El
DNV i l’accentuació de les ee obertes en
valencià
1. Introducció
En la nostra llengua tenim paraules en les quals la e tònica es
pronuncia oberta en els parlars catalans orientals i tancada en els parlars
valencians. Quan les regles d’accentuació ens diuen que cal posar un accent
gràfic damunt d’eixa e ¿ha de ser greu o agut? La normativa catalana en
vigor ha resolt el problema posant damunt d’eixes ee un accent greu, que
és el que correspon a la pronúncia pròpia del català oriental. Però als
valencians, que pronunciem tancades eixes ee, se’ns presenta el problema
de com accentuar-les. La lògica ens indica que tenim dues solucions
possibles.
1) Accentuar eixes ee amb accent greu, malgrat que les pronunciem
tancades.
Eixa solució té l’avantatge que emprem, en qüestions d’accentuació, la
mateixa normativa que fan servir els catalans, sense cap diferència, però
l’inconvenient que posem l’accent greu sobre ee que, per ser tancades en
valencià, l’haurien de portar agut.
2) Accentuar eixes ee amb accent agut.
Eixa solució té l’avantatge que posem damunt les ee tancades
l’accent agut, que és el que els correspon, però l’inconvenient que accentuem un
conjunt de paraules de manera diferent de com ho fan els
catalans.
2. Com actua el DNV
He tret del DNV un conjunt de paraules amb les característiques
anteriorment especificades, és a dir:
1) La e tònica es pronuncia oberta en els parlars catalans
orientals i tancada en els parlars valencians.
2) A la e tònica d’eixes paraules, d’acord amb les regles
d’accentuació de la nostra llengua, li correspon dur accent
gràfic.
3) La normativa catalana en vigor indica que la e tònica d’eixes
paraules ha de dur accent greu (encara que la gramàtica catalana de l’IEC diu
que en la tradició ortogràfica valenciana és corrent escriure amb accent agut
–en lloc de greu– damunt la e tònica corresponent d'acord amb la nostra
pronúncia, excepte el relatiu tònic què, la conjunció perquè i uns
pocs mots paroxítons com ara València.)
1) Paraules que el DNV ens diu que se’ls ha de posar accent greu
i ens diu que cal pronunciar-les amb e oberta malgrat que els valencians
les pronunciem amb e tancada.
dèspota
hortènsia
pècora
nècora
pèrgola
rèmora
èbola
2) Paraules que el DNV ens diu que se’ls ha de posar accent greu
i ens diu que cal pronunciar-les amb e tancada
època
perquè (conjunció)
perquè (substantiu)
què (pronom relatiu tònic)
què (pronom interrogatiu neutre)
sèrie
3) Paraules que el DNV els posa accent agut i ens diu que cal
pronunciar-les amb e tancada
sémola
sénia
xilé (hidrocarbur)
xilé (natural de Xile)
4) Paraules que el DNV ens diu que se’ls pot posar indistintament
accent greu o agut però ens diu que cal pronunciar-les amb e tancada i
dóna com a preferent la forma amb accent greu.
bèstia (o béstia)
èter (o éter)
èster (o éster)
5) Paraules que el DNV ens diu que se’ls pot posar indistintament
accent agut o greu però ens diu que cal pronunciar-les amb e tancada i
dóna com a preferent la forma amb accent agut.
Els ordinals: cinqué, sisé, seté, huité o vuité, nové, desé, onzé,
dotzé, etc. (o cinquè, sisè, setè, huitè o vuitè, novè, desè, onzè, dotzè,
etc.)
Tots els gentilicis acabats en –és: francés, anglés, portugués,
etc. (o francès, anglès, portuguès, etc.)
I les 100 paraules següents (a més d’altres):
acetilé (o acetilè)
agaré (o agarè)
alé (o alè)
alié (o aliè)
allén (o allèn)
amé (o amè)
antracé (o antracè)
aparéixer (o aparèixer)
aquén (o aquèn)
arnés (o arnès)
atényer (o atènyer)
atés (o atès)
benzé (o benzè)
burgés (o burgès)
café (o cafè)
canapé (o canapè)
caroté (o carotè)
cércol (o cèrcol)
comité (o comitè)
conéixer (o conèixer)
constrényer (o constrènyer)
contrapés (o contrapès)
cortés (o cortès)
cupé (o cupè)
damascé (o damascè)
desenfré (o desenfrè)
duodé (o duodè)
edén (o edèn)
empényer (o empènyer)
encés (o encès)
eocé (o eocè)
epicé (o epicè)
escalé (o escalè)
escalé (o escalè)
eslové (o eslovè)
espés (o espès)
estiré (o estirè)
estrényer (o estrènyer)
estrés (o estrès)
eté (o etè)
etilé (o etilè)
feligrés (o feligrès)
fényer (o fènyer)
grévol (o grèvol)
hel·lé (o hel·lè)
hexé (o hexè)
holocé (o holocè)
ibuprofén (o ibuprofèn)
il·lés (o il·lès)
imprés (o imprès)
interés (o interès)
marés (o marès)
marqués (o marquès)
mercé (o mercè)
meréixer (o merèixer)
metilé (o metilè)
miocé (o miocè)
molibdé (o molibdè)
moré (o morè)
morrofés (o morrofès)
mossén (o mossèn)
muntanyés (o muntanyès)
muntés (o muntès)
natzaré (o natzarè)
obés (o obès)
oboé (o oboè)
obscé (o obscè)
oligocé (o oligocè)
pagés (o pagès)
palés (o palès)
paréixer (o parèixer)
patués (o patuès)
pavés (o pavès)
pésol (o pèsol)
propilé (o propilè)
querosé (o querosè)
repés (o repès)
restrényer (o restrènyer)
ségol (o sègol)
sépia (o sèpia)
seré (o serè)
servofré (o servofrè)
sirventés (o sirventès)
sospés (o sospès)
ténia (o tènia)
térbol (o tèrbol)
térbol (o tèrbol)
terraplé (o terraplè)
terratrémol (o terratrèmol)
tolué (o toluè)
trémolo (o trèmolo)
trévol (o trèvol)
tungsté (o tungstè)
tupé (o tupè)
txetxé (o txetxè)
véncer (o vèncer)
vérbola (o vèrbola)
vosté (o vostè)
xanté (o xantè)
xerés (o xerès)
4. Sobre la paraula hortènsia
En el DNV trobem la paraula hortènsia que ens diu que cal pronunciar-la [oɾtɛ́nsia], amb e oberta, quan els valencians la pronunciem amb e
tancada.
La pronúncia de la paraula hortènsia amb
e tancada és un residu de la pronúncia que tant aquesta paraula –acabada
en -ènsia– com totes les
paraules acabades en -ència (unes
340) tenien en els parlars valencians, sobretot en els meridionals.
Actualment, que jo sàpia, els valencians només conservem la pronúncia
tradicional amb e tancada en la paraula hortènsia i en el topònim
València. Jo recorde que, fa anys, a Alcoi tothom pronunciava la paraula
paciència amb e tancada i no pronunciava la primera i.
Tothom deia [pasénsia].
Actualment he sentit molts alcoians –encara que no tots– que diuen [pasɛ́nsia]
o, fins i tot, [pasiɛ́nsia], però he d’afegir que hi ha una galeta xicorrotiua,
dolça i dura, de forma semiesfèrica, de dos centímetres de diàmetre
aproximadament i amb un piquet en la part superior, que rep el nom de
paciència i que tothom a Alcoi l’anomena [pasénsia]. Quan ens referim a la galeta, tots els alcoians pronunciem
el nom a la manera antiga.
De tota manera he de dir que pense que és possible que d’ací a alguns
anys tant hortènsia, com la galeta anomenada paciència i, fins i
tot, el nom de la ciutat de València, acabem pronunciant-los amb e
oberta. El nom de la ciutat de València resistirà més al canvi perquè és
un topònim i la pronúncia dels topònims és molt conservadora, però el fet que
tinguem paraules com ara ambivalència, electrovalència, equivalència o polivalència que
pronunciem amb una e ben oberta juga a favor que s’acabe pronunciant
també València amb e oberta, sobretot per part dels valencians més
jóvens.
5. Sobre les paraules dèspota, nècora, pècora,
pèrgola i rèmora
En el DNV trobem les paraules dèspota, nècora, pècora,
pèrgola i rèmora que ens diu que cal pronunciar-les [dɛ́spota], [nɛ́koɾa], [pɛ́koɾa], [pɛ́ɾɣola] i
[rɛ́moɾa], és a dir, el DNV ens indica clarament que els valencians hem de
pronunciar aquestes paraules amb e oberta quan les pronunciem amb
e tancada.
Els valencians pronunciem tancada la e tònica de diverses
paraules que tenen una estructura semblant a la de dèspota, nècora, pècora, pèrgola i
rèmora, com és el cas de sémola, época, térbola, vérbola, etc. També pronunciem
tancada la e tònica d’imperatius com ara trenca-la,
aireja-la, arreplega-la, mastega-la,
frega-la, refresca-la, remena-les, pensa-t’ho,
beu-te-les, etc., que els que parlen català
oriental fan oberta. I també pronunciem tancada la e del topònim
L’Ènova (la Ribera Alta),
malgrat que a eixa e li posem un accent greu. Actualment és fàcil trobar
valencians que pronuncien aquest topònim amb e oberta per ortografisme,
com ho fan també amb altres vocables que porten accent greu, encara que la
pronúncia valenciana tradicional siga amb e
tancada.
No puc dir res sobre paraules esdrúixoles com ara
arquèspora,
cinèsica, èczema, ènema, madrèpora, mètopa,
mesènquima, plèiade, rubèola
o selèucida perquè són cultismes que no existixen en la llengua
popular i, per tant, no puc saber quina seria la pronúncia genuïna
valenciana.
6. Sobre la paraula èbola
En el DNV trobem la paraula èbola, que ens diu que cal pronunciar-la [ɛ́bola], i ens la definix de la manera següent:
m.
PAT. Malaltia
infecciosa, produïda per un virus, el símptoma del qual són múltiples
hemorràgies internes i externes que produïxen la mort en poc de
temps.
En el TERMCAT trobem virus d'Ebola i diu:
Virus del gènere Ebolavirus de morfologia
filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoïdal envoltada d'una
membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica
de l'Ebola.
Nota: 1.
El virus de l'Ebola pertany a la família Filoviridae. Es coneixen cinc
espècies del virus de l'Ebola, que s'han associat als llocs dels diferents brots
de la malaltia a l'Àfrica.
Nota: 2.
La denominació virus de l'Ebola prové del riu Ebola, a la República
Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d'aquest
riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa
servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula
inicial.
Nota: 3.
En relació amb la pronúncia de Ebola, si bé es poden trobar arguments
favorables tant a la pronúncia plana com a l'esdrúixola, es recomana la forma
plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes
d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des
dels inicis. La pronúncia de les vocals àtones és vacil·lant, tal com passa
sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes, i pot anar des
del manteniment de la pronúncia tensa fins a l'adaptació total, amb reducció
vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d'integració en
la llengua.
Nota: 4.
Quant a la malaltia causada per aquest virus, rep les denominacions febre
hemorràgica de l'Ebola o malaltia de l'Ebola
Heus ací algunes qüestions relatives a la denominació d’aquesta malaltia
i del virus que l’origina sobre les quals caldria
reflexionar.
1) ¿La paraula ha de portar accent gràfic o no ha de
portar-ne?
El nom de la malaltia en qüestió i del virus que l’origina porta accent
gràfic en castellà. Si volem escriure-ho com ho fa el castellà, haurem de
posar-li l’accent gràfic.
2) ¿La paraula ha de ser esdrúixola o plana?
Si l’escrivim amb accent damunt la e ha de ser esdrúixola per
coherència amb les regles ortogràfiques de la nostra llengua. I si l’escrivim
sense accent, ha de ser plana.
La paraula es pronuncia aguda en francés, plana en anglés, turc, romanés
i portugués brasiler i esdrúixola en italià, suec, polac, alemany, hongarés,
txec, gallec, portugués europeu i castellà.
3) Si la paraula és esdrúixola ¿la e ha de ser oberta o
tancada?
Considere que és més lògic que siga tancada perquè els valencians
pronunciem amb e tancada moltes paraules de la nostra llengua que tenen
una estructura semblant a la que ens ocupa –sémola, época,
térbola, vérbola–, com he dit en l’apartat
anterior.
4) Si la paraula és plana ¿la o s’ha de pronunciar oberta o
tancada?
Sembla més lògic que la pronúncia fóra amb o oberta perquè en
valencià tenim moltes paraules planes acabades en –ola en les quals la
o es pronuncia oberta, com ara banderola, bestiola,
escarola, escola, farola, fullola, mentirola,
panerola, pianola, picola, rajola, tabola,
tovallola, vidriola o viola, encara que també en tenim
algunes amb o tancada com és el cas de bola, cola o
gola.
Els serveis lingüístics catalans s’han inclinat per l’opció “plana i amb
o tancada” i eixa opció és la que trobem als mitjans de comunicació en
llengua catalana. Amb aquesta pronúncia, la frase “una persona malalta d’ebola”
sona exactament igual que “una persona malalta de bola”.
4) Quan la paraula s’usa per a denominar la malaltia que ens ocupa ¿s’ha
d’escriure en majúscula o en minúscula?
S’ha d’escriure en minúscula perquè és un nom comú, com ho són els noms
d’altres malalties com ara pallola o pigota. Només s’ha descriure en majúscula
quan s’use per a denominar el riu, perquè, en eixe cas, és un nom propi. Per
tant escriurem “el virus de l’Ebola (o de l’Ébola)” –és a dir, “el virus del riu
Ebola (o del riu Ébola)”– de la mateixa manera que diríem, si fóra el cas, “el
virus del Nil” o “el virus del Sena”. És el mateix cas que quan diem “la febre
de Haverhill” en referència a l’afecció epidèmica que es va observar per primera
volta l’any
En el DNV, totes les entrades estan escrites en minúscula. Així,
trobem les entrades déu i bíblia. Després, en els exemples, la
cosa queda clara. Però com en el cas de l’entrada èbola no hi ha cap
exemple, no podem saber si els redactors del DNV consideren que la
e inicial del mot en qüestió ha de ser majúscula o minúscula. Han
d’explicitar-ho imprescindiblement.
7. Regles d’accentuació gràfica de la Gramàtica normativa
valenciana
Les trobem en les pàgs. 47 i 48 de la Gramàtica normativa
valenciana que podem llegir en línia entrant en la web de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua.
8. Regles d’accentuació gràfica de la Gramàtica de la llengua
catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
Les trobem en l’esborrany de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que podem llegir en línia entrant en l’enllaç que figura en la cibergrafia i cercant l’apartat Regles d’accentuació gràfica.
9. Conclusions
¿Quina és la norma que aplica el Diccionari normatiu valencià per
a resoldre el problema de l’accentuació de la e tònica de les paraules
que ens ocupen? No sembla que n’aplique cap. Com hem vist, trobem cinc solucions
diferents i, segons de quina paraula es tracte, se n’aplica una o se n’aplica
una altra. A més, les dues darreres solucions admeten com a normatives les
formes amb dues grafies diferents però amb una única pronúncia, cosa que em
sembla bastant estranya.
Cal estudiar novament aquesta qüestió i donar una solució normativa que
siga senzilla, pràctica i raonada i que no complique la vida als usuaris de la
llengua.
Tota aquesta problemàtica podria haver-se evitat si, quan es va elaborar
la norma per a accentuar gràficament les paraules de la nostra llengua,
s’haguera decidit que l’accent gràfic marcara només la força de la pronúncia i
no l’obertura de les vocals. D’eixa manera, només hi hauria una classe
d’accents, no dues. Tindríem, doncs, només accents aguts (com en castellà) o
només accents greus (com en italià), però no aguts i greus alhora. De la mateixa
manera que ningú té cap problema per a saber que la e de neu és
tancada i la e de peu és oberta, malgrat que no hi ha res que
indique gràficament la diferència, tampoc hi hauria hagut cap problema per a
saber si una e que du un accent damunt és oberta o tancada. Es va
complicar la normativa sobre accentuació gràfica amb la indicació de l’obertura
de les vocals i, com diuen els mallorquins, aquelles noces duen aquests
bescuits. A hores d’ara, evidentment, ja no té remei la
cosa.
Ara ens correspon als valencians decidir quina solució donem a
l’accentuació de les ee que nosaltres pronunciem tancades i en català
oriental es pronuncien obertes.
Jo,
quan
cal accentuar les paraules, pose sobre les ee obertes, accent greu, i sobre les ee tancades, accent agut (café, comprén, francés, véiem, interés, entés, etc.), d’acord amb la manera en
què les pronunciem els valencians, excepte en els mots què, perquè i València que els escric,
excepcionalment, amb accent greu damunt la e, malgrat que els valencians els
pronunciem sempre amb e tancada,
perquè, per ara, és un acord acceptat per tots els que emprem les normes de
Castelló. En els cultismes que no es coneixen en la llengua popular, pose
l’accent que indica el DNV. El meu criteri coincidix quasi completament
amb el que exposa el professor Abelard Saragossà en el seu treball “Els
valencians ¿com hauríem d’accentuar les es (sorprés o
sorprès)?” que es pot trobar en la web de Taula de Filologia
Valenciana. Em permet suggerir la lectura del citat treball.
10. Bibliografia
Acadèmia Valenciana De La Llengua; Gramàtica Normativa Valenciana.
(Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2006, pàgs. 47-48)
Colomina i Castanyer, Jordi; Els
valencians i la llengua normativa.
(Generalitat Valenciana / Institut d’estudis Juan Gil Albert, Alacant, 1995, pàgs.
20-23)
Fabra i Poch, Pompeu; Gramàtica catalana. (4a edició, Institut d’Estudis Catalans,
Barcelona, 1926)
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edició, Edicions 3 i 4 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana /
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona / Palma de Mallorca /
València, 1995) [= DIEC1].
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].
Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició, Edicions
Bromera, Alzira, 1996) [=
DVal].
Saborit Vilar, Josep; Millorem
la pronúncia. (Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua, València, 2009)
Salvador i Gimeno, Carles; Gramàtica valenciana
amb exercicis pràctics. (Tercera edició. Publicacions dels cursos de llengua i literatura
valenciana de “Lo Rat-Penat”, València, 1959)
Sanchis
Guarner, Manuel; Gramàtica valenciana (Editorial Torre,
València, 1950)
Saragossà Alba, Abelard; Gramàtica valenciana
raonada i popular. Els fonaments. (2a edició revisada i augmentada, Tabarca
Llibres, València, 2005)
11. Cibergrafia
Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/inici.html >
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Diccionari de
l’Institut d’Estudis Catalans
<http://dlc.iec.cat/>
Gramàtica de la llengua catalana de
l’Institut d’Estudis Catalans
<http://www.iecat.net/Institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp>
Ortega Robert, Rudolf; “La
bola”
<http://cat.elpais.com/cat/2014/10/12/cultura/1413069933_533699.html>
Saragossà Alba, Abelard; “Els
valencians ¿com hauríem d’accentuar les es (sorprés o
sorprès)?”
<https://taulafilologiavalenciana.files.wordpress.com/2014/09/accentuacio-es.pdf>
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La
paraula Ebola en anglés del
Regne Unit i en anglés dels Estats Units (Audio)
Cambridge English Diccionary
<http://dictionary.cambridge.org/es/diccionario/britanico/ebola>
La paraula Ebola en anglés del Regne Unit, anglés dels Estats Units, suec, polac,
alemany i turc. (Audio)
Forvo
<http://es.forvo.com/word/ebola/>
La
paraula Ebola en català (Audio)
és a dir. El
portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals.
<http://esadir.cat/nomspropis/fitxa/id/6548>
La
paraula Ebola en italià (Audio)
Dizionario.rai.it
<http://www.dizionario.rai.it/poplemma.aspx?lid=58433&r=55090>
La paraula Ebola en italià.
Treccani.it L’enciclopedia italiana
<http://www.treccani.it/vocabolario/ebola/>
La paraula Ebola en portugués
brasiler.
<http://www.dicio.com.br/ebola/>
La paraula Ebola en portugués
europeu.
<http://www.portaldalinguaportuguesa.org/%3E?action=fonetica®ion=lbx&act=details&id=11671>
<http://www.infopedia.pt/dicionarios/lingua-portuguesa/%C3%89bola>
La paraula Ebola en romanés.
<http://m.dexonline.ro/definitie/Ebola>
Eugeni. S. Reig
València, 22 d’octubre del 2014