec és sobrera.

● En el DNV falta la paraula meco que hauria de remetre a vedell.

● El DNV inclou l’entrada implant però no inclou implantologia ni implantòleg.

● En el DNV no trobem dialectometria ni dialectometrització.

    ● En el DNV no trobem la paraula veritatiu que significa 'relatiu a la veritat'.

● En l’entrada any del DNV trobem:

per molts anys loc. orac. Fórmula de felicitació que expressa el desig d'una llarga vida.

Però no trobem molts anys que pugues (o puga, o puguem, o pugueu, etc.) pregar per ell, fórmula de condol molt usada en valencià.

● En el DNV no trobem la paraula desgramaticalització que es pot definir com 'procés evolutiu de lexicalització pel qual una unitat gramatical es transforma en unitat lèxica'. Un exemple de desgramaticalització és la substantivació de la conjunció però quan diem “a cada cosa que li proposa li troba un però”. Un altre exemple és la substantivació de la conjunció perquè en la frase “el com i el perquè de la psicologia social”.

    ● En el DNV no trobem el verb desgramaticalitzar.

● En l’entrada guisar del DNV trobem:

1. v. tr. i intr. GASTR. Preparar degudament (el menjar). M'agradaria aprendre a guisar.

2. v. tr. GASTR. Preparar (un menjar) coent-lo amb salsa i diversos condiments. Guisar carn.

   La primera accepció de guisar, 'preparar degudament (el menjar)', és incorrecta. Amanir una ensalada de tomaca, ceba i olives és preparar degudament el menjar, però no és guisar. Fer un entrepà de cuixot i formatge és preparar degudament el menjar, però no és guisar. Per a guisar cal coure els aliments, és a dir, cal sotmetre’ls a l’acció del foc.

La segona accepció de guisar, 'preparar (un menjar) coent-lo amb salsa i diversos condiments', tampoc és correcta. Fer el típic bollit valencià és guisar, però només cal tindre aigua i la verdura que considerem adequada, com ara cebes, creïlles, bledes, bajoquetes, etc. I res més. S’ha de coure, sí, però no amb cap salsa sinó només amb aigua i, si de cas i com a molt, una mica de sal. No calen, doncs, diversos condiments. L’única cosa que és imprescindible per a fer un bollit i per a guisar en general és el foc. Que una volta fet el bollit i escudellat en taula cadascú se l’amanisca al seu gust posant-li oli, sal i vinagre (o suc de llima), és una cosa completament diferent que no té res a veure amb el fet de guisar la verdura per a fer el bollit.

    La definició adient per al verb guisar és: 'coure els aliments sotmetent-los a l’acció del foc i amanir-los adequadament'.

● En l’entrada cuinar del DNV trobem:

1. v. tr. i intr. Coure i preparar degudament (els aliments). Cuina una olla excel·lent. Té gràcia per a cuinar. Cuina molt bé.

   La definició no és correcta. Dir “coure” implica sotmetre els aliments a l’acció del foc i, això que és veritat en el concepte de guisar, no ho és pas en el de cuinar. Fer una paella o un putxero és cuinar i és també guisar, però preparar un bistec tàrtar, un carpaccio de salmó o uns aladrocs en vinagre és cuinar però no és guisar.

   L’entrada cuinar ha de tindre dues accepcions. La primera ha de remetre a guisar. La segona ha de ser 'amanir adequadament el aliments'.

   ● En el DNV no trobem la paraula descriptivisme que es pot definir com 'corrent tradicional de la semàntica filosòfica i molt especialment de l’atomisme lògic que atén únicament els aspectes descriptius, factuals o veritatius dels enunciats, és a dir, al contingut proposicional que afirma o nega alguna cosa o que descriu un fet del qual és possible afirmar la seua veritat o falsedat'.

● En l’entrada verb del DNV no trobem verb desinent que és aquell que el seu significat expressa una acció perfectiva. Verbs desinents són, per exemple, matar, morir, nàixer.

● En l’entrada sostingut del DNV no trobem el significat que aquesta paraula té el fonologia: 'fonema caracteritzat acústicament per un augment de les freqüències més altes respecte al fonema corresponent considerat normal'. Els fonemes sostinguts presenten, doncs, una tonalitat més aguda que els normals.

● El DNV no recull el nombre d’Avogadro que és el 'nombre de partícules elementals que hi ha en un mol'. El valor del nombre d’Avogadro, que és sempre constant, és de 6,02214179 × 1023 partícules/mol.

● El DNV arreplega la paraula eixarm però no la variant formal antiga eixorm que caldria incloure amb la marca d’antic.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

descriptivisme

desgramaticalització

desgramaticalitzar

dialectometria

dialectometrització

eixorm

implantòleg

implantologia

meco

megagram

pond

poundal

veritatiu

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses unitats lèxiques que no apareixen en el DNV.

molts anys que pugues pregar per ell

nombre d’Avogadro

tona americana

tona anglesa

tona curta

tona llarga

verb desinent

 

4. Bibliografia

AADD; Gran Diccionari de la Llengua Catalana. (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998) [= GDLC]

AEG-Telefunken; Magnitudes, unidades y símbolos eléctricos empleados en la literatura técnica. (Paraninfo, Madrid, 1975)

Aguilar Peris, José & Senent Pérez, Fernando; Cuestiones de física. (Editorial Reverté, Barcelona, 1980)

Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja (amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10 volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB]

Allard, Raymond; Le système international de mesures (Grandeurs physiques, unités, dimentions). (Gauthier - Villars et Cie., París, 1963)

Alsina i Català, Claudi, Feliu i Montfort, Gaspar & Marquet i Ferigle, Lluís; Diccionari de mesures catalanes. (Curial, Barcelona, 1996)

Cabanes Martínez, Raúl; El sistema internacional de unidades. (Compañía Telefónica Nacional de España, Madrid, 1983)

Catalá de Alemany, Joaquín; Física general. (Sucesor de Vives Mora, Valencia, 1958)

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC].

Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició, Edicions Bromera, Alzira, 1996) [= DVal].

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 29 d’octubre del 2014

 

------------------------------------------------------------------------------------------------