Eugeni S. Reig

1. Comentaris diversos

● En l’entrada varicel·la del DNV diu:

f. PAT. Malaltia infecciosa contagiosa de caràcter endèmic i epidèmic, que afecta els xiquets i que es caracteritza per una erupció semblant a la de la pigota benigna.

És una definició molt poc clara. ¿Què significa “una erupció semblant a la de la pigota benigna”? ¿Què és la “pigota benigna”? Jo conec les denominacions pigota borda, pigota volandera i pigota cristal·lina que són noms populars de la varicel·la, però no sé que és la “pigota benigna”. De fet, no ho sap ningú, perquè aquesta denominació no existix.

A més, ¿què vol dir “que afecta els xiquets”? ¿Vol dir que afecta únicament i exclusivament els xiquets i que no afecta els adults? Doncs jo vaig passar la varicel·la quan ja era adult.

Cal reconsiderar aquesta definició.

● En el DNV trobem dues entrades per a la lletra grega ξ:

1) L’entrada ksi [ksí] [pl. ksis] que diu:

f. ESCR. Nom de la lletra ξ Ξ de l'alfabet grec.

2) L’entrada xi¹ [ʃí] [pl. xis] que repetix la definició de l’entrada anterior:

f. ESCR. Nom de la lletra ξ Ξ de l'alfabet grec.

   Com veiem, el DNV ens diu que, quan el nom de la lletra s’escriu ksi, cal pronunciar-lo [ksí], però quan s’escriu xi, s’ha de pronunciar [ʃí]. Ho trobe inadequat. El nom de la lletra s’ha de pronunciar [ksí] sempre, siga quina siga la grafia que usem. Considere que en lloc de les dues entrades anteriors, hauria d’haver una única entrada que hauria de ser: xi¹ [ksí] [pl. ksis]

● En el DNV trobem l’entrada nècora que definix de la manera següent:

f. ZOOL. Cranc de mar (Macropipus arcuatus) de front llis i cos el·líptic, la carn del qual és comestible.

La sisena accepció de l’entrada cranc del DNV és:

cranc de mar m. ZOOL. Crustaci decàpode braquiür (Carcinus maenas), més ample que llarg, amb la closca de color verd i fortes pinces en el primer parell de potes.

Els redactors del DNV han de decidir si el cranc de mar és l’espècie Macropipus arcuatus o és l’espècie Carcinus maenas.

● En l’entrada menovell del DNV diu:

m. ANAT. Dit xicotet.

Ha de dir: 'el dit més xicotet de la mà'.

Dir només 'dit xicotet' implica que qualsevol dit –de la mà o del peu– que siga xicotet es pot anomenar menovell. Segons la definició del DNV, tots els ditets d’un xiquet acabat de nàixer –de les manetes i dels peuets– són menovells perquè tots són xicotets.

● Les entrades corrunxet, garranxet, gorrinxet, manuelet i menuell, així com la 3a accepció d’auricular, la 2a accepció de garranyeu, la 4a accepció de gorrí, la 6a accepció de marrà, la 2a accepció de marranet i la 5a accepció de xicotet, ha de remetre a menovell. Actualment, cap d’aquestes entrades fa el que ha de fer: remetre a l’entrada principal, que ha de ser menovell. En lloc d’això, trobem en cadascuna d’elles definicions com ara 'dit xicotet', 'dit xicotet de la mà' o 'que és (un dit) l'últim i el més menut de la mà'. Aquesta darrera definició és inadequada. Per a poder assegurar que el dit més menut de la mà és “l’últim” cal especificar:

1) Si ens referim a la mà dreta o a la mà esquerra.

2) Si la mà en qüestió té el palmell cap amunt o cap avall.

3) Si comptem de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta.

Quan hàgem fixat les condicions especificades en els apartats anteriors estarem en condicions de dir si el dit més xicotet de la mà és l’últim o és el primer. Si no ho fem, no podem dir-ho.

● En l’entrada junt del DNV falta mig junt que, referit a una porta o una finestra, significa 'no tancada del tot, enjuntada'.

    ● En el DNV falta l’expressió notar la pudoreta que significa 'endevinar alguna cosa que ens importa i que altres saben però ens l’oculten'.

    ● El DNV no arreplega anem allà que ací ja estem, locució que s’usa per a aprovar una qüestió que es proposa o una determinació que s’ha pres, és a dir, per a donar-hi el vist-i-plau, i per a animar a continuar avant amb ella.

    ● En el DNV falta l’entrada monesillo que ha de remetre a escolanet.

● En el DNV falta la paraula figat que significa 'confitura elaborada amb figues'.

● En l’entrada constel·lació del DNV falta una accepció que arreplegue el significat que aquest mot té en glossemàtica: 'funció entre dues variables o elements que no presenten cap mena de dependència mútua'.

● En l’entrada corografia del DNV falta una accepció que arreplegue el significat que aquest mot té en toponímia: 'rama de la toponímia que estudia els noms propis de lloc en relació amb les característiques físiques de l’espai en el qual s’ubiquen'.

● La segona accepció de l’entrada endavant del DNV és:

per endavant loc. adv. Anticipadament. Pagar per endavant. Donar les gràcies per endavant.

La tercera accepció de l’entrada bestreta del DNV és:

    de bestreta loc. adv. Anticipadament. Gràcies de bestreta.

    Considere que la segona accepció de l’entrada endavant ha de remetre a la tercera de bestreta.

    ● L’entrada escat del DNV remet a paper¹ 23. Ha de remetre a paper 23 perquè no hi ha paper².

    ● L’entrada parotet del DNV remet a libèl·lula 1. Ha de remetre a libèl·lula perquè no hi ha libèl·lula 2.

    ● En l’entrada pegar del DNV trobem l’expressió pegar voltes al nano que remet a volta¹ 20. Ha de remetre a volta 20 perquè no hi ha volta².

    ● L’entrada rou del DNV remet a rosada. Ha de remetre a rosada 1.

    ● En la primera accepció de l’entrada exantema del DNV diu:

    m. PAT. Erupció eritematosa produïda per l'acció d'un virus i d'un medicament.

   És incorrecte perquè no cal que actuen simultàniament un virus i un medicament. Si de cas, caldria posar “d'un virus o d'un medicament”.

   Però seria més adequat si diguera:

    m. PAT. Erupció eritematosa produïda per diverses malalties infeccioses o per una reacció al·lèrgica produïda per determinats medicaments.

   Considere que és molt millor posar “malalties infeccioses” sense especificar el fet que siguen produïdes per un virus.

   ● La 25a accepció de l’entrada cul del DNV és:

    donar (o prendre) pel cul loc. verb. Practicar el coit anal.

   ¿És igual “donar” que “prendre”?

    ● En l’entrada pitxerada del DNV cal eliminar la segona accepció –colp pegat amb un pitxer– perquè és una obvietat completament innecessària.

● En el DNV falta la paraula badomeries que té dos significats:

    1) Exageracions, mentires, excuses.

    2) Coses insignificants, que no tenen importància, que no tenen valor.

    ● En el DNV no trobem l’expressió valenciana posar a bon redòs que equival a la castellana poner a buen recaudo.

    ● En el DNV no trobem l’expressió valenciana traure l’esquit que equival a la castellana sacarse la espina.

● En l’entrada patxo del DNV falta l’accepció 'interjecció que s’usa per a expressar contrarietat, indignació, etc.' El DNV arreplega la interjecció intensiva ¡repatxo!, però no recull ¡patxo!, que és l’original i que jo he sentit –i dit– moltes voltes en la vida.

● En el DNV falta la paraula emprigolador que significa 'adobador de cossis'.

L’emprigolador era el professional que es dedicava a reparar, cossis, cànters, llibrells, etc., i per a aconseguir-ho clavava unes grapes metàl·liques que mantenien els dos costats del clevill units fortament. Per a introduir la grapa feia, prèviament, dos foradets amb una barrina. Eixes grapes metàl·liques s’anomenaven prígols. Emprigolador significa, literalment, 'que posa prígols'.

● En el DNV falta la paraula prígol que significa 'grapa metàli·lica'.

En el DCVB trobem l’entrada prigol (sense accent damunt la i) que diu:

Grapa; casi. laña (Escrig-Ll. Dicc.).

Cal aclarir que prígol és un vocable paroxíton i, per tant, ha de portar un accent agut damunt la i. Si en el DCVB no porta l’accent és per error.

En la tercera edició del Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig sí que trobem la paraula prígol correctament escrita, però la veritat és que l’accent quasi no es veu.

● En l’entrada endogalar del DNV diu:

1. v. tr. Posar el dogal.

2. v. tr. Subjugar.

3. v. pron. Endeutar-se.

Falten les accepcions següents:

1) Enredrar-se el dogal en el coll de l’animal amb perill d’asfixiar-lo.

2) Ficar  a algú en un embolic complicat, problemàtic.

● En el DNV falta la paraula cosmocentrisme que significa 'doctrina filosòfica segons la qual l’home és només una part de l’univers'.

● El DNV ens diu que la paraula xenó s’ha de pronunciar [ʃenó]. Considere que s’ha de pronunciar [ksenó].

● El DNV ens diu que la x inicial dels prefixos xilo-, xanto- i xeno- s’ha de pronunciar com a prepalatal fricativa sorda. Considere que eixa x  –que deriva de la lletra grega ξ– ha de pronunciar-se com a “ks”, com fan altres llengües del nostre entorn, com ara el francés, l’italià o el romanés.