Nou entrebanc al desplegament del trilingüisme a les escoles que impulsa el Govern balear del PP que lidera José Ramon Bauzá. Primer van ser les sentències que anul·laven el decret mare del Tractament Integrat de Llengües (TIL), que suposa l'ensenyament en anglès, castellà i català. Després va arribar una mesura excepcional cautelar de suspensió del desenvolupament de la norma, que marcava el calendari d'implantació del sistema. Primer anul·lar i després suspendre. La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha dictat avui quatre interlocutòries més (i ja en són 15 en dos mesos) en les quals els jutges refermen les seves postures i donen la raó als sindicats de docents i associacions de pares i desestimen els recursos de reposició interposats pel Govern de Bauzá.
D'aquesta forma, es confirma la suspensió cautelar del TIL per a aquest curs 2014-2015, que va adoptar la mateixa sala el 24 de setembre. El Govern volia que s’esperàs a la decisió final del Tribunal Suprem, en donar a entendre que el TIL no regulava el català sinó qüestions educatives. “La valoració sobre la manera d'assegurar l'efectivitat de la sentència que s'ha de dictar en relació amb l'ordre s'ha de fer ara, no podem esperar que resolgui el Tribunal Suprem”, diu el tribunal autonòmic.
El TSJIB va atendre la petició de mesura cautelar de suspensió formulada pels sindicats STEI (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes), la UGT, Docents per la Democràcia, la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes dels Illes Balears i CCOO.
El Govern de Bauzá va fer ahir un pas enrere, sigil·lós, sobre el seu projecte. L'Executiu va anul·lar la imposició de projectes lingüístics des de la Inspecció de la Conselleria d’Educació als centres que objecten i que no n'havien avalat un de propi. Fins a onze actuacions i sentències qüestionen les normes i els decrets dictats.
En el seu segon curs d'aplicació a les aules, segueix viu el conflicte social, polític i jurídic pel trilingüisme, l'ensenyament en anglès-català-castellà en l'educació infantil, primària i secundària. Professors i oposició afirmen que “el TIL ha mort” per falta de diàleg i pacte per a la seva aplicació. El Govern va voler evitar maniobres de dissidència i objecció en més d'un terç dels 300 centres afectats amb 100.000 alumnes. Gairebé la totalitat dels instituts de secundària de les Balears manifesten que no apliquen el TIL –després de les actuacions dels jutges– i que han recuperat els models lingüístics anteriors.
155 centres ja han comunicat a l'Assemblea la recuperació dels projectes lingüístics anteriors al TIL. La retirada de l'ordre d'aprovació massiva del TIL de 28 de juliol, una nova victòria de l'Assemblea. El TSJB certifica que mantenir el TIL pot suposar un greuge
La recuperació dels projectes lingüístics anteriors al TIL ha esdevingut un gest de de dignitat i la reivindicació de l'autonomia dels centres per adaptar-se al seu entorn. Per això, des de l'Assemblea publicam el llistat de 155 centres que ja han dit adéu al TIL. Aquestes dades, juntament amb les que ha publicat l'associació de directors FADESIB demostren tant la voluntat dels centres de decidir els projectes educatius amb flexibilitat, com també una denúncia a la tergiversació de la realitat que s'ha pretès fer des del Govern quant a l'extinció d'un TIL que ha acabat ja la legislatura i serà, definitivament, història.
Quant als nous projectes lingüístics s'ha de destacar que es fan de manera consensuada amb la comunitat educativa i malda per aprofitar al màxim els recursos dels quals disposa cada centre. Així, en molts casos s'ha reforçat l'àrea lingüística d'anglès. El que destaca, a més, és la voluntat majoritària de recuperar les seccions europees com a mètode d'impuls de l'aprenentatge en anglès.
Per la seva banda, els directors de Secundària constaten que el 81% dels centres no tenia aprovat el TIL abans de la triple sentència judicial del passat 23 de setembre. Aquesta informació posa en evidència les dades que presentà als tribunals el Govern, de 276 centres que sí que el tenien aprovat. (L'estudi el podreu trobar aquí també).
La retirada de l'ordre que aprovava "per decret" els projectes TIL dels centres per part del Govern (28 de juliol) és una victòria en concret de l'Assemblea de Docents, que impugnà l'ordre el passat 1 de setembre i que ha estat reconeguda -per silenci administratiu-. Ara, el Govern admet que no s'ha seguit amb el procediment adequat. En aquest sentit, s'ha de destacar que és aquesta ordre 'il·legal' que aconseguia la xifra de 276 centres amb el TIL aprovat segons les dades del Govern.
L'imperi del seny s'ha estès amb una nova resolució judicial en què el TSJB confirma la suspensió cautelar del TIL. Ja no hi val l'interès general ni la urgència, sinó el sentit comú. El tribunal posa per davant els greuges que podria suposar aplicar un decret declarat nul per la justícia, que no els minses arguments del Govern. Per això sembla que tots, excepte el Govern, remam en la mateixa direcció.
Les mentides no aguanten una hemeroteca.
Els següents centres ja han acordat enterrar el TIL i han decidit aplicar un projecte lingüístic propi.
109 CEIP: Sant Bartomeu (Alaró), Pare Bartomeu Pou (Algaida), Mare de Déu de la Consolació (Alqueria Blanca), Es Vinyet (Andratx), Son Verí (s' Arenal), Ariany, Na Caragol (Artà), Robines, Binissalem (Binissalem), Els Molins(Búger), Mestre Colom (Bunyola), Ses Quarterades, Puig de sa Ginesta, Cas Saboners, Son Ferrer, Ses Rotes Velles (Calvià), Joan Veny i Clar (Campos), Vora Mar (Can Picafort), Margalida Florit, Pere Casanoves(Ciutadella), Bartomeu Ordines (Consell), Nadal Campaner Arrom (Costitx), Sa Bodega, Can Misses (Eivissa), Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, Menorca), Gabriel Comes i Ribes (Esporles), Inspector Joan Capó (Felanitx), Sant Ferran de ses Roques (Formentera), Talaiot (S' Illot), Miquel Duran i Saurina, Llevant, Ponent (Inca), Antònia Alzina (Lloret), Es Puig (Lloseta), Duran-Estrany (Llubí), Jaume III, s'Algar, Badies (Llucmajor), Es Canyar, Simó Ballester, EEI Sa Graduada, Jaume Vidal, Molí d'en Xema, EEI Sa Torre (Manacor), Montaura (Mancor de la Vall), Mare de Déu del Carme, Sa Graduada (Maó), Maria de la Salut, Joan Mas i Verd (Montuïri), Guillem Ballester i Cerdó (Muro), Rafal Vell, Marian Aguiló, Son Anglada, Rafal Nou, Aina Moll, Son Oliva, Camilo José Cela, Gabriel Vallseca, Escola Graduada, Es Pont, EEI Paula Torres, CP de Pràctiques, Santa Catalina, Felip Bauçà, Son Canals, La Soledat, Màxim Alomar Josà (Palma), Gaspar Sabater (Palmanyola), Juníper Serra (Petra), Miquel Costa i Llobera, Joan Mas (Pollença), Ses Cases Noves (Pont d'Inca), Escola Nova (Porreres), Norai (Port d'Alcúdia), Miquel Capllonch (Port Pollença), s' Algar (Portocolom), Ses Comes, Mitjà de Mar (Porto Cristo), Miquel Costa i Llobera (Pòrtol), Puig de na Fàtima (Puigpunyent), Vialfàs, Son Basca (Sa Pobla), Es Vedrà (Sant Agustí, Eivissa),Sant Rafel, Vara de Rei (Sant Antoni de Portmany, Eivissa), Mestre Lluís Andreu (Sant Francesc Xavier de Formentera), Son Juny (Sant Joan), Balansat (Sant Joan de Llabritja, Eivissa), Sant Jordi (Mallorca), Sant Jordi (Sant Josep, Eivissa), Mestre Guillem Galmès (Sant Llorenç), Venda d'Arabí (Santa Eulària, Eivissa), Melcior Rosselló i Simonet (Santa Maria), Eleonor Bosch (Santa Margalida), Blai Bonet (Santanyí), Es Putxet (Selva), Colònia de Sant Jordi (Ses Salines), Rodamilans (Sineu), Es Puig (Sòller), Son Ferriol, Valldemossa, Es Cremat (Vilafranca), Coŀlegi Sant Salvador (Artà), Coŀlegi Sant Francesc d'Assís (Manacor), Coŀlegi CIDE, Coŀlegi Pedro Poveda, Coŀlegi Mata de Jonc, Coŀlegi Pius XII, Col.legi Sant Josep Obrer (Palma).
46 IES: Alcúdia, Baltasar Porcel (Andratx), Llorenç Garcias i Font (Artà), Binissalem, Son Ferrer (Calvià), Damià Huguet (Campos), La Ribera (Can Pastilla), M A Cardona (Ciutadella), Algarb, Josep Font i Trias (Esporles), Felanitx, Marc Ferrer (Formentera), Berenguer d'Anoia, Pau Casesnoves (Inca), Llucmajor, Manacor, Mossèn Alcover (Manacor), Cap de Llevant, Joan Ramis (Maó), Marratxí, Sant Marçal (Marratxí), Albuhaira (Muro), Antoni Maura, Madina Mayurqa, Son Pacs, Ramon Llull, Juníper Serra, Josep Maria Llompart, Emili Darder, Francesc de Borja Moll, CTEIB, Politècnic, Aurora Picornell, Josep Sureda i Blanes (Palma), Guillem Cifre de Colonya (Pollença), Porreres, Clara Hammerl (Port de Pollença), Porto Cristo, Can Peu Blanc (Sa Pobla), Quartó de Portmany (Sant Antoni, Eivissa), Sant Agustí (Sant Josep, Eivissa), Es Xarc (Santa Eulària, Eivissa), Santa Margalida, Santanyí, Sineu, Guillem Colom Casesnovas (Sóller).
Ara ja són 155 centres.