1. Comentaris diversos
● En l’entrada varicel·la del DNV diu:
f.
PAT. Malaltia
infecciosa contagiosa de caràcter endèmic i epidèmic, que afecta els xiquets i
que es caracteritza per una erupció semblant a la de la pigota
benigna.
És una definició molt poc clara. ¿Què significa “una
erupció semblant a la de la pigota benigna”? ¿Què és la “pigota benigna”? Jo
conec les denominacions pigota borda, pigota volandera i pigota
cristal·lina que són noms populars de la varicel·la, però no sé que és la
“pigota benigna”. De fet, no ho sap ningú, perquè aquesta denominació no
existix.
A
més, ¿què vol dir “que afecta els xiquets”? ¿Vol dir que afecta únicament i
exclusivament els xiquets i que no afecta els adults? Doncs jo vaig passar la
varicel·la quan ja era adult.
Cal reconsiderar aquesta definició.
● En el DNV trobem dues entrades per a la lletra grega
ξ:
1) L’entrada ksi
[ksí]
[pl. ksis] que diu:
f.
ESCR. Nom
de la lletra
ξ Ξ
de l'alfabet grec.
2) L’entrada xi1 [ʃí]
[pl. xis] que repetix la definició de l’entrada anterior:
f.
ESCR. Nom
de la lletra ξ Ξ de l'alfabet grec.
Com
veiem, el DNV ens diu que, quan el nom de la lletra s’escriu ksi,
cal pronunciar-lo [ksí], però quan s’escriu
xi, s’ha de pronunciar [ʃí]. Ho trobe inadequat. El nom de la lletra s’ha
de pronunciar [ksí] sempre, siga quina
siga la grafia que usem. Considere que en lloc de
les dues entrades anteriors, hauria d’haver una única entrada que hauria de ser:
xi1 [ksí] [pl.
ksis]
● En el DNV trobem l’entrada nècora que definix de la manera següent:
f.
ZOOL. Cranc
de mar (Macropipus arcuatus) de front llis i cos el·líptic, la carn del qual és
comestible.
La sisena accepció de l’entrada cranc del DNV és:
cranc de
mar m.
ZOOL. Crustaci
decàpode braquiür (Carcinus maenas), més ample que llarg, amb la closca de color verd i fortes pinces en
el primer parell de potes.
Els redactors del DNV han de decidir si el cranc de mar és
l’espècie Macropipus arcuatus o és l’espècie Carcinus maenas.
● En l’entrada menovell del DNV diu:
m.
ANAT. Dit
xicotet.
Ha de dir: 'el dit més xicotet de la mà'.
Dir només 'dit xicotet' implica que qualsevol dit –de la mà o del peu–
que siga xicotet es pot anomenar menovell. Segons la definició del
DNV, tots els ditets d’un xiquet acabat de nàixer –de les manetes i dels
peuets– són menovells perquè tots són xicotets.
● Les entrades corrunxet, garranxet, gorrinxet,
manuelet i menuell, així com la 3a accepció d’auricular, la
2a accepció de garranyeu, la 4a accepció de gorrí, la 6a accepció
de marrà, la 2a accepció de marranet i la 5a accepció de
xicotet, ha de remetre a menovell. Actualment, cap d’aquestes
entrades fa el que ha de fer: remetre a l’entrada principal, que ha de ser
menovell. En lloc d’això, trobem en cadascuna d’elles definicions com ara
'dit xicotet', 'dit xicotet de la mà' o 'que és (un dit) l'últim i el més menut de la
mà'. Aquesta darrera definició és inadequada. Per a poder
assegurar que el dit més menut de la mà és “l’últim” cal
especificar:
1) Si ens referim a la mà dreta o a la mà
esquerra.
2) Si la mà en qüestió té el palmell cap amunt o cap
avall.
3) Si comptem de dreta a esquerra o d’esquerra a
dreta.
Quan hàgem fixat les condicions especificades en els apartats anteriors
estarem en condicions de dir si el dit més xicotet de la mà és l’últim o és el
primer. Si no ho fem, no podem dir-ho.
● En l’entrada junt del DNV falta mig junt que,
referit a una porta o una finestra, significa 'no
tancada del tot, enjuntada'.
● En el DNV falta l’expressió notar la
pudoreta que significa 'endevinar alguna cosa que ens importa i que altres saben però ens
l’oculten'.
● El DNV no arreplega anem allà que ací ja
estem, locució que s’usa per a aprovar una qüestió que es proposa o una
determinació que s’ha pres, és a dir, per a donar-hi el vist-i-plau, i per a
animar a continuar avant amb ella.
● En el DNV falta l’entrada monesillo
que ha de remetre a escolanet.
● En el DNV falta la paraula figat que significa 'confitura elaborada amb figues'.
● En l’entrada constel·lació del DNV falta una accepció que arreplegue el significat que aquest mot té en
glossemàtica: 'funció entre dues variables o elements que no presenten cap mena
de dependència mútua'.
● En l’entrada corografia del DNV falta una accepció que arreplegue el significat que aquest mot té en
toponímia: 'rama de la toponímia que estudia els noms propis de lloc en relació
amb les característiques físiques de l’espai en el qual
s’ubiquen'.
● La segona accepció de l’entrada endavant del DNV
és:
per endavant loc.
adv. Anticipadament.
Pagar per endavant. Donar les
gràcies per endavant.
La tercera accepció de l’entrada bestreta del DNV
és:
de bestreta
loc.
adv. Anticipadament.
Gràcies de
bestreta.
Considere que la segona accepció de l’entrada endavant ha de remetre a la tercera
de bestreta.
● L’entrada escat del DNV remet a
paper1
● L’entrada parotet del DNV remet a
libèl·lula
● En l’entrada pegar del DNV trobem
l’expressió pegar voltes al nano que remet a volta1
● L’entrada rou del DNV remet a
rosada. Ha de
remetre a rosada
1.
● En la primera accepció de l’entrada exantema
del DNV diu:
m.
PAT. Erupció
eritematosa produïda per l'acció d'un virus i d'un
medicament.
És incorrecte perquè no cal que actuen simultàniament
un virus i un medicament. Si de cas, caldria posar “d'un
virus o d'un medicament”.
Però seria més adequat si
diguera:
m.
PAT. Erupció
eritematosa produïda per diverses malalties infeccioses o per
una reacció al·lèrgica produïda per determinats
medicaments.
Considere que és molt millor posar
“malalties infeccioses” sense especificar el fet que siguen produïdes per un
virus.
● La 25a accepció de l’entrada cul del
DNV és:
donar
(o
prendre)
pel
cul loc. verb. Practicar
el coit anal.
¿És igual “donar” que
“prendre”?
● En l’entrada pitxerada del DNV cal
eliminar la segona accepció –colp pegat amb un pitxer– perquè és una obvietat
completament innecessària.
● En el DNV falta la paraula badomeries que té dos significats:
1) Exageracions,
mentires, excuses.
2) Coses insignificants, que no tenen
importància, que no tenen valor.
● En el DNV no trobem l’expressió valenciana
posar a bon redòs que equival a la
castellana poner a buen
recaudo.
● En el DNV no trobem l’expressió valenciana
traure l’esquit que equival a la
castellana sacarse la espina.
● En l’entrada patxo del DNV falta l’accepció 'interjecció que s’usa per a expressar contrarietat, indignació,
etc.' El DNV arreplega la interjecció
intensiva ¡repatxo!, però no recull ¡patxo!, que és l’original i
que jo he sentit –i dit– moltes voltes en la vida.
● En el DNV falta la paraula emprigolador que significa 'adobador de cossis'.
L’emprigolador era el professional que es dedicava a reparar, cossis,
cànters, llibrells, etc., i per a aconseguir-ho clavava unes grapes metàl·liques
que mantenien els dos costats del clevill units fortament. Per a introduir la
grapa feia, prèviament, dos foradets amb una barrina. Eixes grapes metàl·liques
s’anomenaven prígols. Emprigolador significa, literalment, 'que posa prígols'.
● En el DNV falta la paraula prígol que significa 'grapa metàli·lica'.
En el DCVB trobem l’entrada prigol (sense accent damunt la
i) que diu:
Grapa; casi. laña (Escrig-Ll. Dicc.).
Cal
aclarir que prígol és un vocable paroxíton i, per tant, ha de portar un
accent agut damunt la i. Si en el DCVB no porta l’accent és per
error.
En la
tercera edició del Diccionario
valenciano-castellano de Josep
Escrig sí que trobem la paraula prígol correctament escrita, però la veritat és
que l’accent quasi no es veu.
● En l’entrada endogalar del DNV diu:
1. v.
tr. Posar el dogal.
2. v.
tr. Subjugar.
3. v.
pron. Endeutar-se.
Falten les accepcions següents:
1) Enredrar-se el dogal en el coll de l’animal amb perill
d’asfixiar-lo.
2) Ficar a algú en un
embolic complicat, problemàtic.
● En el DNV falta la paraula cosmocentrisme que significa 'doctrina filosòfica segons la qual l’home és només una part de
l’univers'.
● El DNV ens diu que la paraula xenó s’ha de
pronunciar [ʃenó]. Considere que s’ha de pronunciar [ksenó].
● El DNV ens diu que la x inicial dels prefixos xilo-, xanto- i xeno- s’ha de pronunciar com a prepalatal fricativa sorda. Considere que eixa x –que deriva de la lletra grega ξ– ha de pronunciar-se com a “ks”, com fan altres llengües del nostre entorn, com ara el francés, l’italià o el romanés.
En la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra
llegim:
En els mots presos del llatí i del grec, la lletra x
es pronuncia cs en general i gz en el nexe
exh.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
badomeries
cosmocentrisme
emprigolador
figat
monesillo
prígol
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
anem allà que ací ja estem
mig junt
notar la pudoreta
posar a bon redòs
traure l’esquit
4. Bibliografia
Escrig y Martínez, José
(1887) Diccionario
valenciano-castellano. (3a edició dirigida per Constantí Llombart) Llibreria de Pascual
Aguilar, editor., València. 1887 (Edició facsímil: Librerías
“París-Valencia”. València, 1987)
Fabra i Poch, Pompeu; Gramàtica catalana. (4a edició, Institut d’Estudis Catalans,
Barcelona, 1926, pàg. 25)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 5 de setembre del 2014