InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1060 (dijous 30/10/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
2) Joan Tudela - El vent del sud
 
3) J. Leonardo Giménez - Va faltar vora els cent anys
 
4) Màrius Serra - Migrar?
 
5) Núria Puyuelo - L'Ebola sense accent
 
6) David Paloma - Vint de vint-i-cinc
 
7) Teresa Tort - Sofratge
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
 
2)
 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA diumenge 28 de setembre del 2014

El vent del sud

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui l'11 de setembre del 2007)

Migjorn és el nom d'un vent del sud. InfoMigjorn és el nom d'una revista de la xarxa sobre l'actualitat de la nostra llengua, que, fent honor al seu nom, informa i ve del nostre sud, és a dir, del País Valencià. Dos valencians: Eugeni S. Reig, autor de l'obra Valencià en perill d'extinció, i el jove Enric Gil, encapçalen l'equip que tira endavant dia a dia InfoMigjorn, format per persones de tota la nostra àrea lingüística. Tot i que InfoMigjorn tot just fa dos anys que existeix, ja som gairebé quatre mil els subscriptors que rebem i llegim amb molt de gust –i de franc– aquesta revista als nostres ordinadors.

Els continguts bàsics d'InfoMigjorn són les notícies, entrevistes i articles sobre qüestions lingüístiques que es publiquen als diaris, sobretot a l'AVUI, El Punt, Diari de Balears i Levante. Jo crec que la gràcia principal d'InfoMigjorn és que, l'endemà mateix d'haver-se publicat, posa a l'abast dels lectors de la revista tot d'informacions, declaracions i opinions sobre la nostra llengua que, a causa de la fragmentació de la nostra àrea idiomàtica, se'ns escaparien. L'altre mèrit d'InfoMigjorn és que és una mostra reeixida de la vitalitat de l'àmbit civil: una colla de persones tiren endavant amb èxit una iniciativa sorgida de l'àmbit particular i que s'adreça als particulars.

En la diada en què recordem una derrota, és agradable de celebrar aquesta petita victòria procedent del País Valencià. Penso que és natural que les persones que tenim la dèria de la llengua siguem subscriptores d'InfoMigjorn. Per apuntar-s'hi, cal adreçar-se a InfoMigjorn-subscribe@yahoogroups.com .

Ara, a l'any 2014, per apuntar-s'hi cal adreçar-se a un altre lloc. Les persones interessades a rebre InfoMigjorn, que és la principal publicació que edita Eugeni S. Reig, poden formalitzar la subscripció –que és gratuïta– clicant aquí: http://www.migjorn.cat/alta.php

Pel que fa a aquest article que ara reedito, val a dir que és una primera fotografia meva d'InfoMigjorn, feta l'any 2007. Per cert, els subscriptors de la revista ara ja som més de deu mil.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 3 d'octubre del 2014
 
Va faltar vora els cent anys
 
J. Leonardo Giménez  

 

          La paraula “vora” dóna per a molt entre els parlants de tota la vida, però no per a tant en determinats àmbits “selectes” que inspiren el valencià de llibre. Com tots sabem, fa referència a  la ‘part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten', “Les vores d'una taula”. També significa ‘terra que hi ha a banda i banda d'un camí, de la mar, d'un riu o d'un llac', “Les vores d'un camí rural. Les vores del Xúquer”; i la nostrada sentència “A vora riu no faces niu” i moltes altres. També té el sentit de ‘extrem d'una peça de roba doblegat i cosit', “Descosir la vora d'una falda”.

 

Tots els diccionaris han arreplegat eixos usos de tan valenciana paraula, però n'hi ha un altre que, almenys en la variant valenciana d'esta llengua, és molt usual, però no apreciat en el valencià de llibre, com és el valor aproximatiu de frases com “La casa els ha costat vora cent mil euros”, “Hi havia vora tres-cents assistents”, “Isabel es casaren ja ben durets, tenien vora cinquanta anys”, “Au, que ja deuen ser vora les dotze”. Com era previsible l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià i, anteriorment, en la Gramàtica normativa valenciana. Eixos valors de “vora”, al costat dels mencionats, els hem sentit sempre i els arreplegava el DCVB, i així els va incloure el SALT, com també el Diccionari de la RACV. Però, a pesar de la seua qualificació normativa, prescrita per l'AVL, eixe valor aproximatiu, quantitatiu i temporal, encara no ha arribat a alguns departaments i serveis universitaris. I, encara pitjor, algú pareix que no ha sentit ni escoltat amb atenció eixe ús popular tan genuïnament valencià.

 

En el curs passat, un estudiant entregà a un professor una redacció que contenia la frase “L'àvia de Rebeca va faltar a vora els cent anys”. El professor que havia manat el treball li l'esmenà canviant-li-la per “prop de”, que també està bé, naturalment. Però davant de la mitja protesta del xicon, que no veia la necessitat de l'esmena, sols li respongué que “vora”, en el sentit que ell havia donat, és un col·loquialisme inadmissible en un registre formal. De pena. De res li valgué a l'estudiant invocar els diccionaris valencians ni l'àvia de Rebeca, que era la seua besàvia, a qui sempre li ho havia sentit dir. A vegades pense, d'alguns, que, ¡mare meua!, en quines mans estava (i encara està) el pandero!

 

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 17 d'octubre del 2014
 
Motacions
 

Migrar?

 
per Màrius Serra
 

A Santa Cristina d'Aro descobreixo ben viu un ús del verb migrar que trobo extemporani. En l'època dels grans moviments migratoris i les migracions informàtiques, quan els nens cristinencs migren és que estan engelosits. Llavors els apliquen una teràpia ben natural, anar a tirar pedres al mar, a veure si s'esbargeixen i deixen de migrar. Els diccionaris també defineixen migrar com consumir-se d'impaciència o d'enyorament, però l´ús predominant és el d'anar d'un lloc a un altre. En canvi al Baix Empordà la mainada migra que migraràs cada cop que les coses es torcen una mica. Jo l'enveja la sento per les múltiples maneres d'anomenar la maquineta de treure punta al llapis. Jo que només en deia la maqui, he descobert sorprès que aquell fòtil amb ganiveta té altres noms: rascador (Artés), trencapunxes (Súria), escurça (L'Escala), trempador (Solivella) o trempallapis (Roda de Ter). Gairebé tants noms com colors tenia la meva capsa de llapis Alpine! Vaig fer una crida des d'aquest article per mirar d'ampliar-ne la col·lecció i n'he rebut un grapat, molts de repetits. De nous, però, només dos. En Joan Catot diu que a Monistrol de Calders en diuen refila (lògic, perquè refilar vol dir, entre altres coses, “fer acabar en punta”) i en Joaquim Carbonell diu que a Sant Just Desvern sempre n'han dit refinador (també prou lògic, perquè refinar vol dir “fer més fina una cosa”). Aneu, doncs, refinant i refilant el llapis que el 9 de novembre es veu que no es podrà votar amb bolígraf i amb llapis encara gràcies. Això sí que ens fa migrar, però més val que deixem estar les pedres, que encara ens les fotríem a la nostra teulada.

 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 17 de setembre del 2014
 
 
L'Ebola sense accent
 
 
Núria Puyuelo
 

A banda de la consulta del 9-N, malauradament aquests dies no es parla de res més que de l'Ebola. Com l'hem de pronunciar en català aquest virus, com una paraula plana («ebòla») o esdrúixola («èbola»)? Doncs bé, sembla que hi ha bastant unanimitat a pronunciar-la amb la forma plana, és a dir sense accent, perquè el nom prové del riu africà Ebola, que es troba a la República Democràtica del Congo, on hi hagué una de les dues primeres epidèmies del virus l'any 1976. Aquesta també seria la pronuncia que ha pres l'anglès, a diferència del castellà, que la fa esdrúixola (Ébola). Tant el portal lingüístic de l'Ésadir com el centre de terminologia Termcat s'han manifestat a favor de la pronúncia plana. «Es recomana la forma plana (amb accent sobre la síl·laba -bo-), perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels primers textos en què es documenta», assenyala el Termcat. I encara afegeix: «La pronúncia de les vocals àtones (la e- inicial i la -a final) és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes (libido, òpera, karate, divertimento...)».

El fet que provingui d'un topònim també explica per què trobem aquesta paraula escrita majoritàriament amb majúscula i no amb minúscula, tot i que també hi ha partidaris d'escriure-la amb minúscula quan ens referim a la malaltia, com qualsevol altre nom comú.

Més enllà del virus de l'Ebola, en català hi ha altres noms cultes o manlleus relacionats amb el món de la medicina i la biologia la pronúncia dels quals sovint ens fan ballar el cap, sobretot per la influència de la pronúncia del castellà. Per exemple, són paraules planes bronquíol, hemiplegia, leucòcit, limfòcit, mastòcit, medul·la, omòplat, paraplegia, tetraplegia, torticoli i vacúol; i en canvi hem de pronunciar com a mots esdrúixols diòptria, èczema, ènema, pneumònia, quàdriceps i rubèola.

Sabíeu que...

En català, la paraula Ebola es pronuncia plana i per tant s'escriu sense accent, a diferència del castellà. El motiu pel qual la pronunciem i l'escrivim amb majúscula és perquè prové del riu Ebola, situat a la República Democràtica del Congo, on es va identificar aquest virus.

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 26 de setembre del 2014
 
Vint de vint-i-cinc

David Paloma

Abans que Núria Puyuelo i un servidor ens avinguéssim a repartir-nos els «Etcètera» (del llatí et cetera 'i les coses restants'), la Núria ja feia un any que liderava la secció. El seu primer article, en el Suplement, va ser el setembre de 2012. Cada setmana un article de/sobre llengua: no és poca cosa, sobretot quan t'adones de la perícia que els lectors de la columna t'exigeixen en un text que, com a autor, sempre voldries atractiu. Jo no coneixia la meva coarticulista però llegia els seus «Etcètera», i un dia em va agradar trobar-la en un congrés. "Tu ets l'hereva!", vaig fer jo entusiasmat. Ella em va dir "Parlem-ne" i va somriure.

Els «Parlem-ne» de l'enyorat Joan Solà han ocupat 20 dels 25 anys del Suplement, del 2 de març de 1991 al 21 d'octubre del 2010 (primer els dissabtes, després els diumenges, més tard els dijous, etc.). Són més de 800 articles, tots afinadíssims. Solà s'hi ha mostrat de moltes maneres. El periodista que informa: "Els passats dies [tal i tal] hi va haver unes Jornades a Banyoles que van ser rodones". El crític que observa: "No és igual A París jo no m'hi banyava que A París jo no em banyava". El filòleg que mostra: "Verdaguer va fer del català una robusta llengua literària: «Muntanyes regalades / són les de Canigó; / elles tot l'any floreixen, / primavera i tardor». L'home que s'enfurisma: "No, no cal que siguem els millors (ni tampoc els pitjors a l'hora d'insultar)". El ciutadà que lloa: "Deixin-me retre homenatge a una de les persones que han fet més per aquesta llengua nostra [Joaquim M. Puyal]". L'investigador que busca: "Avui els ofereixo una altra sèrie de construccions que també he sotmès a la intuïció d'una trentena de professionals". El savi que escolta: "El senyor Robert Navarro em pregunta si és correcte de dir «Són les vuit en punt o si és un calc del castellà». Pel que es veu, i tots sabem, Joan Solà és la pedra angular de l'articulisme lingüístic; i pel que veig, però no se sap gaire, David Castillo i Lluís Llort van fitxar i retenir el talent de Solà en aquest Suplement durant vint anys. Aviat és dit.

Destacat

Nausica Solà i F. Xavier Fargas són els autors de la bibliografia completa de Joan Solà, tancada el 30 de juny de 2009. Va sortir publicada a Joan Solà. 10 textos d'homenatge.



7)
 
 
 
Teresa Tort
 
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - a tota virolla
 
2) Eugeni S. Reig - abissini
 
3) Antoni Llull Martí - Pirates, filibusters, bucaners i corsaris
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Article i apòstrof.
 
5) Albert Pla Nualart - Quan la sintaxi s'encomana per por de contagiar-se
 
6) Carme Junyent: 'No ho fem bé. El català no té el futur assegurat'
 
7) Salvador Pardo - Més llenguatge administratiu
 
8) Neus Nogué Serrano - Segon premi FilCat.UB
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací