L'escriptor explica què el va empènyer a retornar la carta a Maria José Català · Ens parla també sobre com veu el País Valencià, sobre com va començar a escriure i sobre la seva passió pels rellotges de sol
La també consellera d'Educació, Cultura i Esport ha dit que el Consell traslladarà a la RAE "les vegades que siguin necessàries" el seu descontent amb aquesta definició, encara que ha reconegut que l'Acadèmia és un organisme autònom i el seu govern no pot fer cap gestió per sol·licitar el canvi de la definició.
Català ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del govern valencià en ser preguntada per la definició de la llengua recollida en el diccionari de la RAE, ja que no ha estat modificada com hauria estat el desig de l'executiu del PP, i tal com li va traslladar personalment la mateixa consellera al director de la RAE, José Manuel Blecua, el passat mes de gener quan es va reunir amb ell a Madrid. "La nostra postura continua ferma i reiterem la petició que es respecti l'Estatut d'Autonomia" pel que fa la denominació de la llengua, ha dit en roda de premsa la consellera, que ha destacat que el govern no comparteix "aquesta definició".
Preguntada de nou per si tenia pensat ella o el govern fer alguna gestió per sol·licitar el canvi, la portaveu del Consell ha explicat que la RAE és "una institució independent, no és una institució pública" i per tant des de la Generalitat "no tenim cap element per influir sobre una institució privada".
No obstant això, ha insistit que reiteraran la seva disconformitat "de forma escrita i les vegades que sigui necessària". Així, ha destacat que la Generalitat "ha de defensar l'entitat del valencià i la singularitat de la nostra llengua sobre la base del nostre Estatut".
Tenacitat i abnegació, a més de talent i rigor, van ser les qualitats que li varen fer falta a Francesc de Borja Moll pare per crear un segell editor en llengua catalana de referència en plena República i fer-lo surar durant els anys de la Guerra Civil i les quatre dècades de satrapia franquista. Les mateixes qualitats que li han fet falta al seu fill, igualment dit Francesc de Borja Moll, per donar continuïtat a l'empresa. Fins ahir.
“Des de l'any 1934 al servei de la nostra cultura”, era l'altre lema que figurava a les caixes i a la paqueteria de l'Editorial Moll. Un lema d'una estricta certesa, tant pel que fa a la data com pel que fa a la vocació de servei. Sense l'Editorial Moll i els més de mil títols que componen el seu catàleg, seríem orfes d'obres cabdals de la cultura catalana signades per autors com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Salvador Espriu, Joan Mascaró Fornés, Gabriel Alomar, Josep M. Llompart, Miquel dels Sants Oliver, Vicent Andrés Estellés, Baltasar Porcel, Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Maria Antònia Salvà, Salvador Galmés, Maria Antònia Oliver, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i, per descomptat, Antoni Maria Alcover o el mateix Francesc de Borja Moll pare, responsables de la tasca titànica i imprescindible del Diccionari català-valencià-balear, més conegut com a Diccionari Alcover-Moll. Això per no fer una llista exhaustiva que ocuparia diversos articles de l'extensió d'aquest.
El patrimoni Moll és un dels més rellevants de la cultura catalana moderna, i no sé quina mena d'iniciativa s'ha de dur a terme per no permetre que es perdi com s'ha perdut l'editorial, però és obvi que alguna cosa s'ha de fer. No ens podem permetre prescindir-ne. Mentrestant, em permeto reproduir el missatge de comiat que han enviat el gerent i la directora de producció de l'editorial, respectivament Antoni Moll Echeto i Susanna Moll Kammerich, amb els quals vaig tenir l'honor de treballar durant uns quants anys de la meva vida i de l'editorial. Per a un segell que tota la vida ha viscut lligat a la llengua i la cultura catalanes com les flames a la fosca, han triat per dir fins aviat (que no adéu) als seus clients i lectors unes paraules d'un mallorquí argentinitzat que es deia Jorge Luis Borges, i que fan així: “ Hay qui enes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy in capaz de imaginar un mundo sin libros”. Una abraçada a en Toni, na Susanna, en Miquel, en Joan, en Toni Galindo i, per descomptat, a en Xesc Moll. Com diu la cançó, We'll meet again, some sunny day.
On vol arribar Bellver amb aquestes declaracions demagògiques, manipuladores i totalment acientífiques? No n´hem tingut prou amb els embolics (i el ridícul) de Camps o Castellano? No recorda Bellver el ridícul que va fer, presentant a les Corts Valencianes, en nom del PP, aquella proposició del 13 de juny de 2013 sobre l´origen de la nostra llengua a partir de l´íber? On ha arribat la proposta del PP sobre l´íber? A la Unesco? Al Ministeri de Cultura? A la Reial Acadèmia Espanyola? Segurament que aquella proposició del PP ha acabat a la paperera. O a un calaix, ja ple de pols. Però ja ho sabem: de tant en tant, el PP valencià ha de parlar de llengua i de símbols en un discurs buit, acientífic i manipulador.
Com que Jorge Bellver és llicenciat en Geografia i Història, supose que, de la mateixa manera que parla sobre llengua, sabrà opinar també sobre Física Quàntica, sobre la teoria de la Relativitat o sobre quina és la manera millor per fer una intervenció de pròstata. M´agradaria conèixer la seua opinió sobre els estudis i les conclusions dels qui han estat premiats amb el Nobel de Física i de Química. Espere el seu comentari. Ara, que si és semblant a les declaracions sobre la llengua i la pertinença a un país, ja se les pot estalviar.
Hauria de fer cas als filòlegs, als entesos en llengua, de la mateixa manera que fa cas als uròlegs, i no deixa la seua pròstata en mans dels jutges. Com també fa cas dels arquitectes quan vol fer-se una vivenda, ja que estic segur que no li fa els planells de la casa un oftalmòleg. Bellver, que en matèria de llengua hauria de fer cas dels mestres, hauria de saber també que mestre ve de magister, i aquest, de l´adjectiu magis, que vol dir «que és més» o «més que». Pel contrari, ministre ve de minister, que vol dir «servent», i de l´adjectiu minus, que vol dir «menys que». Per això un incompetent pot arribar a ser ministre (o conseller, o síndic). Però un incompetent, pel contrari, no podrà arribar mai a ser un mestre!
A Bellver li aniria bé conèixer el poble de Bellver de Cerdanya, d´on deu provindre ell i la seua família i que es troba a la comarca catalana de la Cerdanya. Segur que amb un viatge a aquesta vila, li desapareixerien molts dels prejudicis que té contra el català.