a tota
virolla
1)
Molt de pressa, a tota
velocitat.
|
Vés molt en l’erta en creuar el carrer que
ací passen els cotxes i les motos a tota virolla i poden
atropellar-te. |
2)
Referit a un aparell acústic, a la màxima
potència sonora.
|
No poses la ràdio a tota virolla que la
veïna del costat està
malalta. |
Considere que no hi ha cap relació entre la paraula virolla i la
idea de velocitat o potència sonora. En valencià també són molt
corrents, amb el mateix significat, locucions com ara a tota castanya o
a tota pastilla. De la mateixa manera, en castellà s’usen les expressions
equivalents a toda castaña, a toda pastilla i a toda
galleta i en italià a tutta
birra (= a
tota cervesa). No veig que hi haja cap relació possible entre les castanyes, les
pastilles, les galetes o la cervesa d’un costat i la velocitat o la potència
sonora d’un altre. Són, simplement, expressions que crea la gent jove i que fan
fortuna i els substantius citats apareixen en les locucions per factors
extralingüístics. No cal que li peguem més voltes al nano perquè no traurem la
mà del carabassí.
La
locució a tota virolla és molt corrent en la ciutat de València però tinc
notícia que s’usa en molts altres llocs. Probablement és d’ús
general.
abissini
Galló d’ou dur
arrebossat i fregit.
L’abissini és una
de les tares típiques d’Alcoi. Podem trobar la recepta en els llibres de cuina
Punt de sal i Cocina tradicional alcoyana. En el
darrer trobem també la recepta dels abissinis de llonganissa, una variant ben
interessant.
|
–¿Què li pose de tareta? –Posem uns abissiniets i un platet de
lleterola. |
Els corsaris, en canvi, actuaven amb permís reial, i només
atacaven els vaixells de nacions enemigues. Havien de donar al rei una part del botí, i era
una professió
considerada honorable. A les nostres illes, els corsaris tingueren un
paper ben
destacat, fins ben entrat el segle XIX, i molts de nobles i comerciants
illencs
compraven vaixells per dedicar-los a aquesta activitat, arriscada, però
d’altra banda
ben lucrativa. Durant
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
Davant
els substantius començats per una vocal que no sigui i o u àtones,
cal usar l'apòstrof quan aquells van precedits de l'article definit el
o la. Això molts no ho tenen present i per aquesta raó fan en aquests
casos tal com fa el castellà. Així diuen: *el u, el onze, el home, el equip, el
objecte, el obstacle, el Àlex, el Antoni”, etc., per l'u, l'onze, l'home,
l'equip, l'objecte, l'obstacle, l'Àlex, l'Antoni, etc. No és opcional aquest
apòstrof, cal fer-lo tant parlant com en l'escriptura, per imperi gramatical. I
és tan lleig no fer-lo!
Però:
La universitat, la idea, la imatge, la unió, etc. Fixeu-vos que es tracta
de vocals inicials febles, àtones. Cal veure'n les excepcions a la gramàtica,
poques.
L’apòstrof és tan important, en català, que ell sol pot canviar
diametralment el sentit d’una frase: A un contenidor de roba, de Caritas, hi diu: Roba i calçat. Col·locant un apòstrof en el segon mot
tenim: Roba i calça’t (verbs tots
dos; és a dir: Pren ─roba sabates─ i calça’t).
Igualment, quan la preposició de s'escau davant d'un mot començat en vocal o amb h, cal elidir la seva e i al lloc d'aquesta posar-hi l'apòstrof. No hi ha excepcions de cap mena. Així, no pot ser dit *de higiene, de harmonia, de analogia, de il·lusió”, ans cal dir: d’higiene, d’harmonia, d’analogia, d’il·lusió. Normes que també són vàlides quan es tracta de noms de casa, en un petit rètol, al carrer. Cal escriure: Ca N’Alzina, Ca l’Agustí, Ca l’Andreuet, Ca N’Adelaida. No és pas correcte: *Cal Alzina, Cal Agustí, Cal Andreuet, Ca Na Adelaida”.
El virus de l’Ebola ha forçat els mèdia catalans a triar entre contagiar i encomanar. Són, en principi, dos verbs sinònims, però, com veurem en aquest tast, d’una sinonímia força traïdora.
En la tria hi actuen dues forces oposades. La més inercial, per pressió del castellà, arrossega a contagiar. I la més conscienciada, per reacció identitària -per evitar el contagi-, prefereix encomanar.
A diferència d’altres tries, que alhora que allunyen del castellà també allunyen del que sempre havíem dit ( apropar per acostar n’és un clar exemple), aquesta té una bona base. Diria que “M’has encomanat la grip” és més genuí que “M’has contagiat la grip”.
Això explica que alguns mitjans,en un reflex massa automàtic, converteixin el contagiar (català o castellà) en encomanar, sense adonar-se que, per fugir del que només és un paral·lelisme lèxic (i tanmateix correcte), cauen en un de sintàctic (del tot incorrecte).
I aquest reflex indocumentat, que té el terreny adobat allà on té un paper el traductor automàtic, està propiciant una inquietant aparició de titulars del tipus “La dona es va encomanar del segon missioner” o “Vaig saber pel mòbil que m’havia encomanat”.
Un pastís es pot encomanar i també podem encomanar algú a Déu o a un sant. Són altres sentits del verb, però -en el sentit de què aquí parlem- una persona no es pot encomanar i sí que es pot, en canvi, contagiar. Són verbs que, quan tenen el mateix significat, no funcionen sintàcticament de manera idèntica.
Com moltes coses superficials, el lèxic enlluerna però el lingüista sap que l’ànima d’una llengua és sintàctica i que el terreny cedit en sintaxi difícilment es recupera. Sap, doncs, que el correcte però poc genuí “M’ha contagiat la grip” fa menys mal a la llengua que un “No sé com m’he encomanat” que hauria de ser “No sé com m’he contagiat” o, si voleu, “No sé com me l’han encomanat”.
Agència de
col·locació
("de empleo").
Agilitzar, agilitar;
agilització
(DNV), agilitació.
Agenda (coses que s'han de fer).
"Agendar": programar o incloure en l'agenda.
Agnició: aprovació o reconeixement
d'un dret (ant.)
"Agotar". 1. Esgotar, exhaurir,
posar fi. El recurs exhaurix la via administrativa. 2. Aclaparar, consumir, esgotar,
extenuar. Estic esgotada.
"Agravante". Agreujant. Fets
i circumstàncies agreujants. Com a substantiu és masculí: un agreujant. "Agravar". Agreujar-se la situació, el malalt, empitjorar.
Agreujament. "Agraviar": agreujar, ofendre, molestar,
perjudicar. Les circumstàncies que agreugen el delicte. "Agravio": greuge, injúria, ofensa, ultratge, tort; greuge comparatiu. "Desagravio": desagreujament. El síndic de greuges. El raonador del ciutadà (Andorra). L'ombudsman europeu. "El defensor del pueblo". " El justicia
aragonés".
"Ahorrar". Estalviar,
economitzar, alforrar. "Ahorro": estalvis.
Aïllar, isolar. Aïllament,
isolament
"Ajeno". 1. Alié, ena,
d'altri. Els béns d'altri; sens
perjudici d'altri. 2. Estrany, a.
Ajustar-se a
dret: un
fet estar d'acord amb la llei.
Alardo: 1. Revisió sobre la tramitació de plets i
causes. 2. Desfilada o revista
de tropes.
"Albacea". Marmessor, a:
persona encarregada de complir la voluntat del testador. Executor testamentari. "Albaceazgo": marmessoria.
Albarà. Escrit amb la declaració
d’haver lliurat una cosa a algú
“Albedrío”. Albir. Franc o
lliure albir.
“Alcance”. Abast, capacitat. Un coet de llarg
abast. Els medicaments no han
d’estar a l’abast de les criatures. En els comptes: dèficit o descobert comptable o descobert de comptes. Una notícia de
“alcance”: d’última hora. En el
trànsit: col·lisió
posterior.
Alegal,
alegalitat.
Al·legar: citar com a argument.
Escrit, període d’al·legacions. Al·legar indefensió. Al·legat: exposició de les raons en
què es fonamenta alguna cosa.
“Alevosia”. Traïdoria: cautela per a assegurar la
comissió d’un delicte sense cap risc. Atacar algú amb premeditació, nocturnitat
i traïdoria. És una circumstància agreujant de la responsabilitat penal. Traïdorenc, a; traïdor, a. Traïdorament.
Alíquota, proporcional. Part alíquota: nombre que cap en un
altre un nombre exacte de vegades: 3 és una part alíquota de
12.
Alienar: fer passar a altri el
domini. Alienació dels béns. Alienació
mental.
“Alijo”. Comís, mercaderies de
contraban.
“Almacén”. Magatzem. Grans magatzems. Emmagatzemar. Emmagatzemament, emmmagatzematge. El
magatzematge és el dret que es paga per emmagatzemar.
Al·locució: discurs generalmente breu,
especialmente el dirigit per un superior als subordinats.
“Alquilar”. Llogar, arrendar. Arrendador i arrendatari. Llogador (tots dos), llogater (qui paga el lloguer). “Alquiler”: lloguer, renda, censal. Pis de lloguer o per llogar (no “en lloguer”)