1. Comentaris diversos
● En l’entrada burro del DNV falten les denominacions
burro de llavor i burro llavorer que han de remetre a eguasser
2.
● El DNV inclou anàclisi però no el derivat
anaclític.
● El DNV no inclou les paraules anisomorfisme i
anisomòrfic.
● El DNV arreplega hedra i edra (amb hac i sense),
però en canvi inclou heura però no eura.
● El DNV no arreplega l’expressió tirar amb bala que
significa 'gastar pròdigament, sense miraments'. Equival a tirar amb fona,
que sí que trobem en el DNV.
● El DNV no arreplega l’expressió la paraula és l’home que
a voltes es completa dient la paraula és l’home, qui hui diu que sí demà pot
dir que no.
● En el DNV falta la paraula al·lomorfia que significa
'alternança entre al·lomorfs d’un mateix morfema'.
● En el DNV falta la paraula maleitor que significa
'maldat enginyosa i poc important pròpia d’un
xiquet'.
● En el DNV falta la paraula al·lògraf que significa
'cadascuna de les realitzacions bàsiques d’un
grafema'.
● En l’entrada anomia trobem:
Hi ha d’haver dues entrades: anomia1 i anomia2.
La definició d’ anomia2 ha de ser:
f. PSICOL. Trastorn expressiu que consistix en la impossibilitat d’anomenar les
coses pel seu nom.
Cal especificar que anomia1 i anomia2 tenen orígens etimològics completament diferents.
● En el DNV trobem l’entrada malesa (o malea)
que ens diu que es pronuncia [maléza] i que significa:
En l’entrada maldat del DNV diu:
He de dir que:
1) No he sentit mai la paraula malesa aplicada al concepte expressat per la primera accepció de la paraula
maldat.
2) El DNV ens diu que la paraula malesa i la variant formal malea són equivalents i, per tant, són intercanviables i es poden usar
indistintament l’una o l’altra. Això és una veritat relativa. En la Plana de
Castelló es diu malesa (pronunciat [maléza]) a la maldat enginyosa i poc important feta
per un xiquet però, en canvi, es diu malea (pronunciat [maléa])
al sotobosc espés. S’usen les dues variants formals com a dos vocables
independents, amb una pronúncia diferent i amb un significat
distint.
Considere que cal revisar aquesta entrada.
● En l’entrada antinòmia del DNV diu:
Falta una quarta accepció que arreplegue el concepte usat en
lingüística: 'contradicció entre dos
conceptes o principis racionals continguts en una expressió o en una
frase'. Exemple: “el mort és un viu”.
● El DNV no arreplega l’expressió llavar a màquina que
significa 'llavar la roba amb una màquina de llavar'.
● El DNV no arreplega l’expressió llavar a mà que
significa 'llavar la roba amb les mans, sense ajuda de cap màquina de
llavar'.
● El DNV no arreplega la paraula antiieisme que significa
'ultracorrecció que consistix en pronunciar la i semivocàlica com a prepalatal lateral
sonora'.
● En el DNV trobem senglar, porc senglar, javalí
i porc javalí però no trobem bacó feréstec, porc fer ni
porc solt, denominacions que també apliquem els valencians a l’animal de
l’espècie Sus scrofa.
● En el DNV falta l’expressió ¡aigua que em rusc!, exclamació que es diu quan
plou molt, quan cau una quantitat considerable d’aigua.
● El DNV no inclou cap paraula que siga equivalent a la castellana pareo que significa
'peça de tela de forma quadrada que empren les dones per a
subjectar-se-la al voltant del pit o de la cintura i que usen, fonamentalment,
en la platja per a tapar-se el banyador'. Es podria valencianitzar emprant la
forma pareu.
● En l’entrada preat del DNV falta l’accepció 'net, ben endreçat, ben vestit'. Fa referència a les
persones que són molt pulcres i es preocupen molt pel seu aspecte i, per tant,
sempre van molt netes i ben arreglades.
Conec molt bé del parlar d’Alcoi aquesta accepció de la paraula
preat, sobretot en femení perquè aquest adjectiu qualificatiu s’ha
aplicat tradicionalment, més que res, a les dones.
De la mateixa manera que conec preat / preada conec també
despreat / despreada, que no trobem en el
DNV.
● En el DNV falta la paraula xuplaciris que ha de remetre a rosegaaltars.
● En el DNV falta la locució rata d’església que ha de remetre a rosegaaltars.
● La sèptima accepció de l’entrada
raïm del DNV és:
7. raïm (o
raïmet)
de
pastor m.
BOT. Planta
herbàcia (Sedum sediforme), de tija erecta coronada per flors groguenques i fulles carnoses de color
verd grisenc.
En l’entrada raïmet del DNV
diu:
m. BOT. Planta
(Sedum acre) de flors grogues i pètals en forma d'estrela molt
vistosa.
No està ben explicat.
En l’entrada raïm hauria de
dir:
7. raïm (o
raïmet)
de
pastor m.
BOT. Planta
herbàcia (Sedum sediforme), de tija erecta coronada per flors groguenques i fulles carnoses de color
verd grisenc.
8. raïm (o
raïmet)
de
bruixa (o de
llop, o de gat) m.
BOT. Planta
herbàcia (Sedum acre), de fulles ovoides densament imbricades, de flors grogues i pètals en forma d'estrela molt vistosa. Tant les fulles com les flors tenen un sabor fort i
irritant.
I en l’entrada raïmet hauria de
dir:
Raïm 7 i
8.
La qüestió dels fitònims és complexa, però cal prendre decisions a fi de
fixar la nomenclatura popular de les plantes.
● El DNV no arreplega l’arcaisme decebiment, emprat per Ramon
Llull.
● El DNV arreplega embolcallar però no
embolcallador.
● El DNV arreplega completesa però no incompletesa. (Els dos
teoremes d'incompletesa de Gödel).
● En el DNV no arreplega juridicitzar ni juridicització.
● El DNV arreplega reflectir però no l’equivalent
reflexar.
● En el DNV falta l’expressió jo, quan
parle, la boca menege que significa 'sé
molt bé les coses que dic'.
● En el DNV falta l’expressió tindre un ull cremat que significa 'tindre molta vista', és a dir, tindre (algú) facilitat
per a adonar-se de quines coses poden afavorir-lo i quines poden
perjudicar-lo.
En la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor
llegim:
«Ell, abans d’heretar, ja havia fet fortuna; tenia un ull cremat per a
fer diana en el blanc dels diners, una intuïció, una gràcia especial per a
ensumar-los i, naturalment, molt pocs escrúpols morals per a arreplegar-ne, per
bé que sí de legals.»
● En el DNV falta l’expressió ser d’ull cremat (o de l’ull cremat) que significa 'ser molt astut', és a dir,
ser (algú) molt hàbil tant per a enganyar els altres com per a evitar que els
altres l’enganyen a ell, tindre experiència i habilitat per a aconseguir
fàcilment el que vol.
En la novel·la Sense la terra promesa
d’Enric Valor trobem:
«Cervera era home d’ull cremat. Volia parlar del
republicanisme a Mauri; n’era el moment.»
● En el DNV falta l’expressió ulls de gos quan
pixa que significa 'mirada indiferent, buida, perduda, que no es fixa en cap persona
determinada ni en res concret'.
● En el DNV falta la locució un roll de
que
s’usa per a expressar la idea de gran quantitat d’alguna
cosa.
● En el DNV falta guixa de burro
que ha
de remetre a veça.
● En el DNV falta la paraula gerigola que ha de remetre a vidriola.
● En el DNV trobem l’expressió arribar a vènit però no trobem l’expressió
equivalent aplegar a vènit. Tampoc trobem l’expressió vindre a
vènit equivalent a la castellana venir al
caso.
● En l’entrada vitet del DNV trobem:
Lamente que els redactors del DNV s’hagen
estimat més posar picant que coent.
● En el DNV trobem les entrades cultivar i cultivable. En canvi,
trobem conrear però no conreable. Sí que trobem, en canvi,
conreadís, conradís i conrador. Considere que cal incloure
en el DNV l’adjectiu conreable, molt més lògic que
conreadís, conradís i conrador.
● En l’entrada cosificació del DNV falta l’accepció que la paraula té en lingüística: 'ús gramatical,
encara que expressiu i voluntari, pel qual un ésser animat –sovint un ésser
humà– es tracta com si fóra un ésser inanimat, és a dir, una cosa'. Imaginem que
una xicota porta a casa del seus pares un xicot amb un aspecte lamentable i la
mare de la xica, referir-se al xicot, li pregunta a la seua filla: «¿D’a on
t’has tret això?» La mare es referix al xicot –una persona– com si fóra una
cosa.
● El DNV inclou espadanya però no inclou les denominacions equivalents
pròpies de la nostra llengua campanaret, campanar de cadireta,
campanar de paret ni campanar d’espadanya. Cal incloure-les
totes.
● L’accepció 36 de l’entrada ull del DNV és:
fer els
ulls grossos loc. verb. Tolerar,
deixar passar alguna cosa fingint no
veure-la.
L’accepció 15 de l’entrada vista del DNV és:
fer la
vista grossa loc. verb. Tolerar,
deixar passar alguna cosa fingint no veure-la.
Cal eliminar del DNV l’expressió fer la vista grossa perquè és un castellanisme innecessari. La nostra expressió per al
concepte definit és fer els ulls grossos.
● En l’entrada quantificació del DNV diu:
Falta una accepció que definisca el significat que la paraula
quantificació té en morfosintaxi: 'tret característic dels noms que designen entitats discretes i
comptables'.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
al·lògraf
al·lomorfia
anaclític
anisomòrfic
anisomorfisme
antiieisme
campanaret
conreable
decebiment
despreat
embolcallador
eura
gerigola
incompletesa
juridicització
juridicitzar
maleitor
pareu
reflexar
xuplaciris
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
¡aigua que em rusc!
aplegar a vènit
bacó feréstec
burro de llavor
burro llavorer
campanar d’espadanya
campanar de cadireta
campanar de paret
guixa de burro
jo, quan parle, la boca menege
la paraula és l’home
llavar a mà
llavar a màquina
porc fer
porc solt
raïm de bruixa
raïm de gat
raïm de llop
raïmet de bruixa
raïmet de gat
raïmet de llop
rata d’església
ser d’ull cremat
ser de l’ull cremat
tindre un ull cremat
tirar amb bala
ulls de gos quan pixa
un roll de
vindre a vènit
4. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 6 d’octubre del 2014