InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1055 (dimecres 22/10/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
2) Salvador Pardo - El DNV (VI)
 
 
4) L'associació Helena Jubany fa un Verkami per editar 20.000 exemplars d'un llibret
 
5) Vol o voleu?
 
 
 
8) 174 originals aspiren als Ciutat d’Alzira 2014
 
9) Jornada de debat sobre l’ús del català en un estat independent
 
 
1)
 
 
 
2)
El DNV (VI)
 
Salvador Pardo

 

 

En borborigme no hi ha la dita popular equivalent de tindre granotes en la panxa.

 

No hi trobe diari de bord

 

No hi trobe aigua de borratges.

 

Accepta l'ús transitiu de botar: botar la pilota, en comptes de fer botar la pilota.

 

En el mot bou, podria dir-se: bou sol es llepa com vol.

 

No hi ha boy scout, encara que sí scout: seguidor de l'escoltisme.

 

No hi ha scooter (ciclomotor).

 

No hi ha bragats com a sobrenom dels torrentins.

 

No hi ha bràquets (en odontologia).

 

No hi ha brechtià (de Bertol Brecht).

 

Accepta bronca, i no esbronc, però sí esbroncar i esbroncada.

 

Hi ha andana i golfes, però en aquest mateix sentit no hi figura el més amunt (molt viu als Ports).

 

Accepta encertadament tendur com a forma única de taula de braser.

 

Accepta brusquedat, i no brusquetat.

 

Hi ha bufalaga com a planta, però no en sentit figurat de cosa sense valor, superficial (foc de canyots o encenalls, fum de botja).

 

 

En burell, trobe a faltar la cançoneta burlesca rei vestit de burell, la panxa llisa i el cul lluent.

 

No hi ha (tot) rient rient, que resol el castellà "burla burlando".

 

No hi ha rififí (forma de robatori), butró.

 

Capítol traduïx "cabildo" , però si ens referim a l'ens de les Illes Canàries sí que es diu cabildo.

 

Accepta cabrejar-se com  a enfadar-se molt (fins ara només volia dir fer la mar onades menudes blanques de bromera).

 

SINONÍMIA

Per ordre de preferència: cadafal / carafal, entaulat; escatainar / escainar (fer el seu crit el pollastre i la gallina); caça / cacera, caçada; argue / cabrestant; becada / becaina; cablejar / cablar; cabre / caber; tort / borni: borrec / borrego; borrissol / borrissó, pelusa de la llana, el cotó, la fruita, pèl precursor de la barba); boç / morrió; botar / botre; botonar / abotonar; basca / xafogor; botzina / clàxon; conyac / brandi; bresquilla / préssec (no hi ha melicotó ni melocotó); bressol / bressola; gallet (beure al) / galet; caldo / brou; conreu / cultiu; moreno / bru , moré; brull / mató, brullo, brossat.

 

3)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya divendres 26 de setembre del 2014
 

L'aplicació mòbil Guies de Conversa Universitària (GCU) incorpora el rus i el xinès

L’aplicació per a mòbils de les Guies de conversa universitària (GCU) ha incorporat aquest estiu dos idiomes més, el rus i el xinès. Aquesta eina va ser creada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat (SUR) en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) per facilitar l’estada a Catalunya dels estudiants universitaris que vénen de l’estranger i la dels catalans que marxen a formar-se a l’estranger.

Actualment l’oferta inclou nou llengües: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, portuguès, rus i xinès. En dos anys, prop de 30.000 universitaris han utilitzat l'aplicació. Les Guies de conversa universitària van ser creades l’any 1998 en versió impresa i únicament en llengua catalana i anglesa. Posteriorment, es van digitalitzar a través del portal Intercat.cat, promogut pel conjunt de les universitats i la Generalitat i que recull un conjunt de recursos electrònics per aprendre la llengua i la cultura catalanes. Finalment, a l’octubre del 2012, es va crear l’aplicació per a mòbils, disponible de forma gratuïta tant a Google Play com a AppStore.

Guies de conversa universitària

 
4)
 

L'associació Helena Jubany fa un Verkami per editar 20.000 exemplars d'un llibret

 

L'objectiu és recollir 4.950 euros amb una campanya de micromecenatge per poder encartar al diari Ara un llibret gratuït amb l'obra guanyadora del 7è Premi Helena Jubany. La campanya comença el 9 d'octubre a les 9 del matí i finalitzarà el 17 de novembre de 2014.

 

Què volem fer?

 

Publicar i repatir gratuïtament dins el diari Ara 20.000 exemplars d'un llibret amb l'obra guanyadora del VII Premi Helena Jubany. És una oportunitat que ens ofereix el diari Ara per donar difusió del premi, d'allò que representa i de l'obra guanyadora.

 

Què és el Premi Helena Jubany?

 

El Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats és únic per les seves característiques, ja que, a més de la qualitat literària de les obres presentades, el Jurat valora també el fet que tinguin característiques tals que les facin adequades per ser transmeses oralment.

 

El Premi Helena Jubany es lliura des de l'any 2008 i fins ara els autors i obres guanyadores han estat els següents: el barceloní Xavier Cabús amb El karma del carnisser (2008), l'alacantí Joan Lluís Moreno i Congost amb Compta comptes (2009), el sabadellenc Jordi Solé i Comas amb Blanc (2010), la mataronina Maria Guardiola i Bufí amb Amunt (2011), el barceloní Alfred Quintana amb L'alemany és fàcil (2012) i la sabadellenca Imma Cabré amb Gotes que vessen gots (2014).

 

VII edició del Premi

 

Aquest 2014 és la setena edició del premi. S'hi han pogut presentar obres des del 27 de febrer (data del naixement de l'Helena) fins a l'1 d'octubre. Se n’han presentat 74. El Jurat donarà a conèixer el veredicte i lliurarà el Premi el dia 2 de desembre (data de la mort de l'Helena) i l'obra sortirà publicada amb el diari Ara en els dies immediats posteriors.

 

Per què el premi?

 

El Premi té la finalitat de mantenir viu el record de l’Helena Jubany, enamorada del món dels llibres des de tots els angles, i d’encomanar el seu gust per la lectura i la ficció literària tant en el vessant escrit com en el de la transmissió oral.

 

L'Helena havia començat a escriure amb prou gràcia com per guanyar algun premi literari, com el de narrativa de Mont-Roig del Camp. Com a contacontes, l'Helena tot just havia encetat la seva "maleta de contes", i la hi volem anar omplint cada any amb un nou llibre: l'obra guanyadora del Premi.

 

Qui és l'Helena Jubany?

 

L'Helena Jubany i Lorente (Mataró, 1974 - Sabadell, 2001), inspirada per una Montserrat Roig a qui admirava, va ser una lectora obstinada, periodista de cròniques culturals, llibretera de la Llibreria Robafaves de Mataró, bibliotecària de la Biblioteca de Sentmenat, autora de ressenyes, correctora, escriptora novella i narradora de contes.

 

Però va morir assassinada a l'edat de 27 anys. Els qui la van matar encara són al carrer perquè la policia i la judicatura van desisitr d’aclarir el crim. Després de 7 anys d'infructuoses investigacions, la família i els amics vam decidir "girar el mitjó" i fer alguna cosa positiva per mantenir viu el record de l'Helena: el 2008 va néixer el premi literiari.

 

A què destinarem les aportacions?

 

El Premi està dotat amb 3.000 euros (que aporta l'Associació Cultural Helena Jubany) i la publicació de l'obra al diari Ara. Els dos darrers anys s'ha publicat en una doble pàgina del diari, però enguany volem editar-la en forma de llibret que es pugui conservar a part del diari. Per això demanem la vostra col·laboració.

 

Les aprotacions les destinarem a l'edició de 20.000 exemplars d'un llibret de 32 pàgines amb l'obra guanyadora del VII Premi Helena Jubany.

 
 
5)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 27 de setembre del 2014

Vol o voleu?

 
Qualsevol que es miri la pàgina www.9nconsulta2014.cat/ hi podrà visionar el vídeo de 27 segons de la campanya cautelar que ha fet la Generalitat. Cap al final, apareix una imatge de la butlleta de la pregunta amb la llegenda següent: “Voleu que Catalunya esdevingui un Estat?” (en cas afirmatiu) “Voleu que aquest Estat sigui independent?” Mentrestant, se sent una veu en off que diu el mateix: “Voleu que Catalunya esdevingui un Estat?” (en cas afirmatiu) “Voleu que aquest Estat sigui independent?” Aquest “voleu”, em sembla perfecte. En un altre element de la mateixa pàgina web, on diu “Podeu descarregar-vos aquí la papereta de votació (català-castellà) en format PDF” s'ofereix al visitant la possibilitat de visionar la butlleta de la pregunta. I, oh meravella!, la pregunta ha canviat. La llegenda de la papereta descarregable diu: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat? (en cas afirmatiu) Vol que aquest Estat sigui independent?”. Aquest “vol”, ja no em sembla tan perfecte.

En les versions oficials, tant la que consta en el text del decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat, com la que consta en el Decret 129/2014 publicat al DOGC, la llegenda de la primera part de la pregunta és: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” És a dir, el “vol” s'ha imposat al “voleu”. A mi, el tractament del receptor amb la 3a persona del singular “(vostè) vol?” no m'agrada gens. Tot i que reconec que aquest és el tractament més habitual en les relacions fora de l'administració i que passa per indicar una relació molt afectuosa, sempre m'ha semblat que té a veure amb una contaminació lingüística del català que prové del castellà “¿(usted) quiere?”.

Em sembla molt millor la fórmula usada pels publicistes creatius del vídeo promocional (que, d'altra banda, no entenc com han pogut simular una papereta amb una llegenda falsa que no es correspon amb la realitat). Vaja, que hauria preferit el tractament del receptor amb 2a persona del plural (vós); entre d'altres raons, perquè és el tractament tradicional en el llenguatge administratiu català. I indica una relació en què es combinen l'afecte i el respecte entre l'emissor i el receptor.

 
6)
 
Publicat en VilaEb dissabte 11 d'octubre del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4214569/20141011/til-stegmann-ambaixador-catalunya-alemanya-video.html

Til Stegmann, un ambaixador de Catalunya a Alemanya, en vídeo

El filòleg explica el seu acostament a la realitat catalana i l'evolució de l'opinió pública dels alemanys respecte de Catalunya

 
7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 10 d'octubre del 2014
http://www.levante-emv.com/opinion/2014/10/10/pecat-domissio-carlos-osoro/1172416.html
 
El pecat d´omissió de Carlos Osoro
 
Agustí Ventura
 
8)
174 originals aspiren als Ciutat d’Alzira 2014
 
El 23 d’octubre s’inaugura el cicle de conferències «Jugar a ser déus. El poder de la creativitat»
 
Els Premis Literaris Ciutat d’Alzira arriben a la XXVI edició amb una participació destacada que suma 174 originals entre les diferents categories. Les obres aspirants opten a una dotació global de 65.500 euros en un certamen que ha aconseguit consolidar el seu prestigi i que promou des de fa més de 25 anys la literatura en valencià.
 
És remarcable l’increment de participació en el IX Premi de Poesia Ibn Jafadja –dotat amb 5.000 euros per la UNED–, amb 48 obres presentades davant de les 41 de l’any passat. També ha augmentat el nombre d’originals per al XVI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que l’entitat que li dóna nom patrocina amb 8.000 euros–, al qual s’han presentat 13 originals, mentre que el 2013 se’n van presentar 10.
 
Pel que fa al XXVI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 euros per l’ajuntament de la localitat, registra una xifra de participació important, seguint la línia dels últims anys, amb 34 obres que opten a un dels màxims guardons d’aquest certamen literari –el 2013 hi havia 38 obres. Així mateix, amb 36 originals –45 en la passada edició–, el IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, dotat amb 6.000 € pel mateix ajuntament, també es consolida com una de les categories amb més participació.
 
Pel que fa a les categories de literatura infantil i juvenil, són 21 les obres que opten al XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, dotat amb 2.500 euros per Bromera, mentre que 16 concorren al XIX Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000. En l’edició anterior, van ser 23 i 33 obres, respectivament.
 
Finalment, al XX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, que la Universitat de València dota amb 12.000 euros, s’han presentat 6 obres, davant de les 9 que optaren l’any passat al guardó.
 
El tradicional sopar literari tindrà lloc el proper 14 de novembre, on es lliuraran els set guardons. Tanmateix, el nom del guanyador/a del IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca es donarà a conéixer el 31 d’octubre, mentre que el 7 de novembre es farà públic el veredicte dels premis de narrativa infantil i juvenil.
 
D’altra banda, el proper 23 d’octubre s’inaugura el cicle de conferències, activitat que serveix per a arredonir l’univers literari dels Ciutat d’Alzira. Sota el títol «Jugar a ser déus. El poder de la creativitat», reflexionarem sobre la creativitat humana, entesa com a poder impulsor que ens ha fet evolucionar, alhora que ens ha abocat a molts perills. Així, seguint aquest fil conductor, diferents experts en el seus àmbits ens encoratjaran a pensar sobre els interrogants ètics que planteja la recerca biomèdica, les oportunitats per a la ciència en temps de guerra, així com el paper clau de la ficció a l’hora de parlar de la Història, com cal ensenyar literatura per a formar lectors i la importància de la fixació de la normativa lèxica del valencià en una obra com el Diccionari normatiu valencià de l’AVL. Fins al 13 de novembre, es tractaran aquestes i altres qüestions en un cicle que és completament gratuït i que està obert a qualsevol persona interessada (programa en PDF). A més, està certificat pel CEFIRE de Xàtiva per als docents en actiu.
 
 
9)
 

Jornada de debat sobre l’ús del català en un estat independent

"El futur de català en un estat independent, serà a les nostres mans"

Aquesta ha estat una de les moltes conclusion que han farcit el debat organitzat avui per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) i que duia com a suggerent títol "Millorarà l’ús social del català en un futur estat independent?". L’acte, cercava debatre a l’entorn de les claus, les oportunitats i els reptes que s’obriran en una Catalunya constituïda com a estat per tal d’ampliar l’ús social de la llengua, i s’ha centrat en diversos àmbits d’actuació: el sector empresarial, el món de l’ensenyament, els mitjans de comunicació i l’estatus jurídic de la llengua. Per a fer-ho, el debat ha comptat amb la presència de quatre experts en aquestes matèries; Eva Pons, professora de Dret Institucional a la Universitat de Barcelona, Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, Pere Mayans, professor i tècnic en gestió de les llengües i Salvador Cot, periodista i director de Nació Digital.

La intervenció d’Eva Pons ha girat a l’entorn de com podria estar reconeguda la llengua per la nova constitució catalana, basant els seus arguments en un detallat estudi que ella mateixa ha elaborat sobre aquesta qüestió i que analitza 194 legislacions d’estats del món. Pons ha suggerit que el millor panorama possible pel cas català seria l’establiment d’una llengua oficial (el català) i el reconeixement d’altres usos per a altres llengües, preservant així la diversitat lingüística que està reconeguda per la legislació internacional. També ha descartat la idea de la possible definició del català com a llengua nacional, donat que no comporta cap efecte jurídic. Per la seva part Albert Pont ha emfatitzat el gran canvi que suposarà pel català esdevenir una llengua "d’estat", condicionant a favor molts dels aspectes que ara estan en contra. També ha denunciat amb arguments, la visió perversa i falsa que s’intenta alimentar des de les elits econòmiques espanyoles, quan es diu que etiquetar en català, per exemple, implica ser menys competitiu. Finalment, Pont ha anunciat que l’organisme que presideix ha denunciat a les autoritats europees la nova llei d’unió de mercat que ha impulsat l’estat espanyol, perquè permetrà a qualsevol empresa actuar al marge de la legislació autonòmica, i per tant de la llei catalana.

Al seu torn, Pere Mayans, ha fet una valoració crítica de l’estat del català al món de l’escola i de la normalització lingüística iniciada al 1983. Malgrat reconèixer que ha estat un model d’èxit, també ha volgut remarcar la manca de formació que tenen els mestres per a poder afrontar els reptes que cada dia se’ls posa al davant i que impedeixen, per exemple, que el català tingui presència més enllà de l’aula i vagi perdent pes als patis de les escoles. Ha demanat a la classe política que en el futur defineixin un model únic i que deixin que s’apliqui un mínim de 10 anys, i que no es canviï en funció del color polític. Pel que fa al castellà, ha dit que s’ha d’ensenyar, però de manera diferent, sense connotacions imperialistes i "desnacionalitzant-la". A clos la seva intervenció amb la reflexió: "les llengües s’aprenen quan hi ha necessitat, per tant creem el context propici per a què el català es trobi en aquesta situació". Finalment, Salvador Cot ha iniciat la seva intervenció fent una comparació del panorama de la premsa escrita, la ràdio i la televisió en català de fa trenta anys i l’actual, indicant que el progrés ha estat majúscul. Ha apuntat que en el camp de la premsa digital, la presència del català és absolutament hegemònica. El periodista ha valorat molt positivament el paper de TV3, que ha fet el paper de "llebre" per a què la resta de mitjans i productores se sumessin a utilitzar el català, però ha estat crític amb el tractament de la informació que fa el

mitjà quan aquesta prové de la resta de territoris de parla catalana i quan perpetua el model provincial en les desconnexions territorials al Principat. Per cloure, ha reflexionat sobre el moment actual i la gran força i mobilització que és present al carrer, i que està fent canviar les relacions de poder a Catalunya, afegint que "en una república catalana, el futur del català no estarà garantit, però només dependrà de nosaltres".

Els assistents a l’acte han pogut debatre posteriorment amb els ponents, fent enriquir la discussió i aportant reflexions i dubtes personals. L’activitat s’ha desenvolupat el matí de dissabte a la seu de l’Orfeó Gracienc, al popular barri de Gràcia de Barcelona i hi han assistit més de mig centenar de persones.

Més informació: www.cal.cat

Contacte CAL

cal@cal.cat – 934159002 / 638030965

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací